Usuari:Signum.Nemi/Cicle de Vida dels Documents
Cicle de Vida dels Documents (Records life-cycle en angles) són les etapes per les que successivament passen els documents des de que es produeixen en l'arxiu de gestió i passen per l'arxiu central i / o intermedi, fins que s'eliminen o es conserven en un arxiu històric.
Història
[modifica]Aquest concepte fou un principi establert per l'arxivística nord-americana durant els anys 30, després de la creació de l’Arxiu Nacional dels Estats Units (1934), significà que els documents tenen una vida similar a la d'un organisme biològic, el qual neix (fase de creació o producció), viu (fase de manteniment i ús) i mor (fase de selecció). El primer autor que va plasmar aquest principi fou Schellenberg, en el seu manual editat al 1956. Anys després aquest principi serà exportat a Europa, on s’introduirà a través de França. Aquest terme defineix la vida dels documents des de la seva creació en el curs d'una tramitació administrativa, fins al moment en el que es decideix la seva eliminació o conservació definitiva. La complexitat creicent de les administracions contemporànies provoquen una inflació documental que impliquen un tractament adequat de la documentació, ja que es creen gran quantitat de documentació tant en paper com digitalment, que sense un procès de bona gestió, porta al caos documental, i pèrdua o almacenatge innecessari de documents. Les administracions generen gran quantitat de documents, cosa que fa que sigui difícil la seva recollida, conservació i eliminació racional dels documents. Per canalitzar totes aquestes tones de documents i servir la instàncies testimonials i informatives sobre els mateixos, va aparèixer aquesta teoria de les tres etapes o edats. Els arxius, vistos com una mateixa realitat continua i evolutiva, encara que en tres edats diferents, era una resposta de l'arxivística a la’allau creixent de documents contemporanis als arxius històrics tradicionals, una nova manera i més intensa de les relacions entre la administració i els arxivers. Aquesta concepció per etapes resdistribuïda amb criteris d'eficàcia, responsabilitats arxivístiques de recollida, identificació, valoració, conservació, descripció i serveis en les tres edats, descarregant la tercera edat. Això ha provocat que l'arxivística no sols es preocupi per la documentació històrica sinó per tot el cicle vital dels documents; des de la seva gestió en els oficines fins la seva conservació definitiva per a la història amb tots els seus passos intermedis; en conseqüència, l'àmbit d'acció dels arxivers s'estén i es converteix també en tècnic de l'administració. A més, no només es redueix a l'àmbit de les institucions públiques sinó també s'estén al món de les empreses i als arxius privats. Pel que fa els arxivers tinguin una gran quantitat de feina i tinguin que obrir el seu coneixement per poder abastir totes les tipologies documentals que creen les administracions i les institucions.
Fases del Cicle de Vida dels Documents
[modifica]El document posseeix un valor primari o jurídic des del moment mateix del seu naixement, per sol fet de formar part de la gestió d'una activitat humana determinada. Aquest procès en molts casos es manifesta mitjançant la redacció escrita. El valor primari que posseeix un document es fa servir per donar garantia i prova a l'acció desenvolupada i s'anomena valor administratiu. El valor administrariu pot anar perdent vitalitat en el temps, però tot i així també comporta un valor paral·lel, el legal, jurídic o probatori, que de vegades prescriu i d'altres no prescriu mai. Cal tenir sempre present que els valors dels documents són innats, es manifesten amb el pas dels temps i estan molt relacionats amb els cicle de vida documental, és a dir, amb les edats dels documents i, alhora, amb les etapes de l'arxiu, ja que són aspectes simultanis.
Segons la LLEI 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents,DOGC núm. 3437, del 24 de juliol de 2001. Es poden identificar tres fases en la vida dels documents: Fase activa, Fase semiactiva, Fase inactiva o històrica. El codi d'ètica professional del Consell Internacional d'Arxius, punt 5, estableix: "els arxivers han de garantir un adequat tractament dels documents al llarg del seu cicle de vida i col·laborar amb els productors dels mateixos en la solució dels problemes que plantegen els nous suports i les noves pràctiques de gestió de la informació (...)”. Això implica l'anàlisi de les necessitats de les administracions, l'establiment d'un calendari de conservació, el disseny racional dels documents, la protecció dels documents essencials, l'organització i el tractament dels documents, l'eliminació o transferència als arxius definitius. Així, la funció arxivística estableix un conjunt de normes, mètodes i sistemes que regeixen la vida dels documents durant la seva creació, utilització, conservació o eliminació definitiva. És el que es coneix amb el nom de sistema de gestió documental. El fet que la funció arxivística la planteja de manera integrada ens permet establir tres fases o edats en el cicle de vida dels documents d'arxiu.
fer el recuadre
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]COUTURE, Carol and Yves ROUSSEAU, Jean. The life of a Document. A Global Approach to archives ann Records Management. Vèhicle Press, Montreal, 1994.
CRUZ MUNDET, José Ramón. Manual de archivística. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1994 (5a ed.: 2003).
Diccionario de terminología archivistica. 2a ed. (1a ed: 1993). Madrid: Dirección de Archivos Estatales, 1995.
DOLLAR, Charles. "Arxivers i gestors de documents: un programa per a l'era de la informació". Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 6 (1993), pàgs. 13-26.
HEREDIA HERRERA, Antonia. Archivística general. Teoría y práctica. Servicio de publicaciones de la diputación de Sevilla, Sevilla, 1989. Pp. 109-112.
Manual dʼarxivistica i gestió documental. Coordinadores: Emilia Capell i Garriga, Mariona Corominas i Noguera. Barcelona: Associació dʼArxivers de Catalunya, 2009. Pp. 80- 89
Normes i procediments de valoració documental per a arxius públics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 199
SCHELLENBERG, Theodore R. Modern archives: principles and techniques. Melbourne: F. W. Cheshic, 1956. Traducció al castellà de Manuel Carrera Stampa. LʼHavana: Instituto Panamericano de Geografia e Historia, 1858.