Usuari:Quieda/proves/Validació lingüística
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Quieda. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La validació lingüística és el procés d'investigar la fiabilitat, l'equivalència conceptual, i la validesa del contingut [1] de les traduccions de les mesures de Patient-reported outcome (PRO)[1] .
Metodologia
[modifica]En la majoria de casos, la validació lingüística fa referència al procés pel qual el text traduït es verifica de forma activa amb pacients de la població d'arribada i dels grups de la llengua d'arribada a través d'entrevistes de cognitive debriefing [1] . Per exemple, si l'instrument PRO pretén mesurar els simptomes de la diabetis en test a Dinamarca, pacients danesos amb diabetis duran a terme les entrevistes, ja que tindran el danès com a llengua materna. Aquesta forma d'entrevista garanteix que tots els termes s'adequen a la població d'arribada, i que s'expressen i s'entenen clarament.[2] Aquesta també es una eina important per verificar la validesa del contingut quan es compara amb el text de sortida. Durant l'entrevista, els entrevistats completen un questionari, i després contesten una sèrie de preguntes de lliure resposta i expliques que els sembla que significa cada apartar amb les seves pròpies paraules. El resultat d'aquest exercici de cognitive debriefing hauria de mostrar aleshores la comprensió de les traduccions per part dels entrevistats, i després d'aquest punt es podrien fer canvis si es veigués que la traducció no expressava clarament el significat del text de partida i provocava confusió o males interpretacions. El procés també garanteix una harmonització multilingüe de les traduccions, ja que garanteix que totes les poblacions d'arribada i els grups de la llengua d'arribada han entès el qüestionari de la mateixa manera i, per tant, garanteix que el resultat es podrà comparar entre tots els grups lingüístics.
Un mètode alternatiu de dur a terme la validació lingüística és demanant a un metge especialitzat a treballar amb la població d'arribada que revisi el text per garantir que sigui clarament comprensible. La comprensió i el coneixement del metge de la terminologia més comuna i de les frases usades pel grup de pacient poden ser utilitzats, i d'aquesta manera s'assegura que el vocabulari de la traducció reflecteix el vocabulari que farien servir els pacients mateixos en la llengua d'arribada. Hi ha qui troba que aquest pas és suficient per validar una traducció PRO. Tanmateix, les autoritats reguladores consideren que és preferible validar les mesures a través de l'anteriorment esmentada cognitive debriefing amb els pacients de la població d'arribada sempre que sigui possible, i que les observacions dels metges estan reservades a mesures orientades als metges, o a circumstàncies particulars en què preguntar als pacients de la població d'arribada sigui particularment problemàtic (Wild et al. 2005).[3]
Algunes organitzacions o empreses utilitzen el terme ‘validació lingüística’ per referir-se a tot el procés de traducció de les mesures PRO tal com està descrit als ‘Principles of Good Practice' (Wild et al 2005),[3] i la International Society for Pharmacoeconomics and Outcomes Research (ISPOR) Task Force report (Wild et al 2009),[4] fins i tot si el procés no inclou entrevistes amb pacients o clinician review. La metodologia recomanada utilitza double, independently created translations en la llengua d'arribada, que llavors es combinen en una ‘reconciled version’ que incorpora el millor d'ambdues traduccions. Un cop harmonitzat i acabat, dos nous traductors sense cap coneixement previ del qüestionari original tornen a traduir el text a la llengua de original (back translation). Aquesta traducció serà una finestra a la versió traduïda, i així el mànager del projecte podrà verificar si la traducció reflecteix acuradament els conceptes que pretén mesurar el qüestionari original. Aquest pas és descrit com a back translation review. Ideally, it would be followed by patient interviews or a clinician review.
A comprehensive linguistic validation process including cognitive debriefing is vital to demonstrate content validity in translations for use in a U.S. Food and Drug Administration (FDA) submission.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 U.S. Department of Health and Human Services, Food and Drug Administration, Center for Drug Evaluation and Research (CDER), Center for Biologics Evaluation and Research (CBER), Center for Devices and Radiological Health (CDRH) "Guidance for Industry - Patient-Reported Outcome Measures: Use in Medical Product Development to Support Labeling Claims" December 2009
- ↑ Gawlicki, Mary C.; Handa, Melissa; McKown, Shawn Corporate Translations, Inc."The Linguistic Validation of the Lupus Quality of Life (LupusQoL) Questionnaire" 2009
- ↑ 3,0 3,1 Wild, Grove, Martin, Eremenco, McElroy, Verjee-Lorenz, Erikson, "Principles of Good Practice for the Translation and Cultural Adaptation Process for Patient-Reported Outcomes (PRO)Measures: Report of the ISPOR Task Force for Translation and Cultural Adaptation"Value In Health Vol 8(2) 2005
- ↑ Wild, Eremenco, Mear, Martin, Houchin, Gawlicki, Hareendran, Wiklund, Chong, von Maltzahn, Cohen, Molsen, Multinational Trials—Recommendations on the Translations Required,Approaches to Using the Same Language in Different Countries, and the Approaches to Support Pooling the Data: The ISPOR Patient-Reported Outcomes Translation and Linguistic Validation Good Research Practices Task Force Report Value in Health Vol 12(4) 2009
Enllaços externs
[modifica]- U.S. Food and Drug Administration
- The International Society for Pharmoeconomics and Outcomes Research
- Mapi [1]