Usuari:Pallares/Gringo vell

Argument

Durant la revolució mexicana, convergeixen tres vides i dues cultures: Harriet, professora nord-americana que viatja al país asteca per trobar un sentit a la seva vida; Arroyo, general de l'exèrcit mexicà, la vida del qual gira entorn de la Revolució i al seu amor per Harriet; i, finalment, Ambrose Bierce, periodista, contista famós i aventurer retirat que als seus 71 anys cavalca pel desert per unir-se a la revolució i viure així l'últim episodi de la seva vida. Mai se sabrà amb seguretat si és la manera com va morir Bierce o no, perquè l'autor de la novel·la, Carlos Fuentes, havia sabut d'aquest possible final per amics en el nord de Mèxic.

En el seu article titulat "Gringo Vell: dues cultures i una lluita", publicat en la Revista Letraceluloide, Rosita Catalina Isaza Cantor sosté que l'Ambrose Bierce que ens mostra la pel·lícula, interpretat per Gregory Peck, és un Bierce vital, dotat de tal esperit combatiu i de rebel·lia, que és capaç de deixar-ho tot al seu país per partir cap a un Mèxic immers en les lluites de la Revolució Mexicana, sabent fins i tot, com ell mateix ho afirma, que “ser un gringo, a Mèxic, és una eutanàsia”, especialment dins de l'agitat context polític de llavors. Serà al país veí on Ambrose Bierce trobi un entorn propici per les impetuoses necessitats del seu ésser i el lloc propici per morir. La seva història a Mèxic haurà de confluir amb la de Harriet, una institutriu conca compatriota seva que troba precisament en les paraules del propi Bierce el detonant per decidir prendre un rumb  similar. Jane Fonda encarna en el film a aquesta dona que, després d'escoltar el discurs proferit per l'escriptor davant una multitud que l'aclama per la publicació del seu colossal diccionari, decideix partir cap a terres veïnes com a forma de donar resposta a la seva pròpia necessitat d'escapar dels convencionalismes imposats per la seva mare i per la seva condició de “òrfena”, o millor, abandonada, d'un excombatent de guerra. Allà acaba enamorada i sent l'amant del general de l'Exèrcit Mexicà, Arroyp, qui finalment mor executat.

S

.

Hi ha llavors una posada en escena que porta a reflexionar sobre la identitat d'aquestes dues cultures que entren en contacte i que, al mateix temps, descriu les lluites inherents als propis éssers. En termes generals, el film respecta l'essència del llibre en aquest sentit, sumant a això que la fotografia, la construcció escenogràfica i l'excel·lent interpretació dels personatges submergeixen a l'espectador en el Mèxic de principis del segle XX i en l'atmosfera vital, psicològica i política que haurà de marcar no solament la vida de dos exèrcits, un parell de gringos, molts mexicans, sinó de tota una nació.

[[Categoria:Pel·lícules del 1989]] [[Categoria:Pel·lícules dels Estats Units]] [[Categoria:Pel·lícules dramàtiques]] [[Categoria:Pel·lícules en anglès]] [[Categoria:Pel·lícules sobre la revolució mexicana]]