Usuari:Ranz des Vaches/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ranz des Vaches. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1942 Igualada |
| Mort | 12 de febrer de 2016 |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor |
| Estil | Contemporani |
| Premis | |
*Premi Hans Lenz 1969 al mèrit artístic (Alemanya)
| |
David Padrós (Igualada, Anoia, 1942 - 12 de febrer de 2016[1]) va ser un compositor, pedagog, i pianista català[2].
Biografia
[modifica]Alumne del Conservatori de l'Ateneu Igualadí, va continuar els seus estudis musicals amb Jordi Albareda (piano) i Jordi Torra (harmonia, contrapunt, composició), estudis que va ampliar posteriorment a Alemanya i Suïssa amb Paul Baumgartner i Sava Savoff (piano), Hans Ulrich Lehmann i Klaus Huber (composició)i Jürg Wyttenbach (interpretació de la música contemporània). Va ser guanyador del premi Hanz Lenz el 1969 al mèrit artístic (Alemanya) i del premi de composició de la Fundació Landis & Gyr el 1976 (Suïssa)[3]. Va residir a Basilea fins al 1982, on va desenvolupar una intensa tasca com a compositor, pianista i pedagog. Entre els seus deixebles hi figuren compositors com Hèctor Parra[4] i Bernat Vivancos[5]. Des de 1982 i fins al dia de la seva mort va viure a Barcelona.
Creador seriós i meticulós, es va declarar influït per Luciano Berio, Pierre Boulez i Karlheinz Stockhausen. La seva obra, molt personal, té de vegades inspiració en el pensament oriental i es preocupa molt especialment de l'espai, tant des del punt de vista físic com temporal[6]
Des del 1971 que va ser estrenada Styx en el Festival Internacional de Música de Barcelona, les seves obres han estat interpretades a tota Europa. Entre molts festivals internacionals cal destacar el de Lucerna (Suïssa), el Gaudeamus Musikwoche (Països Baixos), Europalia-85 (Bèlgica) i el de Barcelona (1987) en el que va ser estrenada Confluències (Música per a Santa Maria del Mar). Recentment han tingut lloc les estrenes de les seves obres Metamorfosi Mozartiana a càrrec del grup Enigma a l'Auditori de Saragossa (2006), Daha, a càrrec de Harry Spaarnay a l'Ateneu Barcelonès (2006) i Línies i Plans, a càrrec de l'OBC a l'Auditori de Barcelona (2007)
El fons personal David Padrós es conserva a la Biblioteca de Catalunya, que l'any 2014 li dedicà l'exposició "Espai David Padrós" [7]
Obres
[modifica]| Any | Obra | Tipus d'obra | Editorial |
|---|---|---|---|
| 1967 | 2 canciones, per a soprano i piano | Música vocal | - |
| 1968 | 3 impromptus, per a piano | Música solista (piano) | - |
| 1970 | Binari, per a quartet de corda | Música de cambra | - |
| 1971 | Styx, per a orquestra de cambra | Música de cambra | Breitkopf & Härtel |
| 1971 | Segments, per a flauta | Música solista (flauta) | - |
| 1971 | Heptagonal, per a piano | Música solista (piano) | - |
| 1971 | Cnra Gora, per a baríton, flauta, viola i percussió | Música vocal | - |
| 1973 | Khorva, per a orquestra simfònica | Música simfònica | - |
| 1974 | Materials, per a quintet de vent | Música de cambra | - |
| 1974 | Cal·ligrama I, per a flauta en sol i piano | Música de cambra | Clivis |
| 1976 | Deux legendes, per a orgue | Música solista (orgue) | Clivis |
| 1977 | Batalla, per a piano, clave i 12 cordes | Música per a conjunt instrumental | - |
| 1979 | Musik im Raum, per a 2 pianos, flauta oboèm clarinet i percussió | Música per a conjunt instrumental | - |
| 1983 | Jo-Ha-Kyu, per a orquestra simfònica | Música simfònica | - |
| 1983 | 6 cançons populars catalanes, per a cor mixt a 4 veus | Música coral | Clivis |
| 1984 | Cal·ligrama II, per a flauta i clave | Música de cambra | Clivis |
| 1984 | Arachne, per a conjunt de cambra | Música de cambra | - |
| 1985 | Maqam, per a piano | Música solista (piano) | - |
| 1985 | Confluències, per a 8 metalls, percussió i electrònica | Música electrònica | - |
| 1986 | Trajectòries, per a violí | Música solista (violí) | Clivis |
| 1988 | Skizze, per a guitarra | Música solista (guitarra) | Clivis |
| 2010 | Interludi, per a conjunt de cambra | Música de cambra | - |
| 2010 | Sincronies, per a orquesta de cambra | Música per a conjunt instrumental | - |
| 2009 | Abstracció 3, per a guitarra | Música solista (guitarra) | - |
| 2009 | Abstracció 2, per a clarinet | Música solista (clarinet) | - |
| 2008 | Eclíptica, per a clarinet i violoncel. | Música de cambra | Tritó Edicions |
| 2008 | Abstracció 1, per a flauta shakuhachi | Música solista (flauta shakuhachi) | - |
| 2006 | Línies i plans, per a orquestra simfònica. | Música simfònica | Tritó Edicions |
| 2006 | Derivaciones, per a vibràfon | Música solista (vibràfon) | - |
| 2006 | Daha, per a clarinet baix | Música solista (clarinet baix) | - |
| 2005 | Metamorfosis mozartiana, per a orquestra de cambra. | Música per a conjunt instrumental | Tritó Edicions |
| 2004 | Instants, per a piano. | Música solista (piano) | Tritó Edicions |
| 2004 | Amalgames, per a clarinet i piano | Música de cambra | - |
| 2003 | Diario de noche, per a piano | Música solista (piano) | - |
| 2003 | Lignes dans l'espace, per a flauta en sol | Música solista (flauta en sol) | - |
| 2002 | Acciones y reacciones, per a flauta i piano. | Música de cambra | Universidad de Alcalá |
| 2002 | Concert per a piano i orquestra, per a piano i orquestra | Música simfònica | - |
| 2001 | 2 cançons populars catalanes, per a cor mixt a 4 veus. | Música coral | Clivis |
| 2001 | 3 Poemas Sonoros, per a cor mixt a 4 veus | Música coral | - |
| 2001 | El temps segons Rama, per a orquestra simfònica | Música simfònica | - |
| 2001 | Projeccions, per a orquestra de cambra | Música per a conjunt instrumental | - |
| 2000 | Degung, per a flauta de bec i vibràfon | Música de cambra | - |
| 1999 | Verwandlung, per a quartet de flautes. | Música de cambra | Tritó Edicions |
| 1998 | El Mascarón y su vihuela, per a violí, violoncel i guitarra | Música de cambra | - |
| 1997 | Cheops, per a orquestra de cambra | Música per a conjunt instrumental | - |
| 1997 | Sunyata, per a flauta i guitarra | Música de cambra | - |
| 1996 | 5 tankas, per a mezzosoprano, flauta, clarinet i guitarra | Música vocal | - |
| 1996 | Dialog, per a 2 guitarres | Música de cambra | - |
| 1996 | Fragment, per a quartet de corda | Música de cambra | - |
| 1996 | Manas, per a piano, quintet de vent i percussió | Música per a conjunt instrumental | - |
| 1995 | Ressonàncies, per a piano | Música solista (piano) | Boileau (Colien Honegger) |
| 1994 | 17 Cançons populars catalanes, per a piano | Música solista (piano) | Clivis |
| 1994 | Klagelied, per a piano | Música solista (piano) | - |
| 1994 | Qawwali, per a quartet de flautes de bec | Música de cambra | - |
| 1994 | Xucla el silenci nocturn, per a violí, violoncel, flauta i clarinet | Música de cambra | - |
| 1993 | Ghiza-I-Ruh, per a flauta, clarinet i piano | Música de cambra | - |
| 1993 | Gjatams, per a quartet amb piano | Música de cambra | - |
| 1993 | Sis Diferències (sobre un tema popular mallorquí), per a orgue | Música solista (orgue) | Tritó Edicions |
| 1992 | Jdeb, per a quartet de flautes de bec | Música de cambra | - |
| 1992 | Nocturne, per a flauta, clarinet i viola | Música de cambra | - |
| 1991 | La Sala de la Suprema Harmonia, per a conjunt instrumental | Musica per a conjunt instrumental | - |
| 1991 | Recordant a W.A. Mozart, per a clarinet i orgue | Música de cambra | - |
| 1990 | El sermó de Muntaner, per a quartet vocal, 4 instruments de vent i orgue | Música vocal | - |
| 1990 | Ketjak, per a 4 pianistes a 2 pianos | Música de cambra | - |
| 1989 | Chacone, per a quartet de corda i clave | Música de cambra | - |
| 1989 | Reflexe, per a violí i piano | Música de cambra | Clivis |
| 1988 | Skizze, per a guitarra. | Música solista (guitarra) | Clivis |
Premis
[modifica]- Premi Hanz Lenz el 1969 al mèrit artístic (Alemanya)[3]
- Premi de composició de la Fundació Landis & Gyr el 1976 (Suïssa)[3].
Conferències
[modifica]- "Música, espai i arquitectura", a càrrec de David Padrós. Biblioteca de Catalunya, 22 de gener de 2014.[8]
Notes
[modifica]- ↑ Vilaprinyó i Albareda, Francesc «Mor l'eclèctic compositor igualadí David Padrós». Anoia Diari.
- ↑ «Ranz des Vaches/proves». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Fallece el compositor catalán David Padrós». Platea Magazine.
- ↑ Parra, Hèctor «David Padrós, in memoriam». El Núvol.
- ↑ «Bernat Vivancos, nou director musical de l'Escolania de Montserrat». VilaWeb.
- ↑ Pérez Senz, Javier; Dávila, Ana Maria «Qui és qui en la música catalana». Nexus, 37, pàg. 210.
- ↑ «Espai David Padrós». Biblioteca Nacional de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2016].
- ↑ «Conferència "Música, espai i arquitectura" a càrrec del compositor David Padrós». Biblioteca Nacional de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2016].
Enllaços externs
[modifica]- Associació Catalana de Compositors
- Fons David Padrós de la Biblioteca de Catalunya
- Editorial Tritó
- Clivis publicacions