Usuari:Pol Adelantado/proves

Dones del cànem

Salta a la navegacióSalta a la cerca Les dones del cànem van ser unes treballadores de la fàbrica del Cànem, oficialment la fàbrica Godó Hermanos y Cía, fundada l'any 1882. La fàbrica estava ubicada al barri del Poblenou, i hi treballaven aproximadament unes 2.000 persones entre dones i nens.

Les treballadores

El rang d'edat i de gènere de les treballadores va des de nenes petites de fins a deu anys fins a dones ja més grans d'entre 30 o 40 anys. A la fàbrica hi treballaven moltes dones casades i la gran majoria amb fills, aquests, com no hi havia guarderies, es quedaven a càrrec d'altres dones que feien la feina de mainadera. A la fàbrica fins i tot, s'arribaven a donar situacions com nenes molt petites les obligaven a treballar a la fàbrica, però que si s'adormien, li pegaven, però si venia un inspector a la fàbrica, l'amagaven.

Condicions de treball

Les treballadores de la fàbrica treballaven en unes condicions duríssimes, entrant des de primeres hores del matí fins ben entrada la tarda. Rebien el renom de les xinxes, ja que havien de sortir per poder esmorzar en la mitja hora que tenien; anar al mercat on les altres dones les deixen passar en part conscients del poc temps que tenien i en part a causa de l’olor que les impregnava el polsim del cànem.

Salaris

Sobre els anys 1926 es cobrava al voltant de 26 pessetes a la setmana, aquesta informació òbviament depenia també dels anys treballats a la fàbrica, l'edat... Però aquesta era la quantitat aproximada. Quan les treballadores entraven noves a la fàbrica, es passaven la primera o la segona setmana sense cobrar, ja que aquell era el temps que tardaven a aprendre com es treballaven les màquines i com havien de fer la seva feina. L’any 1950, el salari d'una treballadora veterana era de 110 pessetes a la setmana aproximadament, que equivaldria tenint en compte el valor real de la moneda a 33 euros avui en dia.

Vagues

A la fàbrica es produïen bastantes vagues, quan es produïa una, les treballadores no deixaven entrar a les altres treballadores, ja que així seria més forta i impactant la protesta. Quan això passava, els directors de la fàbrica les deixaven tres dies sense cobrar. Algunes treballadores recorden com, si la vaga la feien unes poques, el càstig era encara més bèstia. Just davant de la fàbrica, els Godó tenien altres edificis, i un el van donar perquè hi fessin una caserna de la guàrdia civil. Això els hi va servir als directors, poder controlar molt millor les vagues, ja que tenien a la policia al costat. De fet, per aquesta raó de cedir un edifici a la guàrdia civil al senyor Godó li van atorgar el títol de compte.