Usuari:Robertseara/proves
| Nom original | Paule Charlotte Marie Jeanne Maurice |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 29 de setembre de 1910 París, França |
| Mort | 18 d'agost de 1967 París, França |
| Nacionalitat | Francesa |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositora i pedagoga |
| Obra | |
Obres destacables Tableaux de Provence per a saxòfon alt i orquestra | |
| Família | |
| Cònjuge | Pierre Lantier |
Paule Maurice (París, França, 29 de setembre de 1910 - París, França, 18 d'agost de 1967) fou una compositora i pedagoga francesa, autora de música per a teatre, ballets, obres orquestrals, música de cambra i peces per a piano. És coneguda principalment per la suite per a saxòfon i orquestra Tableaux de Provence.[1]
Vida
[modifica]Paule Maurice neix el 1910 a París, filla de Raoul Auguste Alexandre Maurice, un treballador d'oficina, i de Marguerite Jeanne Lebrun.[1] Realitza els seus estudis al Conservatori de París, on cursa harmonia amb Jean Gallon del 1929 al 1933, obtenint el primer premi del Conservatori, contrapunt i fuga amb Noël Gallon del 1931 al 1935, obtenint el segon premi de la institució en fuga, i composició amb Henri Büsser del 1935 al 1939, guanyant-ne el primer premi el 1939. [2]
Als vint-i-tres anys, es converteix en la professora assistent de Jean Gallon. El 1942, entra a formar part del cos de professorat del Conservatori de París dins l'assignatura de lectura a vista, treball que realitzarà fins la seva mort el 1967. Els dos últims anys de la seva vida també imparteix classes d'anàlisi harmònica a l'École Normale de Musique de París.[1]
Juntament amb el seu marit, el també compositor Pierre Lantier (premiat al Prix de Rome de 1937), escriu un tractat d'harmonia que esdevé obra de referència a molts centres d'ensenyament musical, tant a França com a l'estranger. Aquest pretèn ser un complement al Tractat de Reber, escrit l'any 1862 per Napoléon Henri Reber, i porta per títol Complement du Traité d'Harmonie de Reber. Commentaires et nombreux textes destinés à faciliter l'assimilation à l'écriture moderne (Debussy, Ravel, Strawinsky, etc.). Altres publicacions de Maurice són Leçons du solfège (P. Nöel) i Recueils de Dictées melòdiques et harmòniques (Editions Naudin).
Maurice i el saxòfon
[modifica]El principal reconeixement de Paule Maurice com a compositora prové de la seva suite per a saxòfon i orquestra, Tableaux de Provence, escrita entre 1948 i 1955. L'altra obra de l'autora per a saxòfon és l'estudi per a saxòfon alt Volio, publicat l'any 1967.
Tableaux de Provence
[modifica]Tableaux de Provence és una suite en cinc moviments per a saxòfon alt solista i orquestra. L'orquestració inclou 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, un fagot, 2 trompes, una trompeta, percussió i corda. La música està inspirada en la Provença, regió on les families de Lantier i Maurice van passar-hi molts estius.[3] L'obra va ser dedicada a Marcel Mule, un dels saxofonistes més influents de l'època al qual van dedicar obres Heitor Villa-Lobos, Henri Tomasi, Jeanine Rueff, Claude Pascal i Eugène Bozza, entre d'altres.[4]Tot i això, Mule no va participar en l'estrena de l'obra, que va tenir per protagonista el seu alumne Jean-Marie Londeix. Concretament, Tableaux va ser estrenada el 9 de desembre de 1958 a Brest (França) amb l'Orchestre Symphonique Brestois dirigida per Pierre Lantier acompanyant al solista Londeix. [2]
L'obra consta de cinc escenes provençanes que representen imatges pintoresques i atractives, amb una clara influència de la cançó i la dansa. El llenguatge descriptiu també hi és molt present, combinat amb una orquestració colorida i un caràcter desenfadat. L'únic moviment que no entronca amb aquest to despreocupat i juganer és el quart: Des Alyscamps l'âme soupire. En una carta de la compositora a Londeix de 1960 s'explica el perquè:
| « | (anglès) The mouvement des Alyscamps l'âme soupire was written during a very emotional period when I learned of the death of my husband's cousin, whom we considered a brother. He was a very warm human being, a good man, intelligent, and gregarious. His life completely changed in 1914, when he was seriously wounded. He was living in Provence in a vineyard with peach trees and olive trees in the country. I still remember the hours we shared reading poetry together. Thanks to him, I learned to experience the true charm of Provence, to appreciate the cricket's song and the sound of the waterfall. I cannot express in words how devastating it was lose him. This movement was written within two days at that period. I am very touched that you guessed the emotional pain which inspired this movement and there is abolutely no indiscretion in your request | (català) El moviment des Alyscamps l'âme soupire va ser escrit durant un període molt emotiu en que vaig conèixer la mort del cosí del meu marit, a qui consideràvem un germà. Era una persona molt carinyosa, un bon home, intel·ligent i sociable. La seva vida va canviar completament el 1914, quan va ser ferit de gravetat. Vivia a una vinya de la Provença on tenia camps de presseguers i olivers. Encara recordo les hores que compartiem junts llegint poesia. Gràcies a ell, vaig aprendre a gaudir del veritable encant de la Provença, a apreciar el cant dels grills i el so de l'aigua caient. No puc expressar en paraules com de devastadora va ser la seva pèrdua. El moviment va ser escrit durant dos dies d'aquest període. Estic molt commoguda que hagis descobert el dolor emocional que va inspirar aquest moviment i no hi ha pas cap indiscreció en el teu requeriment | » |
| — Paule Maurice, Carta dirigida al saxofonista Jean-Marie Londeix, 29 de novembre de 1960[5] | |||
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Moore, Anthony Jon. Who is Paule Maurice?: Her Relative Anonymity and Its Consquences (tesi) (en anglès). Boca Raton, Florida: Florida Atlantic University, Desembre de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 Umble, James C. Jean-Marie Londeix: Master of the Modern Saxophone (en anglès i francès). William H. Street, Editorial Consultant. Estats Units d'Amèrica: Roncorp Publications, 2000, p. 264-266. ISBN 0-0-939103-06-0.
- ↑ Ingham, Richard. The Cambridge Companion to Saxophone (en anglès). Setena. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-59348-9.
- ↑ Asensio Segarra, Miguel. Historia del saxofón (en castellà). Valencia: Rivera Editores, 2004, p. 211-212. ISBN 84-96093-48-4.
- ↑ Umble, James C. Jean-Marie Londeix. Master of the Modern Saxophone (en anglès). Estats Units d'Amèrica: Roncorp Publications, 2000, p. 264. ISBN 0-0-939103-06-0.