Usuari:Pfiguerasclaver/proves

Els grups interactius és una forma d'organització a l'aula que promou l'acceleració dels aprenentatges a través de la interacció. Pel seu desenvolupament, s'agrupa els alumnes en grups de 4 o 5 nens i nenes, de manera heterogènia^[1] en el que respecta el gènere, l'idioma, les motivacions, el nivell d'aprenentatge i l'origen cultural. El nombre de grups pot variar en funció del nombre total d'alumnes que tingui la classe.

La dinàmica del funcionament per la realització de les activitats està marcada per un aspecte característic. És la presència d'una persona adulta, voluntària: siguin professors, familiars o persones externes. Aquests voluntaris són els encarregats de dinamitzar el grup i assegurar que tots els nens i nenes del grup s'ajudin i interaccionin entre ells per així resoldre l'activitat per mitjà del diàleg igualitari,^[2] aconseguint que tots i totes hi participin. Aquest, realitza la mateixa activitat amb els altres grups, per tant, en cada activitat els nens i nenes es troben amb una persona voluntària diferent. Per altra banda, el professor o professora s'encarrega de coordinar i observar les activitats. Per últim, els voluntaris, al final de les sessions i conjuntament amb el grup classe i els altres voluntaris, fan una valoració sobre com han anat els grups, el que és positiu i negatiu i com es podria millorar.

Els grups interactius suposen un canvi metodològic d'aula més important portat a terme en els últims anys, dins del moviment de les Comunitats d'Aprenentatge. "Els grups interactius pretenen, entre altres objectius, disminuir la competitivitat i generar solidaritat, augmentar simultàniament l'aprenentatge acadèmic i la participació de l'alumnat en les classes. Estan pensats perquè l'alumnat pugui rebre una educació de màxima qualitat. Per això, no es tracta de treure certs alumnes de l'aula, sinó d'introduir recursos necessaris perquè aquests nens i nenes puguin seguir la seva educació amb les màximes expectatives possibles." (Elboj & Gràcia, 2005, 105).

Canvi:

Els grups interactius són una forma d’organització de l’aula que dona els millors resultats a l’actualitat en quan a la millora de l’aprenentatge i la convivència. Pel seu desenvolupament, es multipliquen i es diversifiquen les interaccions a la vegada que augmenta el temps de treball efectiu. Són classes en petits grups heterogenis en el que es respecta el gènere, l’idioma, les motivacions, el nivell d’aprenentatge i l’origen cultural. Cada grup està a càrrec d’una persona adulta voluntaria que facilita la interacció, el diàleg i l’aprenentatge. El docent coordina les activitats i proporciona un recolzament. Son grups de 4 a 5 alumnes amb canvis d’activitats curtes cada 15 o 20 minuts. Es caracteritza per ser una organització inclusiva cap a l’alumnat. La interacció es un factor clau a la activitat; el moment de canvi de l’activitat influeix i genera un augment de motivació, involucrant-se en el treball i l’ajuda de l’alumnat a enfrontar-se a noves situacions i estimular el seu aprenentatge. Cal donar importància en cada moment de promoure les interaccions amb altes expectatives que marquen l'èxit de l’activitat.

Al contrari de la pràctica d’agrupació per aptituds que segrega als estudiants per capacitats (Molina i Ríos, 2010), els grups interactius aposten per la inclusió de l’alumnat per l’ajuda mútua i millora dels resultats en benefici de tot l’alumnat. L’aprenentatge depèn cada cop més de les interaccions. Es promou l’ajuda mútua i el principi de solidaritat (Flecha, 2000). En aquest sentit, la diversitat de l’alumnat s’entén com un factor positiu per l’aprenentatge, i els estudiants troben el recolzament que necessiten realitzant activitats amb altres persones que tenen diferents habilitats o que tenen capacitat en determinades matèries i en altres no (Valls, Buslón i López, 2016).

Els grups interactius suposen un canvi metodològic d'aula més important portat a terme en els últims anys, dins del moviment de les Comunitats d'Aprenentatge. "Els grups interactius pretenen, entre altres objectius, disminuir la competitivitat i generar solidaritat, augmentar simultàniament l'aprenentatge acadèmic i la participació de l'alumnat en les classes. Estan pensats perquè l'alumnat pugui rebre una educació de màxima qualitat. Per això, no es tracta de treure certs alumnes de l'aula, sinó d'introduir recursos necessaris perquè aquests nens i nenes puguin seguir la seva educació amb les màximes expectatives possibles." (Elboj & Gràcia, 2005, 105).

AFEGIT A ON S'UTILITZA? :

Grups interactius en l’Educació Física:

El treball per grups interactius pot relacionar-se amb diferents àrees de l’aprenentatge i podem trobar-hi exemples en matèries com l’Educació Física, una assignatura amb un interès especial donat que és de les poques que es preocupen pel desenvolupament integral de la persona ja que desenvolupa àrees com l’afectiva, social, psicomotora i cognitiva (Lucía, 2016).

A nivell metodològic destaca el projecte «Juega, Dialoga y Resuelve. La superación de conflictos en Educación Física mediante el modelo comunitario. Diseño de un

programa específico para Comunidades de Aprendizaje» (Capllonch,

2008-2011) el qual es va desenvolupar amb una metodologia comunicativa d’investigació. Aquesta metodologia es caracteritza pel seu caràcter transformador i la recerca per aconseguir un impacte social i científic (Gómez, Latorre, Flecha & Sánchez, 2006).  Així, es va desenvolupar segons tres preceptes: organització comunicativa de la investigació, aplicació de tècniques de recollida de dades comunicatives i anàlisi comunicatiu de dades. En el cas concret del projecte «Juega y Dialoga» es va crear un consell assessor des de l’inici per tal d’anar validant els resultats que s’anaven aconseguint a cada etapa. En estar format per personal investigador i personal “investigat”, a través dels diàlegs s’interpretava la realitat sumant el coneixement científic acumulat i la visió pràctica de les persones participants (Castro, Gómez i Macazaga, 2014).