Margarita Manso

Margarita Manso (Valladolid, 24 de novembre de 1908- Madrid, 28 de març de 1960). Va ser una figura extraordinària durant la Generació del 27 encara que pocs sabien d'ella. Principalment es va dedicar a la pintura. Manso va ser una dona divertida, moderna, bella i enigmàtica.

Als quinze anys es va traslladar a Madrid i va ingressar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i passarà els seus millors anys. Allà té la sort de conèixer a altres intel·lectuals de l'època com per exemple a Maruja Mallo, amb qui va mantindre una gran amistat. Es va incorporar al grup d'amistats que tenia Mallo, és a dir, es va relacionar amb Federico García Lorca i Salvador Dalí. Es va fer íntima amiga de Lorca.

Una de les trapelles que va fer conjuntament amb Mallo, Lorca i Dalí, va ser quan van passejar-se sense barret per la Porta del Sol i els que les van veure van començar a llençar-lis pedres.

Al acabar els estudis a Madrid, va marxar i es va casar amb un pintor anomenat Alfons Ponce de León, va ser el seu company d'escola quan estudiava a San Fernando. Tot i que les seves vides es van separar van seguir el contacte, s'enviaven cartes de tant en tant per saber de les seves vides. Segurament, més endavant, es retrobaran.

La parella viatja cap a París, on coneixeran a Pablo Picasso i a més, gaudiran conjuntament de la vida artística d'allà en aquella època. Al 1933, Alfons s'afiliarà a la Falange Espanyola. A part, aquell mateix any aconsegueixen casar-se. L'any 1936, inesperadament, Alfons és detingut. Durant els dies següents la seva dona el buscarà i demanarà ajuda als familiars, però serà tard, Alfons serà assassinat nou dies després del seu arrest.

A finals de l'any 1938 tornarà a Espanya, on residirà fins la seva mort al 1960.