Usuari:Pallares/Phyllis Diller

Biografia

Durant la seva joventut, abans d'aparèixer en televisió, Diller va treballar en 1952 en l'estació radial KROW, situada en Oakland, Califòrnia. A la fi del mateix any va fer el seu debut en el mitjà televisiu, protagonitzant la sèrie de curta durada Phyllis Dillis, the Homely Friendmaker (1952), sota la direcció de Jim Baker.

Consagració artística

Durant intervinguts de la dècada de 1960, Diller va acréixer la seva popularitat gràcies a les seves col·laboracions, tant en cinema com en televisió, amb el comediant Bob Hope. D'aquesta forma, va aparèixer en tres pel·lícules co-protagonitzades per Hope: Boy, Did I Get a Wrong Number! (1966), Eight on the Lam (1967) i The Private Navy of Sgt. O'Farrell (1968). Si bé aquestes produccions no van ser valorades per la crítica, Boy, Did I Get a Wrong Number! va demostrar ser un èxit comercial i el binomi Diller-Hope va viatjar en 1966 a Vietnam per entretenir a les tropes nord-americanes allí assentades.

De retorn als Estats Units, Diller va continuar fent pel·lícules, incloent Did You Hear the One About the Traveling Saleslady? (1968) i el drama The Adding Machine (1969), i dues sèries de televisió de curta durada: la comèdia de situació produïda per ABC The Pruitts of Southampton (després coneguda com The Phyllis Diller Xou) (1966–67), al costat de Gypsy Rose Lee, Reginald Gardiner i Richard Deacon; i el programa de varietats de NBC The Beautiful Phyllis Diller Xou (1968). Poc després, es va unir a l'elenc de la reeixida comèdia musical de Broadway Hello, Dolly! (1969–70), co-protagonitzada per Richard Deacon. Allí va interpretar a la vídua Dolly Levi, rol prèviament assumit per Carol Channing, Ginger Rogers, Martha Raye, Betty Grable i Pearl Bailey. Després de la sortida de Diller, l'espectacle va passar a ser protagonitzat per Ethel Minven fins que va sortir de cartellera al desembre de 1970.

Carrera posterior

Diller durant una actuació en viu en 2002.

Diller va aparèixer en tres episodis de la comèdia de situació Blossom, el primer dels quals, Kiss and Tell, va sortir a l'aire el 4 d'octubre de 1993. Un any després, en 1994, va aconseguir el paper principal de la pel·lícula The Perfect Man, de Wendy Hill-Tout. En el mateix any, va secundar a Ezio Greggio i Dom DeLuise en el llargmetratge ítalo-nord-americà Il silenzio dei prosciutti. Des de finals de la dècada de 1990 fins als seus últims anys de vida, Diller va realitzar diverses aparicions especials en la telenovel·la produïda per CBS The Bold and the Beautiful, on va assumir el rol de Gladys Pope.

En 1997, va exercir un breu rol de repartiment en el film escrit i dirigit per Steven Diller Peoria Babylon. En 1998 i 1999, va interpretar a Nancy Priest en els episodis The Ghost of Whyther Grange i The Book of Hours en el drama canadenc protagonitzat per Martha MacIsaac, Emily of New Moon.

En 2002, després de superar diversos problemes de salut, Diller va anunciar el seu retir de les actuacions en viu durant un presentació a Las Vegas, va assenyalar que no tornaria a realitzar més monòlegs ni gires. En els seus últims anys, també es va dedicar a prestar la seva veu a personatges de pel·lícules i sèries d'animació.

En 2005, va publicar la seva autobiografia titulada Like a Lampshade in a Whorehouse: My Life in Comedy (Com un llum en un bordell: La meva vida en la comèdia, en espanyol). En 2006 va tenir diverses propostes de treball, sent partícip de les pel·lícules Unbeatable Harold, dirigida per Ari Palitz; i Forget About It, de BJ Davis, amb Burt Reynolds, Robert Loggia, Charles Durning i Raquel Welch. Al gener de 2007, amb 89 anys, Diller va realitzar un monòleg al programa televisiu The Tonight Xou i va anar després entrevistada pel presentador del cicle, Jay Leno. Mesos després, el 17 de juliol va tornar a assistir per última vegada al programa de Leno, en aquesta oportunitat per celebrar el seu norantè aniversari. En el mateix any, va intervenir en un episodi del drama judicial Boston Legal titulat One of Denny's past lovers. Durant els seus últims anys, Diller va continuar realitzant aparicions públiques i mantenint una vida bastant activa per a la seva edat, a tal punt que amb més de noranta anys, continuava participant en documentals i en talk xous. En 2011, després de realitzar una participació especial en el reality xou protagonitzat per Roseanne Barr, va aparèixer al programa Rosie O'Donnell, The Rosie Xou, on la conductora al costat d'altres monologistas com Joy Behar, Chelsea Handler i Kathy Griffin la van citar com una pionera de la comèdia en viu. El seu últim treball en una sèrie de televisió va ocórrer a principis de 2012, quan va participar en dos capítols pertanyents a The Bold and the Beautiful.

Mort

Diller va morir de causes naturals mentre dormia el 20 d'agost de 2012 a la seva casa de Brentwood als 95 anys. El seu representant Milton Suchin va dir que «estava a la seva casa i va morir amb un somriure en el seu rostre; era una veritable pionera».

Vida personal

Diller es va casar dues vegades, amb Sherwood Anderson Diller i amb l'actor Warde Donovan. Va tenir sis fills.

Honores

Per la seva contribució a la indústria televisiva, Diller va ser homenatjada amb un estel en el Passeig de la Fama de Hollywood en el 7001 de Hollywood Boulevard en 1975. En 2000, va rebre el guardó Women in Film Crystal i va ser honrada amb el premi dels Governadors lliurat en 2004 durant el Festival Internacional de Cinema de Sant Diego.

[[Categoria:Actors californians]] [[Categoria:Actors d'Ohio]] [[Categoria:Actors de cinema estatunidencs]] [[Categoria:Actors de teatre estatunidencs]] [[Categoria:Actors de sèries de televisió estatunidencs]] [[Categoria:Persones de Los Angeles]] [[Categoria:Morts el 2012]]