Usuari:SusanaBravo
Introducció
El jaciment arqueològic de Barenys està situat a Salou, i és una de les zones històriques més significatives del municipi. Les troballes arqueològiques realitzades durant les campanyes d'excavació indiquen l'existència d'un jaciment destinat a l'explotació agrícola i industrial del territori. Es tracta de la part rustica d'una vil·la romana.
L’estat de conservació de les restes arqueològiques ens permet indicar que l’espai va quedar abandonat a finals del segle I dC o començaments del segle II dC.
El conjunt arqueològic correspon a un edifici de planta rectangular destinat a la producció de ceràmica: el forn circular, de tres metres i mig de diàmetre s'utilitzava per coure les peces de ceràmica. La terrisseria es proveïa d'aigua per mitjà d'un aqüeducte excavat a la roca que permetia portar aigua des del barranc de Barenys.
Actualment Salou és un municipi de 26.650 habitants, a la costa Daurada, a la província de Tarragona a Catalunya, situada a 10 km de Tarragona.
Parts del jaciment.
1. El forn de planta circular es troba al costat d'una rasa. El seu estat és força bo. Es pot apreciar com s'ha conservat completament la cambra de combustió amb evidents restes de foc a l'interior, la graella d'un gran espesspesor i la boca i part de la cobertura que estàn fetas de tovots.
Crida bastant l'atenció que no hi hagi cap pilar interior que faci suport de graella, cal dir que la boca del forn està oberta en una paret construïda amb tègules.
Davant del forn hi ha una paret feta amb tovots i es tracta d'una cambra de treballs. A l'interior d'aquesta es van trobar peces mal cuites, restes del forn, etc. D'aquella cambra el que crida l'atenció és la presència d'àmfores tarraconenses.
2. Les dolies eren uns grans recipients d’emmagatzematge fets de terrissa (fang), de forma ovalada i les seves dimensions eren més grans que les de les àmfores, no tenien coll ni nanses i podien medir fins a 1,8 m. d’alçada.
N’hi havia de moltes mides, però normalment tenien una capacitat de 30 o 60 àmfores, uns 600 o 700 litres, tot i que podien arribar fins a 2000 litres. Les seves parets eren gruixudes i sota podien col·locar-se indicacions estampades com a senyal de procedència o producció d’un determinat taller o producte.
Els usos a què estaven destinades eren molt variats. Podien emmagatzemar farina, fruita, aigua, most o vi. En funció del seu ús rebien diferents noms: dolium vinarium (vi), dolium olearium (oli), dolium frumentarium (cereal), dolium acinarium (raïm, panses) i dolium amurcarium (figues). Els dos mètodes d'emmagatzemar en dolis eren mantenir-los mig enterrats en el sòl o dempeus sota sostre.