Usuari:Pallares/Nickelodeon
Un Nickelodéon (en anglès: 'Nickelodeon') era una mena de petita sala de cinema de la comarca a l'inici del Plantilla:XXe siècle a Amèrica del Nord. El nom ve delnord-americà "níquel "i grega" odeon ", que es refereixen, respectivament, a la moneda de 5 cèntims (de la que els espectadors van caure en un turnstile per accedir a la sala), i un edifici dissenyat per escoltar música. La nickelodéons són considerats la primera xarxa de cinemes, després de la de Kinetoscope Saleta de Thomas Edison en el cost de l'entrada superior (un 25 cèntims de la moneda, que es diu un " barri ").
La primera nickelodéon apareix el novembre de 1905, quan l'empresari John Harris viatja a Pittsburgh a negociar un comercial en lloguer. Va covets una antiga botiga ubicada a Smintfield Carrer, un barri popular. Després d'haver obtingut una important reducció de la renda, i després es va traslladar a l'interior, va tenir la idea de vendre llocs a la pel·lícula mostra per el preu de 5 cèntims, el més petit de la moneda de la moneda nord-americana (anomenada " níquel "). L'èxit és el nomenament, com a la seva habitació estava plena de 8 del matí a la mitjanit, que empeny John Harris i de la seva parella Harry Davis, per obrir altres nickelodéons. Aquesta idea es reprendrà amb altres denominacions per diversos competidors.
La nickelodéons situats en àrees d'alta competició havia un piano o un òrgan, per a un músic per acompanyar adequadament les seqüències silenci projectat (per exemple de la clàssica ragtime per a un seguiment de la cursa, o el que es diu en aquell moment la música "Eliza-creuar-la-gel " durant les escenes de cuinar a foc lent). Les sessions van ser en general d'una durada de 15 minuts a l'inici de la nickelodéons, normalment composta per 3 o 4 curtmetratges.
[[Categoria:Història del cinema]]