Vés al contingut

Usuari:Rcomellas/Purins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bassa de purins
Bassa de purins

El purí o els purins (usat normalment en plural[1]) són el producte líquid constituït per una barreja de dejeccions sòlides i líquides, restes de jaç, restes de productes d'alimentació animal i aigua, en quantitats variables, generalment amb un contingut d'aigua superior al 85% en pes. Els purins se'ls anomena també fems líquids.[2] Els purins s'acostumen a emmagatzemar en fosses de purins (dins del recinte d'una granja) o en basses de purins, basses artificials impermeables i estanques. Els purins de porc son els més coneguts ja que, a part de ser un fertilitzant orgànic, poden suposar problemes mediambientals per la seva sobreutilització, especialment en regions on la ramaderia porcina intensiva està molt concentrada.[3]. Això fa que el seu control estigui regulat per llei a la Unió Europea.[4]

Utilització com a fertilitzant orgànic

[modifica]
Aplicació de purins
Aplicació de purins com a fertilitzant

Els fems animals i els purins s'han utilitzat durant segles com un fertilitzant per a l'agricultura, ja que milloren l'estructura del sòl (agregació) i la seva capacitat d'absorció de nutrients i aigua, tornant-se més fèrtil. Els fems animals també fomenten l'activitat microbiana del sòl, que afavoreix l'alliberament de minerals del sòl, millorant la nutrició de les plantes. A més, contenen nitrogen i altres nutrients que ajuden al creixement de les plantes.

Pel que fa al seu ús com a fertilitzant agrícola, 10 metres cúbics de purí de porc d'engreix tenen un contingut en elements fertilitzants d'aproximadament 59 kg de nitrogen, 53 kg de fósfor (P2O5) i 36 kg de potassi (K2O), i un baix contingut en matèria orgànica. Aquesta composició és molt variable, en funció de factors com tipus de bestiar, l'alimentació o la gestió de l'aigua.[5]

Normalment els purins s'escampen en els camps utilitzant cisternes de purins. L'adobat amb purins provoca una olor desagradable, a causa d'haver sofert una fermentació anaeròbica, pel qual en algunes zones s'apliquen enterrant-los directament al sòl (injectats) per reduir l'emanació de males olors.[5]

Altres usos

[modifica]

En l'actualitat s'està estudiant el reciclatge de los purins de porc per a diversos usos, entre ells per a l'obtenció de metà o biogàs,[6] per al seu ús com a adob[7] o bé fins i tot depurar-lo per a aprofitar-ne l'aigua residual per a reg,[8] entre altres usos.

Problemàtica mediambiental

[modifica]

A part del problema de les males olors provocades per l'aplicació dels purins com a fertilitzant, especialment en àrees periurbanes (contaminació odorífera), els purins han esdevingut un problema mediambiental per la seva aplicació en excés com a fertilitzant, especialment en regions on la ramaderia porcina intensiva està molt concentrada, com és el cas d'algunes comarques catalanes. Això fa que el seu control estigui regulat per llei a la Unió Europea.[4]

Eutrofització al riu Potomac (EUA)
Eutrofització al riu Potomac (EUA)

Només una part dels fertilitzants nitrogenats (en particular els purins) aplicats al sòl son absorbits pels cultius i convertits en matèria vegetal. La resta s'acumulen al sòl o es perden rentats per lixiviació o escorrentia.[9] Taxes d'aplicació altes de fertilitzants que contenen nitrogen en formes solubles en aigua provoquen un augment de l'escorrentia a través de les aigües superficials, així com de la lixiviació cap a les aigües subterrànies.[10][11][12] Un ús excessiu de fertilitzants que contenen nitrogen (siguin sintètic o natural) és particularment nociu ja que, l'excés de nitrogen que no és absorbit per les plantes es transforma en nitrats, que es lixivien fàcilment.[13] Els nutrients presents en els fertilitzants, especialment els nitrats, poden causar problemes als hàbitats naturals i a la salut humana si van a parar a l'aigua subterrània, ja sigui per escorrentia o lixiviació.[14] Nivells de nitrats superiors a 10 mg / L (10 ppm) en l'aigua de beguda poden causar la "síndrome del nadó blau" (metahemoglobinèmia adquirida).[15][16] L'eutrofització, és a dir, la proliferació de biomassa a l'aigua deguda a un excés de nutrients en masses d'aigua com rierols, rius, llacunes i llacs suposa problemes mediambientals com ara el descens de la biodiversitat, canvis en la composició i dominància de les espècies i efectes tòxics.

Algunes comarques catalanes, com Osona, estan especialment afectades per aquesta problemàtica a causa de l'alta concentració ramadera, amb nivells de nitrats a l'aigua subterrània superiors als permesos per la llei per al consum humà.[17] La concentració mitjana per nitrats a les aigües subterrànies és superior al límit màxim segons la legislació vigent (50 mg/l[18]) a comarques com el Maresme (176,3 mg/l), Osona (75,6 mg/l), l’Alt Penedès (65,5 mg/l), la Segarra (57,8 mg/l), el Tarragonès (57,4 mg/l) i l’Urgell (57,4 mg/l), i excepte en el cas del Maresme, la cabana porcina i bovina incideixen directament, encara que no exclusivament, en aquesta contaminació.[19]

[modifica]
Planta de tractament de purins
Planta de tractament de purins, a Juneda

La problemàtica mediambiental mencionada va fer que, a partir dels anys 1990, es comencés a regular des de l'Administració la gestió que es fa de les dejeccions ramaderes, és a dir, els purins i fems produïts a les explotacions ramaderes. El desenvolupament normatiu que afecta la gestió de les dejeccions ramaderes és molt ampli, amb múltiples disposicions tant de la Unió Europea, com del govern espanyol i de les comunitats autònomes, i en particular a Catalunya.[20]

La regulació afecta àmbits com:

  • el disseny i capacitat dels dipòsits d'emmagatzematge dels purins i fems.
  • l'aplicació dels purins i fems com a fertilitzants agrícoles, establint dosis màximes d'adobat segons el cultiu, la zona o l'època de l'any.
  • el foment de sistemes de tractament fora de l'àmbit agrari, com les plantes de tractament de purins, els centres de recollida i gestió.
  • el control que han de fer els ramaders de la gestió dels purins i fems, amb la obligatorietat de:
    • elaborar plans de gestió que recullin quina és la producció prevista de les explotacions i quin ús s'hi pensa donar, en els anomenats "Plans de dejeccions ramaderes".
    • portar un registre de les sortides de fems i purins de les granges i de l'ús que s'hi dona en l'anomenat "Llibre registre de dejeccions ramaderes".
  • la utilització de fertilitzants nitrogenats (incloent purins, fems i altres adobs nitrogenats) per part dels agricultors (tant si son ramaders com no) en les zones declarades com a "vulnerables" per l'alta concentració de nitrats en els aqüífers.
Article principal: Gestió de les dejeccions ramaderes

Referències

[modifica]
  1. ↑ «purí». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.)
  2. ↑ «purins». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. ↑ Escribano Diez, Alfonso. «Un enfoque para el tratamiento de purines» (en castellà). Agroterra, 01-05-2001. [Consulta: 15 desembre 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Directiva 91/676/CEE del Consejo de 12 de diciembre de 1991 relativa a la protección de las aguas contra la contaminación producida por nitratos utilizados en la agricultura [Véanse los acto(s) modificativo(s).]» (en castellà). DOUE, 12-12-1991. [Consulta: 18 desembre 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 Ubach, N.; Teira, M.R. «Els fertilitzants orgànics d'origen ramader». Ruralcat. [Consulta: 18 desembre 2014].
  6. ↑ El biogás gana peso como vía de aprovechamiento de los purines
  7. ↑ «La Consejería de agricultura de Murcia impulsará su utilización como abono» (en castellà). La Verdad, 28-01-2009. [Consulta: 18 desembre 2014].
  8. ↑ «Una planta depurará casi al 100% los purines de cerdo». El Correo de Andalucía, 15-09-2003.
  9. ↑ M. Nasir Khan and F. Mohammad "Eutrophication: Challenges and Solutions" in A. A. Ansari, S. S. Gill (eds.), Eutrophication: Causes, Consequences and Control, Springer Science+Business Media Dordrecht 2014doi:10.1007/978-94-007-7814-6_5
  10. ↑ C. J. Rosen and B. P. Horgan. «Preventing Pollution Problems from Lawn and Garden Fertilizers». Extension.umn.edu, 09-01-2009. [Consulta: 25 agost 2010].
  11. ↑ «Journal of Contaminant Hydrology - Fertilizer-N use efficiency and nitrate pollution of groundwater in developing countries». ScienceDirect.com. [Consulta: 17 juny 2012].
  12. ↑ «NOFA Interstate Council: The Natural Farmer. Ecologically Sound Nitrogen Management. Mark Schonbeck». Nofa.org, 25-02-2004. [Consulta: 25 agost 2010].
  13. ↑ Roots, Nitrogen Transformations, and Ecosystem Services Annual Review of Plant Biology Vol. 59: 341–363
  14. ↑ Debra. «Nitrates and watercourses».
  15. ↑ Lynda Knobeloch, Barbara Salna, Adam Hogan, Jeffrey Postle, and Henry Anderson. «Blue Babies and Nitrate-Contaminated Well Water». Ehponline.org. [Consulta: 25 agost 2010].
  16. ↑ Self, J.R. «Nitrates in Drinking Water». www.ext.colostate.edu. Colorado State University Extension, 2014. [Consulta: 23 juliol 2014].
  17. ↑ Pratdesaba, Pere «Els purins segueixen contaminant les aigües subterrànies de la Plana de Vic». El Periódico de Catalunya, 20-12-2010 [Consulta: 18 desembre 2014].
  18. ↑ «[http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2003/03/17/pdfs/A01532-01548.pdf REIAL DECRET 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.]». BOE, 45, 21-02-2003, pàg. 7228 a 7245.
  19. ↑ Gomis Garcia, Mireia. Estudi de la contaminació per nitrats a les aigües subterrànies de Catalunya: l'Alt Penedès, el Baix Camp, el Baix Empordà, el Baix Penedès, la Garrotxa, el Maresme, Osona, el Pla de l'Estany, la Segarra, el Segrià, el Tarragonès i l'Urgell.. Universitat de Vic, juny 2013. 
  20. ↑ «Dejeccions ramaderes. Normativa». Departament d'Agricultura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 desembre 2014].

[[Categoria:Ramaderia]] [[Categoria:Fertilitzants]] [[Categoria:Medi ambient]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Rcomellas/Purins&oldid=14597559»