Usuari:Roger Francàs/proves/Maybach proves

Maybach Motorenbau GmbH

Dades
Tipus	Subsidiària
Camp de treball	Indústria automobilística
Història
Creació	1909, Friedrichshafen, Alemanya.
Fundador	Wilhelm Maybach i Karl Maybach.
Activitat
Produeix	Automòbils de super luxe
Governança corporativa
Seu	Baden-Württemberg, Stuttgart
Persona rellevant	Roland Folger Dieter Zetsche
Propietat de	Daimler AG
Lloc web	maybach-luxury.com

Maybach-Motorenbau GmbH, més comeguda com a Maybach, és una empresa alemanya dedicada a la producció de vehicles de super luxe. Fou fundada per Wilhelm Maybach i el seu fill Karl Maybach el 1909, llavors centrada a la fabricació de motors per a zepelins. Des dels anys seixanta, Maybach forma part del grup automobilístic Daimler AG, juntament amb la seva empresa germana Mercedes-Benz. Els seus models són fabricats a mida i per encarrec i tenen competència directe amb firmes com Rolls-Royce i Bentley.

Història

Primers passos (1909-1920)

Wilhelm Maybach, fundador principal de la Maybach Motorenbau GmbH.

L'empresa Maybach fou fundada el 23 de març de 1909 sota el nom de Luftfahrzeug Motorenbau GmbH per Wilhelm Maybach i el seu fill Karl Maybach. En els seus inicis, l'empresa estava dedicada a la fabricació i comercialització de motors de combustió interna per a dirigibles i ferrocarrils. Abans de fundar la seva propia companyia, Wilhelm Maybach havia treballat com a director tècnic per l'empresa Daimler Motoren Gesellschaft (DMG), predecessora del gegant automobilístic actual, Daimler AG. Uns anys més tard, al 1912, la companyia s'instal·là a Friedrichshafen i passà a anomenar-se Motorenbau GmbH. Durant la Primera Guerra Mundial la firma de Wilhelm Maybach i el seu fill Karl fou la principal proveïdora de motors de l'exèrcit alemany, equipant des de vaixells fins avions de combat. Tan bon punt va finalitzar la guerra, al 1918, la Motorenbau GmbH tornà a canviar de nom per anomenar-se: Maybach Motorenbau GmbH.

El primer vehicle sota el nom i logotip Maybach aparegué el 1919. Construit com a prototip i presentat per primera vegada al Saló Internacional del Automòbil de Berlín, aquest primer vehicle equipava un motor de sis cilindres W1 i tenia una potència de 46 cavalls. Des d'un punt de vista històric, aquest primer automòbil, fabricat només per provar el nou motor, està considerat el primer Maybach de la història. Es conèix que fou el fill, Karl Maybach, qui pressionà el seu pare i prengué la iniciativa de fabricar vehicles a més de seguir amb la producció de motors dièsel. El següent projecte fou el motor de 5.7 litres W2 i 70 cavalls, provat en un xassis d'un model Spyker. El 1920, aquest motor establí un rècord en recorrer 30,000 quilòmetres en 37 dies, una fita que augmentà la fama de Maybach tot demostrant la fiabilitat dels seus motors. L'empresa holandesa Trompenburg, fabricant dels automòbils Spyker, comprà un total de 150 motors per equipar els seus models Spyker 30/40 C4.

Disseny, creació i producció pròpia (1921-1941)

No va ser fins el 1920 quan Karl Maybach decidí endinsar-se a la producció d'automòbils i, al mes de setembre de 1921, Maybach presentà el seu primer model de fabricació en sèrie al Saló Internacional del Automòbil de Berlin. El vehicle en qüestió era el Maybach W3, amb una carrosseria de cinc metres de llargada i amb una velocitat punta de 110 quilòmetres per hora, propulsat per un motor de sis cilindres en línia W2 de 70 cavalls de potència. Aquest model incorporava alguns avencos significatius com frens a les quatre rodes amb compensació de potència de frenada i una transmissió de dues velocitats sense palanca de canvis. Dissenyat per oferir un alt nivell de conducció, fiabilitat i seguretat, el model de 1921 estava centrat a tipus molt determinat de clients; persones exigents i amb un alt poder adquisitiu. Des de 1921 fins 1928, Maybach fabricà unes 300 unitats del seu model 22/70, més conegut com a W3. Els clients de la firma alemanya apreciaven la potència i la maniobrabilitat del vehicle tot i que també fou usat en carreres automobilístiques.

Cinc anys després de l'exitós Maybach 22/70, el fabricant alemany presentà el 27/120, equipat amb un motor completament nou de 7 litres i sis cilindres en línia. Aquest nou motor era diferent a la resta i combinava sistemes d'ambdós models (W2 i W3), fou aquest fet el que provocà que el nou motor s'anomenés W5. Molts experts consideren que aquest fou el primer model que indicà que Maybach volia formar part de l'exclusiu club de fabricants europeus d'automòbils de luxe. El Maybach 27/120 va ser la gran atracció del Saló Internacional del Automòbil de Ginebra de 1926. Inicialment, aquest nou Maybach incorporava una transmissió de dues velocitats sense palanca de canvis, igual que el model W3 de 1921. El W5 SG de 1928 incorporava un nou sistema de caixa de canvis conegut, en anglès, com a dog-type. Aquesta nova transmissió incrementà la potència del vehicle i li donà un caràcter més esportiu. Aquesta caixa de canvis de Maybach també fou usada per altres fabricants com Mercedes-Benz en els seus models 500 K, 540 K, 580 K i 770 "Grand Mercedes".

A finals de 1929, Maybach fabricà el seu primer model amb motor de 12 cilindres, una novetat en el mercat automobilístic alemany. El Type 12 estava propulsat per un enorme motor V12 de 7 litres i 150 cavalls de potència. El disseny d'aquest nou motor incorporava tecnològia de l'aviació com la disposició de 60 graus dels seus cilindres. Maybach anuncià el Type 12 com un vehicle de luxe i, per fer-ho ben visible, s'hi col·locà el número "12" en or sota del logotip de Maybach. Tot i això, Karl Maybach només incoporà uns petits canvis al nou model comparat amb el seu predecessor, essent una reduïda distància entre el terra i la carrosseria la diferència més notable. El Type 12 va ser presentat com un cotxe per a directius, gent de negòcis i polítics d'alt nivell. Gaudia d'un aspecte opulent i incorporava grans avènços tecnològics de l'època. A més, el preu era similar als dels seus competidors més directes com els grans i luxosos Mercedes-Benz. Un any després de la presentació del primer model V12, Maybach creà un altre automòbil del mateix segment. El Maybach Zeppelin DS 7 (doble sis, es referèix al disseny del motor), amb una carrosseria elegant fou un vehicle que pesava unes tres tones i tenia una velocitat màxima de 150 km/h. Els seus dissenyadors prioritzàren el rendiment i el comfort, incorporant-hi un nou sistema de caixa de canvis a pressió. El nom Zeppelin ha estat utllitzat des de llavors per referir-se als models més luxosos del fabricant alemany i per no oblidar els orígens de Maybach. A més d'aquest model de 1930 que equipava un motor de 7 litres, Maybach desenvolupà un nou model, anomenat Zeppelin DS 8 i idèntic al Zeppelin DS 7. La diferència entre ambdós vehicles era el motor, ja que el nou Zeppelin DS 8 equipava un motor de 8 litres i tenia una potència de 200 cavalls. Des de 1938, aquest model estava disponible amb un caixa de canvis manual de set velocitats.

Altres automobils fóren creats a partir del xassís del Zeppelin, un d'ells fou el Zeppelin DS 8, desenvolupat per l'empresa Spohn i presentat per Maybach al Saló Internacional del Automòbil de Berlín el 1933. Un total aproximat de 200 cotxes amb motor V12 fóren fabricats: el Type 12 (1929 a 1931), Zeppelin DS 7 (1930 a 1933) i el Zeppelin DS 8 (1930 a 1939). A més dels models amb motor V12, l'any 1931 Maybach presentà un turisme similar al Type 12 i amb un motor W5 de sis cilindres. Tres anys després es presentà el W6 DSG. Model que incorporava una nova transmissió i que fou fabricat des de 1934 fins a 1935. Sumant aquestes dues unitats amb motors de sis cilindres, Maybach en fabricà un total de 100 unitats. Seguint al 1934, Maybach creà el model DSH, un vehicle teconològicament avançat a la seva època. Aquest model incorporava un motor de 5.2 litres i 130 cavalls de potència i fou fabricat entre el 1934 i 1937. Se'n fabricaren unes 40 unitats i la seva principal innovació fou la caixa de canvis de soble embragatge. El 1935, Maybach va iniciar la producció del model SW 35. Aquest model incorporava, per primera vegada en un model Maybach, un disseny de suspensió independent; conegut en anglès com "swing axle" (SW). Aquest vehicle equipava un motor de sis cilindres HL 35 de 3.5 litres i 140 cavalls. El SW 38, llençat al mercat tan sols un any després, era pràcticament idèntic al seu predecessor. Les uniques diferències eren el nou motor de 3.8 litres i la capacitat que tenia aquest motor per consumir combustible de manera més eficient sense que el rendiment d'aquest se'n veigués afectat. Finalment, des de 1940 fins a 1941, Maybach fabricà el model SW 42. Aquest incorporava un motor 4.2 de sis cilindres i 140 cavalls de potència. D'entre els prop de 900 vehicles de la família SW, tots dissenyats per diferents empreses, en destacàren dos, que fóren utilitzats com a vehicles oficials tan pels directius de l'empresa com per figures governamentals.

Segona Guerra Mundial (1940-1945)

El 1941, Maybach aturà la seva cadena de producció per centrar-se en el disseny i fabricació de motors per camions, tancs, locomotores i, fins i tot, vaixells i submarins de guerra. Possiblement, els dos vehicles més famosos en ser propulsats per un motor Maybach fóren el Panzer III de 1930 i el Panzer IV de 1937. Tot i ser aquests dos els més coneguts, Maybach fabricà els motors de gairebé tots els tancs lleugers i pesants de l'exèrcit Nazi. Es coneix que el fabricant alemany arribà a produir fins a 43 tipus de motors diferents, tots ells gasolina. Un cop finalitzada la guerra, Maybach es decicà a la construcció de grans motors dièsel per locomotores, vaixells i submarins.

Aquisició per Daimler-Benz (1960)

El 1960, Maybach fou parcialment adquirida per Daimler-Benz i sis anys després, fusionada amb una altra empresa del grup alemany. Nou anys després de l'adquisició per part de Daimler-Benz, l'anomenada Maybach Mercedes-Benz Motorenbau canvià el seu nom pel de Motoren und Turbinen Friedrichshafen, més coneguda com MTU.

Maybach no tornà a produir cap vehicle fins el 1997, quan el gegant automobilístic Daimler AG decidí resorgir l'empresa. Durant el Saló Internacional del Automòbil de Tòquio, Mercedes-Benz va presentar un prototip de limusina Maybach. Aquesta limusina de super luxe incorporava acabats de primer nivell, incloent-hi seients reclinables, un centre d'entreteniment al darrere i un sistema de comunicació. El model incloïa tecnologia molt avançada com fars adaptatius electronics o un motor V12 de sis litres amb sistèma start-stop. La carrosseria del Maybach de 1997 tenia una llargada de 5.77 metres, gairebé 50 centímetres més que el Mercedes-Benz S600 de l'època. Fou un vehicle dirigit a les classes de més alt poder adquisitiu i, en la majoria dels casos, era i és conduit per un xofer.

At 5.77 meters, the exterior length of the concept exceeded that of the long-wheelbase version of the Mercedes-Benz S 600 by almost 56 centimeters. Its wheelbase was exactly 40 centimeters longer and it was also six centimeters taller and six centimeters wider. The regally spacious interior was used to full effect, since the Maybach was designed as a chauffeur-driven car. The styling had been honed at the Daimler-Benz Design Center in Japan, and was based on a perfect balance between two dimensions: tradition and innovation. Two-tone paintwork, fine metal fittings, refined interior materials and numerous special high-tech features all helped to define the ambience of this unique sedan, whose elegant silhouette was emphasized by a luminescent strip running along the waistline. This took the form of an extremely thin luminescent film whose color and brightness could be adapted to suit the owner’s tastes, and which gave the effect of a dynamic light sculpture.

The driving area showed careful attention to the needs of the person at the wheel, not only in terms of the actual driving task but also of ambience. Most pampered of all however were the rear-seat passengers, whose first impression was one of extreme spaciousness. The sumptuous interior, with plush materials like cream-colored leather, select wood, subtly smoked glass and high-grade metal trim, created a lounge-like environment. The two individual seats were independently power-adjustable and invited their occupants to sit back and luxuriate in their surroundings. The right-hand seat, which reclined like a first-class airline seat, featured a large thigh support and swiveling footrest. This seat went into production in the long-wheelbase Maybach 62, while the left-hand seat, which likewise featured a comfortable reclining position, was adopted in the Maybach 57.

The high-class luxury furnishings of the Tokyo concept also included a bar from which the passengers could help themselves to hot or cold drinks, a humidor for cigars and a high-end communication system comprising three telephones. One of these served exclusively as a data line enabling the onboard personal computer to access the Internet, e-mails or an office network, so that passengers could carry on working while they were in transit. The second telephone allowed the chauffeur to take calls and route them through to a separate receiver in the rear. The third telephone was exclusively for the private use of the rear-seat passengers.

The lavish Maybach entertainment system included a roof-mounted 20-inch flat screen for unspoiled TV/video viewing, with a high-end sound system providing excellent sound quality both for this equipment and for the radio, CD player and minidisk player. Rear-seat passengers could control all functions using two small six-inch touch-sensitive monitors on the left- and right-hand sides of the passenger compartment. The well-thought-out menu structure was intuitive and easy to use.

One particularly neat piece of technology was the electrochromic glass roof. When passengers looked out from the vehicle, the glass could either appear completely clear and transparent, producing a natural daylight ambience, or at the push of a button could become translucent like a gemstone. The transparent or translucent effects were activated by applying a voltage to a conducting polymer layer situated underneath the glass.

The Maybach’s high-tech engineering included an active suspension system featuring electronically controlled springing and damping at each wheel. The active suspension system provided excellent ride comfort and counteracted all roll movement when cornering.

The lighting technology at the front and rear of the Maybach was ground-breaking. The front headlamps incorporated different reflectors for different operating conditions, such as urban driving, driving in bad weather or motorway journeys. An electronic system controlled the headlamps adaptively, matching the light direction to different driving situations. The sequential turn signals were more visible to other road users. In all the various segments of the rear lights the tail light, brake light, rear fog lamp, reversing light and turn signal technology was used.

The bodywork of the luxury concept car was an innovative hybrid construction which achieved significant weight savings by using fiber composites, aluminum and magnesium.

The Mercedes-Benz Maybach concept car exhibited at the 1997 Tokyo Motor Show offered a future perspective on the technology and equipment of luxury cars of tomorrow. Today, the Maybach has long since moved out of the future and into the present even if it does still sometimes seem as if it were a car from another world.

Logotip

Imatge del logotip de l'empresa Maybach.

El logotip de Maybach té, com molts altres logotips, conexions històriques. Tranctant-se d'una empresa alemanya, el logotip de la doble M té similituds amb la esvàstica utilitzada per Adolf Hitler. Sense anar més lluny, Maybach sempre donà suport al règim Nazi, ajudant en el disseny i fabricació de vehicles i motors per a ús militar.

Filosofia

"To create the very best from the very best" - aquesta màxima, declarada per Wilhelm Maybach per esdevenir la base del seu treball, ha estat també el principi fonamental de la firma alemanya. Maybach produeix els seus vehicles amb una combinació de tradicció, utilitzant materials de primera qualitat, i innovació, aplicant la tecnologia més avançada possible. Des del resorgiment de l'empresa el 1997, tots els seus models són fabricats per encarrec, donant així, una àmplia llibertat de personalització del vehicle als seus clients. Tots els models Maybach han estat i són fets a mà, amb la intenció de donar un afegit a la ja extrema qualitat dels seus productes. A grans trets, els models Maybach estan destinats a dos tipus de clients; als executius, que busquen un espai comode on poder treballar en hores de desplaçament, i hotels, que busquen oferir un mitjà de transport de luxe als seus clients.

Planta de producció

Covering 21,000 square meters, the Maybach manufacturing facility is an integral part of DaimlerChrysler's Sindelfingen plant, the world's most important production location for premium-class automobiles. In close proximity to the Center of Excellence, a select group of about 330 highly skilled professionals from the plant will begin producing an average of five of these automotive masterpieces per day in the fall of 2002. With their extensive experience and outstanding skills, these employees will ensure that the luxury sedans are absolutely perfect in every respect, fulfilling even the most demanding customer wishes.

The high-end luxury sedans are to be produced exclusively to order and - as another special distinction of the manufacturing facility - always in accordance with each customer's specific wishes and requirements. The extreme distinctiveness of each vehicle will require that many production steps, such as the construction of the vehicle interior and the paintwork, be conducted by hand. State-of-the-art production technology will then be used to further enhance the car's quality - thus creating a perfect symbiosis between high-tech production and skilled craftsmanship.

Offering an impressive example of the high degree of such craftsmanship are the more than 100 manually produced trim elements for the interior of the Maybach 62. The combination of exquisite types of leather - grand nappa, nappa and nubuk - and selected fine woods, such as finely grained ambiona, create a unique atmosphere. A veritable woodworking masterpiece is the three-part laminated trim strip, an automotive first. The strip is 563 centimeters long, 3.9 centimeters thick and 3.3 centimeters wide, and extends in an elegant sweep across the interior of the Maybach, from the instrument panel to the door trim. Around 20 steps are needed to attach the individual wood veneers - which are only about a millimeter thick - to the thin aluminum inserts. Altogether, 63 different steps are involved in the assembly of a single laminated trim strip.

The Maybach's Type 12 engine is also largely assembled by hand. With 405 kW/550 hp and 900 Nm of torque, it is not only the world's most powerful sedan engine, but also the one with the highest torque. The engine is assembled from about 750 individual parts at the DaimlerChrysler plant in Berlin-Marienfelde.

From body-in-white to final assembly in four weeks Due to the labor-intensive production methods, it takes just over four weeks to complete a single Maybach. The results speak for themselves, however, as each Maybach is a masterpiece with a perfect finish down to the last detail. What's more, each vehicle is essentially unique, since there are potentially some 2.2 million combinations of standard and optional features to choose from. Maybach customers therefore need not be concerned about a lack of choices when it comes to equipping their luxury sedans to match their individual tastes.

Before the vehicle is handed over to the customer - the moment of truth, as it were - the car is subjected to an extensive final checkup at the Maybach manufacturing facility. This consists of a functional test and a final check of the vehicle, followed by an initial test drive lasting several hours. Experienced inspectors apply their senses of sight, sound, smell and touch to identify even the smallest irregularities. In addition, they have access to state-of-the-art measuring and diagnostic equipment to help with any troubleshooting.

Thanks to the harmonious interaction of high-tech production and equipment and skilled craftsmanship, the Maybach manufacturing facility produces incomparable automobiles that open up a new chapter in the history of the high-end luxury sedans more than 60 years after the first Maybach era came to a close. At the same time, the new Maybach's production process reflects DaimlerChrysler's extraordinary expertise as the most innovative and longest-standing automobile manufacturer in the world.

Automòbils

Zeppelin

In his constant quest to preserve the technical superiority of his brand, Karl Maybach starts work on a twelve-cylinder car engine towards the end of the 1920s. The positive experience gained from using the multi-cylinder powerplants in airships spurs him on. Development is completed in 1929 with the unveiling of the Maybach "Type 12" featuring a 150-hp seven-litre V12 engine. This is the precursor to the legendary Maybach "Zeppelin" DS 7 launched in mid-1930, which is fitted with the same powerplant and a twin overdrive transmission. The DS 8 variant comes out in 1931, drawing a peak output of 200 hp from its displacement of eight litres.

The "Zeppelin" is available as a saloon, sports cabriolet and open-top touring car. All variants offered boundless interior space to relax in, whilst the comfortable leather seats are more like club armchairs with their soft upholstery. The on-road performance of this top-of-the-line car is equally impressive. It has a long 3735-millimetre wheelbase and is very heavy, but rigid axles connected to long semi-elliptic springs allowed it to glide along almost nimbly. Hydraulic, double-acting shock absorbers further enhance the ride comfort. To move off, drivers still need the clutch, but thereafter they only have to operate two small levers in the middle of the steering wheel in order to change through the four gears of the planetary-gear transmission – without having to use the clutch. Neutral, 1a or reverse can be engaged using the pre-selection hand lever in the centre of the car.

The worm-and-nut steering, which is not power assisted, is surprisingly light given the 3-ton weight of this rather grand car. The massive drum brakes are operated by cable, and offer even and effective deceleration thanks to a sophisticated lever system. A vacuum-powered assistance system keeps the power required to operate the brakes within reasonable limits. In short, the "Zeppelin" represents the ultimate in motorised luxury. The same has to be said though of the Saloon's price tag of up to 36,000 marks, enough to buy three detached houses at the start of the 1930s.

Wilhelm Maybach is still alive to see the celebrated flagship model take shape, but does not survive to witness the car's launch. He passes away in December 1929. A total of only 183 units are sold of the legendary "Zeppelin" in its DS 7 and DS 8 versions.

Wilhelm Maybach is still alive to see the celebrated flagship model take shape, but does not survive to witness the car's launch. He passes away in December 1929. A total of only 183 units are sold of the legendary "Zeppelin" in its DS 7 and DS 8 versions.

En producció

Maybach 57S al Saló internacional de l'Automòbil de Tòquio de 2011.

Vista interior del Maybach 62S, de 6,2 metres de llargada.

Edicions especials

Edició especial Maybach Exelero a Stuttgart, Alemanya.

Bibliografia

• Bettina, Lehmann: Maybach Moments 01. DaimlerChrysler AG, Stuttgart, 2001.
• Hubbert, Jurgen: Maybach Moments 02. DaimlerChrysler AG, Stuttgart, 2001.
• DaimlerChrysler AG: Maybach Moments 03. DaimlerChrysler AG, Stuttgart, 2001.
• DaimlerChrysler AG: Maybach Moments 04. DaimlerChrysler AG, Stuttgart, 2001.

Enllaços externs

• Pàgina web de Maybach (anglès).
• Pàgina web internacional de Mercedes-Benz (anglès).
• Pàgina web del grup Daimler AG (anglès).

Categoria:Fabricants d'automòbils