Usuari:Samkugatano/proves

Obra

La seva primera gran obra fou la tragèdia Eix-Terek (Эш-Тэрек), publicada el 1915, basada en una llegenda popular recollida el 1911 per Kuzebai Gerd. Fou la primera d'una trilogia

Obra

Entre 1910 i 1911, durant la seva llarga peregrinació a la recerca de feina, Kedrà Mitrei va escriure la novel·la autobiogràfica en rus Fill d'un segle malalt (Дитя больного вега, Ditià bolnogo veka) Aquesta obra autobiogràfica parla dels seus estudis a Egrà, Zurí i, sobretot, Kazan. Inclou la història del seu poble i la seva família, bells quadres de paisatges i retrats de moltes persones diferents. Però la censura no en va permetre la publicació i la novel·la només es va publicar l'any 1993.

Entre 1912 i 1928 aparegué la seva «trilogia dels herois». La va concebre el 1911, i la primera part, la tragèdia Eix-Terek (Эш-Тэрек), va ser escrita el 1912, tres anys abans de la publicació de la primera edició. Fou una de les primeres obres teatrals en udmurt. Està escrit a partir del folklore que va recollir. Els noms de les obres coincideixen amb els noms dels personatges principals, batirs populars del folklore udmurt. La trilogia consta de:

1) La tragèdia Esh-Terek (1912). L'acció té lloc al segle XVI; el rerefons és el conflicte en curs entre els cheremis i els udmurts.

2) Idna-Batyr (1926). L'acció té lloc la vigília dels fets descrits a Esh-Terek. L'autor intenta entendre què empeny les persones a infligir violència entre elles.

3) El poema "Juber-Batyr" (1928). Ambientat abans dels esdeveniments d'Idna-Batyr, aquest poema representa una tragèdia que va acompanyar la presa de les terres d'Udmurt per part del tsarat rus.

Kuzebai Gerd (udmurt Кузебай Герд) (Pokčivuko, Udmúrtia, 14 de gener de 1869 - Sandarmokh, Carèlia, 1 de novembre de 1937), pseudònim literari de Kuzmà Pàvlovitx Txàinikov (rus Кузьма Павлович Чайников) fou un escriptor en prosa, poeta, dramaturg, traductor, crític literari, pedagog i activista udmurt, figura cabdal de la literatura udmurta. Va ser executat durant el Gran Terror estalinista.

Primers anys

Va néixer el 14 de gener de 1898 al poble de Pokčivuko, a l'actual districte de Vavoj, a Udmúrtia, en una família udmurta. N'era el cinquè fill. A set anys va perdre el pare i la seva mare el va enviar a l'escola primària del zemstvo. El professor, veient les seves aptituds, el va enviar a l'escola del poble veí de Vavoj després d'acabar la primària. El 1912 va ingressar al Seminari de Mestres de Kukarka (actualment Sovetsk, a l'óblast de Kírov), on va destacar en totes les assignatures excepte en matemàtiques. El 1916, després de graduar-se, Gerd va ser nomenat cap de l'escola de Badz̈ym Uča/Bolxeutxinsk.

Bibliografia

• Edygarova, Svetlana «The Udmurt language between 1920 and 1950» (en anglès). Finnisch-Ugrische Mitteilungen, núm. 46, 2022, pàg. 91-139 [Consulta: 8 gener 2025].
• Kulikov, Kuzʹma Ivanovič. Delo "SOFIN" (en rus). Iževsk: Udmurtskij institut istorii, jazyka i literatury UrO RAN, 1997. ISBN 5-7691-0758-8 [Consulta: 8 gener 2025]. 
• Martin, Terry. The affirmative action empire: nations and nationalism in the Soviet Union, 1923-1939 (en anglès). Ithaka: Cornell University Press, 2001. ISBN 978-0-8014-8677-7. 
• Toulouze, Eva. «A long great ethnic terror in the Volga region: a war before the War». A: Ethnic and Religious Minorities in Stalin’s Soviet Union : New Dimensions of Research (en anglès). Södertörns högskola, 2017, p. 153-172 (Northern Studies Monographs). ISBN 978-91-7601-777-7 [Consulta: 8 gener 2025]. 
• Toulouze, Eva «Kuzebaj Gerd et la littérature oudmourte» (en francès). Études finno-ougriennes, núm. 28, 1996, pàg. 5-28 [Consulta: 8 gener 2025]. «hal-01285961f [les cites es fan sobre la còpia al repositori HAL]»
• Uvarov, A. N.. Pisateli Udmurtii : Bibliografičeskij spravočnik (en rus). Iževsk: Izdatelʹstvo Udmurtija, 1989. ISBN 5-7659-0131-X [Consulta: 8 gener 2025]. 

Timofei Matvéiev (Paltiyel/Öç Baltay/Triokhbaltàievo, Txuvàixia, 24 de gener de 1884 - camp de Solikamsk, 10 de març de 1939), de nom complet amb patronímic Timofei Matvéievitx Matvéiev (rus i txuvaix: Тимофей Матвеевич Матвеев), fou un filòleg txuvaix, un dels creadors de la filologia txuvaixa, mort al camp de concentració de Solikamsk.

1. Кириллова, М. Г. Исследователь чувашского языка, организатор педагогического образования в Чувашии Т. М. Матвеев : (к 125-летию со дня рождения) / М. Г. Кириллова, О. А. Краснова // Ашмаринские чтения. – Чебоксары, 2008. – С. 499-504. – Библиогр. в конце ст.
2. Петров, Н. П. Им гордился И. Я. Яковлев : (к 120-летию со дня рождения Т. М. Матвеева) / Н. П. Петров // Вестн. Чуваш. гос. пед. ун-та им. И. Я. Яковлева. – 2004. – № 2. – С. 152-158.

Fiódor Timoféiev (Yakatkassi/Iagàtkino, Txuvàixia, 13 de febrer de 1887 - Belomorsk, Carèlia, 25 de gener de 1941), de nom complet amb patronímic Fiódor Timoféievitx Timoféiev (rus: Фёдор Тимофеевич Тимофеев), també conegut per la forma txuvaixa Timuhha Hĕvetĕrĕ (Тимухха Хĕветĕрĕ [tʲimuˈxːɑ ɣʲëˈʋʲdɛʲërʲë]), fou un filòleg, redactor de llibres de text i professor txuvaix, un dels artífexs de la normativització del txuvaix a principis de l'època soviètica, mort al gulag.

Principals publicacions

1. El 1925 sortí un llibre seu molt diferent de la resta: «Indicadors de l'economia chuvash» (1925) va analitzar els estrats socials de la pagesia chuvash i la seva contribució a la producció total.
2. В книге «Показатели чувашского хозяйства» (1925) проанализировал социал. слои чуваш. крестьянства и их вклад в общий объём производимой продукции.

Bibliografia

1. Петров, Н. П. Им гордился И. Я. Яковлев : (к 120-летию со дня рождения Т. М. Матвеева) / Н. П. Петров // Вестн. Чуваш. гос. пед. ун-та им. И. Я. Яковлева. – 2004. – № 2. – С. 152-158.

Nikolai Aixmarin

http://www.nbchr.ru/virt2/index.htm

https://bigenc.ru/c/ashmarin-nikolai-ivanovich-523e48

Morfologia

Noms

Doble declinació

ӗнер·тен·пе - des d'ahir

Altres morfemes

Els noms, com moltes categories gramaticals, poden rebre el morfema de passat ççĕ: ku manăn kĕneke, «això és el meu llibre»; ku manăn kĕnekeççĕ, «això era el meu llibre».

Numerals

Els ordinals es construeixen a partir de les formes plenes amb el morfema mĕş: pĕrremĕş, ikkĕmĕş, viśśĕmĕş, tăvattămĕş... (primer, segon, tercer, quart).

Potser afegir altres morfemes per als numerals

Adverbis

Adverbis / partícules? tA (també)

Pronoms

Pronoms demostratius

Com altres llengües turqueses (i en valencià), el txuvaix parteix l'espai en tres: ku («este, aquest», «açò»), śak(ă) («este, aquest», per a un objecte conegut); śav («eixe», «això»); leș(ĕ) («aquell», «allò»), văl («aquell»). Entre d'altres demostratius, cal mencionar: hay («el ja mencionat»). Les gramàtiques txuvaixes els descriuen com a «pronoms», però s'empren també com a determinants: vál śin, «aquella persona».

Pronoms interrogatius

	kam («què»)		mĕn («qui»)		hăş(ĕ) («quin»)
	singular	plural	singular	plural	singular	plural
Absolutiu	kam	kam·sem	mĕn	mĕn·sem	hăş(ĕ)	hăş·ĕ·sem
Genitiu	kam·ăn	kam·sen	mĕn·ĕn	mĕn·sen	hăş·ĕn	hăş·ĕ·sen
Datiu	kam·a	kam·sen·e	mĕn·e	mĕn·sen·e	hăş·n·e	hăş·ĕ·sen·e
Locatiu	kam·ra	kam·sen·çe	mĕn·re	mĕn·sen·çe	hăş·ĕn·çe	hăş·ĕ·sen·çe
Ablatiu	kam·ran	kam·sen·çen	mĕn·ren	mĕn·sen·çen	hăş·ĕn·çen	hăş·ĕ·sen·çen
Instrumental comitatiu	kam·pa	kam·sem·pe	mĕn·pe	mĕn·sem·pe	hăş·ĕn·pe	hăş·ĕ·sem·pe
Abessiu	kam·săr	kam·sem·sĕr	mĕn·sĕr	mĕn·sem·sĕr	hăş·ĕn·sĕr	hăş·ĕ·sem·sĕr
Causal final	kam·şăn	kam·sem·şĕn	mĕn·şĕn	mĕn·sem·şĕn	hăş·ĕn·şĕn	hăş·ĕ·sem·şĕn

Pronoms indefinits

Els pronoms indefinits estan basats en els interrogatius. Andreev 1992: 132-133

Pronoms negatius

Els pronoms negatius estan basats en els interrogatius. Andreev 1992: 133

Morfemes derivatius

Some notable suffixes are: -ҫӑ for agent nouns, -лӑх for abstract and instrumental nouns, -ӑш, less commonly, for abstract nouns from certain adjectives, -у (after consonants) or -v (after vowels) for action nouns, -ла, -ал, -ар, and -н for denominal verbs. The valency changing suffixes and the gerunds were mentioned in the verbal morphology section above. Diminutives may be formed with multiple suffixes such as -ашка, -(к)ка, -лчӑ, -ак/ӑк, -ача.

Adjectivador -lӑ - Krueger p. 130-131

-lA - Sergeev p. 180-181

-seren - Sergeev p. 184-185

-all - Sergeev p. 185

«  per exemple AllA («cap a»: uramalla, «cap al carrer, cap a un carrer»), lǍ (adjectivitzador: uramlă, «del carrer, d'un carrer») i lA (adverbalitzador: uramla, «com un carrer»).  »

Andreev 92: 254-257

Bibliografia

• Agyagási, Klára «Çuvaşça» (en turc). İdil-Ural Araştırmaları Dergisi, 4(1), 2022, pàg. 133-160 [Consulta: 20 octubre 2024].
• Alòs i Font, Hèctor. Prepodavanie čuvašskogo jazyka i problema jazykovogo povedenija roditelej (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2015. 
• Alòs i Font, Hèctor «L'ortografia txuvaixa en els anys vint i trenta: un exemple dels canvis en la política lingüística soviètica i les seves conseqüències». Kataluna Esperantisto, 336, 2016, pàg. 24-46.
• Alòs i Font, Hèctor «Školʹnaja uspevaemostʹ dvujazyčnyh detej (analiz opyta proektnyh klassov g. Čeboksary)» (en rus). Vestnik Čuvašskogo gosudarstvennogo pedagogičeskogo universiteta im. I.Ja. Jakovleva, 89, 1, 2016, pàg. 3-12.
• Alòs i Font, Hèctor «Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix». RLD blog, 08-06-2017 [Consulta: 27 octubre 2024].
• Alòs i Font, Hèctor. «Situacija s čuvašskim jazykom v obrazovatelʹnoj sisteme Čuvašskoj Respubliki». A: Mnogojazyčie v Volgo-Uralʹskom regione: Aktualʹnaja jazykovaja politika i jazykovaja situacija (en rus). Frankfurt am Main: Peter Lang, 2017, p. 199-220. ISBN 978-3-631-73794-1. 
• Alòs i Font, Hèctor. Els canvis de la llengua d’ensenyament en el sistema escolar soviètic durant el període de Khrusxov: el cas de la República Autònoma Socialista Soviètica Txuvaixa (Tesi). Universitat de Barcelona ; Universitat Oberta de Catalunya, 2022. 
• Alòs i Font, Hèctor «Dinamika demografii čuvašskogo jazyka na osnove vserossijskih perepisej naselenija (2002–2021 gg.)» (en rus). Ètničeskaja kulʹtura, vol. 5, núm. 1, 2023, pàg. 15-27. DOI: 10.31483/r-105649.
• Alpatov, Vladimir Mihajlovič. 150 jazykov i politika: 1917-2000 (en rus). Moscou: Kaft+, Institut vostokovedenija RAN, 2000. ISBN 5 89282 158 7. 
• Andreev, Ivan Andreevič. «Orfografija čuvašskogo jazyka». A: Orfografii tjurkskix literaturnyx jazykov SSSR (en rus). Moscou: Nauka, 1973, p. 270-284. ISBN 5-7670-0626-1. 
• Andreev, Ivan Andreevič. Učebnik čuvašskogo jazyka dlja russkih (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 1992. ISBN 5-7670-0626-1. 
• Ašmarin, Nikolaj Ivanovič. «Zametki po grammatike čuvašskogo jazyka». A: Trudy (en rus). Vol. 66. Xupaixkar: Čuvašskij naučno-issledovatel'skij institut, 1976, p. 3-86. 
• Benzing, Johannes «Tschuwaschische Forschungen. Die Kasus» (en alemany). Zeitschrift der Deutschen Morgenländischen Gesellschaft, 1942, pàg. 421-471.
• Clark, Larry. «Chuvash». A: The Turkic Languages (en anglès). Oxon: Routledge, 2006, p. 434-452. ISBN 978-0-415-41261-2. 

• Čuvašskaja ènciklopedija (en rus). Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk. 
• Dolgova, Alevtina. «Čuvašskaja avtonomija i razvitie literaturnogo čuvašskogo jazyka i jazykoznanija v 1920–1930-e gody». A: Istoričeskij opyt naciestroitelstva i razitiâ nacionalʹnoj gosudarstvennosti čuvašskogo naroda (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2020, p. 390-401. ISBN 978–5–87677–259–6. 
• Fedotov, Mixail Romanovič. «O nazvanijax dnej u čuvašej». A: Učenye zapiski NIIJaLIÈ pri Sovete ministrov Čuvašskoj ASSR. (en rus). Vol. XXI. Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 1962, p. 245–259 [Consulta: 1r desembre 2024]. 
• Fomin, Èduard V. Čuvašskaâ kniga XVIII – načala XX vv. = XVIII – XX ĕmĕr puślamăşĕnçi çăvaş kĕneki. Xupaixkar: Pegas, 2013. 
• Galkin, I. S.. «Proisxoždenie nazvanij dnej nedeli v marijskom jazyke». A: Voprosy marijskoj onomastiki (en rus). Vol. 5. Ioixkar-Olà: Marijskij naučno-issledovatelʹskij institut, 1985, p. 30-43 [Consulta: 1r desembre 2024]. 
• Ivanov, Vitalij Petrovič (ed.). Čuvaši. Istorija i kulʹtura. Tom I (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 2009. ISBN 978-5-7670-1699-0. 
• Jakovlev, Petr Jakovlevič. Fonetika i fonologija čuvašskogo jazyka (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2020. ISBN 9785876772558. 
• Jakovlev, Petr Jakovlevič. Dvujazyčie i čuvašskaja fonetika: puti rešenija teoretičeskih i praktičeskih problem (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2021 (Naučnye doklady). 
• Jankiewicz, Szymon; Knyaginina, Nadezhda; Prina, Federica «Linguistic Rights and Education in the Republics of the Russian Federation: Towards Unity through Uniformity». Review of Central and East European Law, 45, 1, 13-03-2020, pàg. 59-91. DOI: 10.1163/15730352-bja10003. ISSN: 0925-9880.
• Kappeler, Andreas. Čuvaši. Narod v teni istorii (en rus). Xupaixkar: ČKI RUK, 2019. ISBN 978-5-4339-0063-9. 
• Klement'ev, Vladimir Nikolaevič. «Period novoj èkonomičeskoj politiki». A: Istorija Čuvašii novejšego vremeni. Kniga 1: 1917-1945 (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2001, p. 82-142. ISBN 5-87677-035-3. 
• Klement'ev, Vladimir Nikolaevič. «V 30-e gody». A: Istorija Čuvašii novejšego vremeni. Kniga 1: 1917-1945 (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2001, p. 143-213. ISBN 5-87677-035-3. 
• Koškin, V. P.. V tragičeskie gody: repressirovannye čuvašskie pisateli, žurnalisty i učenye (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 2013. ISBN 978-5-7670-2131-4. 
• Krueger, John R. The structure of the Turkic languages (en anglès). Londres: RoutledgeCurzon, 2003 (Uralic and Altaic Series). ISBN 978-0-7007-0380-7. 
• Luutonen, Jorma. Chuvash syntactic nominalizers: on *-ki and its counterparts in Ural-Altaic languages (en anglès). Wiesbaden: Harrassowitz, 2011 (Turcologica. Band 88). ISBN 978-3-447-06581-8. 
• Matveev, Georgi Borisovič. «Narodnye verovanija». A: Čuvaši (en rus). Moscou: Nauka, 2017, p. 388-412. ISBN 978-5-02-040008-5. 
• Petrov, Nikolaj Petrovič. Čuvašskij jazyk v sovetskuju èpohu: razvitie socialʹnyh funkcij i literaturnyh norm (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 1980. 

• Regiony Rosii. Osnovnye harakteristiki sub"ektov Rossijskoj Federacii. 2021 (en rus). Moscou: Federalʹnaja služba gosudarstvennoj statistiki, 2021 [Consulta: 2 octubre 2024]. 
• Riese, Timothy; Bradley, Jeremy; Yefremova, Tatiana. Mari. An Essential Grammar for International Learners (en anglès). Viena: Koneen Säätiö, 2022 [Consulta: 4 desembre 2024]. 
• Romanov, Nikita Romanovič. «Čuvašskij narodnyj kalendarʹ». A: Učenye zapiski NIIJaLIÈ pri Sovete ministrov Čuvašskoj ASSR. (en rus). Vol. XXI. Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 1962, p. 237–244 [Consulta: 1r desembre 2024]. 
• Savelyev, Alexander. «Chuvash and the Bulgharic Languages». A: The Oxford Guide to the Transeurasian Languages (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2020, p. 446-464. ISBN 978-0-19-880462-8. 
• Sergeev, Leonid Ivanovič; Andreeva, Evlokija Aleksandrovna; Kotleev, Vitalij Ivanovič. Çăvaş çĕlhi (en txuvaix). Xupaixkar: Çăvaş kĕneke izdatel'stvi, 2012. ISBN 978-5-7670-1930-4. 
• Sergeev, Vitalij Ivanovič. Morfologija čuvašskogo jayzka: slovoizmenenie, formoizmenenie i formoobrazovanie (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2017. ISBN 978-5-87677-229-9.