Aquesta és una pàgina de proves de Raqueltrilloluna. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Feminisme de la igualtat

Introducció

El feminisme de la igualtat és el moviment social que defensa la igualtat entre homes i dones. Pensen però, que és necessari establir un nou contracte social per a arribar als objectius plantejats. Valoren que tant homes i dones parteixen d'una mateixa igualtat intel·lectual i cognitiva, apartant tota mena de diferències biològiques. Com s'ha anat observant al llarg de la història de la humanitat, la dona sempre ha adquirit un paper d'inferioritat respecte a l'home. Sempre se l'ha situat darrere d'aquest i en segons quins moments de la història, no tenien ni drets. Fins i tot se les situava a la mateixa classe social que els esclaus. No va ser fins ben entrada la Il·lustració quan comencen a aparèixer les primeres veus, encara que fossin masculines, defensant els drets i la igualtat per a la dona.

Context històric

Pel que fa al context històric del feminisme de la igualtat, trobem que al s. XlX, en època de la Il·lustració, és quan es crea la primera associació de dones, una associació dirigida a l'ensenyament d'aquestes. Es podria dividir el segle XX en dues fases. Una d'elles és l'any 1931, en època de República, quan la dona aconsegueix el dret a votar. Aquest mèrit fou un dret aconseguit per Clara Campoamor. Així doncs, va ser l'any 1933 quan la dona vota per primer cop.

Un cop passada la Guerra Civil, hi ha un gir polític a la societat espanyola i en temps de dictadura tots els drets aconseguits fins aleshores queden eliminats. No és doncs, fins a l'època de la transició democràtica (1975-1979) on comença la segona fase del segle XX.

L'any 1975 les defensores del feminisme de la igualtat portaren a terme les primeres jornades nacionals. En aquestes jornades es van crear uns debats entre els moviments feministes del moment. Un d'aquests moviments defensava mantenir un corrent feminista independentment dels polítics, mentre que l'altre defensava reivindicacions feministes al mateix temps que es lluitava per la democràcia.

El maig del 1976 es van celebrar les primeres jornades de la dona a Catalunya. En aquestes hi va haver un debat clau: Dissenyar una estratègia per aconseguir l'emancipació de la dona o establir una tàctica a curt termini.

Ideologia del feminisme de la igualtat

Característiques:

Aquest moviment té com a característiques principals que pertany a un dels dos grans blocs del feminisme de la segona i tercera onada, el primer, el feminisme del qual estem parlant, i el segon, el feminisme de la diferència. En segon lloc, vol aconseguir una igualtat de drets entre gèneres i manifesta un cert interès pels debats. Darrerament, lluita pel vot, l'educació, el treball i la sexualitat.

Tipus de feminismes de la Igualtat:

A més, es pot observar que dins del feminisme de la igualtat s'inclouen tres feminismes:

- El feminisme liberal: defensa la igualtat en totes les institucions públiques i l'extensió del coneixement perquè d'aquesta manera els temes de dones no puguin ser mai més ignorats. I lluiten per la igualtat d'oportunitats i la igualtat formal i legal, sobretot en l'àmbit públic, és a dir, per aconseguir l'entrada a les empreses, a l'educació, a la política i a les institucions. L'objectiu general que plantegen és el fet que la dona pugui ser una persona autònoma com ho és l'home. .

- El feminisme socialista: és una relació en què els homes exploten i sotmeten les dones i gaudeixen del privilegi econòmic. L'opressió és, principalment, una opressió econòmica. És per això, que aquest feminisme pretén aconseguir que el treball domèstic estigui repartit i centrat a determinar les formes que les institucions familiars i el treball domèstic s'estructuren i reprodueixen mitjançant la divisió sexual del treball.

- El feminisme radical: denuncia la jerarquia de poder i domini, que hi ha tant a la vida pública com a la privada, dotada de múltiples mecanismes d'opressió, que sotmeten a les dones sota el manament dels homes, que anomenaran patriarcat. L'objectiu era, revertir la situació de submissió patriarcal per aconseguir una situació de plena igualtat o, el que és el mateix, d'alliberament de la dona

Crítiques

La principal crítica que rep el feminisme de la igualtat prové del feminisme de la diferència. Tot i ser moviments feministes, per una part defensen uns ideals en què els altres es creen certes discrepàncies. El feminisme de la diferència es qüestiona que el feminisme de la igualtat pugui tenir com a objectiu el fet de compartir el poder amb els homes sense qüestionar res. Tot això ve donat perquè no saben si el feminisme de la igualtat podrà atendre a les necessitats de poder avançar en el sistema democràtic, la seva revolució va més enllà de la igualtat.

També rep crítiques per la banda del feminisme postcolonial perquè creuen que el feminisme de la igualtat només centra la seva defensa a dones d'un mateix rang social i cultural.

Històriques en el feminisme de la igualtat

-Olympe de Gouges

-Alejandra Kollontai

-Poullain de la Berre

-Sylvia Pankhurst

Referències bibliogràfiques

http://virtual.eapc.cat/file.php/1/tgdpp/bloc_1/unitat_1/feminismes_2.html

http://www.surt.org/maletaintercultural/index.php?vlg=1&vmd=0&vtp=0&vit=8&tex=16
https://es.wikipedia.org/wiki/Feminismo_de_la_igualdad