Usuari:Pallares/Organització per a la Unitat Africana
L'OUA també tenia altres objectius:
- Assegurar que tots els africans gaudeixin dels drets humans .
- Augmentar el nivell de vida de tots els africans.
- Resoldre disputes entre els membres, no a través d'enfrontaments, sinó de negociacions pacífiques i diplomàtiques. [1]
Poc després d’aconseguir la independència, diversos estats africans van expressar un creixent desig de més unitat al continent. Tanmateix, no tothom va estar d'acord sobre com es podia aconseguir aquesta unitat i van sorgir dos grups amb opinions al respecte:
- El bloc de Casablanca, liderat per Kwame Nkrumah de Ghana, volia una federació de tots els països africans. A part de Ghana, comprenia també Algèria, Guinea, el Marroc, Egipte, Mali i Líbia . Fundat el 1961, els seus membres van ser descrits com a "estats progressistes".
- El bloc monrovià, dirigit per Senghor del Senegal, va considerar que la unitat s'hauria d'aconseguir gradualment, mitjançant la cooperació econòmica. No donava suport a la noció de federació política. Els seus altres membres eren Nigèria, Libèria, Etiòpia i la majoria de les antigues colònies franceses.
Algunes de les discussions inicials van tenir lloc a Sanniquellie, Libèria. La disputa finalment es va resoldre quan l'emperador etíop Haile Selassie I va convidar els dos grups a Addis Abeba, on posteriorment es va establir l'OUA i la seva seu. La Carta de l’Organització va ser signada per 32 estats africans independents.
En el moment de la dissolució de l'OUA, 53 dels 54 estats africans eren membres; El Marroc va marxar el 12 de novembre de 1984 després de l'admissió de la República Àrab Sahrauí Democràtica com a govern del Sàhara Occidental el 1982. [2]
Crítica i lloances
[modifica][[Categoria:Política d'Àfrica]]
- ↑ Elias, T. O. The American Journal of International Law, 59, 2, 1965, pàg. 243–267. DOI: 10.2307/2196967. ISSN: 0002-9300. JSTOR: 2196967.
- ↑ https://www.blackpast.org/global-african-history/organization-african-unity-1963-2002/