Usuari:Sui iuris música/Sui Generis (el grup de Rock)

SUI GENERIS (el grup de Rock de Catalunya)

Sui Generis va ser un grup de Rock and Roll de Catalunya format a Girona el setembre de 1987 (4)(10) i dissolt a finals de 1997 . Amb composicions concebudes amb una rellevant llibertat creativa que no els apropava a la comercialitat , sobretot influenciades pel Rock progressista i el Hard Rock dels anys seixanta i setanta - però també amb clares influències del Folk , el Blues o la Psicodèlia - (2)(3)(5)(6)(7)(14)(15)(17)(18) i utilitzant l’idioma català en les lletres de les seves cançons (amb una única excepció , en anglès (16)) . “No pensem en els temes des del punt de vista comercial , no els hi posem límits . Surten com surten” (revista “Popular 1”, 1996 )(17) ; “Un combo que igual te suelta un tema hard rockero a lo AC/DC que se marca una instrumental acústica con total desparpajo” , “(…) jugando con los toques más suaves y simfónicos (“Somnis eterns”) o las partes más rocanroleras a lo The Doors (“Sona el Rock and Roll” , por el característico órgano)” (revista Metal Hammer , 1996)(16) ; “Podem demostrar que tots els estils en música són bons , i són bons precisament per saltar-nos -los”(“Diari de Girona”, 1994)(32); “(…) porqué lo suyo , cosa que resulta bién cierta , tiene más enjundia de lo habitual : blues , rock y rythm & blues , baladas … un puñado de canciones que son reflejo de las buenas ideas y de las ganas que hay de experimentar con ellas en el seno de Sui Generis . Más cerca de lo que pueden representar unos Deltonos o unos Ilegales – otros dos trios peninsulares – que de lo que se cuece en el Rock en catalán” (diari “El observador”,1992) (5).

Varen editar quatre treballs discogràfics passant per diverses variacions en la seva formació . Amb el seu debut discogràfic “Sui Generis” (1989) i a partir de les primeres actuacions presentant aquest treball varen ser qualificats per la premsa gironina com la primera banda a Catalunya - amb idioma català - que s’apuntava a la revifalla que a la segona meitat dels anys 80 , a nivell internacional , estaba tinguent el Rhythm and Blues i la moda hippie , defensant en els seus concerts “el retorn dels llargs solos de guitarra i el ritme de Blues” i “vestits com si s’haguessin escapat de Woodstock o de qualsevol macrofestival de l’època” i amb “temes que no ofereixen concessions a la comercialitat” (2) fent “un rock primitiu , molt proper al blues , que representa una proposta musical gairebé inèdita a casa nostra”(28). Sense aconseguir elevats números de vendes amb els seus discos , ni importants quotes de presència en el món mediàtic català , varen ser objecte de bones crítiques per part de la premsa especialitzada tan dins del territori català com per part de la premsa rockera de projecció estatal (5)(7)(15)(16)(17). Veient-se ja , per les seves declaracions a la premsa i des d’un primer moment , que el grup es mostraba molt crític davant tot intent de manipulació comercial (23) , va esdevenir (de manera progressiva) com a característica pròpia en la gestió i desenvolupament general de l’activitat de Sui Generis , un distanciament perfectament perceptible de l’aparell conjunt que va gestionar el fenomen comercial de l’anomenat “Rock català” dels anys ’90 (iniciat just a finals dels ’80) (10)(17) tant àmpliament seguit pel públic més jove de l’època a Catalunya . Mantenint , el grup , una autonomia absoluta gràcies a l’autogestió que va desenvolupar (9)(13)(19), va trobar-se en nombrosos punts d’intersecció amb la trajectòria del fenomen “Rock català” abans mencionat , derivat de la seva contemporaneïtat , però essent molt visible la desconnexió - que va anar aumentant al llarg de la seva trajectòria - entre la línia d’acció seguida per aquest i la del grup , que va semblar trobar-se instal·lat en una altre realitat (17). “Cerques la manera de buscart-te la vida com pots , des de la base que fas el què creus i vas superant tots els impediments dels que controlen el sistema“ declarava en Jep Pradas en una entrevista a la revista “Enderrock” l’any 1995 (13) en relació a la gestió de l’activitat del grup ; “Suposo que cada grup és un cas apart , té la seva pròpia història... nosaltres hem seguit una línia una mica particular , anem molt al nostre rotllo . Un cas apart? No ho sé , però és agradable que algú ho pensi . La veritat és que no ens sentim pas massa involucrats en tot el que està passant (...)” deia en Pradas , responent a la pregunta de si el grup es veia com un cas apart en el panorama musical català , a la revista “Popular 1” l’any 1996 (17). “Aquest quart àlbum expresa l’inquietut existencial d’una colla d’amics que du el rock a les venes i té una manera de viure que es desmarca voluntàriament de les pautes imposades per l’star System” , sentencia un article aparegut a la revista “Enderrock” amb motiu de l’edició del darrer disc del grup l’any 1996 (25). Sui Generis varen desenvolupar una activitat intensa , dins del territori català , fins a finals de 1997 quan es va dissoldre el grup .

CONTINGUT

1 HISTÒRIA

1.1 L’inici : Primera formació del grup .

1.2 Segona formació del grup : Primer treball discogràfic , “Sui Generis”.

1.3 Tercera formació del grup : Segon treball discogràfic , “Això és més”.

1.4 Quarta formació del grup : Tercer treball discogràfic , “Sui Generis al Mariscal” . Concert acústic”.

1.5 Última etapa : Quart treball discogràfic , “Zelig”.

1.6 Un retorn que no es produeix .

2 ELS COMPONENTS

2.1 1987-1988

2.2 1988-1990

2.3 1990-1993

2.4 1993-1997

3 LES PORTADES DELS DISCOS

3.1 Sui Generis (1989)

3.2 Sui Generis (només casset-1991)

3.3 Això és més (1992)

3.4 Sui Generis al Mariscal . Concert acústic (1994)

3.5 Zelig (1996)

4 DISCOGRAFIA

4.1 TREBALLS DE LLARGA DURADA

4.1.1 Sui Generis (LP vinil i casset) - 1989

4.1.2 Sui Generis (casset) - 1991

4.1.3 Això és més (LP vinil , CD i casset) - 1992

4.1.4 Sui Generis al Mariscal . Concert acústic (CD i casset) - 1994

4.1.5 Zelig (CD i casset) – 1996

4.2 SINGLES (VINIL)

5 REFÈNCIES

1. HISTÒRIA :

L’inici : Primera formació del grup .

Jep Pradas (guitarra i veu) , Jordi Bonet (baix i veu) i Xevi Moré (bateria) formaren el grup de rock Sui Generis el setembre de 1987 (6) a Girona . Pradas (sarrianenc) i Bonet (gironí) provenien del grup Swing Sec (1)(4)(7)(28) - en actiu des de la primavera de 1985 - que , amb un considerable èxit a les comarques gironines , amb repertori majoritàriament de cançons pròpies en català , havien vist editades dues cançons seves en el disc col·lectiu “Primera mostra de cançó catalana de Banyoles” (14)(28) a principis de 1987 coïncidint pràcticament amb la dissolució d’aquest grup poc després durant la primavera (1). Moré (saltenc) provenia del grup Suburbi 69 (28) format a Salt i dissolt aquell mateix 1987 (3). Ell , precisament , va ser qui va suggerir el nom Sui Generis per al grup (28). Atrets pel so genuí dels trios rockers (guitarra , baix i bateria) dels anys seixanta i setanta (7) en aquesta primera etapa assentaren les bases que caracteritzarien tota la futura producció musical del grup (10) i els seus concerts varen donar com a resultat l’oferta , per part de la gestora d’espectacles Cid/Casals SL. de Santa Coloma de farners , de produir i editar el que havia de ser el seu primer treball discogràfic . Oferta que , naturalment , varen acceptar .

Segona formació del grup : Primer treball discogràfic , “Sui Generis”.

El 1988 , amb la proposta ferma a les mans per gravar i editar el seu primer disc , greus problemes amb la salud de la veu de’n Jep Pradas conduïren a la incorporació al grup del cantant Francesc Xavier “Pato” Alvarez (el juliol)(3)(7)(24). Es tractava d’un bon amic del grup i company de’n Jep en un altre conjunt rocker , actiu de manera paral·lela , anomenat Mami Oplins Band (23)(28). El mes de setembre el baterista del grup , Xevi Moré , va morir en un fatal accident de trànsit juntament amb els seus companys de cotxe (23). Això portà la història del grup cap a una nova incorporació . Marc Marquès , anteriorment membre de Swing Sec (com Pradas i Bonet) i baterista , també , de la Mami Oplins Band (amb Alvarez i Pradas (23)(28)) esdevingué el substitut de Xevi Moré (10). Per tant , el grup quedà constituït de la següent manera : Jep Pradas (guitarra i segones veus) , Jordi Bonet (baix , segones veus i veu principal en alguns temes) , “Pato” Alvarez (veu principal) i Marc Marquès (bateria) . Amb aquesta nova formació es re-inicià el treball d’assaig de les cançons que finalment varen enregistrar durant la primera setmana de Juny de 1989 (28) i que omplirien el primer treball discogràfic del conjunt , titulat amb el nom mateix del grup : “Sui Generis” (10). Totes les composicions incloses a l’àlbum son composicions del propi grup amb una línea estilística que es mou entre el Rock dur , el Rock’n’roll i les balades (23). Amic i tècnic de so del grup en aquella època , el músic gironí Albert Huguet va col·laborar tocant teclats a dues cançons (3)(28). També varen col·laborar enregistrant un arranjament amb instruments de vent a la cançó “Fent tard a sopar” els seus amics i companys en altres grups Carles Alabern , Pau Marquès i Joan Solà Morales (28). El grup mateix va assumir la responsabilitzat de la direcció de la producció i mescles de l’enregistrament (23) . El disc va arribar a les botigues ben entrat el mes de novembre (30) . Porta escrita a la contraportada una dedicatòria especial al seu amic desaparegut , el baterista i membre fundador de Sui Generis Xevi Moré (23)(28). La representació artística fou a càrrec de Ramon Cid des de l’empresa Cid/Casals SL. (4)(28) , gestora d’espectacles (de Sta. Coloma de Farners) (7) , que dirigia juntament amb Pere Casals i que va gestionar l’entrada del grup en el món discogràfic fent-se càrrec de la producció del projecte (23). La distribució es va fer des de la discográfica/editora Discmedi/Blau (28). Cal assenyalar que durant aquella primavera i estiu es va desenvolupar el sorprenent esclat d’èxit dels grups de Rock del país que - cantant en català - havien editat disc un cop iniciat l’any i que varen ser objecte d’enorme demanda i apreci per part del públic jove , amb un importantíssim recolzament (en la difusió) per part de les radios i premsa locals . El disc de Sui Generis apareixia , doncs , en un moment en el qual la atenció general estava focalitzada en el fenomen musical - sense precedents a Catalunya (particularment a Girona) - que s’havia generat a partir dels discos de grups catalans editats durant aquella passada primavera i que va arraconar de la primera línea d’interès fins i tot a les principals estrelles roqueres (amb idioma castellà) del moment . Sui Generis , després del seu complicat itinerari fins arribar al mercat discogràfic i malgrat ser un grup amb dos anys de recorregut i amb músics que portaven més de quatre anys compartint projectes amb resultats destacables a les comarques gironines (Swing Sec , la Mami Oplins Band i els primers Sui Generis) , es presentaven damunt de l’escenari roquer català com uns desconeguts amb un repertori poc rodat i enmig d’un context ja consolidat que no deixava gaires espais buits (30) i que estaba agafant una inèrcia que , durant els següents mesos , atrauria de manera decisiva els interessos comercials i polítics de les parts més implicades en la gestió del món de l’espectacle a catalunya dins l'àmbit de la música popular .

Tercera formació del grup : Segon treball discogràfic , “Això és més”.

Després d’una temporada presentant aquest primer treball en viu , a principis de 1991 , abandonaren el grup en Marc Marquès i en Pato Alvarez . Decisió que ja havien pres l’estiu anterior i que no es va materialitzar fins entrat el nou any per donar temps al grup de refer la plantilla i cumplir amb els concerts contractats . En Jep Pradas va recuperar la posició com a cantant principal i s’afegí als directes de la formació el baterista , de Tordera , Xavi Maresma que ja havia entrat al grup a l’octubre (1990) preparant el relleu des de’l local d’assaig (7)(10) - després de que el grup arribés a probar deu bateristes que van respondre a la demanda anunciada des de la premsa (24)- i que es presentà davant del public en un concert a Banyoles el mes de Maig de 1991 (20). El febrer , amb aquesta nova formació havien fet un nou enregistrament de la cançó “A mitja setmana” (inclosa ja en l’LP editat anteriorment) que fou editada en forma de single (vinil) que no es va comercialitzar , fent-se’n només un ús promocional . A la primavera s’afegí al grup el gironí Lluís Gifre , un bon amic del conjunt que es va fer càrrec de la representació artística . Seguidament entrà a formar part de Sui Generis , com a responsable tècnic del so , en Narcís Puig (de Sta. Coloma de Farners) que , de forma poc habitual en aquests casos , ho va fer per ser un membre més del cos del conjunt compartint responsabilitats de manera igualada amb els músics (10). Aquesta coresponsabilitat i implicació compartida queda perfectament palesa en diverses entrevistes al grup aparegudes a la premsa (i també radiofòniques) en les quals en Narcís Puig hi apareix responent preguntes al costat d’altres membres del conjunt (7). Es veu refermada aquesta seva posició dins del grup , també , en qüestions com ara la seva participació en totes les sessions d’assaig (6) sonoritzant i enregistrant la música des d’una habitació contigua a la que ocupaven els músics amb els seus instruments en el vell mas de Cassà de la Selva que va servir de seu a Sui Generis des d’aquesta època i fins a la seva dissolució (10). A finals d’estiu Joan Josep Ribas “Txespi” , popular presentador de l’apreciat programa musical radiofònic “La nit de la iguana” (a Radio Marina) (26), va agafar el relleu , en la funció de representant , a en Lluís Gifre .

Durant la tercera setmana de setembre el grup enregistrà deu cançons , en el seu estudi d’assaig , que (juntament amb el single gravat el febrer) varen servir per omplir un casset que fou distribuit de manera no comercialitzada pel mateix grup i el seu entorn , definit per ells mateixos no com una maqueta sinó com un treball que pretenia mostrar la feina feta durant els últims mesos després dels darrers canvis en la formació (10).

A principis de 1992 firmen un contracte amb la discogràfica Urantia Records per enregistrar i editar el seu segon treball discogràfic , la producció del qual aniria a càrrec de la mateixa discogràfica arribant als aparadors l’octubre de 1992 amb el títol “Això és més” (6)(8). Tots els temes inclosos en el treball son composicions del propi grup . Va col·laborar com a coproductor en l’enregistrament , juntament amb la banda , el bon amic del grup (aleshores baterista del conjunt D’estranquis) Xavi Fortuny (7)(29), que també va participar en els cors que apareixen en la cançó que tanca el disc . “El contenido del mismo resulta una obra fresca y a la vez ecléctica , llena de sugerencias y variadas propuestas que fluctúan desde el blues más plácido y seductor al rythm’n’blues más salvaje , sin olvidar sus referencias al rock’n’roll y al pop más innovador . Todo este compendio de estilos se forja con un gran carácter y una extraordinaria personalidad que les ha llevado a conseguir un estilo propio” , concloïa l’anàlisi d’aquest treball aparegut en el diari lleidetà “La Mañana” anunciant un concert del grup a Balaguer (27). “Els components de Sui Generis es resisteixen a acceptar que etiquetin la seva música : “És veritat que en alguns temes sonem molt canyeros , però en el disc també hi ha temes com “Per tu” , que és gairebé una cançó infantil , o “Lluny de tu” que és una peça folk . Ens atrauen tendències molt variades”” , es dèia en una entrevista al diari “El Punt” (1992) (24). “És un recull de temes en què Sui Generis s’arrisca i guanya . Perquè la personalitat adquirida per aquests gironins és palesa en cada acord enregistrat . Només cal sentir , per exemple , la que dona nom a l’àlbum . Música inclasificable , però amb clares reminiscències dels anys setanta i amb una lletra propia d’aquella época . Rock’n’roll , blues i rithm’n’blues amb reflexos country i psicodèlics formen “Això és més”. Un disc positiu on no falten guitarres dures i cançons suaus . Tres instruments que demostren el que poden donar en mans d’uns músics com Sui Generis” , valorava un article de la revista “El Temps”(1992)(18). També en aquest periode començà a col·laborar amb el grup com a tècnic d’il·luminació i escenografia en David Gelmà . Tot i que amb un nivell d’implicació molt diferent del dels membres (propiament dits) del grup , la seva sovintejada col·laboració va ser present en l’activitat de Sui Generis fins a la seva dissolució .

Quarta formació del grup : Tercer treball discogràfic , “Sui Generis al Mariscal . Concert acústic”.

Durant els primers mesos de 1993 queda consolidat el so del grup en directe . Al costat dels temes d’autoria propia , en els concerts , oferien algunes versions de clàssics del Rock’n’Roll com E. Clapton , J. Joplin , AC/DC , Beatles , Tequila o B. Dylan (8). En “Txespi” acabà deixant les funcions de representant i el febrer va entrar sòlidament a l’equip en Dídac Ramírez (de Maçanet de la Selva) , que havia treballat darrerament en una empresa de promocions i organitzacions artístiques i que es convertiria en el màxim responsable de la representació i gestió de les activitats de Sui Generis fins la finalització de la seva activitat i amb caràcter de membre del grup amb plena implicació i coresponsabilitat com els restatns músics i tècnic de so , apareguent també , sovint , en les entrevistes responent qüestions al costat d’altres membres del grup (9)(19). En aquest periode creen el segell de management “El Coyote” - que fou una evolució d’una societat creada amb el mateix nom per regular la gestió del grup durant l’etapa de Joan Josep Ribas “Txespi” - mitjançant el qual arrodoniren una infraestructura que facilità l’autogestió que desenboluparen (19). Cal mencionar que el grup disposava , també , d’un equip de so per sonoritzar els seus concerts en sales d’aforament reduit . Entre una i altre cosa l’autonomia de Sui Generis arribaba a un punt molt avançat .

Durant la primavera de 1993 el grup va començar a treballar en un nou projecte de concert per dur a terme paral·lelament . Es tractava de la confecció d’un repertori de línia acústica amb noves cançons i versions d’autors populars del Rock internacional (E. Clapton , The Queen , E. Presley…) (11), d’estil pròxim al Rock and Roll dels anys 50 , el Folk , Blues , Country i amb algun aire de Jazz tradicional (10), que es distanciava del Rock dur que portava als escenaris amb el seu directe elèctric . Sui Generis començà , a principis d’estiu , a oferir aquests concerts alhora que realitzaven , també , els de format elèctric (amb el seu Rock dur habitual). Disposaven , doncs , de dos estils de concert completament diferents i amb repertoris independents oferint-los al mateix temps (22)(32). Mentre aquesta situació anava rodant , durant l’estiu va començar a assajar amb el grup un nou músic . Miquel Brugués (saltenc) , després d’uns mesos d’assajos acabà apareguent en els directes acústics de Sui Generis tocant el piano , de manera que a principis de 1994 ja se’l va considerar públicament un membre més del grup . En Miquel venia destacant darrerament , en l’escena gironina , mitjançant la seva participació en diverses formacions musicals , però principalment en el grup gironí “Crit de boc”(9), utilitzant un orgue elèctric Hammond , amb un estil clarament evocador del so que oferia John Lord amb Deep Purple . Una notable novetat en l’aparador rocker català , en el qual era extranyíssim trobar un músic d’aquestes característiques en aquella època . Això , juntament amb el treball que desenvolupava amb el piano i el sintetitzador , el convertí en el complement perfecte pel so del grup . La banda demostrava estar instal·lada en un procés evolutiu continu .

A la tardor decideixen enregistrar i editar com a nou treball el directe acústic que venien oferint . Davant la voluntat de no perllongar massa aquesta etapa acústica , pretenien deixar constància de la feina feta (22). Una lesió a l’espatlla de Xavi Maresma (per accident de trànsit) va retrassar uns mesos el projecte del grup fins que finalment els dies 29 i 30 d’abril de 1994 s’enregistraren els concerts acústics que Sui Generis realitzà en el llegendari Pub empordanès “Mariscal” a la localitat de l’Estartit . D’aquestes gravacions se n’extrauria el material inclòs en el nou treball discogràfic que edità el grup : “Sui Generis al Mariscal . Concert acústic”(10) que arribà als aparadors el mes de novembre (12)(19). Mentre que en Narcís Puig s’ocupava del so del directe , com sempre , el control de l’enregistrament va ser encarregat a l’amic del grup i tècnic de so Kei Macias . Tota l’organització , producció i gestió d’aquests concerts , posteriors mescles i promoció del CD fou a càrrec del propi grup amb la col·laboració , mitjançant una part de la inversió econòmica , de la sala Mariscal . L’edició i distribució fou a càrrec de la discogràfica Picap , amb qui Sui Generis havia signat un contracte el setembre . El treball contenia versions en la llengua original anglesa dels Beatles , Queen , McCartney , B. Holly i altres clàssics del Rock internacional , versions adaptades al català de E. Clapton i B. Dylan més cinc cançons del propi grup (19). Per a la presentació del treball a Girona , el grup va organitzar dos concerts consecutius , que es van omplir , a la sala Platea . El primer , d’entrada restringida als representants dels mitjans de comunicació i als amics . El segon , a taquilla oberta (31). La premsa gironina assenyalava aleshores com Sui Generis es convertia en el primer grup de Rock’n’Roll , a Catalunya , que s’apuntava al corrent musical dels treballs acústics - d’intèrprets del món roquer - que darrerament havia posat tant en primer pla la cadena de televisió nord-americana MTV amb el seu programa “Unplugged” (9). “L’acústica que Sui Generis viu i toca és ja un distintiu de creativitat pròpia que encomana pluges de vibracions . És un ventall més de les capacitats que la banda gironina porta elaborant des del 87”, comentava un article del suplement “Rock & clàssic” al diari Avui (1995)(10); “La sala no había bebido todavía un bolo de estas características : relajado , exquisito , brillante ...”,“(...) demostraban esa coherencia que solo se transmite cuando una banda irradía la magia suficiente como para hacer confidentes a quienes saborean sus partituras”, es deia en un article al diari “La Mañana” (1995)(11) que repassava el pas de Sui Generis per Lleida defensant el disc acústic en concert . “Ara Sui Generis pot oferir tres plantejaments diferents a l’hora d’actuar . “És com si tinguéssim dos grups : un d’acústic i un d’elèctric . A més , encara podem barrejar els dos estils en un sol concert”” , s’analitzava en un reportatge del Diari de Girona (1994)(32).

Tot i que la intenció primera del grup era la de no perllongar massa la seva etapa acústica (22), l’èxit assolit amb aquests concerts de línia acústica comportà que Sui Generis mantingués vigent aquesta oferta fins l’any 1996 , compaginant-la amb els concerts elèctrics (22), gràcies a la demanda de contractació que no es va aturar fins que el grup va donar per tancada aquesta etapa eliminant de la seva oferta aquest tipus de concerts .

Última etapa : Quart treball discogràfic , “Zelig”.

Durant tot el mes de febrer de 1996 , Sui Generis instal·laren els seus instruments a Montseny estudis per enregistrar el que seria el seu últim treball discogràfic . Amb només les bases rítmiques i l’estructura més bàsica de les cançons treballades a l’estudi d’assaig des de’l novembre , i amb les idees només clares per part dels autors de les cançons , Sui generis varen tenir a punt i endollats tots els seus instruments (de manera permanent) als estudis Montseny , per anar gravant progressiva i espontàniament els arranjaments que acabarien donant forma a les cançons . Cap cançó , abans de l’enregistrament , va ser assajada amb la veu a excepció de “I feel so...” que ja tocaven en els concerts des de temps enrere . “Vam tenir plena llibertat per donar forma a l’estructura de cada tema : arribar , endollar i a veure què “, explicava el teclista Miquel Brugués en una entrevista aquell 1996 , “anàvem gravant el que ens sortia . Teniem ganes de probar-ho i n’estem satisfets per una raó : sabíem que tots respondríem”, deia en Jep Pradas a la mateixa entrevista (25) . Novament tota la producció i gestió fou a càrrec del propi grup . El conjunt entrà a l’estudi immers , ja , en un procés de reflexió sobre la seva continuïtat . La major part dels membres del grup s’instal·laren de manera fixa durant tot el mes en un allotjament pròxim a aquest idíl·lic estudi de gravació que es troba dins d’una masia ubicada enmig de la muntanya del Montseny (16). Varen comptar amb la col·laboració d’un bon amic i membre del grup “La Rodona”, el saxofonista Joan Duch , que va participar en l’enregistrament de la cançó “T’estimo , nena” , una cançó que ja apareixia en el disc col·lectiu “Primera mostra de música catalana de Banyoles” , editat l’any 1987 , interpretada pel grup Swing Sec amb Bonet i Pradas dins d’aquella formació (14)(21)(28). Acabada la gravació , les mescles es varen fer als estudis Jan Cadela de Barcelona entre els dies 11 i 19 de Maig . El treball titulat “Zelig” , en clara referència a la pel·lícula de Woody Allen del mateix títol (15)(17)(25), resultà ser (com ja hem dit) el darrer del grup . Totes les cançons incloses en el treball son composicions del propi grup . Inclou , per primera vegada , una cançó d’autoria pròpia (“I feel so...”de J. Bonet) escrita en un idioma que no és el català , en anglès . El disc arribà als aparadors a finals de maig (21). Valorat estilísticament per la premsa especialitzada com “una revisió del Rock més intrincat de clares reminiscències dels 60/70 (Zeppelin i Purple per posar dos exemples fàcils)” (15). “Porqué si hay algo que distingue a Sui Generis de otros grupos de Rock en este país es su innegable calidad instrumental . Se dice pronto pero realmente se marcan diferencias en este sentido”, comentava valorant el treball del grup un article de la revista “Popular 1” (1996) (17). “La llibertat amb què concep les seves peces continua sent una de les característiques més definidores de l’esperit artístic de Sui Generis”, s’escribia en un article a “El Punt”. “(…)han incluido temas como “Jugar” o la Jethrotulliana “Auca del joglar” donde se explayan instrumentalmente a gusto con solos de sintetizador y guitarra” , “sin duda su mejor álbum hasta la fecha” valorava un article a la revista “Metal Hammer” (1996) . Enllestida aquesta feina , el grup va decidir la seva pròxima dissolució . Continuaren , però , oferint concerts fins a finals de 1997 . El definitivament últim concert va resultar ser , de manera no anunciada , el que varen oferir durant les Fires de Girona (1997) al bar La Rosaleda de la mateixa ciutat .

Un retorn que no es produeix .

El dia 5 de Novembre del 2004 Jep Pradas , Xavi Maresma i Miquel Brugués amb la col·laboració de’n Manel Vega tocant el contrabaix i amb Jordi Bonet (fundador i baixista del grup des de 1987 a 1997) assegut entre el públic , varen oferir un concert (de línia acústica) a l’auditori de Sta. Coloma de Farners . Això va semblar un possible retorn de Sui Generis als escenaris, però no es va produir posteriorment cap indici de continuïtat .

2. COMPONENTS :

- 1987-1988 : Jep pradas (guitarra i veu) , Jordi Bonet (baix i veu) , Xevi Moré (bateria).

- 1988-1990 : Jep Pradas (guitarra i segones veus) , Jordi Bonet (baix , veu i segones veus) , F. Xavier “Pato” Alvarez (veu principal i harmonica . S’afegeix al grup el juliol de 1988 i l’abandona a l’inici de 1991) i Marc Marquès (batería . S’hi afegeix l’octubre de 1988 i abandona el grup a l’inici de 1991).

- 1990-1993 : Jep Pradas (guitarra i veu principal) , Jordi Bonet (baix , veu i segones veus) , Xavi Maresma (bateria . Va entrar al grup l’octubre de 1990) , Narcís Puig (responsable tècnic del so . Va entrar al grup la primavera de 1991) , Lluís Gifre (representant , des de la primavera de 1991 fins a l’estiu d’aquest mateix any) i Joan Josep Ribas “Txespi” (representant . Va entrar al grup l’estiu de 1991 i el deixa en els inicis de 1993). En aquesta època Sui Generis consoliden la incorporació dins del grup del tècnic de so i del representant com a membres de ple dret de manera igualada amb els músics esdevinguent un equip compacte .

- 1993-1997 : Jep Pradas (guitarres i veu principal) , Jordi Bonet (baix i veu) , Xavi Maresma (bateria) , Miquel Brugués (piano , orgue elèctric , sintetitzador i segones veus . S’incorporà als assajos del grup a finals d’estiu de 1993 i ja en els concerts a principis de 1994) , Narcís Puig (responsable tècnic del so) i Dídac Ramírez (representant . S'incorporà a Sui Generis a principis de 1993 rellevant en aquesta funció a Joan Josep Ribas “Txespi”) .

3. LES PORTADES DELS DISCOS :

Totes les portades dels discos de Sui Generis varen ser fruit de l’activitat artística de persones amb molta proximitat al grup .

Sui Generis (1989) : Aquesta portada reprodueix una pintura del nom del grup feta per un bon amic amb una implicació molt estreta amb el conjunt durant els seus inicis , en Lluís Hereu de Vilobí d'Onyar . Sui Generis varen assajar en un departament de casa seva durant molt temps i l’amistat entre el grup i ell va ser molt forta . Va realitzar aquesta pintura utilitzant com a tela uns enagos vells (roba interior femenina molt utilitzada en el passat) mentre el grup assajava (sense saber-ho) inspirat per la música que escoltava . El logotip del grup , que amb els anys va evolucionar , sempre més es va basar en aquest primer fet per en Lluís .

Sui Generis (només casset-1991) : En aquest cas sembla evident que la creativitat artística va ser arraconada per cedir tot el protagonisme al sentit de l’humor . El grup va decidir fer aquesta portada que mostra les fotos dels músics (estil D.N.I.) fetes per ells mateixos a primeres hores de la matinada enmig d’una nit d’intensa gresca en un Pub del Baix Empordà .

Això és més (1992) : En aquesta portada les lletres del nom del grup i títol del disc estan impreses damunt d’una pintura feta sobre paper per una bona amiga , la gironina Anna Casals , habitual de la colla d’amics de Girona a la qual pertanyien en Jep Pradas i en Jordi Bonet i que envoltava la seva activitat musical ja en els seus inicis amb el grup Swing Sec (1985) . Persona dotada de creativitat artística , l’Anna Casals es dedicaria al disseny i creació de joies de forma artesanal .

Sui Generis al Mariscal . Concert acústic (1994) : Aquesta portada la va fer en Jep Pradas utilitzant un dibuix que havia fet , abans de la realització del disc , per ilustrar un casset que contenia una gravació estèreo feta per en Narcís Puig , el tècnic de so , d’un dels concerts acústics realitzats pel grup durant la temporada . Al dibuix hi va afegir les lletres i ornaments per completar la portada . El color que se li va donar al traçat va ser escollit d’entre les possibilitats presentades pel compaginador del llibret , Jaume Aymerich , davant la impossibilitat de dotar-lo d’un color daurat , com pretenia en Pradas , per limitacions de pressupost , ja que imprimir el color daurat resultava més costòs .

Zelig (1996) : Elaborada portada realitzada pel fotograf Josep Mª Font de Santa Coloma de Farners . També bon amic del grup que , a més , va realitzar les fotgrafies que apareixen en el llibret i contraportada del CD . Es tracta d’un collage (en primer pla) fet a partir de troços diversos i desordenats de fotografies de la cara de cada un dels quatre músics . Aquest collage s’hi observa fotografiat mantinguent una posició elevada respecte d’un fons lleugerament desenfocat elaborat , entre altres elements , amb troços restants de les mateixes fotografies . Es tracta , per tant , d’una fotografia real d’una imatge meticulosament preparada per obtenir el resultat desitjat . Al damunt s’hi va afegir el nom del grup i el títol del treball .

4. DISCOGRAFIA :

TREBALLS DE LLARGA DURADA :

- Sui Generis (LP vinil i casset) . 1989 . Amb Jep Pradas (guitarres , segones veus i veu principal) , Jordi Bonet (baix , segones veus i veu principal a "L'essperança neix a l'est") , F. Xavier “Pato” Alvarez (veu principal , segones veus i harmónica) i Marc Marquès (bateria) . Companyia discogràfica : Discmedi/Blau .

Cançons cara A : 1. Introducció (Bonet,Moré,Pradas)(Instrumental) 2. El palau (Pradas) 3. Abandonada a la nit (Bonet) 4. A mitja setmana (Pradas) 5. Intro del divendres (Pradas,Bonet,Moré)(Instrumental) 6. Divendres deprimit (Pradas) 7. Et faria feliç (aquesta nit) (Pradas)

Cara B : 1. L’esperança neix a l’est (Bonet) 2. Què em dirà demà? (Bonet) 3. Cada dia (Pradas) 4. Carme (Pradas)(Instrumental) 5. El rodamón (Bonet) 6. No puc pensar (música : J. Bonet , D. Bonet . Lletra : J. Bonet) 7. Fent tard a sopar (Pradas)

- Sui Generis (Casset) . 1991 . Amb Jep Pradas (guitarres , veu principal , segones veus i Harmónica) , Jordi Bonet (baix i segones veus) i Xavi Maresma (bateria) . No comercialitzat , però distribuït pel propi grup i el seu entorn .

Cançons cara A : 1. Fet pols (Pradas) 2. Deixa’m estar amb tu (Pradas) 3. Cada dia (no pensó seguir així) (Pradas) 4. El teu Blues (Pradas) 5. Ja no en fem prou amb parlar (Bonet)

Cara B : 1. Borratxera d’amor (música : Bonet . Lletra : Alvarez) 2. Com ho veus? (música : Bonet . Lletra : Alvarez) 3. Blues (Pradas) 4. Pimpis Rock (música : Marquès , Pradas . Lletra : Alvarez) 5. A mitja setmana (Pradas)

- Això és més (LP. vinil , CD i casset) . 1992 . Amb Jep Pradas (guitarres , veu principal , segones veus i harmónica) , Jordi Bonet (baix , veu principal a "Lluny de tu") i segones veus) i Xavi Maresma (bateria i percussió) . Companyia discogràfica : Urantia Records .

Cançons cara A : 1. Cada dia (no penso seguir així) (Pradas) 2. Deixa’m estar amb tu (Pradas) 3. Fet pols (Pradas . Lletra sobre un idea de “Pato” Alvarez) 4. Preciosa , divina (Pradas) 5. Pimpis Rock (música : Marquès , Pradas . Lletra : Alvarez) 6. Lluny de tu (Bonet)

Cara B : 1. Això és més (Pradas) 2. Borratxera d’amor (música : Bonet . Lletra : Alvarez) 3. El fruit prohibit (Pradas) 4. Fart de tu (Pradas) 5. El teu Blues (Pradas) 6. Preciosa , divina (P.D.) (Bonet , Pradas , Maresma)(Instrumental) 7. Per tu (Pradas)

- Sui Generis al Mariscal . Concert acústic (CD i casset) . 1994 . Amb Jep Pradas (guitarra i veu principal) , Jordi Bonet (baix , veu principal en la cançó "Retaule d'amor" i segones veus) , Xavi Maresma (bateria i segones veus a "All together now") i Miquel Brugués (piano i segone veus a "All together now") . Companyia discogràfica : Picap .

Cançons : 1. One after 909 (Lennon , MacCartney) 2. Ara que m’escoltes (Pradas) 3. It’s all over now (B. & S. Womack) 4. ’39 (May) 5. Noia del nord del país (Dylan . Adaptació al català de Pradas) 6. No esperis a demà (Pradas) 7. Al capdevall del camí (Veasey,Robey . Adaptació al català de Pradas) 8. Retaule d’amor/La gallina turuleca (Bonet/Popular , adaptació Miliki) ). 9. Crippled inside (Lennon) 10. Baby’s request (McCartney) 11. No puc pensar (J. Bonet , D. Bonet) 12. Peggy Sue (Allison , Petty , Holly) 13. Crazzy little thing called love (Mercury) 14. Si vai bé (música : Maresma , Bonet , Pradas. Lletra : Pradas) 15. All together now (Lennon , MacCartney)

- Zelig (CD i casset) . 1996 . Amb Jep Pradas (guitarres , veu principal i segones veus) , Jordi Bonet (baixos , veu principal a "I feel so..." i segones veus) , Xavi Maresma (bateria) i Miquel Brugués (Piano , orgue elèctric , sintetitzador i segones veus) . Companyia discogràfica : Picap .

Cançons : 1. Prou (Bonet) 2. T’estimo , nena (Pradas) 3. Sona el Rock and Roll (Pradas) 4. Carta d’amor (Pradas)(Instrumental) 5. Auca del joglar (Pradas . Part instrumental final : Brugués , Pradas , Bonet , Maresma) 6. I feel so… (Bonet) 7. Esgarrapa suau (Pradas) 8. Introversió (Pradas)(Instrumental) 9. Somnis eterns (Brugués , Pradas) 10. Intro II (Moré , Bonet , Pradas)(Instrumental) 11. Que siguis feliç en els somnis (cançó de bona nit) (Pradas) 12. Jugar (Pradas)

SINGLES (vinil) :

- El Palau (Pradas) (cara A)/L’esperança neix a l’est (Bonet)(cara B) . 1989 . Disc. Discmedi/Blau .

- No puc pensar (J. Bonet , D. Bonet)(cara A) /Divendres deprimit (Pradas)(cara B) . 1990 . Disc. Discmedi/Blau .

- A mitja setmana (Pradas)(una sola cara) . 1991 . Disc. Picap .

- Fet pols (Pradas)(una sola cara) . 1992 . Disc. Urantia Records .

5. REFERÈNCIES :

La informació aquí presentada ha sigut consultada a ex-membres de Sui Generis i la major part de la informació ha pogut ser precisada després d’haber-se consultat nombrosos artícles de premsa , sobre el mateix grup , provinents de l’arxiu personal d’algun dels seus ex-membres , els més significatius dels quals detallem a continuació :

1. Presència . 30/8/87 . Article signat per Xevi Planas , titulat “Assecat”

2. Punt Diari . 24/11/1989 . Article signat per Àngel Quintana , titulat “El retorn del del “rythm and blues”” .

3. Diari de Girona . 27/1/1990 . Article signat per Manel Mir , titulat “Sui Generis intervenen aquest vespre a l’espai “Photomaton” del canal 33”.

4. Punt Diari . 27/4/1990 . Article signat per M. Àngels Ortiz , titulat “Kitsh , Sui Generis i Duble Buble actuaran a Santa Coloma” .

5. El observador . 10/10/1992 . Article signat per Ferran Riera , titulat “ “Això és més”, Sui Generis” .

6. Diari de Girona . 5/1/1993 . Article signat per Daniel Bonaventura , titulat “Sui Generis omple La Nova Pèrgola en la presentació del seu segon disc “ .

7. Metal Hammer . Nº63 , febrer de 1993 . Article signat per Joan Singla , titulat “Sui Generis , de Leño a AC/DC” .

8. El Temps . 24/5/1993 . Article signat per Joan Marí , titulat “Sui Generis presenta “Això és més” a Barcelona” .

9. Nou Diari . 1/2/1994 . Article signat per Josep Maria Puig , titulat “Sui Generis prepara un disc acústic i en viu per Sant Jordi” .

10. Avui . Secció Rock and clàsic . 15/1/1995 . Article signat per Núria Clotet , titulat “Sui Generis , l’hora acústica” .

11. La Mañana . 4/2/1995 . Article signat per Andrés Rodríguez , titulat “La exquisitez de un concierto acústico” .

12. Diari de Girona . 11/3/1995 . Article signat per DdeG , titulat “Sui Generis presenta el seu treball acústic a Santa Coloma” .

13. Enderrock . Especial MV 1995 . Article signat per Lluís Gendrau , titulat “Sui Generis : Rock and Roll marca ACME” .

14. El Punt . 23/6/1996 . Article signat per Xevi Planas , titulat “Sui Generis , lluny de l’acústic” .

15. Popular 1 . Nº274 , agost 1996 . Article signat per Yuri Vargas , titulat “Sui Generis , Zelig” .

16. Metal Hammer . Nº105 , agost 1996 . Article signat per Joan Singla , titulat “Sui Generis , Zelig” .

17. Popular 1 . Nº275 , setembre 1996 . Article signat per Yuri Vargas , titulat “Sui Generis . El boom nos cogió descolocados” .

18. El Temps . 2/11/1992 . Article signat per Agnès Rotger , titulat “Sui Generis trenca el silenci” .

19. Diari de Girona . 15/11/1994 . Article signat per D.B. , titulat “Sui Generis presenta demà al Platea el seu tercer disc , basat en un concert acústic” .

20. El Punt . 14/5/1991 . Article sense signatura , titulat “El grup Sui Generis presenta avui la nova formació” .

21. Diari de Girona . 21/5/1996 . Article signat per X. Juanhuix , titulat “Sui Generis publicarà a final de mes de maig el seu quart disc “Zèlig” .

22. El Punt . 14/11/1994 . Article signat per Xevi Planas , titulat “Sui Generis presenta el seu tercer disc demà Passat a la sala Platea de Girona” .

23. Punt Diari . 31/8/1989 . Article signat per Maria Àngels Ortiz , titulat “El grup Sui Generis editarà el seu primer disc l’octubre vinent” .

24. El Punt . 19/11/1992 . Article signat per Xevi Planas , titulat “Sui Generis publica el seu segon disc tres anys després d’haver editat el primer” .

25. Enderrock . 1996 . Article signat per Xavi “Sputnik”, titulat “Sui Generis , el rock en rebel·lió” .

26. El Punt . 14/4/1992 . Article signat per Saül Gordillo , titulat “Vint-i-tres grups participen en la “jam sesión” del programa “La nit de la iguana”” .

27. La Mañana . 15/5/1993 . Article signat per Andrés Rodriguez , titulat “Sui Generis presenta en Balaguer el contenido de su álbum “Això és més”” .

28. Punt Diari . 22/11/1989 . Article signat per Xevi Planas , titulat “Sui Generis presenta avui el seu disc en un concert gratuït a Girona” .

29. Diari de Tarragona . 1/5/1992 . Artcle signat per Mario Prades , titulat “”D’Estranquis” y “Sui Géneris”, esta noche en Riudecols” .

30. Punt Diari . 7/11/1989 . Article signat per Àngel Quintana , titulat “Contrasenya , Sopa de Cabra i Sui Generis comfirmen el bon moment del rock a Girona” .

31. El Punt . 7/11/1994 . Article sense signatura , titulat “Sui Generis omple Platea” .

32. Diari de Girona/Dominical . 29/5/1994 . Reportatge signat per Anna Mas titulat , “En català , rock a sac” .