Usuari:Smalde/Se canta
Aparença
Lletres comparades i traduccions de diferents versions | |||||
---|---|---|---|---|---|
Versió de Llenguadoc[1] | Traducció | Versió aranesa[2] | Traducció | Versió de Provença[1] | Traducció |
Dejós ma fenèstra, I a un aucelon Tota la nuèch canta, Canta sa cançon. |
Dejús (sota) ma finestra, Hi ha un ocellet Tota la nit canta, Canta sa cançó. |
Aqueres montanhes Que tant nautes son, M'empèishen de véder Mèns amors an o son. |
Aquelles muntanyes Que tan altes són, No em deixen veure Mes amors on són. |
Sota ma fenèstra, I a un aucelon, Tota la nuèch canta, Canta sa cançon. |
Sota ma finestra, Hi ha un ocellet, Tota la nit canta, Canta sa cançó |
Se canta, que cante, Canta pas per ieu, Canta per ma mia Qu'es al luènh de ieu. |
Si canta, que canti, No canta pas per jo, Canta per ma mia Que és lluny de jo. |
Nautes, se son nautes, Ja s'abaisharàn Es mies amoretes Que s'aproparàn. |
Altes, si són altes, Ja s'abaixaran Les meves amoretes Que s'aproparan |
Se canta e recanta, Canta pas per ieu: Canta per ma mia Qu'es au luènh de ieu. |
Si canta i recanta, Canta pas per jo: Canta per ma mia Que és lluny de jo. |
Aquelas montanhas Que tan nautas son, M'empachan de veire Mas amors ont son. |
Aquelles muntanyes Que tan altes són, M'empatxen (impedeixen) de veure Mes amors on són. |
Montanhes araneses A on es pastors Es hònts regalades Tròben, e jordons. |
Muntanyes araneses a on els pastors fonts regalades troben, i gerdons. |
Aquelei montanhas Que tant autas son, M'empachan de veire Meis amors ont son. |
Aquelles muntanyes Que tan altes són, M'empatxen de veure Mes amors on són. |
Baissatz-vos, montanhas, Planas, levatz-vos, Per que pòsca veire Mas amors ont son. |
Baixeu-vos, muntanyes, Planes, alceu-vos, Perquè pugui veure Mes amors on són. |
Se cantes, perqué cantes? Cantes pas per jo, Cantes per ma hilha Que non ei près de jo. |
Si cantes per què cantes? no cantes pas per jo, cantes per ma filla, que no és prop de jo. |
Autas, ben son autas, Mai s'abaissaràn, E meis amoretas Vèrs ieu revendràn. |
Altes, bé són altes, mes s'abaixaran, I mes amoretes Vers jo revindran. |
Aquelas montanhas Tant s'abaissaràn, Que mas amoretas Se raprocharàn. |
Aquelles muntanyes, Tant s'abaixaran, Que mes amoretes, S'aproparan. |
Montanhes coronades Tot er an de nhèu, Tan nautes e bères Que vos pune eth cèu. |
Muntanyes coronades Tot l'any de neu, Tan altes i belles, Que us enveja el cel. |
Baissatz-vos, montanhas, Planas auçatz-vos, Per que pòsque veire Meis amors ont son. |
Baixeu-vos, muntanyes, Planes alceu-vos, Perquè pugui veure Mes amors on són. |
Montanhes araneses Pientades de rius, De totes grandeses Vos adorne Diu. |
Muntanyes araneses Pentinades de rius, De totes grandeses Us adorna Déu. |
A la fònt de Nimes, I a un ametlièr Que fa de flors blancas Au mes de janvièr. |
A la font de Nimes, Hi ha un ametller Que fa flors blanques Al mes de gener. | ||
Nòsti amors veiguéretz Com rosèr florir, Volem com es pares, Guardant-vos morir. |
Les nostres amors veieres Com roser florir, Volem, com els pares, Esguardant-vos, morir. |
S'aquelei flors blancas Èran d'ametlons, Culhiriáu d'amètlas Per ieu e per vos. |
Si aquelles flors blanques Eren d'ametlletes, Colliria ametlles Per jo i per vós. | ||
Se canta e recanta, Canta pas per ieu: Canta per ma mia Qu'es auprès de ieu. |
Si canta i recanta, Canta pas per jo: Canta per ma mia Que és a prop de jo. | ||||
Versió de Bearn [3] | Traducció | Versió de Losera[1] | Traducció | Versió de Montpeller[1] | Traducció |
Devath de ma fenèstra, Qu'i a un auseron, Tota la nueit canta, Canta sa cançon. |
A sota (de baix) de ma finestra, Hi ha un ocellet, Tota la nit canta, Canta sa cançó |
Dejós ma fenèstra, I a un auselon, Tota la nuèit canta, Canta pas per ieu. |
Dejús ma finestra, Hi ha un ocellet, Tota la nit canta, No canta pas per jo. |
A la font de Nimes, I a un ametlièr Que fa de flors blancas Coma lo papièr. |
A la font de Nimes, Hi ha un ametller Que fa flors blanques Com el paper. |
Se canti, jo que canti, Canti pas per jo, Canti per ma mia Qu'ei a luenh de jo. |
Si canto, jo que canto, No canto pas per jo, Canto per ma mia Que és lluny de jo. |
Se canta, qué canta? Canta pas per ieu, Canta per ma mia Qu'es al luènh de ieu. |
Si canta, què canta? No canta pas per jo, Canta per ma mia Que és lluny de jo. |
Se canta, que cante, Canta pas per ieu, Canta per ma mia Qu'es al luènh de ieu. |
Si canta, que canti, No canta pas per jo, Canta per ma mia Que és lluny de jo. |
Aqueras mountanhas Que tan hautas son, M’empachan de véder Mas amors on son. |
Aquelles muntanyes Que tan altes són, M'empatxen de veure Mes amors on són. |
Al fonse de l'òrta, I a un ametlièr Que fa de flors blancas Coma de papièr. |
Al fons de l'horta, Hi ha un ametller Que fa flors blanques Com de paper. |
Aval dins la plana, I a'n pibol traucat: Lo cocut i canta Quand i va nisar. |
Avall dins la plana, Hi ha un pollancre traucat(foradat): El cucut canta Quan hi va a niar. |
Baishatz-ve, montanhas, Planas, hauçatz-ve, Tà que pòsqui véder Mas amors on son. |
Baixeu-vos, muntanyes, Planes, alceu-vos, Perquè pugui veure Mes amors on són. |
Aquelas flors blancas Faràn d’ametlons Per remplir las pòchas De ieu e de vos. |
Aquelles flors blanques Faran ametlletes Per omplir les butxaques De jo i de vós. |
Aquelas montanhas Que tan nautas son, M'empachan de veire Mas amors ont son. |
Aquelles muntanyes Que tan altes són M'empatxen de veure Mes amors on són. |
Aqueras montanhas Que s'abaisharàn E mas amoretas Que pareisheràn. |
Aquelles muntanyes, Que s'abaixaran, I mes amoretes, S'aproparan. |
Aquelas montanhas Que tan nautas son, M'empachan de veire Mas amors ont son. |
Aquelles muntanyes Que tan altes són M'empatxen de veure Mes amors on són. |
Baissatz-vos, montanhas, Planas, auçatz-vos, Per que pòsca veire Ont son mas amors. |
Baixeu-vos, muntanyes, Planes, alceu-vos, Perquè pugui veure On són mes amors. |
Se sabèvi las véder, On las rencontrar, Passarí l'aigueta Shens paur de'm negar. |
Si les sabés veure, On trobar-les, Creuaria l'aigueta, Sense paüra de negar-me. |
Aquelas montanhas Se n'abaissaràn E mas amouretas Se raprocharàn. |
Aquelles muntanyes S'abaixaran I mes amoretes S'aproparan. |
Nautas son, plan nautas, Mas s'abaissaràn E mas amoretas Apareisseràn. |
Altes són, molt altes, Mes s'abaixaran I mes amoretes Apareixeran. |
Las pomas son maduras, Las cau amassar E las joenes hilhas, Las cau maridar. |
Les pomes són madures, Cal amassar-les I les joves filles, Cal maridar-les |
(S'èri 'na virondèla E posquès volar, Traversariái l'aiga Per l'anar 'mbraçar.) |
(Si jo fos una oreneta I pogués volar, Travessaria l'aigua Per anar-la a abraçar.) |
||
1a versió d'Ardecha [4][5] | Traducció | 2a versió d'Ardecha [4] | Traducció | Versió de les Valls Occitanes[a][6] | Traducció |
Dessús la montanha, Lo solelh totjorn L'i lèva l'aiganha Ben abans miègjorn. |
Dessús (sobre) la muntanya, El sol tothora L'hi lleva la rosada Ben abans migjorn (migdia). |
Vès Cruàs e vès Meissa, Nos i van bastir Una centralassa, Nos faràn rostir. |
Vers Cruàs i vers Mèissa, Ens hi bastiran Una centralassa (nuclear)[7], Ens rostiran. |
Davant de ma fenèstra, I a un aucelon, Tota la nuèch chanta, Chanta sa chançon. |
Davant de ma finestra, Hi ha un ocellet, Tota la nit canta, Canta sa cançó. |
Ardecha, Ardecha, Qu'es nòstre país; S'as pas vist Ardecha, As jamai ren vist. |
Ardecha, Ardecha, És nostre país; Si no has vist Ardecha No has jamai (mai) res vist. |
Ardecha, Ardecha, Marvilhós país; S'as pas vist Ardecha, As jamai ren vist. |
Ardecha, Ardecha, Meravellós país; Si no has vist pas Ardecha, No has jamai res vist. |
Se chanta, que chante, Chanta pas per ieu, Chanta per ma mia Qu'es al luènh de ieu. |
Si canta, que canti, No canta pas per jo, Canta per ma mia Que és lluny de jo. |
Volana mai Ardecha, Ovesa sustot, Se n'es pas tròp secha, Fai lo serpaton. |
El Volana i l'Ardecha Ovesa sobretot, Si no és pas massa seca, Serpentejan. |
L'estiu, la toristalha Nos ven visitar, Chaucha nòstra palha, Nos pòt pus quitar. |
A l'estiu, la turistalla Ens ve a visitar, Calciga (trepitja) nostra palla No ens en podem desempallegar. |
Aquelas montanhas Que tant autas son, M'empachan de veire Mas amors ont son. |
Aquelles muntanyes Que tan altes són M'empatxen de veure Mes amors on són. |
Per faire la biaça, L'i a de bon fojon;[8] La bona fogassa Se fai a Vernon. |
Per menjar (lit. per fer les beaces), Hi ha bon foudjou; La bona fougasse Es fa a Vernon. |
Per ganhar sa vida, Per parlar d'argent, Anèm a la vila Qu'es sovent ben luènh. |
Per guanyar la vida, Per parlar d'argent, Anem a la ciutat, Que és sovint ben lluny. |
Aquelas montanhas Lèu s'abaissaràn E mas amoretas Se raprocharàn. |
Aquelles muntanyes Lleu (aviat) s'abaixaran I mes amoretes S'aproparan. |
Avèm la calheta Mai de bons gratons, La crica jauneta E lo picodon. |
Tenim caillette[9] I bons gratons, La crica groga I el picodon. |
Lo vin e las persèjas Se vendon pas ben E mangèm de mèrda Que siam europencs. |
El vi i els préssecs No es venen pas bé I mengem de merda Perquè som europeus. |
Baissatz-vos, montanhas, Planas, levatz-vos, Per que pòsque veire Mas amors ont son. |
Baixeu-vos, muntanyes, Planes, alceu-vos, Perquè pugui veure Mes amors on són. |
Avèm de montanhas Que tochan lo cèu E de verdas planas Per los bons tropèus. |
Tenim muntanyes Que toquen el cel I verdes planes Pels bons ramats. |
Avèm de montanhas Ont i a pus dengun E nòstra campanha, L'achapta mai d'un. |
Tenim muntanyes On ja no hi ha ningú I nostra campanya (camps, prats) La compra més d'un (vol dir: és venuda a forasters). |
Al fons de la prada, I a'n pibol traucat: Lo coguol i canta, Benlèu i a nisat. |
Al fons de la prada, Hi ha un pollancre traucat El cucut hi canta: Potser hi ha niat. |
Avèm de chastanhas Gròssas coma d'uòus E de bonas vinhas Que fan l'òme nòu. |
Tenim castanyes Grosses com ous I bones vinyes Que fan l'home nou. |
Crotz dau cementèri, Monument aus mòrts, Nos parlatz d'empèris, Nòstre fotut sòrt. |
Creus al cementiri, Monuments als morts, Ens parleu d'imperis, Nostra fotuda sort (destí). |
(Lei filhas de Valença San pas far l'amor; Quelei de Provença Lo fan nuèch e jorn.) |
(Les noies de Valença No saben pas fer l'amor; Aquelles de Provença El fan nit i jorn (dia).) |
Avèm de ribièras Plenas de peissons Que chantan dins l'aiga La nueit mai lo jorn. |
Tenim rius Plenes de peixets Que canten dins l'aigua la nit i el jorn. |
Totas las usinas En tren de sarrar; Lo trauc de las minas, Nos i l'an barrat. |
Totes les fàbriques Estan en camí de tancar; El trau de les mines, Ens el han barrat. |
||
Avèm la fialuesa Que bat los cocons E la fabricuesa Per leis armoiras. |
Tenim la filadora Que bat els capolls I les fabricantes Pels armaris. |
Los que los anèm quèrre Per nos ajudar: Lo prefèct, lo mère E lo deputat. |
Els que anem a cercar Per ajudar-nos: El prefecte, el batlle I el diputat. |
||
Se l'aiga de Valse Dins nòstre ventron, L'i pren tròp de plaça, Ardit lo corron! |
Si l'aigua de Vals Dins nostre ventre Hi pren massa lloc, It's time to plough! |
De chamins de fèrre, Ara n'i a pus ges E sobre los sèrres, Lo monde an fugit. |
De ferrocarrils Ara ja no n'hi ha gens I sobre les serres, El món (la gent) ha fugit. |
||
Fini ma chansonnette! En bramant pertot E de ma fenèstra, Vos mande un poton. |
Fineixo ma cançoneta! En bramant pertot (arreu) I de ma finestra, Us envio un petó. |
||||
Versió de Narbona [1] | Traducció | 2a versió de Narbona[10] | Traducció | Versió de Corresa[11] | Traducció |
Al fons de la prada, I a'n pibol traucat: Lo cocut i canta, Benlèu i a nisat. |
Al fons de la prada, Hi ha un pollancre traucat El cucut hi canta: Potser hi ha niat. |
Au fons de la prada, I a un biule traucat; Lo cocut i canta Dau matin au ser. |
Al fons de la prada, Hi ha un pollancre traucat El cucut hi canta Del matí al vespre. |
Si n'auviá 'na mia Que m'aimèssa pas, La m'nariá bòrd d'aiga, La fariá nejar. |
Si hi hagues una estimada Que no m'amés pas, La portaria al costat de l'aigua, La negaria (l'ofegegaria). |
Se canta, que cante, Canta pas per ieu, Canta per ma mia, Qu'es al luènh de ieu. |
Si canta, que canti, No canta pas per jo, Canta per ma mia Que és lluny de jo. |
Se cantes, que cantes, Cantes pas per ieu; Canta per ma miga, Qu'es auprès de ieu. |
Si cantes, que cantis, No cantes pas per jo; Cantes per ma amiga, Que és a prop de jo. |
Quand ieu canti, quand ieu canti, Canti pas per me; Canti per ma mia, Que n'es près de me. |
Quan jo canto, quan jo canto, No canto pas per mi; Canto per ma mia, Que no és a prop de mi. |
Dejós ma fenèstra, I a un aucelon, Tota la nuèit canta, Canta sa cançon. |
Dejús ma finestra, Hi ha un ocellet, Tota la nit canta, Canta sa cançó. |
||||
Aquelas montanhas, Que tan nautas son, M'empachan de veire, Mas amors ont son. |
Aquelles muntanyes Que tan altes són, M'empatxen de veure, Mes amors on són. |
||||
Baissatz-vos, montanhas, Planas, auçatz-vos, Per que pòsca veire, Mas amors ont son. |
Baixeu-vos, muntanyes, Planes, alceu-vos, Perquè pugui veure, Mes amors on són. |
||||
Aquelas montanhas, Tant s'abaissaràn, Que mas amoretas, Se raprocharàn. |
Aquelles muntanyes, Tan s'abaixaran, Que mes amoretes, S'aproparan. |
||||
Versió pastoral | Traducció | Versió de noces | Traducció | Versió Aragonesa[12] | Traducció |
Paissètz, mas oelhetas, Paissètz doçament, Vos quiti soletas Per un cort moment. |
Pastureu, mes ovelletes, Pastureu dolçament, Us deixo soletes Per un curt moment. |
(Padrí de matrimoni:) Quand la prima arriba, Lo gai rossinhòl, D'amor per la riba, Canta coma un fòl. |
(Padrí de matrimoni:) Quan la primavera arriba, El gai(joliu) rossinyol, D'amor per la riba, Canta com un foll. |
|
|
La pastoreleta Que ieu vau trobar, S'anuja soleta Jos d'aquel albar. |
La pastoreta Que vaig a trobar S'enutja soleta Sota d'aquell àlber. |
(Tornada, tothom) Se canta, que cante, Canta pas per ieu, (Homes) Ni mai per ma mia! (Dones) Ni mon fringaire! (All) Qual sap ont l'ai ieu! |
(Tornada, tothom) Si canta, que canti, No canta pas per jo, (Homes) Ni mes per ma mia! (Dones) Ni mon estimat! (Tothom) Qui sap on l'he jo (on és)! |
|
|
Sus lo pont de Nantas, I a un auselon, Tota la nuèit canta, Canta pas per ieu. |
Sobre el pont de Nantes, Hi ha un ocellet: Tota la nit canta, No canta pas per jo. |
(Padrina de matrimoni:) Al cèl l'alauseta Canta bon matin, Puèi fa 'na pauseta Dusca al despertin. |
(Padrina de matrimoni:) Al cel l'alosa Canta de bon matí Després fa una pauseta Fins el berenar[b]. |
|
|
Se canta, que cante, Canta pas per ieu, Canta per ma mia, Qu'es al prèp de ieu. |
Si canta, que canti, No canta pas per jo, Canta per ma mia Que és a prop de jo. |
(Tothom) A sa pijoneta Cada pijonet Ditz sa cançoneta E fa'n potonet. (Tothom es fa un petó.) |
(Tothom) A la colometa Cada colomet Diu la cançoneta I hi fa un petonet. (Tothom es fa un petó.) |
|
|
Dejós ma fenèstra, I a un ametlièr Que fa de flors blancas Coma de papièr. |
Dejús ma finestra, Hi ha un ametller Que fa flors blanques Com de paper. |
(Nuvi) Uèi de tu, mon fraire, Ai bastit mon niu; Rossinhòl cantaire, Canta donc per ieu. |
(Nuvi) Avui de tu, mon germà, He bastit mon niu; Rossinyol cantaire, Canta doncs per jo. |
||
S'aquelas flors blancas Fasián d'ametlons, N'empliriái mas pòchas Per ela e per vos. |
Si aquelles flors blanques Faran ametlletes, N'ompliré mes butxaques Per ella i per vós. |
(Núvia) Coma tu, sorreta, Uèi soi dins l'azur; Joiala alauseta, Canta mon bonur. |
(Núvia) Com tu, germaneta, Avui sóc dins l'atzur (cel); Joiosa alosa, Canta ma beatitud. |
||
(Tothom menys els nuvis) Que Dieu benesiga Vòstre gente niu, Que lèu i espeliga Un polit pinçon. |
(Tothom menys els nuvis) Que Déu beneeixi Vostre gentil niu, Que aviat hi neixi Un polit pinsà. |
||||
(Última tornada, tothom) Se canta, que cante, Cantarà per ieu, (Homes) Emai per ma mia! (Dones) E mon fringaire! (Tothom) Qu'es al pè de ieu. |
(Última tornada, tothom) Si canta, que canti, Cantarà per jo, (Homes) I també per ma mia! (Dones) I mon estimat! (Tothom) Que és a prop de jo. |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Font de diverses de les versions: [[1]]
- ↑ Himne de la Vall d'Aran: [[2]]
- ↑ Versió de Bearn: [[3]]
- ↑ 4,0 4,1 Refèrencia que cita gran part de totes dues versions d'Ardecha [[4]]
- ↑ Versió amb forces canvis però que cobreix altres estrofes: [[5]]
- ↑ Font per la versió atribuida a les Valls Occitanes: [[6]]
- ↑ La central nuclear de Cruàs va ser construida a final dels anys 1970. [7]
- ↑ El fojon (occità) o foudjou (francès) és una crema feta amb diversos formatges i eau de vie, típic de Ardecha i Droma. [8]
- ↑ La caillette és un plat tradicional de l'Ardecha. Format de boles de carn de porc. [9]
- ↑ Bulletin de la société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze, 1899, p.556.
- ↑ Bulletin de la société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze, 1899, p.555.
- ↑ Versió Aragonesa de Biella Nuei (1997).[[10]]