Vés al contingut

Usuari:Pau Nemo/Boneta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Maqueta de la Niña. Veles (d'esquerra a dreta): vela de trinquet, vela mestra amb boneta a la part inferior, vela de mitjana, vela de contramitjana.[1]


Documents

[modifica]

Una manera d'entendre l'ús real del terme "boneta" és la lectura de documents corresponents a casos concrets.

« ... La vela quatra ch’usano i nelle nave have la maestra, et quattro bonecte, et deve havere dui maestre, la una de respecto, deve havere anchi la vela de la meçana, la vela delo trinchecto, de castel de prova. Lo qual trinchecto serve allo girare della nave et allo oscire dello portu, et anchi quando lo nauchiero vole che la nave faccia pocho cammino, et anchi adiuta andare la nave a l'orça. Et anchi si fa lo trinchecto alla gagia per rispecto chella nave se adiuta ad fare più cammino. Et anchi in nelle navi grosse fanno la meçana in su lo castello de poppe, et queste sonno le vele della nave ... »
— Benedetto Cotrugli . De Navigatione.


  • 1531. Memorias. Sociedad Económica de Amigos del País (Cuba).[7]
  • 1860. Elementos de construcción de velas[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ DCVB: Contramitjana.
  2. ↑ de Capmany y de Montpalau, A. Memorias historicas sobre la marina: comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad (en castellà). A. de Sancha, 1779, p. 412 (Memorias historicas sobre la marina: comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad). 
  3. ↑ Colón, H. Historia del almirante (en castellà). Linkgua, 2010, p. 49 (Historia). ISBN 978-84-9953-170-0. 
  4. ↑ Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65). Trascrizione del testo del ms. 557 della Beinecke Rare Book and Manuscript Library (Yale University ) a cura di Piero Falchetta
  5. ↑ Otte, E.; Bernal, A.M.; de Terán Sánchez, A.C.. Sevilla y sus mercaderes a fines de la Edad Media (en castellà). Vicerrectorado de Relaciones Institucionales y Extensión Cultural, 1996, p. 112. ISBN 978-84-87062-95-7. 
  6. ↑ Fernández, M.G.. Bartolomé de las Casas (en francès). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1984, p. 1126 (Bartolomé de las Casas). ISBN 978-84-00-05757-2. 
  7. ↑ Memorias (en castellà), 1843, p. 94. 
  8. ↑ Kipping, R.; Tudury, P.R.. Elementos de construccion de velas: Hauptbd (en castellà). Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 127. 

Traducció Mcapdevila

En nàutica, la Boneta és la vela supletòria que s'agrega per sota d'una altra per augmentar la seva superfície en temps bonancibles. (fr. Bonnette; ing. Bonnet; it. Scopamare). [1]

Etimologia

[modifica]

Pedro Sarmiento de Gamboa l'anomena també Barredora però aquest terme es refereix més aviat a un tros de vela que s'afegeix a la Boneta, tal com la defineix Garcia. i Voc. Nav. Terme. "Empalomar la boneta"[2]

  1. Garc.: El Doctor Diego García de Palacios (Vocabulario de los nombres que usa la gente de mar, Impreso en México en 1587)
  2. Voc. Nav.: Vocabulario Navaresco del siglo XVI

Descripció

[modifica]

La Boneta és una part addicional lligada al pujament dels flocs o altres veles de Aparell proa-popa en temps moderat, per captar més vent. Comunament, són un terç de la profunditat de les espelmes a què pertanyen. [3]


Bibliografia

[modifica]
  1. ↑ Navarrete, Martín Fernández de. Diccionario marítimo español (en castellà). Imprenta real, 1831. 
  2. ↑ Real Academia Española. Boletín de la Real Academia Española (en castellà). Real Academia Española., 1978. 
  3. ↑ Smyth, Wiliam Henry; Belcher. The Sailor's Word-book (en anglès). Conway, 1991. ISBN 978-0-85177-594-4. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Pau_Nemo/Boneta&oldid=28618676»