Usuari:Pau Nemo/proves

Range and accuracy vary depending on the cartridge and specific ammunition types that are used. Typical ranges for common battle field cartridges are as follows:

Cartridge	Maximum effective range (m)
5.56×45mm NATO (.223 Remington)	300–500
7.62×51mm (.308 Winchester)	800–1,000
7.62×54mmR	800–1,000
7 mm Remington Magnum	900–1,100
.300 Winchester Magnum	900–1,200
.338 Lapua Magnum	1,300–1,600
.50 BMG (12.7×99mm NATO)	1,500–2,000
12.7×108mm (Russian)	1,500–2,000
14.5×114mm (Russian)	1,900–2,300
.408 Cheyenne Tactical	1,500–2,400

El clíper Northern Light, de 55 m d'eslora i aparellat de fragata (1851).

$I={\frac {2}{3}}mr^{2}\,\!$   irregularitat?

buc

Arcadi

Visió estereoscòpica

Els humans gaudeixen de visió binocular i de visió estereoscòpica per fet de mirar amb dos ulls. La visió estereoscòpica i la sensació de profunditat es basen en la superposició de dues imatges (una en cada ull) lleugerament diferents. Segons diversos experiments realitzats, la distància màxima de visió estereoscòpica (radi estereoscòpic) és d’uns 450 metres. Que correspon a una diferència angular de 30 segons d’arc entre les imatges. La visió amb l’auxili d’uns binocles millora la visió estereoscòpica. Per exemple, dos objectes separats per 5 segons d’arc (a ull nu) observats amb uns binocles de 8 augments proporcionaran la sensació d’una separació de 40 segons d’arc. El radi estereoscòpic serà de 3600 metres (8 vegades més gran que a ull nu). Cal tenir en compte que les consideracions anteriors serveixen per a una distància entre els objectius dels binocles igual a la distància entre els ulls de l’observador. Hi ha molts dissenys de binocles amb una separació dels objectius més gran que la distància interocular.

Garcia i Sanz también firmó una historia de la marina catalana78 que, aunque dirigida a un público más amplio, constituye un compendio y estado de la cuestión sobre la construcción naval, la expansión marítima y la navegación. Esta obra ha marcado un hito en la historiografía marítima catalana, comparable a la obra de Capmany que marcó el inicio de la historia marítima doscientos años antes, tal como dice M. T. Ferrer: «pensada per a un públic ampli, però que s’ha convertit en obra de referència per als estudiosos, a causa de la cura posada per l’autor en l’es�tudi de les diferents menes de vaixells, l’evolució de la construc�ció naval, els contractes marítims, etc. Arcadi Garcia era un apassionat pel mar i per la navegació [...] és, doncs, un llibre fet amb il·lusió».79

{{ }} editant|Pau Nemo

Miquelot

Breeds of Livestock.

Marina

Illyrian lembs engraved on Labeatan coins of the 2nd century BC.

Latin: Arce quoque in summa Junoni templa Monetæ, Ex voto memorant facta, Camille, tuo. Ante domus Manli fuerant, qui Gallica quondam A Capitolino reppulit arma Jove. (Ovid's Fasti, vi. 183-186)

English: The Temple of Juno Moneta, dedicated on the Citadel's summit, Vowed, Camillus, by you, Was once Manlius' house, who drove the Gallic armies Away from Jupiter Capitolinus. (Ovid's Fasti, vi. 183-186)

«	Arce quoque in summa Junoni templa Monetæ, Ex voto memorant facta, Camille, tuo. Ante domus Manli fuerant, qui Gallica quondam, A Capitolino reppulit arma Jove.	»
— Ovidii Fastorum Libri VI.

Entitats de classificació

País	Entitat	Sigles
França	Bureau Veritas	BV
Regne Unit	Lloyd's Register	LR
Alemanya	Germanischer Lloyd	GL
	Det Norske Veritas	NV
	American Bureau of Shipping	AB
	Registro Italiano Navale	RI
	Indian Register of Shipping	IR
	Nippon Kaiji Kyokai	NK
	Russian Maritime Register of Shipping	RS

Vespres

Exàrcia ferma i exàrcia de maniobra d’una bricbarca de tres arbres.

«	«Coneguda sia a tots cells qui aquest scrit volran oir, com Carles, qui era senyor de Cecilia, feya quatre vegades lo any colta a les gents del regne de Cecilia; si que, al cap del any, los havia pres les quatre parts de ço que havien. E quant hi havia nul hom que no volgues pagar, havia hun seu balliu qui collia la colta, e aportava deu cadenes clavades al arço de tras la sella, e prenial, e metia li hu dels collars en lo coll, e amenaval a la preso. E puix havia hun ferre calent, e marcaven lo al front. «L'altre capitol es, que venien sos ribauts e llurs soldaders ab llurs cavalls, e entraven en nostres alberchs, e prenien nostres mullers e nostres infants, e gitaven nos de fora malament e desonradament; e prenien nostres draps e tot ço que haviem en nostres alberchs, e guastaven ho a llur servir; e quant s'en anaven, portaven s'en ço que vols semblava. «L'altre capitol, que si null hom havia bella muller o bella filla, entraven en l'alberch, e puix feyen ço ques volien de sa muller o de sa filla; e si lo senyor ne parlas, donaven li tants de colps tro quel lexaven mig mort. «L'altre capitol, quens feya nodrir truges: e deyen: «Aquestes truges deven fer aytants porcells, e al cap del any es vos mester que de aytants nos responats». E quant venia al cap del any, ell venia a aquell hom e deya: «Hon son nostres porchs que has nodrits al rey?». E el hom era mester quels retes resposta de aytants com los havia dit, sino metien lo en preso e tolien li lo seu. «L'altre capitol, que feya moneda dues vegades l'any, e donavans de aquella moneda per alberchs, segons quel alberch era rich o pobre: «Aytal alberch val dos onces; aytal alberch tres, o aytal quatre». Segons que era donaven los cinquanta sols de aquella moneda nova, en que no havia sino aram, per hun sol d'or. E quant venia a quatre o a cinch jorns, anaven sis sols a teri, e a deu o a dotze sols a teri. E axi destroya les gents e los tolia tot quant havien». Encara de moltes altres empremies e malvestats, que longa cosa seria a recomtar.	»
— Crònica de Bernat Desclot. Capítol LXXXVIII. Com los grans homens e totes les gents del regne de Cecilia trameteren llurs missatgers al rey En Pere d'Arago en Alcoyll.

Prestacions AC75

Notable high speeds actually recorded in racing were:

• 49.1 kn (90.9 km/h; 56.5 mph) by Te Rehutai (in 15 i 19 kn (28 i 35 km/h; 17 i 22 mph)) on 17 December 2020.
• 50.25 kn (93.06 km/h; 57.83 mph) by Britannia during day 4 of the Prada Cup 23 January 2021.
• 53.31 kn (98.73 km/h; 61.35 mph) by Patriot (American Magic) during day 1 of the Prada Cup Semifinals (in breeze gusting up to 22 kn (41 km/h; 25 mph)) on 29 January 2021.

Classe	Eslora (m)	Superfície vèlica (m2)	Alçària del pal (m)
AC72	26.2	260	40
AC50	15	100	23.6
AC45	13.45	83.5	20
F50	15		24/18

Paraula original xàquima al llibre de manescalia.
*Transcripció parcialment modificada (per a facilitar la lectura).
*Cap.II. Del preniment e del adondament dels cavalls.
Lo cavall deu esser enllaçat o lligat lleugerament e suau amb llaç gros e fort de llana, perçò com la llana és molla més que ninguna altra cosa de que poguesseu fer corda. E lo cavall deu esser enllaçat e (a)pres en temps fret e núvol, car si en temps calent era pres, lo cavall de açò que no era acostumat, per la bravesa e salvatgia si molt se treballava poria haver agreujament de sos membres e de son cos. E quan haureu pres e haurà en son cap la xàquima amb lo cabestre que sia fet de cànem, hajau un altre cavall e acompanyau-lo; car tot sembalnat vol esser amb son semblant de sa natura; e perçò hi sia menat car més segur ne estarà. Ës menester que ajau gran diligència quan lo tindreu en l’estable: ço és que’l lligueu a dos remals (ramals) per si en trencava un que romanga lo altre; que si lotrencava abans no el prenguessen se poria guastar en alguna paret per la sua gran bravesa; e estiga totstemps amb latre cavall fins li sia passada la salvatgia...

Cavalls originals al Museu de la basílica de Sant Marc

• 
  Apparent wind and forces on a sailboat.
  As the boat sails further from the wind, the apparent wind becomes smaller and the lateral component becomes less; boat speed is highest on the beam reach.
• 
  Apparent wind on an iceboat.
  As the iceboat sails further from the wind, the apparent wind increases slightly and the boat speed is highest on the broad reach. The sail is sheeted in for all three points of sail.

Xàquima

peri ippikes Alfa α

Shamrock IV. Exemple d’una vela escandalosa sobredimensionada amb una perxa de suport addicional..

Goleta "Albanus".

Globus

Jaume Ferrer de Blanes i el seu globus

L’any 1495 Jaume Ferrer informà per escrit als Reis Catòlics d’un mètode per a determinar la línia de demarcació entre els territoris adjudicats a Portugal i els adjudicats als regnes de Castella i Aragó. Línia establerta a 370 llégües de les Illes de Cap Vert i que, de fet, era un meridià. El problema radicava en la impossibilitat de determinar la longitud geogràfica d’una nau amb els instruments de l’època. Les explicacions del mètode de Jaume Ferrer anaven acompanyades d’un globus esfèric, amb les marques apropiades i dels mapes dels territoris coneguts. « Y porque la carta de navegar no sierve del todo, ni abasta en la demostración mathemática de la regla susodicha, es menester una forma mundi en figura spérica y en dos emisperios, conpartida por sus líneas y grados, y el situ de la tierra, islas y mar; cada cosa puesta en su lugar. La qual figura mundi, yo dexo junto con estos capítulos de mi intensión y parescer porque más claramente sea vista la verdad. Y digo que, por entender la regla y plática susodicha, és menester que sea cosmógrapho, arismético y marinero, o saber su arte. Y quien estas tres sciencias juntas no havrá, es inpossible la pueda entender; ni tanpoco por otra forma ni regla, si pericia de las dichas tres sciencias no terná. »

.

Casos particulars

Jaume Ferrer de Blanes i el seu globus

L’any 1495 Jaume Ferrer informà per escrit als Reis Catòlics d’un mètode per a determinar la línia de demarcació entre els territoris adjudicats a Portugal i els adjudicats als regnes de Castella i Aragó.

Una manera accessible d’aproximar-se als diversos treballs sobre fusta és analitzar el procés constructiu d’una peça concreta acabada.

Encadellats fenicis Els bucs dels vaixells púnics es construïen amb el sistema anomenat “folre primer”. Els reforços interns s’afegien posteriorment. El folre estava format per peces prismàtiques gruixudes unides per una doble caixa (una caixa a cadascun dels taulons a unir) i una metxa. Cada metxa s’assegurava per dues clavilles. Els romans els anomenaven “coagmenta punicana”, encadellats fenicis.

Composició de les faves

Continguts en 100 g de faves bullides energia...........................57,4 kcal aigua.............................79,3 g proteïna total.................... 5,8 g greixos totals.................... 0,6 g hidrats de carboni totals..........7,2 g hidrats de carboni complexes....6,2 g fibra.............................6,5 g àcid fòl·lic.....................57 mcg potassi............................210 mcg carotenoides total.................190 mcg vitamina A total....................31,67 mcg

Bastero, Crusca, Cèsar de Nostradamus

Cavalls medievals i renaixentistes

En la vida real medieval (documents, cançons de gesta i similars) hi havia cavalls de diferents menes classificats segons la seva funció: destrers o cavalls de guerra corsers, cavalls de guerra i de cacera, fogosos i actius palafrens: cavalls tranquils (sovint ambladors) destinats a viatjar i a ser muntats per cavallers; ocasionalment podien cavalcar-los dames i escuders rossins: cavalls ordinaris destinats a ser muntats muls de sella muls i cavalls de càrrega haques i hacanees: cavalls més petits, dòcils i ambladors destinats a les dames quartaus: semblants a les hacanees però no exclusius de les dames En èpoques posteriors, en documents reals i obres literàries, els termes anteriors s’empraren de forma figurada i un xic arbitrària. El seu significat tradicional passà a un segon terme. Un destrer, un corser, un palafrè sovint volen indicar un cavall de qualitat, sense especificar una funció precisa. El terme rossí esdevingué pejoratiu, passant d’un cavall de qualitat mitjana a un cavall de poca qualitat.

San Sebastian i Baiona

Gascó quasi català: 1328

• [7]

• Schlumberger, G. Le siège, la prise et le sac de Constantinople par les Turcs en 1453 (en francès). Plon, 1914. 
• Louis E. Grivetti,Howard-Yana Shapiro; Chocolate: history, culture, and heritage; pàg.450: Diari del pare Font; xocolata en l'expedició de Juan Bautista Anza (1775) (anglès)

Bergantins

Bergantí (“brig” en anglès).

Bergantí ("brigantine" en anglès .

Bergantí goleta (“hermaphrodite rig” en anglès).

Bergantí d’esnó, paquebot.

1. FFCC66

Resum de les drassanes medievals catalanes

Les drassanes militars catalanes (i, de manera semblant, les mallorquines i valencianes) funcionaren de manera eficient amb una producció important: tan pel que fa al nombre de vaixells construïts com a la gran qualitat de fabricació. Artesans: tots els menestrals relacionats amb la construcció naval eren mestres en el seu ofici (mestres d'aixa, corders, velers, calafats,...) Materials: els materials eren abundants i de producció local. La fusta per a arbres i antenes baixava per riu fins a Tortosa, des dels Pirineus. Legalitat: tots els materials eren pagats i tractats com una mercaderia normal. Els transports seguien les normes del país i es pagaven de forma correcta. Costos de producció: el cost total d'un vaixell era raonable i relativament moderat Finançament: el rei podia encarregar i pagar galeres però era més freqüent que les noliegés; el Consell de Cent tenia galeres de la seva propietat i també la Generalitat; alguns particulars tenien galeres pròpies. Administració: les despeses de la construcció, armament, manteniment i desballestament de vaixells de guerra eren controlades amb cura, anotades i arxivades (encara actualment es conserven molts dels documents associats). La política reiterada del poder central de prescindir del sistema tradicional català de construcció i administració dels estols de guerra va resultar molt poc encertat. D'una part va provocar la decadència de les drassanes catalanes. D'altra banda la producció naval en drassanes biscaïnes, genoveses o napolitanes fou incapaz de produir els vaixells necessaris. Ni a preus raonables ni als preus exorbitants que es pagaven realment.

Crestià    

An example of a Holmegaard type bow.

A closeup of the handle.

1400-1300 aC.

.

2000-1600 aC.

2100-2000 aC.

2000 aC.

Esquema de facetadora amb divisor d’angles.

Facetadora.

Facetadora.

”Yumi”, arc japonès.

(disponible a Gallica).

Judici a Bernat de Cabrera.

Deformació esquemàtica de la fletxa durant el tir.

Trajectòria de la fletxa en funció de la seva rigidesa

Unitats d'àrea de l'Antiga Roma

Unitat romana	Nom català	Igual a	Equivalent mètric	Equivalent imperial	Descripció
pes quadratus	peu quadrat	1 pes qu.	0.0876 m2	0.943 sq ft
scrupulum or decempeda quadrata		100 pedes qu.	8.76 m2	94.3 sq ft	un quadrat de 10 peus de costat
actus simplex		480 pedes qu.	42.1 m2	453 sq ft	4 × 120 pedes
uncia		2400 pedes qu.	210 m2	2260 sq ft
clima		3600 pedes qu.	315 m2	3390 sq ft	60 × 60 pedes
actus quadratus o acnua		14400 pedes qu.	1262 m2	13600 sq ft	Anomenat arpennis a Gal•lia
jugerum		28800 pedes qu.	2523 m2	27200 sq ft  0.623 acres
heredium		2 jugera	5047 m2	54300 sq ft  1.248 acres
centuria		200 jugera	50.5 ha	125 acres	antigament 100 jugera
saltus		800 jugera	201.9 ha	499 acres
Mesures basades en Smith (1851). Equivalències mètriques aproximades, considerant 1 pes = 296 mm.

Gottlob Frege's Begriffschrift introduced the notion of quantifier in a graphical notation, which here represents the judgement that $\forall x.F(x)$ is true.

Mesures de masses i equivalències en el sistema mètric

Unitat romana	Nom llatí	Dracmes	Equivalència
Un chalcus	Chalcus	1/48	~ 70.3 mg
Una Siliqua romana	Siliqua	1/18	~ 0.19 g
Un òbol	Obolus	1/6	~ 0.56 g
Una hemina	heminae	1/3	1.125 g
Una dracma	Drachma	1	3.375 g
Un sicle	Sicilicus	2	6.75 g
Una unça	Uncia	8	27 g
Una lliura	Libra	96	324 g
Una mina	Mina	128	432 g

1067. Barcelona Mint (Seca de Barcelona in Catalan language).

• 1284-1285. Poc abans de començar la Croada contra la Corona d'Aragó, Pere el Gran s’adreçava al trobador Pere Salvatge -que defensava la part contrària- amb un sirventés. Hi ha dos termes de monedes en el poema que identifiquen els adversaris: els jaqués aragonesos (encunyats a la seca de Jaca) i els tornesos (encunyats a la seca de Tours).

«	Mas cuy que plass’o cuy que pes, los mieus jaqués, se mesclaran ab lor tornés	»
— Sirventés de Pere el Gran.

Màquines d’encunyar

En tot el segle XVI s’idearen i construïren diverses màquines d’encunyar que substituïren l’antic procediment d’encunyar per martellejat. Bàsicament hi ha dos procediments diferents basats en dues màquines diferents: el volant d’encunyació i el molí d’encunyació. El volant d’encunyació o premsa de cargol es basa en un desplaçament vertical de l’encuny superior (trossell) contra l’encuny inferior (pila). El moviment el provoca la rotació d’una barra roscada (cargol o caragol) a l’interior d’una femella que no pot girar. L’energia d’accionament és humana: dos persones que mouen el volant i un tercer operari que enretira la moneda encunyada i posa un cospell per a la propera encunyació. En el mètode de molí d’encunyació o encunyació per corró, una pletina metàl·lica de secció rectangular (riell) és obligada a desplaçar-se entre dos corrons. Aquests corrons, a més de provocar el moviment del riell, van encunyant les cares superiors i inferiors de les monedes mitjançant dos encunys integrats en els corrons respectius. En funció de la llargària del riell, a la sortida dels corrons hi ha diverses monedes encunyades que formen part del riell. L’únic que resta és retallar cada moneda de manera mecànica. En els inventaris dels segles XV i XVI hi una màquina o eina anomenada “tisores” o “tiseres” sense descripció. Podria tractar-se d’una eina de tallar, d’una eina d’encunyar (semblant a unes alicates) o d’ambdues.

Tipus de fogueres

Piramidal

Castell o pagoda

Dos troncs superposats

Dos troncs horitzontals enganxats

Torxa en una soca

Branques apilades

Estrella

Enclotat

Casos particulars

Cadires Thonet Caracteritzades per basar la seva estructura en barres de fusta de faig corbades al vapor. Lleugeres i resistents, i dissenyades amb formes elegants, foren un exemple afortunat del disseny i la fabricació industrial des de 1859.

Talla ornamental Una tècnica ornamental en objectes de fusta és la talla de figures o motius geomètrics. La figura mostra el detall d’una porta de Zanzíbar.

Encaix de cua d’oronella Un dels acoblaments possibles entre dues peces de fusta de secció rectangular que cal unir en angle recte s’anomena “de cua d’oronella”. Es tracta d’un tancament de forma (la forma relativa mascle-femella de les peces acoblades impedeix el moviment angular de les mateixes). Només es pot muntar i desmuntar en una direcció.

Gaiato de pastor Els gaiatos rústics més senzills, de pastor o de pagès, consten d’una peça única de fusta amb el mànec corbat. La seva construcció, aparentment senzilla, comporta detalls tecnològics interessants. Primerament cal seleccionar una branca relativament recta de diàmetre adequat. La fusta pot ser de corrinyoler o de qualsevol arbust amb nervi. Un cop tallada (amb excés de llargària) i neta (amb escorça o sense) cal adreçar-la al foc i immobilitzar la peça. La corba de l'empunyadura es conforma amb la calor del foc i es subjecta per a mantenir la forma. Un cop seca la peça es pot alliberar i acabar. El cap inferior es pot tallar a gust de l’usuari.

Violí El violí de la figura fou construït per Andrea Amati l’any 1558. Els violers treballen de forma precisa diverses fustes precioses. La taula harmònica prové d’arbres centenaris i està formada per dues meitats aparionades tallades radialment del tronc de l’arbre. Un cop afaiçonada s’encola per testa a les riscles. El batedor és de banús. L’arquet de fusta de pernambuco. Altres instruments musicals, formats per una munió de peces de fusta, comporten tècniques similars de treball.

Ponts de fusta La figura mostra un pont sobre el riu Albion, prop de la ciutat del mateix nom, a Califòrnia. Bastit l’any 1946, en plena guerra, l'escassetat de ferro i formigó va determinar l’aprofitament de bigues de fusta reciclades. Durant tot el segle xix foren construïts molts ponts de fusta espectaculars, anomenats ponts de cavallet. Capaços de suportar pesants ferrocarrils i travessar amplàries molt grans.