Vés al contingut

Usuari:Perellonenca/proves/Cinquè Col·loqui Internacional La lingüística de Pompeu Fabra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Cinquena edició del Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra", que va tenir lloc a Tarragona, els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2018, organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i l'ERLEU (Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús de la URV).

L'edició, coincident amb la commemoració dels 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, va contribuir a la celebració de l’Any Fabra 2018, promogut per la Generalitat de Catalunya.

Més enllà de renovar la voluntat d’oferir una plataforma periòdica per a la reflexió plural sobre els diversos aspectes de l’obra del referent principal en la codificació de la llengua catalana, es va aprofitar l’ocasió per convertir el Col·loqui en el primer gran fòrum d’anàlisi crítica en profunditat de la nova Gramàtica de la llengua catalana (2016) i la nova Ortografia catalana (2017) de l’Institut d’Estudis Catalans.

Al marge de les sis ponències i les vint-i-set comunicacions, es va organitzar un taller sobre aspectes de la nova gramàtica de l'institut dirigit a professorat de secundària, i es van presentar un total de 6 de llibres relacionats amb la figura de Fabra.

Com a activitats paral·leles, es va poder visitar l'exposició "Pompeu Fabra. Una llengua completa" i es va representar el monòleg Pompeu Fabra: jugada mestra! dirigit per Maria P. Pla i interpretat per Òscar Intente, creador del text.

Està previst que l'Institut d'Estudis Catalans n'editi les actes.


Ponències i comunicacions presentades

[modifica]

Dimecres, 28 de novembre

[modifica]
Ponències:
[modifica]

Klaus Bochmann (Universitat de Leipzig): «Presupuestos e implicaciones glotopolíticas de la normativización lingüística».

Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili): «La nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans com a obra descriptiva: primeres valoracions».

Comunicacions:
[modifica]

Mar Molero: «El reconeixement de la variació dialectal del català en els instruments normatius».

Joan Rafel Ramos: «Aspectes sintàctics complementaris a la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC».

Teresa Cabré: «Pervivència de la depuració lingüística fabriana en els clítics de 3a persona».

Caterina Martínez: «Norma fabriana i canvi lingüístic: el cas de malgrat».

Neus Nogué: «La concordança del verb haver-hi: de Pompeu Fabra a la GIEC».

Francesc Feliu: «Estandardització, consciència lingüística i canvi lingüístic: a propòsit de la proclisi de les formes plenes dels pronoms en el català central».

Anna Jorquera: «Estellés: t'estime, t'estimo, t'estim. Una proposta intertextual, lingüística, literària i musical a un institut de València de 2n de Batxillerat».

Amanda Ulldemolins: «Què ha quedat de la proposta composicional de Fabra?».

Joan Costa: «“Totes les persones de què es tracta”: sobre les omissions de Fabra (1933)».

Anna Bartra: «La sintaxi, de Fabra a la GIEC. Alguns exemples del desenvolupament de la gramàtica de construccions».

Carles Royo: «Experimentador acusatiu i experimentador datiu: un contrast entre oracions alternants».

Álvaro Calero: «Els canvis lingüístics en l’adaptació valenciana de la traducció de Harry Potter: l’ajustament a les gramàtiques de Pompeu Fabra i de l’Institut d’Estudis Catalans».

Agnès Toda: «Fabra i Reus abans i durant el franquisme».

Ramon Marrugat: «El fabrisme en la pràctica: la codificació del lèxic del parlar del Penedès».

Dijous, 29 de novembre

[modifica]
Ponències:
[modifica]

Joan Anton Rabella (Oficina d’Onomàstica de l’IEC - Societat d’Onomàstica): «Pompeu Fabra i l’onomàstica».

Joan Llinàs (Universitat de Bucarest): «La codificació de la llengua romanesa. Un camí cap a la llatinitat».

Comunicacions:

[modifica]

Xavier Rofes i Jordi Ginebra: «¿Hi havia algú a l'altra banda? Pompeu Fabra vist per Amado Alonso».

Ester Prat i Xavier Rofes: «Com es va divulgar el contingut de la normativa gramatical fabriana».

Ares Llop i Anna Paradís: «Els clítics i la marca de negació pas en els complexos verbals: descripció i prescripció».

Aina Domènec: «Dubtes de canvi i elisió de preposicions al servei Optimot: dades i relació amb la GIEC».

M. Pilar Perea: «Les aportacions de l’obra fabriana al Diccionari català-valencià-balear».

Maite Domingo i Jordi Ginebra: «Unitats lèxiques de l’obra dramàtica de Puig i Ferreter no enregistrades en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra».

Joan Puig: «Homenatges a Pompeu Fabra».

Laia Benavent: «Les segones opcions de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (1918)».

Dolors Font-Rotchés i Agnès Rius: «L’entonació, assignatura pendent de Fabra i dels estudis de català com a llengua estrangera».

Dolors Font-Rotchés, Agnès Rius i Francina Torras: «Treballem l’ortoèpia, un aspecte que ja preocupava Fabra».

Divendres, 30 de novembre

[modifica]

Ponències:

[modifica]

Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili - Institut d’Estudis Catalans): «Individuació vs. pluricentrisme. El cas del diasistema gallec-portuguès-brasiler».

Manuel Pérez Saldanya (Universitat de València - Institut d’Estudis Catalans) i Gemma Rigau (Universitat Autònoma de Barcelona - Institut d’Estudis Catalans): «Estirant el fil de la sintaxi».

Comunicacions:

[modifica]

Andreu Sentí: «Prescripció i descripció en l’àmbit de la modalitat».

Anna Pineda: «El marcatge diferencial d'objecte en català».

Presentació de llibres

[modifica]

Els principis fonamentals en la tasca normativitzadora de Pompeu Fabra, de Joan Martí Castell (a càrrec de l’autor).

L’abecé de Pompeu Fabra i Ruta Pompeu Fabra, de David Paloma i Mònica Montserrat (a càrrec dels autors).

Comunitat lingüística i norma. Actes del IV Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» (Tarragona, 18, 19 i 20 de novembre de 2013), de diversos autors (a càrrec de Miquel À. Pradilla).

Escrits sobre Fabra, de Josep Murgades (a càrrec de l’autor).

La victòria de Pompeu Fabra, d’Antoni Rovira i Virgili (a càrrec de Marina Mallafrè). Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d’una llengua moderna de cultura des de la diversitat, d’Antoni Ferrando (a càrrec de Jordi Ginebra).

Enllaços externs

[modifica]

"El col·loqui internacional sobre Pompeu Fabra aplega experts lingüístics a la URV", notícia publicada al Diari Digital de la URV, 23 de novembre de 2018.

"Un any Pompeu Fabra per al futur", notícia publicada al Diari Digital de la URV, 27 de novembre de 2018.

Any Fabra 2018. Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya.

Exposició: "Pompeu Fabra. Una llengua completa". Disseny expositiu: bpdisseny. Disseny gràfic: Anna Jordà. Guió i redacció de textos: Josep Penya. Assessorament: Jordi Ginebra.

Portal de recursos lingüístics de l'Institut d'Estudis Catalans.