Usuari:Paula Balsebre/Teclat tàctil (Touchpad)

Primer pla d'un teclat tàctil en un portàtil

Un teclat tàctil o touchpad és un dispositiu amb un sensor tàctil, una superfície especialitzada que pot traslladar el moviment i la posició dels dits d'un usuari a una posició relativa en el sistema operatiu que es mostri a la pantalla. Aquests teclats tàctils es troben comunment en els ordinadors portàtils, utilitzats com a substitut del ratolí, sobretot quan no hi ha gaire espai a l'escriptori. Com que poden variar en la mida, també es poden trobar en organitzadors personals (PDAs) i alguns reproductors de mitjans portàtils. Aquests teclats tàctils estan disponibles també com a accessoris separats.

Operació i funció

Els teclats tàctils funcionen de diverses maneres, incloent la sensibilitat capacitiva i la pantalla tàctil resistiva . La tecnologia més comunment utilitzada durant la dècada dels 2010 capta el canvi de capacitança quan un dit toca el coixinet tàctil. Aquests dispositius no detecten la punta d'un llapis o una altra aplicació sense conductivitat elèctrica. Els dits aïllats per un guant també poden ser problemàtics per fer servir aquests teclats tàctils.

Els teclats tàctils, com les pantalles tàctils, són capaços de notar posició concreta, però la resolució està limitada per la seva mida. Si s'utilitza com a dispositiu de punter, el moviment d'arrossegar d'un dit és traduït a un moviment més precís, un moviment relatiu del cursor a la pantalla del sistema operatiu, anàleg a l'ús d'un ratolí que és aixecat i posat a sobre d'una superfície. Els botons del teclat tàctil, són equivalents a un ratolí estàndard. El botó dret i l'esquerre estan situats a la part inferior del teclat tàctil.

Algun touchpads i els softwares de controlació dels dispositius corresponents poden interpretar el fet de donar copets al centre del teclat tàctil com si fos un clic de ratolí, i un clic seguit d'un arrossegament del dit s'interpreta com un arrossegament d'algun element a la pantalla. Els teclats tàctils permeten per mitjà dels clics i de l'arrossegament incorporar funcionalitat de botó a la superfície del touchpad mateixa. Per seleccionar, cal fer un clic en el touchpad. Per arrossegar, en comptes de fer clic i mantenir premut, l'usuari prem avall mentre l'objecte s'arrossega sense alliberar pressió, i deixa anar quan ha acabat. Els conductors també permeten fer ús de múltiples dits per emular els altres botons de ratolí.

Els teclats tàctils s’anomenen clickpads si no tenen botons físics i es basen en "botons de programari". Físicament tot el clickpad forma un botó, el controlador interpreta un clic com un clic botó esquerre o dret segons la col·locació dels dits en la zona dreta o esquerra del teclat tàctil.

Alguns teclats tàctils tenen "hotspots", punts del touchpad qamb una funcionalitat més enllà que la de fer de ratolí. Per exemple, en determinats teclats tàctils, arrossegar el dit per una part del tauler tàctil és equivalent a fer de roda de desplaçament del ratolí, controlant la barra de desplaçament i desplaçant la finestra on es troba l'usuari de manera vertical o horitzontal. Molts teclats tàctils utilitzen l'arrossegament de dos dits per desplaçar-se . També, alguns controladors de tauleta tàctil admeten zones de colpeig, on un toc amb el dit executarà una funció, per exemple, aturar un reproductor multimèdia. Totes aquestes funcions estan implementades en el programari del controlador de dispositius tàctils i es poden desactivar.

Història

Cap al 1982, els ordinadors d’escriptori Apollo estaven equipats amb un touchpad situat a la part dreta del teclat. L'ordinador presentat un any després, el Gavilan SC va incloure un touchpad sobre del seu teclat.

El 1989 es va desenvolupar un touchpad per a la sèrie MC 200/400/600 / WORD de l'empresa d'ordinadoprs Psion . Olivetti i Triumph-Adler van presentar els primers ordinadors portàtils amb teclat tàctil el 1992. Cirque va introduir el primer touchpad complet, anomenat GlidePoint, el 1994. Apple Inc va introduir els touchpads als portàtils moderns de la sèrie PowerBook el 1994, utilitzant la tecnologia GlidePoint de Cirque; posteriorment els PowerBooks i els MacBooks van fer ús de teclats tàctils desenvolupats per Apple. Un altre dels primers iniciats del dispositiu d'apuntament GlidePoint va ser Sharp. Més tard, Synaptics va introduir el seu teclat tàctil al mercat, amb el nom de TouchPad. Epson va utilitzar aquest producte més endavant.

Un touchpad en un portàtil Sony Vaio de principis dels anys 2000, un primer exemple de tauleta tàctil moderna per a portàtils.

A mesura que els ordinadors portàtils es van començar a introduir als anys 90, van sorgir confusions sobre com d’anomenar el teclat tàctil. No es va utilitzar cap terme coherent i les referències variaven, com ara: punt de mira, dispositiu d’entrada sensible al tacte, touchpad, trackpad i dispositiu d’assenyalament.

Sovint es va oferir als usuaris l'opció de comprar un pal indicador (pointing stick), un touchpad o un trackball . Les combinacions dels diferents dispositius eren freqüents, tot i que els teclats tàctils i les trackballs rarament s'hi incloïen. Des de principis dels anys 2000, les tauletes tàctils s’han convertit en el dispositiu predominant en els ordinadors portàtils, ja que la majoria de portàtils produïts durant aquest període inclouen només touchpad, sense comptar ambel pal indicador.

Ús en dispositius

Trackpad del BlackBerry Curve 8520 assenyalat amb el cercle vermell.

Una tauleta Microsoft Surface . El touchpad és el rectangle situat a la part inferior del teclat gris.

Els teclats tàctils s’utilitzen principalment en ordinadors portàtils autònoms i no requereixen d’una superfície plana prop del dispositiu. El touchpad està a prop del teclat i només calen moviments de dits curts per moure el cursor a la pantalla; això també pot dificultar l'escriptura, és possible que el palmell o el canell de l'usuari mogui el cursor del ratolí de forma accidental mentre escriu. Els teclats tàctils també existeixen per als ordinadors d’escriptori com a elements externs, tot i que rarament es veuen. Els touchpads a vegades s’integren en alguns teclats d’ordinador d’escriptori, particularment teclats orientats a l’ús HTPC .

Els touchpads unidimensionals són la interfície principal de control per a la navegació de menús en reproductors de música portàtils de l' iPod Classic de segona generació i la posterior, coneguts com a "rodes de clic", ja que només capten un moviment en d'un eix, que s'envolta com un roda. Creative Labs també utilitza un touchpad per a la seva línia de reproductors MP3 Zen, començant pel Zen Touch. La segona línia de productes Microsoft Zune de segona generació (el Zune 80/120 i el Zune 4/8 ) utilitza teclat tàctil per a Zune Pad .

La sèrie PowerBook 500 d' Apple va ser el seu primer ordinador portàtil a portar aquest dispositiu tàctil, anomenat per Apple com a "trackpad". Quan es va introduir el maig del 1994, es va substituir el trackball dels anteriors models PowerBook . A finals de 2008, els nous models d'Apple del MacBook i MacBook Pro van incorporar un disseny amb teclat tàctil amb la funció de botó incorporada a la superfície de seguiment. A partir de la segona generació de MacBook Pro, tota la superfície del touchpad funciona com un botó clicable.

Els ordinadors portàtils actuals disposen de teclats tàctils multitàctils que en alguns casos poden captar fins a cinc dits simultàniament, proporcionant més opcions d’input, com ara la possibilitat d’obrir el menú contextual tocant dos dits, arrossegant dos dits per desplaçar-se o gestos per fer zoom / sortir o girar.

La sèrie MC 200/400/600 / WORD de Psion, presentada el 1989, va incloure un nou dispositiu d'entrada que substitueix el ratolí similar amb un touchpad, tot i que s'assemblava més a una tauleta gràfica, per la situació del cursor, fent clic sobre un punt específic del touchpad, en lloc de moure'l en la direcció d'un cop.

Teoria del funcionament

Hi ha dues vies principals amb els quals funcionen els teclats tàctils. En l'enfocament de la matriu, una sèrie de conductors estan ordenats en una sèrie de línies paral·leles en dues capes, separades per un aïllant i creuant-se entre si en angle recte per formar una quadrícula. Un senyal d’alta freqüència s’aplica seqüencialment entre parells en aquesta matriu bidimensional. El corrent que passa entre els nodes és proporcional a la capacitança . Quan un terra virtual, com ara un dit, es col·loca sobre una de les interseccions entre la capa conductora, alguns dels camps elèctrics són afectats a aquest punt de terra, amb la qual cosa es produeix un canvi en la capacitat aparent en aquest lloc. Aquest mètode va rebre el premi americà per la millor patent (U.S. Patent 5,305,017) concedit a George Gerpheide l'abril de 1994.

El mètode de capacitança shunt , descrit en una nota de l'aplicació per Analog Devices, detecta el canvi de capacitança entre un transmissor i un receptor que es troben en els costats oposats del sensor. El transmissor crea un camp elèctric que oscil·la entre 200-300 kHz. Si es col·loca un punt de terra, com el dit, entre l'emissor i el receptor, algunes de les línies de camp s'allunyen, disminuint la capacitat aparent. Els trackpads com els d'alguns telèfons intel·ligents de Blackberry funcionen de manera òptica, com ara un ratolí d’ordinador òptic.

Fabricació

Els principals fabricants són:

• Alps Electric Corporation
• Apple
• Cirque Corporation
• Synaptics

Vegeu també

• Sensibilitat capacitiva
• Coixinet gràfic
• Coixinet Kaoss
• Llista de fabricants de solucions tàctils
• Trackpad 2 màgic
• Multi-tàctil
• Pal indicador

Enllaços externs

• Bibliografia anotada de referències a gestos, pantalles tàctils i informàtica a ploma
• Notes on the History of Pen-based Computing a YouTube Notes on the History of Pen-based Computing a YouTube

[[Categoria:Informàtica]] [[Categoria:Ordinadors]] [[Categoria:Digital Research]] [[Categoria:Dispositiu informàtic]] [[Categoria:Audiovisuals]] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]