Vés al contingut

Usuari:Roger Francàs/proves/Joe Masseria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoe Masseria
Nom originalGiuseppe Masseria
Biografia
Naixement17 de gener de 1886
Menfi, Sicília, Regne d'Itàlia Regne d'Itàlia
Mort15 d'abril de 1931 (als 45 anys)
Nova York, NY, Estats Units d'Amèrica Estats Units
Causa de mortAssassinat per arma de foc
SepulturaCalvary Cemetery, Queens, Nova York 
Altres nomsJoe the Boss
The Chinese
Joe the Glutton
NacionalitatItalià Itàlia
Es coneix perCap de la família criminal Masseria
Activitat
OcupacióCriminal
Activitat1903 - 1931
Família
ParellaMaria Guarino
FillsJoseph Masseria (1908 - 1984)
James Masseria (1910 - 1988)
Vitina Masseria (1911 - 1931)
Claire Masseria (1920 - 1996)
Bernard Masseria (1917 - 1978)
Rudolph Masseria (1927 - 2009)
ParesGiuseppe Masseria i Vita Marceca
GermansBernardo Masseria
Rachele Masseria
Rachele Masseria
Salvatore Masseria
Calogero Masseria
Carlo Masseria
Caterine Masseria
Mercurio Masseria
Ignazio Masseria
John Masseria


Giuseppe Masseria (Menfi, Sicília, 17 de gener de 1886 - Nova York, Nova York, 15 d'abril de 1931) conegut com a Joe Masseria o "Joe the Boss", fou un dels primers caps de la delinqüència organitzada a la ciutat de Nova York en autoanomenar-se "cap de tots els caps" o Capo di Tutti Capi.[1] El 1903 i a l'edat de disset anys emigrà als Estats Units, on va involucrar-se en diverses activitats criminals fins assolir una posició criminal d'importància durant l'època de la Llei Seca. Les tensions amb Salvatore Maranzano, un altre criminal de l'època, van desembocar amb la que es coneix com a Guerra de Castellammare. Els enfrontaments entre ambdues organitzacions van finalitzar l'abril de 1931, quan Masseria fou assassinat a trets en un restaurant de Coney Island.[2]

Joventut

[modifica]

Nascut el 17 de gener de 1886 a Menfi, província d'Agrigent, Sicília, Giuseppe Masseria fou el vuitè fill dels onze del matrimoni entre Giuseppe Masseria i Vita Marceca. Tot i néixer a la població de Menfi, Masseria viu i passa gran part de la seva infantesa i adolescència a Marsala, una població ubicada a 65 quilòmetres a l'oest de la seva població natal.[3]

Des de jove s'involucrà en activitats delictives fins que el 1903 i a l'edat de 16 anys abandona Sicília per evitar ser condemnat per un delicte d'assassinat. Aquell mateix any Giuseppe Masseria es trasllada als Estats Units d'Amèrica.[4]

Etapa criminal

[modifica]

Un cop als Estats Units, Masseria s'instal·la en un apartament al 217 de Forsyth Street, Manhattan i comença a involucrar-se en diverses activitats delictives. Es coneix que en algun moment després de la seva arribada a Amèrica s'uneix a la Mà Negra (Black Hand), una organització formada per immigrants italians i dedicada a l'extorsió i segrest d'individus adinerats.[5]

D'altra banda, Masseria dirigia una banda de lladres que es dedicava a cometre robatoris amb força i violència en comerços i domicilis particulars. El 1907 és detingut per robatori amb força a un apartament de Elizabeth Street però la sentència quedà suspesa. Un any després, el 1908, torna a ser detingut i és acusat de pertanyer a la Mà Negra. El 1911 és novament detingut per intentar robar en una casa de Nova Jersey.[6] No és fins el 1913 que és enxampat in fraganti en el robatori d'un establiment d'empenyorament al 164 de Bowery Street i condemnat a quatre anys i mig de presó juntament amb diversos dels seus col·laboradors. El 26 de maig de 1913 entra a la presó de Sing Sing, Ossining, Nova York.[6]

Família criminal Masseria

[modifica]

En algun moment de la dècada de 1890 Giuseppe Morello, més conegut com a Peter Morello, fundà l'organització criminal coneguda com a família criminal Morello, una de les primeres organitzacions de tipus mafiós als Estats Units i que dècades després seria coneguda com a família criminal Genovese. El 1910 i després de ser condemnat a 25 anys de presó per falsificació de divises, Morello és incapaç de mantenir el lideratge des de la presó i es veu forçat a cedir la seva posició de cap. Després de diverses desavinences entre els successors de Morello i un dels seus capitans, Salvatore D'Aquila, aquest darrer assoleix la posició de cap de l'organització.[7] El març de 1920 se li commuta la pena i Peter Morello abandona la presó federal d'Atlanta per passar a formar part d'una coalició d'organitzacions criminals liderades per Masseria.[8] Les sospites D'Aquila sobre la possibilitat que Morello intentés recuperar el lideratge de l'organització van comportar que aquest primer ordenés l'assassinat d'ambdós Morello i Masseria. A més i un cop la Llei Seca entrà en vigor, l'organització de Salvatore D'Aquila tenia interessos en negoci del licor clandestí en zones controlades per Masseria. D'Aquila decideix recorrer a Umberto Valenti, un dels seus homes de confiança, per tal d'acabar amb la vida dels seus adversaris. El 8 de maig de 1922, el mateix dia que Vincenzo Terranova, aliat de Morello, és abatut a trets al 338 East 116th Street de Manhattan, Valenti atempta també contra la vida de Masseria. Tres mesos després, el 9 d'agost de 1922, Masseria pateix un segon intent d'assassinat del que novament en surt il·lès. Tres dies després, l'11 d'agost de 1922, Valenti és assassinat a trets a la Second Avenue de Manhattan.[7]

L'èxit de l'organització dirigida per Masseria durant el període de la Llei Seca li va proporcionar una influència i poder molt superior a rivals com D'Aquila. Durant la dècada dels anys vint, Masseria va donar suport a diversos rivals de D'Aquila a més d'ordenar l'assassinat d'alguns dels seus col·laboradors. Finalment, Salvatore D'Aquila fou abatut a trets el 10 d'octubre de 1928 quan sortia d'un edifici a l'Avinguda A de Manhattan. Es creu que fou Masseria qui n'ordenà l'assassinat però que l'executor fou Manfredi Mineo, membre de l'organització liderada per D'Aquila i que dos anys més tard i sota el nom de família criminal Mineo, esdevindria aliada de Masseria durant la Guerra de Castellammare.[7]

Sota les ordres de Masseria, la seva organització va estar implicada en negocis com la falsificació de dòlars a gran escala o l'extorsió però ell personalment no fou mai condemnat per aquest tipus de delictes.[6]

Giuseppe Morello fou la ma dreta de Masseria durant l'època de la Prohibició i fins el dia del seu assassinat.

Llei Seca (1920 - 1933)

[modifica]

Després de l'entrada en vigor de la coneguda com a Llei Seca, l'organització de Giuseppe Masseria s'involucrà en el negoci de la producció, importació, venda i distribució de begudes alcoholiques. Les seves connexions i associació amb criminals de l'època com Charles Luciano, Frank Costello, Vito Genovese, Gaetano Pennochio o Mike Miranda, entre altres, van possibilitar-li l'expansió de la seva organització a barris com Brooklyn, Upper West Side, Harlem i el Bronx.[7]

És durant i gràcies a la Llei Seca que la família criminal Masseria es converteix en la major organització criminal italoamericana de Nova York tot convertint Giuseppe Masseria en el cap criminal de major importància.[1] És també durant aquest període que Masseria passa a ser conegut com a Joe "the Boss" i s'autoproclama "cap de tots els caps".[9]

La Guerra de Castellammare (1930 - 1931)

[modifica]

La Guerra de Castellammare fou un enfrontament armat entre la família criminal Masseria de East Harlem i el clan de Castellammare de Brooklyn. Salvatore Maranzano, un criminal originari de Castellammare del Golfo va emigrar als Estats Units en algun moment de la primera meitat dels anys vint i passà a formar part del clan de Castellammare de Brooklyn.[10] Degut al seu passat com a cap criminal a Itàlia, Maranzano va moure's rapidament i amb certa facilitat dins la jerarquia criminal del clan de Castellammare fins assolir la posició de sotscap.

Les tensions provocades pel control del negoci del lícor clandestí, el desig de poder absolut de Masseria i la negativa del clan de Castellammare de sotmetres a les seves demandes van desembocar amb l'assassinat, el febrer de 1930, de Gaspar Milazzo, cap criminal de Detroit i membre del clan de Castellammare. L'assassinat de Milazzo fou el detonant de les hostilitats entre ambdós grups però el líder del clan de Castellammare, Nicolo "Cola" Schiro, va accedir a les demandes de Masseria, qui li demanà un pagament de deu mil dòlars i que abandonés el lideratge de l'organització. Schiro va acabar abandonant els Estats Units per tornar a la seva Sicília natal. Fou llavors quan Salvatore Maranzano va prendre el control de l'organització.[11] És després del seu ascens com a cap que s'inicien les hostilitats entre ambdós bàndols.

El 15 de juliol de 1930 Vito Bonventre, tiet de Joseph Bonanno i un dels finançadors més destacats del clan de Castellammare és assassinat a la porta de casa seva.[12]

Gaetano "Tom" Reina, cap de la família criminal Reina del Bronx, es posicionà a favor del clan de Castellammare, dirigit per Maranzano. Poc temps després, el 26 de febrer de 1930 i a la sortida d'un restaurant del Bronx, Vito Genovese acaba amb la vida de Reina. Després de l'assassinat de Tom Reina, Masseria instal·la a Joseph Pinzolo com a cap de la família criminal Reina. Pinzolo, tot i haver estat un individu de confiança de Reina, fou proper a Masseria fins el 5 de setembre de 1930 quan és assassinat a trets a la seva oficina de Broadway, Manhattan.[13][14]

El 15 d'agost de 1930 Giuseppe Morello, mà dreta de Masseria i fundador d'una de les primeres organitzacions de tipus mafiós als Estats Units, és assassinat a trets a la seva oficina a 352 East 116 Street de East Harlem. Tot i pertanyer a l'organització de Masseria, Charles Luciano va defensar que foren ell i Albert Anastasia els qui, a través de Frank Scalise i el mateix Anastasia, acabaren amb la vida de Morello.[15] D'altra banda, Joseph Bonanno i Joe Valachi van defensar que qui va acabar amb la vida de Morello fou Sebastiano Domingo, un assassí a sou de Chicago contractat per Maranzano.[16] És després de les morts de Morello primer i Pinzolo segon quan Masseria col·loca a Manfredi Mineo com el seu conseller i mà dreta a més de limitar tots els seus desplaçaments. Segons els relats de Luciano i Bonanno durant aquest període, els membres d'ambdós bàndols gairebé no es deixaven veure pels carrers de Nova York i sovint feien vida en cases segures, mentre uns dormien altres vigilaven.[17][18]

El 23 d'octubre de 1930 Joseph Aiello, cap criminal de Chicago i proper a Maranzano, és assassinat a ordres de Masseria mentre que el 5 de novembre d'aquell mateix any, un dels assassins de Aiello, cap de la família criminal Mineo de Brookyln i mà dreta de Masseria, Manfredi Mineo, és abatut a trets juntament Stefano Ferrigno a la sortida d'un edifici d'apartaments al Bronx.[19]

Tot i produir-se morts en ambdós bàndols, l'organització de Masseria fou la que va patir més baixes. Es calcula que a principis de 1931 el bàndol de Masseria havia patit entre 40 i 60 baixes.[20]

Atemptats contra la seva vida

[modifica]
  • 8 de maig de 1922

El primer atemptat contra la vida de Masseria tingué lloc el 8 de maig de 1922 a Grand Street, Lower East Side de Manhattan, quan diversos individus van disparar-lo però d'on va poder contraatacar i sortir-ne il·lès.[7]

  • 9 d'agost de 1922

El segon atemptat contra Masseria va ocorre quan un individu va acorralar-lo dins una botiga a la Segona Avinguda i va disparar-li tres trets. Miraculosament, Masseria va esquivar-los i novament en va sortir il·lès.[21] L'atemptat va produïr-se prop de la casa de Masseria, on diversos individus a les ordres de Valenti l'esperaven. Després d'aquest incident, Masseria va passar a ser conegut com "l'home que podia esquivar bales".[22]

  • 15 d'abril de 1931

Amb l'objectiu d'acabar amb la Guerra de Castellammare, Luciano decideix reunir-se amb Maranzano per idear la mort de Masseria, prendre el control de l'organització i pactar la pau entre ambdós bàndols.[23]

Segons el relat del mateix Luciano, al voltant de les dotze del migdia del 15 d'abril de 1931 i des de la mateixa oficina de Masseria, ubicada a la Segona Avinguda de Manhattan, Luciano va utilitzar el telèfon del seu cap per reservar una taula al restaurant Nuova Villa Tammaro de Coney Island, un dels restaurants preferits de Masseria. L'excusa per convidar-lo a dinar fou que moments abans de la trucada, Luciano havia exposat un pla per acabar amb la vida de diversos lloctinents de Maranzano i, per tal de celebrar la futura massacre i amb el pretext que un cop d'aquelles característiques comportaria la rendició del seu enemic i la fí dels enfrontaments, Masseria va acceptar ser convidat a un dinar de celebració. Després de dinar pasta, llagosta Fra Diavolo, postres i cafè, Luciano va suggerir jugar unes partides de Klaberjass i va demanar una baralla de cartes a Gerardo Scarpato, co-propietari del restaurant i amic i conegut de diversos criminals de l'època. Poc després de començar la partida, Luciano va excusar-se per anar al servei i, un cop allà, quatre homes armats van entrar al restaurant i van disparar a Masseria per l'esquena, causant-li la mort. Després de sentir els trets Luciano va dirigir-se de nou al mejnador del restaurant i ell mateix va alertar a la policia, al·legant que en el moment dels fets ell no era a la taula amb Masseria, que no va veure res i que no tenia idea de qui hauria volgut acabar amb la vida del seu amic.[24] Mai ningú fou condemnat per l'assassinat de Masseria ni tampoc se sap si el mateix Scarpato va col·laborar-hi d'alguna manera. Poc després dels fets, Scarpato i la seva família van fugir cap a Europa per acabar tornant als Estats Units el juny de 1932. El setembre d'aquell mateix any el cos de Gerardo Scarpato fou trobat sense vida dins una bossa i dins el maleter d'un cotxe abandonat.[2]

Es creu que l'equip d'assassins estava format per Vito Genovese, Joe Adonis, Albert Anastasia, Bugsy Siegel i Ciro Terranova com a conductor.[25] Segons Luciano, acabar amb un cap criminal com Masseria difícilment podia fer-se des de fora l'organització ja que degut a les hostilitats, Masseria només tenia contacte amb un estret nombre de col·laboradors, anava sempre acompanyat per diversos guardaespatlles, molt rarament es desplaçava i, quan ho feia, era conduït dins un Cadillac amb carrosseria i finestres blidades.[26][1]

El 18 d'abril de 1931 la vetlla de Masseria va tenir lloc al seu apartament a West 81st Street de Manhattan per després ser enterrat al mausoleu de la família al cementiri Calvary, Queens.

Vida personal

[modifica]

Giuseppe Masseria va emigrar de Sicília als Estats Units amb disset anys i va instal·lar-se en un apartament de Forsyth Street, Manhattan. Poc després contrau matrimoni amb Maria Guarino i el 1908 tenen el seu primer fill d'un total de sis. Després de sobreviure al primer intent d'assassinat, el matrimoni Masseria es trasllada a una casa ubicada al carrer 61 de Brookyln però l'última residència de Masseria fou un apartament al carrer West 81st, a la Segona Avinguda de Manhattan.

Segons Joseph Bonanno, Masseria era un home que no solia cuidar el seu aspecte i sovint duia la camisa mal posada.[27] D'altra banda, Charles Luciano en el seu llibre de memòries defensava que Masseria tenia un caracter d'allò més violent i era una persona molt irascible. A més, la seva desmesurada afició per atipar-se amb àpats abundants li va valdre el sobrenom de "Joe el golafre" o Joe the Glutton.[28]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Raab, Selwyn. Five families : the rise, decline, and resurgence of America's most powerful Mafia empires (en anglès). 1st ed. New York, NY: Thomas Dunne Books, 2005, p. 26-29. ISBN 978-0-312-30094-4. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «The afternoon that Joe Masseria dined on bullets» (en anglès). Chris Cipollini, 14-04-2021. [Consulta: 8 juliol 2022].
  3. ↑ «Giuseppe "Joe the Boss" Masseria - The man who could dodge bullets» (en anglès). Mike Dickson, 22-06-2015. [Consulta: 18 juliol 2022].
  4. ↑ «How Joe Masseria’s Murder Gave Rise To The Mafia’s Golden Age» (en anglès). Wyatt Redd, 14-02-2018. [Consulta: 18 juliol 2022].
  5. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). New York, NY: Routledge, 2009, p. 154. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Giuseppe Masseria» (en anglès). GangRule, n.d.. [Consulta: 16 juliol 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). New York, NY: Routledge, 2009, p. 156-157. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  8. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). New York, NY: Routledge, 2009, p. 49-50. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  9. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). New York, NY: Routledge, 2009, p. 165, 189. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  10. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). New York, NY: Routledge, 2009, p. 93. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  11. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 102. ISBN 1-56849-722-9. 
  12. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 102-103. ISBN 1-56849-722-9. 
  13. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 117-118. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  14. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 106. ISBN 1-56849-722-9. 
  15. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The Last Testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 119. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  16. ↑ «'Buster from Chicago' helps put Berrien County on the Mafia-map» (en anglès). David Critchley, n.d.. [Consulta: 11 juliol 2022].
  17. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 116-118. ISBN 1-56849-722-9. 
  18. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 119. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  19. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 120. ISBN 1-56849-722-9. 
  20. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). New York, NY: Routledge, 2009, p. 180. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  21. ↑ Katz, Leonard. Uncle Frank: the biography of Frank Costello (en anglès). New York, NY: Drake Publishers, 1973, p. 52-53. ISBN 0-87749-549-1. 
  22. ↑ Wolf, George; DiMona, Joseph. Frank Costello: Prime Minister of the Underworld (en anglès). New York, NY: William Morrow & Company, 1 de gener de 1974, p. 71-72. ISBN 0-688-00256-0. 
  23. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 121-122. ISBN 1-56849-722-9. 
  24. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 121-122. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  25. ↑ Cipollini, Chris. Lucky Luciano : mysterious tales of a gangland legend (en anglès). Rockhill, SC: Strategic Media Books, LLC, 2014, p. 39-41. ISBN 1-939521-12-2. 
  26. ↑ «How did Joe Masseria get killed?» (en anglès). National Crime Sydicate, n.d.. [Consulta: 8 juliol 2022].
  27. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 100. ISBN 1-56849-722-9. 
  28. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 94-95. ISBN 978-1-936274-58-1. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Roger_Francàs/proves/Joe_Masseria&oldid=30453372»