Usuari:Pau0500/Tractat de LLiure Comerç entre Estats Units Centreamèrica i República Dominicana

Pau0500/Tractat de LLiure Comerç entre Estats Units Centreamèrica i República Dominicana

El DR-CAFTA (Dominican Republic-Central America Free Trade Agreement, en anglès), o TLC (Tractat de Lliure Comerç entre República Dominicana, Amèrica Central i els Estats Units d'Amèrica, encastellà), és un tractat que busca la creació d'una zona de lliure comerç entre els països signants. Fa permanent els beneficis per al 80% de productes centreamericans que brinda la Iniciativa de la Conca del Carib (ICC), abastant un volum comercial de trenta mil milions de dòlars. Està compost per vint-i-capítols, dividits cadascun en articles.

La negociació, signatura i ratificació del tractat es va realitzar en condicions diferenciades, adaptant-se a les característiques i context polític i social de cadaEstat part; el procés es va iniciar el 2003 per a tots els països a excepció de la República Dominicana, concretant l'adopció del text per a tots els països involucrats, el 2004 i entrant en vigor en diferents dates per a cada país a partir del 2006. D'altra banda, considerant que la branca fonamental del tractat consisteix en les disposicions concernents al tracte comercial, és rellevant abordar elements com el aranzelari, moviment duaner, origen dels productes i les regles internes per al trànsit de mercaderies. Com a complement, el CAFTA s'ocupa de legislar els aspectes relatius a producció higiènica i protecció al medi ambient, respecte als drets de propietat intel·lectual i inversió pública i privada, així com tota la legislació laboral en els Estats de la zona CAFTA. També especifica els mecanismes per dirimir controvèrsies i per a l'establiment de normatives de mutu acord.

Malgrat el beneplàcit dels Estats signants, el CAFTA ha rebut múltiples crítiques de caràcter polític i econòmic, obrint un ampli debat sobre el balanç entre avantatges i desavantatges que aporta l'aplicació del tractat.

Objectius

El CAFTA té com a objectius fonamentals estimular l'expansió i diversificació del comerç a la regió, eliminar els obstacles al comerç i facilitar la circulació transfronterera de mercaderies i serveis, promoure condicions de competència lleial a la zona de lliure comerç, augmentar substancialment les oportunitats d'inversió i fer valer els drets depropietat intel·lectual. Atès que es tracta d'objectius plantejats de manera oficial, cal tenir en compte que el compliment està subjecte a diversos factors com la voluntat política dels governs, les condicions econòmiques dels països i les conjuntures d'aplicació de les normes disposades pel tractat.

El tractat no entra en contravenció amb acords regionals previs, de manera que el procés d'integració centreamericà no es veu afectat. No obstant això, qualsevol mesura que com a regió s'adopti haurà d'estar subjecta a les disposicions del TLC, la qual cosa situa al tractat per sobre de les noves disposicions regionals en matèria d'integració.

Negociacions i signatura

Es vanegociar sobre la base de principis fonamentals prèviament acordats per les parts. A part de les normes de respecte, van existir tres Pries elements a considerar; tot acord pres en conseqüència del CAFTA, havia de ser plenament respectuós de les constitucions de cada país, buscant la congruència de l'ordenament jurídic nacional amb el tractat; es va considerar als països centreamericans negociants, com una sola part negociadora, pretenent que negociessin de manera conjunta; a més, es va acordar que únicament podria ser posat en marxa el CAFTA si les negociacions havien conclòs, de manera que els acords intermedis no tindrien cap validesa..

Les negociacions van començar al gener de 2003 i es va aconseguir acord amb El Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua el 17 de desembre de 2003, i amb Costa Rica el 25 de gener de 2004. Aquest mateix mes, van començar negociacions amb República Dominicana. El 28 de maig de 2004, el Ministre de Comerç nord-americà (Robert Zoellick), el costa-riqueny (Alberto Trejos), El ministre d'economia salvadorenc (Miguel Àngel Lacayo), el guatemalenc (Marcio Cuevas), el ministre d'Indústria i Comerç hondureny ( Norman García) i el ministre de Desenvolupament, Indústria i Comerç nicaragüenc (Mario Arana) van signar el document a l'edifici de l'Organització d'Estats Americans. Una segona cerimònia d'adopció del text amb la Secretària d'Estat d'Indústria i Comerç de la República Dominicana, Sonia Guzmán, va tenir lloc el5 d'agost de 2004. D'altra banda, tot i quePanamà és un país centreamericà, no va negociar al costat del resta de la regió el tractat, fent-ho de manera exclusiva amb elsEstats Units, per la qual cosa no s'inclou a la zona CAFTA.

Contingut del tractat

El tractat està compost per vint-i-capítols, dividits cadascun en articles. L'estructura del mateix permet que es tractin per separat les diferents temàtiques referents al lliure comerç, regulant de manera especialitzada cada rubro.

Disposicions relatives a comerç

El comerç és l'eix fonamental que fonamenta la integració econòmica; per al cas del CAFTA, el tractat versa àmpliament sobre els aspectes relatius al tractament comercial en totes les àrees involucrades. La reglamentació adoptada pels països es fonamenta en unificar els criteris de cada Estat, portant a convenció els procediments i normes als quals se sotmeten els exportadors i importadors amb els diferents productes. L'esperit del tractat radica sobre la igualtat de tracte als béns i serveis originaris de la zona CAFTA, deixant de banda el proteccionisme estatal sobre sectors de l'economia.

Tractament aranzelari

Alguns productes agrícoles afectats pel CAFTA.

L'accés als mercaderies es basa en un procés de desgravació aranzelària, és a dir, que els productes entrin exempts d'impostos per exportació. Atès que els països centreamericans no tenen condicions adequades per competir amb els productors nord-americans, el tractat disposa un període de gràcia, el qual consisteix en desgravar els aranzels escalonadament per a alguns productes. Atès que la llista de productes en aquesta situació és extensa, cal resumir l'explicació en dues consideracions: cada producte està regit per condicions ad hoc, és a dir, no existeix un tractament homogeni ni tan sols entre els països signants; és així que el sucre salvadorenc es tractarà diferent al sucre hondureny, per exemple. A més, hi ha una segona consideració al respecte, la qual és cridadaSalvaguarda Agrícola Especial (SAE), la qual pot ser aplicada únicament pels països centreamericans excepte en els producteslactis i el cacauet; consisteix en la capacitat de gravar amb aranzels addicionals als productes importats que, abans de l'any 2014, superin la capacitat productiva dels nacionals..

Regles d'origen

Les regles d'origen consisteixen a determinar el país al qual se li atribuirà la fabricació d'un producte, amb l'objectiu de verificar si és o no subjecte d'aplicació de desgravació aranzelària en el marc del tractat. Un producte és considerat com originari de la regió quan es tracti de mercaderies ho obtingudes en la seva totalitat o produïdes enterament en el territori d'una o més de les parts, quan hagi estat produïda a partir d'insumos o materials originaris i producció de la mercaderia a partir d'insumos o materials no originaris, sempre que es demostri que el producte conté almenys el 45% de matèria originària. Cal considerar que hi ha excepcions a la regla, permetent les importacions d'alguns productes com calçat,llapis i ferro sense que compleixin la regla d'origen. Tots els productes sotmesos a aquest règim gaudeixen de l'eliminació d'aranzels, tal com es disposa en el tractat. .

Administració duanera

El tractat disposa que els Estats signants estan obligats a publicar les seves normes duaneres per mitjans legals i per internet, fent disponibles oficines d'assessoria al respecte. Es disposa que els Estats estan obligats a garantir la transparència en les oficines duaneres, no posant obstacle tècnic algun per al lliure pas de mercaderies. El tractat exigeix que els procediments duaners siguin simples i ràpids, retirant la capacitat a l'Estat de realitzar inspeccions massives a les mercaderies. Es disposa que tota la informació sobre les mercaderies registrades en les duanes gaudeix de caràcter confidencial, la qual cosa restringeix eines d'investigació criminal i comercial. En el cas d'existir violacions a les lleis nacionals, el tractat deixa llibertat als Estats per actuar administrativa o penalment contra els transgressors de la llei.

Obstacles tècnics al comerç

Amb el CAFTA, els Estats perden en alguna mesura el dret d'establir normes que restringeixin el pas demercaderies per les seves fronteres, no podent establir impostos o regles que deixin rèdits fiscals o avantatges competitius per als productors nacionals. En aquest sentit, el CAFTA obliga els estats a facilitar al màxim els canals de comerç.

Els Estats part han de nomenar un grup de verificadors, els quals han de vetllar permanentment perquè les regles de no obstaculització delcomerç es compleixin. Si bé és cert les resolucions al respecte no són vinculants, elsEstats es comprometen a mantenir sota consens les mesures que s'adoptin. La creació de normes estatals no es limita a entitats o persones nacionals, ja que el tractat exigeix alsEstats a consensuar amb tots els interessats.

Mesures sanitàries i fitosanitàries

El formatge és un dels productes més subjecte a revisions sanitàries i fitosanitàries.

El tratado requiere de garantías de los productores sobre la calidad sanitaria de los productos. Son verificables los procesos de producción y los productos mismos. Para el caso, los conflictos acerca de este tema se dirimirán en un comité de resolución de conflictos especial, conformado por representantes de todas las partes, integrándose a más tardar treinta días después de la entrada en vigencia en cada país. El comité extiende sus funciones a la verificación de medidas, asesoría y capacitación, recomendación, mediación y resolución de conflictos. Cada país tiene la libertad de nombrar a sus representantes, los cuales no tienen mayores requisitos que cumplir con los requerimientos nacionales.

Inversionsxigeix als Estats donar a tots els inversors condicions mínimes d'acord al

El capítol sobre inversions tracta sobre el tracte que cada Estat a part li donarà als inversors de la resta de signants del tractat. Referent a això, l'eix central és el tracte igualitari a tots els inversors. El tractat estableix clarament en el seu capítol 10, que els Estats estan obligats a donar condicions tan favorables als estrangers com als seus nacionals. En aquest sentit, es pot afirmar que l'esperit del tractat és mantenir les condicions homogènies de competència. D'altra banda, exigeix als Estats donar a tots els inversors condicions mínimes d'acord alDret Internacional, brindant garanties de propietat i respatller per a la seva inversió. Si bé és cert el tractat no detalla les condicions mínimes, especifica que seran els termes consuetudinaris els que condicionin el comportament dels Estats.

En cas d'haver una disputa, l'inversor estranger tindrà exactament els mateixos drets que el nacional, privant de qualsevol preferència, prebenda, protecció o opció d'assessoria legal per part de l'Estat sobre els seus nacionals de manera exclusiva. No existirà expropiació sobre béns mobles o immobles a inversors estrangers, excepte pels casos previstos en el tractat, sempre que se de igual tracte que als nacionals; en qualsevol cas, la indemnització deu ser expressa i sense protestes.

Un punt rellevant del tractat estableix que, de cap manera, els inversors estan obligats a contractar nacionals del país de destinació; en aquest sentit, el tractat de cap manera garanteix que l'increment de la inversió serà un al·licient per al creixement de l'ocupació nacional. Les diferències entre Estat i inversors es dirimiran fonamentalment per mitjà de l'arbitratge, deixant la via judicial com a última opció.

Contractació pública

En matèria de contractació pública, és a dir, dels serveis que els inversors nacionals o estrangers brindin a l'Estat, el CAFTA estableix que es garanteix als empresaris estrangers un tracte almenys igualment favorable al brindat als nacionals. En aquest sentit, una empresa nacional no té cap avantatge en una licitació pública, veient-se obligada a competir sota les mateixa regles amb les seves homòlogues no naturals de l'Estat contractant.

En aquesta matèria, els Estats estan obligats a publicar de manera oberta les convocatòries de licitació, fent conèixer les regles previ a l'inici del concurs. Queda prohibida qualsevol condició tècnica que tingui com a propòsit donar avantatges als empresaris nacionals, com ara la quantitat d'empleats nacionals..

El tractat estableix els procediments per a les contractacions públiques, abolint totes les disposicions nacionals al respecte; els procediments són homogenis en la regió, de manera que qualsevol empresa coneixerà les normes fins i tot si inverteix fora de les fronteres del seu Estat d'origen.

El tractat garanteix la confidencialitat de la informació de les empreses i exigeix transparència en els processos burocràtics, donant la facultat a l'Estat per suspendre la capacitat de participació en licitacions, a aquelles empreses sorpreses en actes il·legals.

Drets de propietat intel·lectual

En matèria dedrets d'autor ipropietat industrial, el tractat obliga els estats a adherir-se o ratificar una sèrie de convenis i tractats sobre el tema, apurant la seva discussió. Cap disposició nacional pot estar per sobre dels tractats a ratificar, per la qual cosa el CAFTA estableix un nou règim legal unificat per a les parts. L'article busca fonamentalment protegir als titulars de la propietat intel·lectual dels productes, sempre que aquests siguin registrats oportunament. En matèria de marques, el tractat disposa que els propietaris de les mateixes seran tractats en les mateixes condicions que els nacionals, la qual cosa implica poder exercir els seus drets sobre qualsevol que els violi.

El capítol referent al tema, estableix la figura de "Dades de Prova", que són els referents a les proves i experiments realitzats per demostrar el bon funcionament i efectivitat de productes farmacèutics i agroquímics. La llei protegeix als titulars dels mateixos durant un període de cinc anys per a farmacèutics i deu anys per agroquímics. En aquest sentit, cap medicament està patentat a si, de manera que qualsevol laboratori pot produir el mateix, sempre que demostri pels seus propis mitjans que la fórmula compleix amb els requeriments sanitaris establerts per la llei. Els Estats queden en llibertat de negar la protecció de les dades de prova en el cas que ja siguin de domini públic o en emergència nacional. El registre de marques ha de ser establert públicament en cada Estat, donant iguals facilitats i proteccions a nacionals i estrangers.

Productes d'origen

Les pupusas van ser un producte en controvèrsia referent a la seva patent, al final, la norma no va ser aplicada.

Es consideren "productes d'origen" a aquells les condicions de fabricació únicament poden donar-se en determinat país, garantint la seva qualitat. Cap país contractant del CAFTA va inscriure de manera originària cap producte, per la qual cosa aquesta norma es reserva per quan es presenti un cas. El règim estableix que el país tindrà l'exclusivitat de producció, per garantir la qualitat

Patents

Sobre això, el tractat estableix que qualsevol natural de la zona CAFTA pot patentar invencions o descobriments propis, sent protegit per la llei tal com si fos nacional. No es pot patentar res d'ús públic, conegut previ a la investigació realitzada o patentat prèviament per una altra persona. Qualsevol violació a drets d'autor pot comportar responsabilitats administratives o judicials.

Disposicions sobre dret laboral

El CAFTA incrementa els requeriments en matèria de dret laboral per alspaïsos centreamericans, obligant-los a pujar les normes en benefici dels treballadors. S'estableix que no hi haurà diferències en el tracte entre naturals i estrangers. No hi ha disposicions sobre l'obligatorietat de contractació d'empleats nacionals o estrangers, taxa mínima per a empreses o distincions entre uns i altres.

D'altra banda, el tractat obliga l'Estat a comptar amb suficients inspectors, encarregats de verificar que es compleixin els acords internacionals en matèria laboral. Cal destacar que el CAFTA no aporta disposicions en favor o en detriment dels treballadors, simplement obliga els Estats a complir amb les normatives i compromisos adquirits prèviament.

El CAFTA estableix que qualsevol reducció de mesures laborals en funció d'atreure inversió és il·legal i subjecta de sanció..

Disposicions sobre dret ambiental

Fàbrica contaminant l'ambient, la qual cosa és normado pel CAFTA.

El CAFTA és el primer tractat comercial que dedica un capítol al camp de protecció ambiental; com en l'àrea laboral, no aporta mesures o procediments, més aviat es dedica a obligar els Estats a complir les lleis nacionals i internacionals ja existents. La línia conductora del capítol es basa en enfortir les lleis nacionals ambientals, les quals es defineixen en l'article 17.13 com:

«	ley o regulación de una Parte, o disposiciones de las mismas, cuyo propósito principal sea la protección del medio ambiente o la prevención de algún peligro contra la vida o salud humana, animal o vegetal, mediante: la prevención, reducción o control de una fuga, descarga o emisión de contaminantes ambientales; el control de químicos, sustancias, materiales y desechos ambientalmente peligrosos o tóxicos y la diseminación de información relacionada con ello; o la protección o conservación de la flora y fauna silvestres, incluyendo las especies en peligro de extinción, su hábitat y las áreas naturales bajo protección especial.	»
— Art. 17.13-CAFTA

El tractat estableix procediments per sancionar als infractors sense importar la seva nacionalitat; les sancions han d'estar ajustades al Dret Internacional i equiparables a la resta de la zona CAFTA. A més, el CAFTA estableix que l'Estat incentivarà a les empreses a aplicar mesures de defensa del medi ambient que es trobin per sobre dels nivells mínims desitjats.

El tractat obliga els Estats a participar de lacooperació mútua en matèria ambiental, de manera que, paral·lel al CAFTA, es va crear un Acord de Cooperació Ambiental entre Estats Units, Centreamèrica iRepública Dominicana. El CAFTA estableix que qualsevol reducció de mesures ambientals amb l'objectiu d'atreure inversions és il·legal i subjecta de sancions..

Solució de controvèrsies

En sorgir una controvèrsia entre Estats (mai entre empresa i Estat), es reconeixen els mètodes de bons oficis, mediació o conciliació. Excepte en casos d'extrem desacord, s'accepta el nomenament d'àrbitres. S'entén que la participació d'àrbitres es donarà únicament en cas d'un prologant temps de no avanç en el conflicte; és a dir, les parts han de reconèixer l'estancament de les negociacions i nomenar de comú acord a una comissió arbitral. El procediment per nomenar la comissió arbitral està regit en el CAFTA, on s'estableix que les parts hauran d'escollir tres àrbitres, entre els quals hi haurà un president de comú acord; en el cas de no haver-hi acord, es dirimirà per sorteig.

El CAFTA garanteix el degut procés, la confidencialitat, la no retroactivitat i l'oportunitat de defensa i rèplica. Un cop emès el laude, les parts han de acatar sense protestar; de no fer-ho, es veuran suspesos els beneficis concernents al CAFTA, mes no les seves obligacions.

Ratificació

Segons laConvenció de Viena sobre el Dret dels Tractats de 1969, i vigent des de 1980, el text d'un tractat és adoptat quan les dues terceres parts dels assistents a la negociació estan d'acord; per al cas del CAFTA, totes les parts involucrades van convenir a adoptar el text. Després adoptar el text, la Convenció estableix que ha de ser rubricat pels delegatsplenipotenciaris dels Estats; El CAFTA va ser rubricat per tots els Estats negociants. Posterior a això, els congressos nacionals de cada Estat havien de ratificar el tractat segons les lleis i interessos nacionals, perquè després la cancelleria passés a tramitar-per a la seva entrada en vigor. Tots els països signants han ratificat el tractat..

Ratificació a Costa Rica

Costa Rica és l'únic país signant del tractat que va sotmetre la seva ratificació a unreferèndum, el qual es va realitzar amb suport del Tribunal Suprem d'Eleccions. El referèndum es va realitzar el 7 d'octubre de 2007, donant com a resultat un 51.62% a favor i un 48.38% en contra, sent vinculant per superar el 40% d'electorat que va exercir el sufragi. Davant aquests resultats, el CAFTA va ser ratificat.

Referent a això, grupssindicals i agrupacions opositores al CAFTA van desenvolupar una campanya per tal d'evitar que la població voti afirmativament, incloent repartició d'informació i mobilització de persones a protestes. No obstant això, també hi va haver grups que van recolzar la ratificació del tractat mitjançant publicitat massiva i activitats de concentració.

Com a part de la campanya realitzada pels detractors del tractat, es van presentar recursos d'inconstitucionalitat davant la Cort Suprema de Justícia de Costa Rica; paral·lelament a això, els diputats de l'oposició van sol·licitar una consulta a la màxima institució judicial, la qual va emetre a través de la Sala Constitucional la Resolució 2007-09469 del 3 de juliol de 2007, en la qual es declara que no existeixen punts que vulnerin la constitució de la república per l'aprovació del CAFTA.

Les lleis d'implementació necessàries van ser aprovades i el tractat va començar a regir a Costa Rica l'1 de gener del 2009.

Ratificació a El Salvador

El Salvador va ser el primer Estat a ratificar el CAFTA, a la matinada del 17 de desembre de 2004 al Saló Blau de l'Assemblea Legislativa, amb el suport de totes les forces polítiques excepte el Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional. Després de la seva ratificació, es va realitzar el respectiu dipòsit en l'Organització d'Estats Americans el 28 de febrer del 2006.

Diverses organitzacions sindicals i grups opositors al tractat van organitzar protestes de carrer amb la consigna d'evitar que el tractat fos ratificat; algunes protestes van comptar amb la presència i suport dels dirigents d'alguns partits polítics d'oposició. El saldo de les manifestacions va ser de diversos episodis de violència que van deixar detinguts i ferits. Totes les manifestacions es van donar sota l'observació de la Procuraduría per a la defensa dels Drets Humans.

Ratificació a Guatemala

El congrés guatemalenc va ratificar el 10 de març de 2005 el tractat mitjançant el Decret 31-2005, amb cent-vint i sis vots a favor i dotze en contra, donant-li qualitat d'emergència nacional al considerar-li un tema de prioritat en el tractament legislatiu. Va ser el tercer país en ratificar-lo, després d'El Salvador i Hondures. El 9 de març, el tractat va ser presentant a l'Assemblea Legislativa pel president de la comissió d'Economia i Comerç Exterior, Mariano Rayo; sense haver-se realitzat cap discussió o estudi de la proposta, el tractat va ser ratificat i notificat alpresident de larepública, per a la seva respectiva publicació. L'aprovació va ser possible mitjançant el canvi de postura de la bancada del partit Unió Nacional de l'Esperança, que va donar els seus vots a favor.

Els diputats que van votar en contra de la ratificació, van argumentar que el tractat:{{Citació|fue negociado a espaldas de la población... solo defiende los intereses de un pequeño grupo de empresarios... y el gobierno se ha resistido a informar del verdadero contenido, objetivo y efectos|Víctor Sales, diputado por el partido Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca

Bibliografia

• Ministeri d'Economia de la República d'El Salvador (2004). Participació ciutadana: transparència en les negociacions del @Tratar Lliure Comerç entre Centreamèrica, República Dominicana i Estats Units. San Salvador: MiNec. 
• Ministeri d'Economia de la República d'El Salvador (2005). Document explicatiu de les negociacions del @Tratar Lliure Comerç entre Centreamèrica, República Dominicana i Estats Units. San Salvador: MiNec.