Usuari:Qaubp14adl/proves/Contaminació del pantà de Flix

</nowiki>

TIPUS DE CONTAMINANTS

Després de varis estudis, s’ha pogut constatar l’acumulació de fangs contaminats al pantà de Flix amb concentracions molt altes de metalls pesants (sobretot mercuri i cadmi, però també altres com el arsènic, crom i zinc) i de compostos organoclorats (hexaclorobenzè, policlorobifenils, DDT, etc.). A més, també s’ha detectat uns nivells de radioactivitat elevats degut a l’existència de radionúclids o elements radioactius (plom, cesi, radi, etc.) procedents de la desintegració de l’urani.
A continuació es descriuen els principals contaminats presents en els fangs i els seus efectes ambientals i en la salut humana.

Radionúclids

La presència d’elements radioactius i bona part dels metalls pesants dipositats a l’embassament provenen del procés industrial de producció del fosfat bicàlcic (utilitzat en pinso d’alimentació animal) a partir de la fosforita i àcid clorhídric. La fosforita és un mineral que conté, de forma natural, diverses impureses, entre les quals hi ha l’Urani 238 i els seus elements de desintegració.
Els principals radionúclids trobats a l’embassament de Flix són el Urani 238, Radi 226, Tori 230, però també s’ha detectat Plom 210, Cesi 137, Cobalt 60 i Potassi 40. La contaminació radioactiva analitzada és bastant homogènia en tota l’àrea afectada, detectant els mateixos isòtops en totes les mostres i en concentracions bastant similars, un ordre de magnitud superior (>1000Bq/kg) al valor de referencia ambiental a Espanya (102 Bq/kg). Tenint en compte la massa de llots i l’activitat mitjana del 238U, l’activitat total del pantà s’estima entre 3000 i 4400 GBq.
La contaminació radioactiva té greus efectes per la salut humana i pel medi ambient, com per exemple, taxes elevades de càncer, mutacions genètiques i immunodeficiències.
Radiació alfa: aquest tipus de radiació viatja distancies curtes, per això les partícules alfa són especialment perilloses quan son inhalades o ingerides. No poden penetra la pell.
Radiació beta: són capaces de penetrar la pell humana i per això són perilloses quan entren en contacte amb la pell.
Radiació gamma: tenen la capacitat de viatjar distàncies relativament llargues. És el tipus de radiació més penetrant, semblant als raigs X d’alta freqüència.
A continuació descrivim els radionúclids amb major activitat radioactiva en el pantà.

Urani 238 (²³⁸U)

L’Urani 238 i els seus elements de desintegració, són emissors de radiació alfa i beta, que són cancerígenes i poden danyar les cèl•lules dels pulmons, ossos, fetge, pròstata, intestí i cervell, causant tumors malignes en aquests òrgans. Al inhalar-lo, aquest es solubilitza i es transfereix dels pulmons a altres òrgans. Amb el temps, es pot excretar a través dels ronyons, però al tractar-se de un metall pesant, provoca nefritis (malaltia crònica). El ²³⁸U té una vida mitjana de 4500 milions d’anys i el seu procés de degradació passa, en gran part, pels altres radionúclids existents. L’activitat radioactiva màxima mesurada és de 12000 Bq/kg (límit administratiu: 1000 Bq/kg).

Radi 226 (²²⁶Ra)

El Radi 226 és un residu radioactiu especialment perillós. Té una vida mitjana de 1602 anys i és un emissor de partícules alfa i gamma. Es pot acumular a la cadena alimentaria i danya els ossos en humans. El ²²⁶Ra també es degrada en Radó 222 (²²²Rn), que és un gas radioactiu que té la capacitat de viatjar centenars de quilometres des de l’origen i es degrada en partícules radioactives de poloni, bismut i plom. L’activitat radioactiva màxima mesurada és de 9400 Bq/kg (límit administratiu: 10000Bq/kg).

Compostos organoclorats

Dins els compostos organoclorats que s’han trobat en el pantà es distingeixen, els orgànics semivolàtils com el HCB, PCB’s i DDT; i els orgànics volàtils com el tri i tetracloroetilè, entre altres.
S’han detectat, principalment, contaminació per PCB’s en gran part dels llots en concentracions de 0,8-3 ppm, arribant com a màxim a valors superiors a 1000 ppm. També s’ha detectat contaminació per hexaclorobenzè (HCB) en gran part dels residus en concentracions màximes de 50-100 ppm. La contaminació per DDT només s’aprecia localment en algun punt aigües amunt en el que aquests compostos assoleixen concentracions superiors a 500 ppm.
D’altra banda, destaca la contaminació per tetracloroetilè i tricloroetilè en la zona de residus en concentracions de 100-200 ppm. Respecte a la resta de compostos volàtils no s’han mesurat concentracions significatives, però puntualment s’han registrat valors elevats de tetraclorur de carboni, dicloroetilè, clorobenzè, diclorobenzè i penta i hexaclorobutadiè.

Hexaclorobenzè (HCB)

L’hexaclorobenzè (HCB) és un compost persistent, bioacumulatiu i tòxic per la vida aquàtica, les plantes, animals terrestres i per humans. S’ha utilitzat de forma extensiva com a pesticida i en tractament de llavors. El HCB pot danyar el desenvolupament del fetus, el fetge, el sistema immunològic i endocrí, el tiroides, els ronyons, els ossos, la sang i el sistema nerviós central, essent el fetge i el sistema nerviós els òrgans més sensibles als seus efectes.

Policlorobifenils (PCB’s)

Els bifenil policlorats (PCB) són compostos persistents, tòxics i bioacumulatius. Els PCB’s altament clorats són els més persistents i la majoria es troben com a contaminants ambientals. Els PCB’s s’han convertit en productes químics globals, i inclús es troben concentracions elevades en teixits animals en ambient que es consideren verges. Se’ls hi atribueixen un ampli rang de efectes tòxics en la salut com efectes immunològics, neurològics i reproductius; i ocasionen impactes en la salut de la vida salvatge i en humans. Els PCB’s que es produeixen en la industria s’utilitzen principalment com aïllants en equipaments electrònics, però també poden generar-se com a subproducte de la incineració i en certs processos en el que el clor està present.

Dicloro-difenil-tricloroetà (DDT)

El dicloro-difenil-tricloroetà (DDT) és un pesticida organoclorat utilitzat en usos agrícoles i forestal, però degut al seu impacte mediambiental s’ha prohibit el seu ús. És un compost persistent, tòxic i bioacumulatiu pels éssers humans i la vida salvatge. El DDT i els seus compostos són lipofílics i, per tant, es poden bioacumular en els teixits grassos. La principal font d’exposició és l’alimentació. També actuen com a disruptors endocrins i provoquen alteracions en el sistema hormonal, desencadenant malalties relacionades amb el sistema reproductor, immunològic o amb el creixement. També està considerat com a possible carcinogen en humans. La exposició de la fauna silvestre a DDT i als seus compostos està relacionat amb la acumulació i persistència d’aquests contaminants, tant en la cadena alimentària aquàtica com terrestres.

Metalls pesants

Pel que fa els metalls pesants detectats, destaca la presència de mercuri en tota l’extensió de fangs en concentracions entre 250 i 500 ppm. Amb molta menor magnitud i extensió, també apareix el cadmi en concentracions entre 5-50 ppm. A part, també s’ha detectat la presència d’altres metalls com l’arsènic, coure, crom, níquel, plom i zinc.

Cadmi (Cd)

El cadmi és un element sense una funció nutricional o bioquímica, carcinogen i extremadament tòxic en plantes i animals.
El cadmi no es degrada en el medi ambient però pot canviar de forma. A l’aire les partícules de cadmi poden viatjar llargues distàncies abans de depositar-se a en el sòl o en l’aigua. S’adhereix fortament als sediment, però part d’aquest cadmi pot dissoldre’s en l’aigua. Les plantes, peixos i altres animals incorporen el cadmi del medi ambient, i pot romandre en l’organisme durant un llarg temps i pot acumular-se després d’anys d’exposició a nivells baixos.
Pel que fa els efectes en la salut, el cadmi i els seus compostos són carcinògens. L’exposició a cadmi també pot tenir els següents efectes en la salut: la mort quan es respiren nivells elevats, greus lesions en els pulmons, irritació aguda de l’estómac, vòmits i diarrea, pot acumular-se en els ronyons i provocar malalties renals, fragilitat dels ossos, augment de la pressió sanguínia, dèficit de ferro en la sang, malalties en el fetge i lesions en els nervis i el cervell.

Mercuri (Hg)

El mercuri és un metall, no essencial, extremadament tòxic, possible carcinogen i sense cap funció nutricional ni bioquímica. Els mecanismes biològics per eliminar-lo són escassos i és l’únic metall que es biomagnifica, és a dir, que s’acumula progressivament segons passa per la cadena alimentaria. A més tendeix a romandre en el medi donada la seva poca capacitat de degradació.
El mercuri inorgànic passa a l’aire i a l’aigua a través de l’activitat industrial, i per aquest motiu les concentracions de mercuri en el medi ambient han augmentat amb l’activitat humana.
L’exposició de mercuri pot causar els següents efectes en la salut: danys permanents al sistema nerviós central, al cervells, ronyons , lesions en els pulmons, nàusees, vòmits, diarrea, augment de la pressió sanguínia, irritació en els ulls, danys en l’ADN i cromosomes, reaccions al•lèrgiques i pot provocar efectes negatius en la reproducció com danys en l’esperma i en el desenvolupament del fetus causant defectes en naixements i avortaments.

QUANTIFICACIÓ DE LA CONTAMINACIÓ

Per quantificar la contaminació, s’ha limitat la zona de sondejos del pantà des d’aigües amunt de la fàbrica fins la presa, així com les acumulacions de llots d’abocament i les seves proximitats. S’han realitzat preses de mostra de sòls, aigua i lixiviats i els seus corresponents anàlisis química i radioquímic.
No s’ha detectat contaminació rellevant aigües amunt de la zona de residus ni en la part del pantà de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes. En els assajos efectuats en plantes no s’ha detectat contaminació pels compostos esmentats, destacant l’absència de mercuri, per tant, no hi ha ecotoxicitat del residu. No obstant, els assajos de lixiviats del residu el classifiquen com a no perillós i susceptible de ser acceptat en abocadors de classe II.
Com a resum de tot l’exposat, es representen les concentracions i activitats mitjanes estimades pels contaminants més significatius en els residus i en l’al•luvial adjacent a ells.

Concentracions i activitats mitjanes en els residus:

Grup de contamiants	Compost	Concentració/Activitat (mg/kg ; Bq/kg)
COV	Tetraclorur de carboni	0,15
	Tricloroetilè	5,3
	Tetracloroetilè	37
	Pentaclorobutadiens	63
Metalls pesants	Mercuri	39
PCB's	suma	38
Pesticides	Família DDT	97
	Família hexaclorociclohexans	1,1
Radionúclids	226Ra	1200
	238U	960

Concentracions i activitats mitjanes en l’al•luvial adjacent als residus:

Grup de contamiants	Compost	Concentració/Activitat (mg/kg ; Bq/kg)
COV	Tetraclorur de carboni	2,8
	Tricloroetilè	1,7
	Tetracloroetilè	14
	Pentaclorobutadiens	5,6
Metalls pesants	Mercuri	2,8
PCB's	suma	0,51
Pesticides	Família DDT	13
	Família hexaclorociclohexans	0,8
Radionúclids	226Ra	92
	238U	31

La major part d’aquests compostos estan catalogats com cancerígens o probables carcinògens per humans i son bioacumulables en la cadena tròfica, essent l’atmosfera i les aigües superficials els medis més susceptibles d’impacte. A part dels COV’s, la major part dels contaminants detectats són pocs o gens volàtils, a excepció del mercuri i alguns organoclorats (tricloroetilè, tetracloroetilè, hexaclorobenzè o hexaclorociclohexans). En general, la seva taxa de solubilitat és baixa i tendeixen a quedar-se adsorbits a la matriu sòlida.
Tots aquests fangs estan ubicats en la zona de riu situada just davant de l'empresa, amb gruixos de fins a quatre metres. Les quantitats absolutes del diferents compostos dipositats en l’embassament són molt elevades. En total, s’ha calculat que hi poden haver entre 200.000 i 360.000 tones de fangs barrejats amb elements tòxics i radioactius. D’aquest total, entre 100 i 180 tones corresponen a metalls pesants (de les quals 10-18 tones són de mercuri), entre 8 i 13 tones a compostos organoclorats, i entre 70 i 100 tones a residus radioactius.

Bibliografia

http://www.decontaminationflix.com/
http://www.acuamed.es/