Usuari:Rossenda
Blue note
[modifica]
En el jazz o el blues, la blue note és una nota obtinguda en rebaixar com a màxim mig to els graus III, V i VII. Aquesta alteració aporta un color i una expressivitat molt particulars al blues. Més endavant, la nota serà utilitzada també en el jazz. Les blue notes són considerades com a notes afegides a l'escala major. En concret es refereix als graus III, V i VII, que es rebaixen un semitò.
El terme "blue" ve de l'abreviatura de l'expressió anglesa Blue devils (literalment "diables blaus", que significa "idees negres"). En blues i en jazz, els músics i cantants utilitzen la blue note amb finalitats expressives, per il·lustrar la nostàlgia o la tristesa quan expliquen una història personal.
L'origen de la blue note es troba en el sistema musical pentatònic africà. La confrontació dels afroamericans amb el sistema tonal europeu i els set graus va provocar l'adaptació dels graus tercer i setè (absents en la seva escala), modificant-los de mig to, sigui cap al mode menor, sigui cap al mode major. Aquí rau l'ambigüitat del clima harmònic i afectiu d'aquesta música, en la qual coexisteixen les tonalitats major i menor, la joia i la tristesa (el mode menor i el mode major no es poden atribuir automàticament a la tristesa i a la joia respectivament. La interpretació d'aquests modes és subjectiva, ja que depèn de la manera en què cadascú experimenta la música).
El sistema pentatònic existeix també a Àsia i a d'altres països. Així doncs, podem retrobar la blue note en la música folklòrica cèltica: la bent note o "nota llarga" juga un paper essencial en la música irlandesa, utilitzada en el cant o per instruments de llengüetes lliures com l'harmònica o l'acordió, per expressar de la mateixa manera el plany, la tristesa o la nostàlgia.
Teoria musical
[modifica]A partir de l'escala pentatònica menor (Plantilla:Infobox Llista d'arxius) Plantilla:Infobox Llista d'arxius
[modifica]La blue note és una nota afegida, la quarta augmentada (o la quinta disminuïda) de la tonalitat principal ("do"), és a dir fa#.
L'escala alterada esdevé per tant "do - mi bemoll - fa - fa# - sol - si bemoll center|400px
A partir de l'escala diatònica major (do - re - mi - fa - sol - la - si) Plantilla:Infobox Llista d'arxius
[modifica]Hi ha dues blue notes: la tercera és substituïda per la tercera menor ("mi" per "mi bemoll") i la setena és substituïda per la setena menor (si per si bemoll).
L'escala alterada esdevé per tant do - re - mi bemoll - fa - sol - la - si bemoll. La funció harmònica continua sent major, tot i els dos intervals menors.
De fet, aquestes alteracions per semitons es toquen d'una manera menys rigorosa, ja que els músics poden fer-les variar en quarts de tons o més segons la seva inspiració i la seva voluntat de crear dissonàncies i un sentiment de plany.
Articles relacionats
[modifica]- The Blue Note, un club de Jazz novaiorquès
- Blue Note Records, un segell discogràfic americà
Referències
[modifica]
 |