Els requeriments previs, les necessitats en campanya i les accions posteriors a una expedició militar naval són realitats d'una certa complexitat que cal estudiar en cada cas. Hi ha alguns punts generals que es repeteixen en totes les campanyes.
Estol pròpiament dit: cal aplegar els vaixells necessaris (galeres, galiotes, naus, tarides, baleners,...).
Armar els vaixells. Equipar-los amb les armes i tot el que calgui (tripulació, aigua, queviures, llenya,...)
Entre els queviures més importants hi havia el bescuit.
Taula d'acordar. Enrolar la tripulació per a una expedició important sovint requeria de la solemnitat de la "taula d'acordar". Amb músics, escrivà i tresorer per a pagar les quantitats inicials.
Fer mostra. Un cop l'estol estava armat i preparat era presentat per a la seva comprovació a les autoritats pertinents.
Navegació. La navegació exigia experts (nauxers i pilots) i instruments (carta de navegar, sestes, brúixola, ampolletes de sorra, escandalls,...)
Drassanes medievals
Les drassanes medievals de Catalunya, València i Mallorca -a més de la seva funció principal de construir i mantenir vaixells de guerra- constituïen una indústria fonamental per a la supervivència de milers de famílies.
Oficis: bosquerols (que tallaven la fusta del bosc), raiers (que feien baixar la fusta pels rius), carreters, serradors, mestres d’aixa, calafats, corders, velers, remolars, escultors, pintors,...
Autoritats, càrrecs i funcions: drassaner major, almirall, patró de galera o de nau, nauxer-pilot, còmit, escrivà, barber/cirurgià, alier, espatller, mariner, fadrí (de vaixell), remer, músic...
Ramon Muntaner i els vents
Els vaixells de guerra navegaven amb rems i veles. La navegació de vela era molt important. A l'obra de Muntaner hi ha algunes referències precises sobre els vents i els rumbs.
«
... aquesta és rahó: car ells havien lo vent de Lebeig tant complit ques podien a orçar per lur vitage affer. E nos no podiem sobrepujar al vent, peró com erem puix baix que ells no eren...
»
— Capítol VIII
«
... E tantost com lo senyor rei d’Aragó fou en terra les galeres van batre de rems, e a aquell punt que elles bateren de rems l’estol del rei Carles no havia passada la coha de la Volp, e les XXII galees pensaren d’arribar, e faeren vela, que el vent era a l’osta, e a rems e a veles pensaren d’anar vers l’estol del rei Carles...
