Vés al contingut

Usuari:Smalde/Se canta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Lletres comparades i traduccions de diferents versions
Versió de Llenguadoc[1] Traducció Versió aranesa[2] Traducció Versió de Provença[1] Traducció
Dejós ma fenèstra,
I a un aucelon
Tota la nuèch canta,
Canta sa cançon.
Dejús (sota) ma finestra,
Hi ha un ocellet
Tota la nit canta,
Canta sa cançó.
Aqueres montanhes
Que tant nautes son,
M'empèishen de véder
Mèns amors an o son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són,
No em deixen veure
Mes amors on són.
Sota ma fenèstra,
I a un aucelon,
Tota la nuèch canta,
Canta sa cançon.
Sota ma finestra,
Hi ha un ocellet,
Tota la nit canta,
Canta sa cançó
Se canta, que cante,
Canta pas per ieu,
Canta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.
Si canta, que canti,
No canta pas per jo,
Canta per ma mia
Que és lluny de jo.
Nautes, se son nautes,
Ja s'abaisharàn
Es mies amoretes
Que s'aproparàn.
Altes, si són altes,
Ja s'abaixaran
Les meves amoretes
Que s'aproparan
Se canta e recanta,
Canta pas per ieu:
Canta per ma mia
Qu'es au luènh de ieu.
Si canta i recanta,
Canta pas per jo:
Canta per ma mia
Que és lluny de jo.
Aquelas montanhas
Que tan nautas son,
M'empachan de veire
Mas amors ont son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són,
M'empatxen (impedeixen) de veure
Mes amors on són.
Montanhes araneses
A on es pastors
Es hònts regalades
Tròben, e jordons.
Muntanyes araneses
a on els pastors
fonts regalades
troben, i gerdons.
Aquelei montanhas
Que tant autas son,
M'empachan de veire
Meis amors ont son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són,
M'empatxen de veure
Mes amors on són.
Baissatz-vos, montanhas,
Planas, levatz-vos,
Per que pòsca veire
Mas amors ont son.
Baixeu-vos, muntanyes,
Planes, alceu-vos,
Perquè pugui veure
Mes amors on són.
Se cantes, perqué cantes?
Cantes pas per jo,
Cantes per ma hilha
Que non ei près de jo.
Si cantes per què cantes?
no cantes pas per jo,
cantes per ma filla,
que no és prop de jo.
Autas, ben son autas,
Mai s'abaissaràn,
E meis amoretas
Vèrs ieu revendràn.
Altes, bé són altes,
mes s'abaixaran,
I mes amoretes
Vers jo revindran.
Aquelas montanhas
Tant s'abaissaràn,
Que mas amoretas
Se raprocharàn.
Aquelles muntanyes,
Tant s'abaixaran,
Que mes amoretes,
S'aproparan.
Montanhes coronades
Tot er an de nhèu,
Tan nautes e bères
Que vos pune eth cèu.
Muntanyes coronades
Tot l'any de neu,
Tan altes i belles,
Que us enveja el cel.
Baissatz-vos, montanhas,
Planas auçatz-vos,
Per que pòsque veire
Meis amors ont son.
Baixeu-vos, muntanyes,
Planes alceu-vos,
Perquè pugui veure
Mes amors on són.
Montanhes araneses
Pientades de rius,
De totes grandeses
Vos adorne Diu.
Muntanyes araneses
Pentinades de rius,
De totes grandeses
Us adorna Déu.
A la fònt de Nimes,
I a un ametlièr
Que fa de flors blancas
Au mes de janvièr.
A la font de Nimes,
Hi ha un ametller
Que fa flors blanques
Al mes de gener.
Nòsti amors veiguéretz
Com rosèr florir,
Volem com es pares,
Guardant-vos morir.
Les nostres amors veieres
Com roser florir,
Volem, com els pares,
Esguardant-vos, morir.
S'aquelei flors blancas
Èran d'ametlons,
Culhiriáu d'amètlas
Per ieu e per vos.
Si aquelles flors blanques
Eren d'ametlletes,
Colliria ametlles
Per jo i per vós.
Se canta e recanta,
Canta pas per ieu:
Canta per ma mia
Qu'es auprès de ieu.
Si canta i recanta,
Canta pas per jo:
Canta per ma mia
Que és a prop de jo.
Versió de Bearn [3] Traducció Versió de Losera[1] Traducció Versió de Montpeller[1] Traducció
Devath de ma fenèstra,
Qu'i a un auseron,
Tota la nueit canta,
Canta sa cançon.
A sota (de baix) de ma finestra,
Hi ha un ocellet,
Tota la nit canta,
Canta sa cançó
Dejós ma fenèstra,
I a un auselon,
Tota la nuèit canta,
Canta pas per ieu.
Dejús ma finestra,
Hi ha un ocellet,
Tota la nit canta,
No canta pas per jo.
A la font de Nimes,
I a un ametlièr
Que fa de flors blancas
Coma lo papièr.
A la font de Nimes,
Hi ha un ametller
Que fa flors blanques
Com el paper.
Se canti, jo que canti,
Canti pas per jo,
Canti per ma mia
Qu'ei a luenh de jo.
Si canto, jo que canto,
No canto pas per jo,
Canto per ma mia
Que és lluny de jo.
Se canta, qué canta?
Canta pas per ieu,
Canta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.
Si canta, què canta?
No canta pas per jo,
Canta per ma mia
Que és lluny de jo.
Se canta, que cante,
Canta pas per ieu,
Canta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.
Si canta, que canti,
No canta pas per jo,
Canta per ma mia
Que és lluny de jo.
Aqueras mountanhas
Que tan hautas son,
M’empachan de véder
Mas amors on son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són,
M'empatxen de veure
Mes amors on són.
Al fonse de l'òrta,
I a un ametlièr
Que fa de flors blancas
Coma de papièr.
Al fons de l'horta,
Hi ha un ametller
Que fa flors blanques
Com de paper.
Aval dins la plana,
I a'n pibol traucat:
Lo cocut i canta
Quand i va nisar.
Avall dins la plana,
Hi ha un pollancre traucat(foradat):
El cucut canta
Quan hi va a niar.
Baishatz-ve, montanhas,
Planas, hauçatz-ve,
Tà que pòsqui véder
Mas amors on son.
Baixeu-vos, muntanyes,
Planes, alceu-vos,
Perquè pugui veure
Mes amors on són.
Aquelas flors blancas
Faràn d’ametlons
Per remplir las pòchas
De ieu e de vos.
Aquelles flors blanques
Faran ametlletes
Per omplir les butxaques
De jo i de vós.
Aquelas montanhas
Que tan nautas son,
M'empachan de veire
Mas amors ont son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són
M'empatxen de veure
Mes amors on són.
Aqueras montanhas
Que s'abaisharàn
E mas amoretas
Que pareisheràn.
Aquelles muntanyes,
Que s'abaixaran,
I mes amoretes,
S'aproparan.
Aquelas montanhas
Que tan nautas son,
M'empachan de veire
Mas amors ont son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són
M'empatxen de veure
Mes amors on són.
Baissatz-vos, montanhas,
Planas, auçatz-vos,
Per que pòsca veire
Ont son mas amors.
Baixeu-vos, muntanyes,
Planes, alceu-vos,
Perquè pugui veure
On són mes amors.
Se sabèvi las véder,
On las rencontrar,
Passarí l'aigueta
Shens paur de'm negar.
Si les sabés veure,
On trobar-les,
Creuaria l'aigueta,
Sense paüra de negar-me.
Aquelas montanhas
Se n'abaissaràn
E mas amouretas
Se raprocharàn.
Aquelles muntanyes
S'abaixaran
I mes amoretes
S'aproparan.
Nautas son, plan nautas,
Mas s'abaissaràn
E mas amoretas
Apareisseràn.
Altes són, molt altes,
Mes s'abaixaran
I mes amoretes
Apareixeran.
Las pomas son maduras,
Las cau amassar
E las joenes hilhas,
Las cau maridar.
Les pomes són madures,
Cal amassar-les
I les joves filles,
Cal maridar-les
(S'èri 'na virondèla
E posquès volar,
Traversariái l'aiga
Per l'anar 'mbraçar.)
[cal citació]
(Si jo fos una oreneta
I pogués volar,
Travessaria l'aigua
Per anar-la a abraçar.)
1a versió d'Ardecha [4][5] Traducció 2a versió d'Ardecha [4] Traducció Versió de les Valls Occitanes[a][6] Traducció
Dessús la montanha,
Lo solelh totjorn
L'i lèva l'aiganha
Ben abans miègjorn.
Dessús (sobre) la muntanya,
El sol tothora
L'hi lleva la rosada
Ben abans migjorn (migdia).
Vès Cruàs e vès Meissa,
Nos i van bastir
Una centralassa,
Nos faràn rostir.
Vers Cruàs i vers Mèissa,
Ens hi bastiran
Una centralassa (nuclear)[7],
Ens rostiran.
Davant de ma fenèstra,
I a un aucelon,
Tota la nuèch chanta,
Chanta sa chançon.
Davant de ma finestra,
Hi ha un ocellet,
Tota la nit canta,
Canta sa cançó.
Ardecha, Ardecha,
Qu'es nòstre país;
S'as pas vist Ardecha,
As jamai ren vist.
Ardecha, Ardecha,
És nostre país;
Si no has vist Ardecha
No has jamai (mai) res vist.
Ardecha, Ardecha,
Marvilhós país;
S'as pas vist Ardecha,
As jamai ren vist.
Ardecha, Ardecha,
Meravellós país;
Si no has vist pas Ardecha,
No has jamai res vist.
Se chanta, que chante,
Chanta pas per ieu,
Chanta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.
Si canta, que canti,
No canta pas per jo,
Canta per ma mia
Que és lluny de jo.
Volana mai Ardecha,
Ovesa sustot,
Se n'es pas tròp secha,
Fai lo serpaton.
El Volana i l'Ardecha
Ovesa sobretot,
Si no és pas massa seca,
Serpentejan.
L'estiu, la toristalha
Nos ven visitar,
Chaucha nòstra palha,
Nos pòt pus quitar.
A l'estiu, la turistalla
Ens ve a visitar,
Calciga (trepitja) nostra palla
No ens en podem desempallegar.
Aquelas montanhas
Que tant autas son,
M'empachan de veire
Mas amors ont son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són
M'empatxen de veure
Mes amors on són.
Per faire la biaça,
L'i a de bon fojon;[8]
La bona fogassa
Se fai a Vernon.
Per menjar (lit. per fer les beaces),
Hi ha bon foudjou;
La bona fougasse
Es fa a Vernon.
Per ganhar sa vida,
Per parlar d'argent,
Anèm a la vila
Qu'es sovent ben luènh.
Per guanyar la vida,
Per parlar d'argent,
Anem a la ciutat,
Que és sovint ben lluny.
Aquelas montanhas
Lèu s'abaissaràn
E mas amoretas
Se raprocharàn.
Aquelles muntanyes
Lleu (aviat) s'abaixaran
I mes amoretes
S'aproparan.
Avèm la calheta
Mai de bons gratons,
La crica jauneta
E lo picodon.
Tenim caillette[9]
I bons gratons,
La crica groga
I el picodon.
Lo vin e las persèjas
Se vendon pas ben
E mangèm de mèrda
Que siam europencs.
El vi i els préssecs
No es venen pas bé
I mengem de merda
Perquè som europeus.
Baissatz-vos, montanhas,
Planas, levatz-vos,
Per que pòsque veire
Mas amors ont son.
Baixeu-vos, muntanyes,
Planes, alceu-vos,
Perquè pugui veure
Mes amors on són.
Avèm de montanhas
Que tochan lo cèu
E de verdas planas
Per los bons tropèus.
Tenim muntanyes
Que toquen el cel
I verdes planes
Pels bons ramats.
Avèm de montanhas
Ont i a pus dengun
E nòstra campanha,
L'achapta mai d'un.
Tenim muntanyes
On ja no hi ha ningú
I nostra campanya (camps, prats)
La compra més d'un (vol dir: és

venuda a forasters).

Al fons de la prada,
I a'n pibol traucat:
Lo coguol i canta,
Benlèu i a nisat.
Al fons de la prada,
Hi ha un pollancre traucat
El cucut hi canta:
Potser hi ha niat.
Avèm de chastanhas
Gròssas coma d'uòus
E de bonas vinhas
Que fan l'òme nòu.
Tenim castanyes
Grosses com ous
I bones vinyes
Que fan l'home nou.
Crotz dau cementèri,
Monument aus mòrts,
Nos parlatz d'empèris,
Nòstre fotut sòrt.
Creus al cementiri,
Monuments als morts,
Ens parleu d'imperis,
Nostra fotuda sort (destí).
(Lei filhas de Valença
San pas far l'amor;
Quelei de Provença
Lo fan nuèch e jorn.)
[cal citació]
(Les noies de Valença
No saben pas fer l'amor;
Aquelles de Provença
El fan nit i jorn (dia).)
Avèm de ribièras
Plenas de peissons
Que chantan dins l'aiga
La nueit mai lo jorn.
Tenim rius
Plenes de peixets
Que canten dins l'aigua
la nit i el jorn.
Totas las usinas
En tren de sarrar;
Lo trauc de las minas,
Nos i l'an barrat.
Totes les fàbriques
Estan en camí de tancar;
El trau de les mines,
Ens el han barrat.
Avèm la fialuesa
Que bat los cocons
E la fabricuesa
Per leis armoiras.
Tenim la filadora
Que bat els capolls
I les fabricantes
Pels armaris.
Los que los anèm quèrre
Per nos ajudar:
Lo prefèct, lo mère
E lo deputat.
Els que anem a cercar
Per ajudar-nos:
El prefecte, el batlle
I el diputat.
Se l'aiga de Valse
Dins nòstre ventron,
L'i pren tròp de plaça,
Ardit lo corron!
Si l'aigua de Vals
Dins nostre ventre
Hi pren massa lloc,
It's time to plough!
De chamins de fèrre,
Ara n'i a pus ges
E sobre los sèrres,
Lo monde an fugit.
De ferrocarrils
Ara ja no n'hi ha gens
I sobre les serres,
El món (la gent) ha fugit.
Fini ma chansonnette!
En bramant pertot
E de ma fenèstra,
Vos mande un poton.
Fineixo ma cançoneta!
En bramant pertot (arreu)
I de ma finestra,
Us envio un petó.
Versió de Narbona [1] Traducció 2a versió de Narbona[10] Traducció Versió de Corresa[11] Traducció
Al fons de la prada,
I a'n pibol traucat:
Lo cocut i canta,
Benlèu i a nisat.
Al fons de la prada,
Hi ha un pollancre traucat
El cucut hi canta:
Potser hi ha niat.
Au fons de la prada,
I a un biule traucat;
Lo cocut i canta
Dau matin au ser.
Al fons de la prada,
Hi ha un pollancre traucat
El cucut hi canta
Del matí al vespre.
Si n'auviá 'na mia
Que m'aimèssa pas,
La m'nariá bòrd d'aiga,
La fariá nejar.
Si hi hagues una estimada
Que no m'amés pas,
La portaria al costat de l'aigua,
La negaria (l'ofegegaria).
Se canta, que cante,
Canta pas per ieu,
Canta per ma mia,
Qu'es al luènh de ieu.
Si canta, que canti,
No canta pas per jo,
Canta per ma mia
Que és lluny de jo.
Se cantes, que cantes,
Cantes pas per ieu;
Canta per ma miga,
Qu'es auprès de ieu.
Si cantes, que cantis,
No cantes pas per jo;
Cantes per ma amiga,
Que és a prop de jo.
Quand ieu canti, quand ieu canti,
Canti pas per me;
Canti per ma mia,
Que n'es près de me.
Quan jo canto, quan jo canto,
No canto pas per mi;
Canto per ma mia,
Que no és a prop de mi.
Dejós ma fenèstra,
I a un aucelon,
Tota la nuèit canta,
Canta sa cançon.
Dejús ma finestra,
Hi ha un ocellet,
Tota la nit canta,
Canta sa cançó.
Aquelas montanhas,
Que tan nautas son,
M'empachan de veire,
Mas amors ont son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són,
M'empatxen de veure,
Mes amors on són.
Baissatz-vos, montanhas,
Planas, auçatz-vos,
Per que pòsca veire,
Mas amors ont son.
Baixeu-vos, muntanyes,
Planes, alceu-vos,
Perquè pugui veure,
Mes amors on són.
Aquelas montanhas,
Tant s'abaissaràn,
Que mas amoretas,
Se raprocharàn.
Aquelles muntanyes,
Tan s'abaixaran,
Que mes amoretes,
S'aproparan.
Versió pastoral [cal citació] Traducció Versió de noces [cal citació] Traducció Versió Aragonesa[12] Traducció
Paissètz, mas oelhetas,
Paissètz doçament,
Vos quiti soletas
Per un cort moment.
Pastureu, mes ovelletes,
Pastureu dolçament,
Us deixo soletes
Per un curt moment.
(Padrí de matrimoni:)
Quand la prima arriba,
Lo gai rossinhòl,
D'amor per la riba,
Canta coma un fòl.
(Padrí de matrimoni:)
Quan la primavera arriba,
El gai(joliu) rossinyol,
D'amor per la riba,
Canta com un foll.
Aqueras montanyas
Tan alteras son
No me deixan vier
Os míos amors
Aquelles muntanyes
Tan altes són
No em deixen veure
Els meus amors
La pastoreleta
Que ieu vau trobar,
S'anuja soleta
Jos d'aquel albar.
La pastoreta
Que vaig a trobar
S'enutja soleta
Sota d'aquell àlber.
(Tornada, tothom)
Se canta, que cante,
Canta pas per ieu,
(Homes) Ni mai per ma mia!
(Dones) Ni mon fringaire!
(All) Qual sap ont l'ai ieu!
(Tornada, tothom)
Si canta, que canti,
No canta pas per jo,
(Homes) Ni mes per ma mia!
(Dones) Ni mon estimat!

(Tothom) Qui sap on l'he jo (on és)!

Aqueras montanyas
Quán s'abaixarán
Y os míos amors
Apareixerán
Aquelles muntanyes
Quan s'abaixaran
I els meus amors
Apareixeran
Sus lo pont de Nantas,
I a un auselon,
Tota la nuèit canta,
Canta pas per ieu.
Sobre el pont de Nantes,
Hi ha un ocellet:
Tota la nit canta,
No canta pas per jo.
(Padrina de matrimoni:)
Al cèl l'alauseta
Canta bon matin,
Puèi fa 'na pauseta
Dusca al despertin.
(Padrina de matrimoni:)
Al cel l'alosa
Canta de bon matí
Després fa una pauseta
Fins el berenar[b].
Dezaga d'ixas boiras
Los iré a escar
Y crebando as mugas
Con yo en tornarán
Darrera (de saga) d'eixes boires
Les aniré a cercar
I trencant les fronteres
Amb jo tornaran.
Se canta, que cante,
Canta pas per ieu,
Canta per ma mia,
Qu'es al prèp de ieu.
Si canta, que canti,
No canta pas per jo,
Canta per ma mia
Que és a prop de jo.
(Tothom)
A sa pijoneta
Cada pijonet
Ditz sa cançoneta
E fa'n potonet.
(Tothom es fa un petó.)
(Tothom)
A la colometa
Cada colomet
Diu la cançoneta
I hi fa un petonet.
(Tothom es fa un petó.)
Si canto, yo que canto,
no canto ta yo
canto ta la mía amiga
que ye en ixos monts
Si canto, jo que canto,
No canto per jo
Canto per la mia amiga
Que és en eixos monts.
Dejós ma fenèstra,
I a un ametlièr
Que fa de flors blancas
Coma de papièr.
Dejús ma finestra,
Hi ha un ametller
Que fa flors blanques
Com de paper.
(Nuvi)
Uèi de tu, mon fraire,
Ai bastit mon niu;
Rossinhòl cantaire,
Canta donc per ieu.
(Nuvi)
Avui de tu, mon germà,
He bastit mon niu;
Rossinyol cantaire,
Canta doncs per jo.
S'aquelas flors blancas
Fasián d'ametlons,
N'empliriái mas pòchas
Per ela e per vos.
Si aquelles flors blanques
Faran ametlletes,
N'ompliré mes butxaques
Per ella i per vós.
(Núvia)
Coma tu, sorreta,
Uèi soi dins l'azur;
Joiala alauseta,
Canta mon bonur.
(Núvia)
Com tu, germaneta,
Avui sóc dins l'atzur (cel);
Joiosa alosa,
Canta ma beatitud.
(Tothom menys els nuvis)
Que Dieu benesiga
Vòstre gente niu,
Que lèu i espeliga
Un polit pinçon.
(Tothom menys els nuvis)
Que Déu beneeixi
Vostre gentil niu,
Que aviat hi neixi
Un polit pinsà.
(Última tornada, tothom)
Se canta, que cante,
Cantarà per ieu,
(Homes) Emai per ma mia!
(Dones) E mon fringaire!
(Tothom) Qu'es al pè de ieu.
(Última tornada, tothom)
Si canta, que canti,
Cantarà per jo,
(Homes) I també per ma mia!
(Dones) I mon estimat!
(Tothom) Que és a prop de jo.
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Font de diverses de les versions: [[1]]
  2. Himne de la Vall d'Aran: [[2]]
  3. Versió de Bearn: [[3]]
  4. 4,0 4,1 Refèrencia que cita gran part de totes dues versions d'Ardecha [[4]]
  5. Versió amb forces canvis però que cobreix altres estrofes: [[5]]
  6. Font per la versió atribuida a les Valls Occitanes: [[6]]
  7. La central nuclear de Cruàs va ser construida a final dels anys 1970. [7]
  8. El fojon (occità) o foudjou (francès) és una crema feta amb diversos formatges i eau de vie, típic de Ardecha i Droma. [8]
  9. La caillette és un plat tradicional de l'Ardecha. Format de boles de carn de porc. [9]
  10. Bulletin de la société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze, 1899, p.556.
  11. Bulletin de la société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze, 1899, p.555.
  12. Versió Aragonesa de Biella Nuei (1997).[[10]]
  1. Falta referència que demostri que aquesta versió és de les valls occitanes
  2. És possible que en aquesta cançó despertin vulgui dir apat de mig-matí o de mitja tarda (berenar)