Vés al contingut

Usuari:TTPrats/proves/Carles Martí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Carles Martí Arís (Barcelona, 10 de juny de 1948 - 1 de maig de 2020)[1] fou arquitecte i professor universitari.

El 1972 obtenia el títol d'arquitecte a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on començar a donar classes l'any 1976.

El 1988 obtenia el títol de doctor arquitecte amb la tesi Las variaciones de la identidad : ensayo sobre el tipo de arquitectura[2], dirigida per Giorgio Grassi. Quatre anys després era nomenat professor titular del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC.

Compaginà la docència amb l'activitat professional formant equip amb l'arquitecte Antonio Armesto. Alguns dels seus projectes foren publicats en diverses revistes especialitzades. També desenvolupà una àmplia reflexió teòrica recollida en nombrosos escrits i conferències.

Fou membre fundador i sotsdirector de la revista 2c Construcció de la Ciutat (1972-1985)[3]. També va impulsar altres iniciatives editorials com la col·lecció Arquitectura-Teoria d'Edicions Serbal, les col·leccions Arquíthesis i La cimbra[4][5][6] de la Fundació Caixa d'Arquitectes o la revista DPA[7] del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC.

Investigà sobre l'espai públic i la ciutat contemporània, així com sobre l'arquitectura de cinema. En aquest últim àmbit va fer estudis sobre Carl Theodor Dreyer, Alfred Hitchcock, John Ford i Yasujiro Ozu, en col·laboració amb José Manuel García Roig[8].

Va estar en actiu fins al curs 2008/2009 en que va haver deixar la docència.

L'any 2017 l'ETSAB el distingí com a Magister Honoris Causa[9][10] en reconeixement a la seva carrera acadèmica i professional.

Selecció d'obres

[modifica]
  • Conjunto en Poble Nou (1972)
  • Districte de San Cosme en el Prat de Llobregat (1986)
  • Parc de Sant Martí de Provençals (1991)
  • Ajuntament de Castellbisbal (1993)
  • Els Químics”, Girona (2001)[11]

Publicacions

[modifica]

Llibres

[modifica]
  • La Manzana como idea de ciudad : elementos teóricos y propuestas para Barcelona. Seminario Internacional de Arquitectura Contemporanea. 1982[12]
  • Le Variazioni dell'identità : il tipo in architettura. 1990[13] [14]
  • L'Estació de França : escenari monumental per al tren. 1992[15]
  • Cerdá : un puente entre dos civilizaciones. 1999[16]
  • Silencios elocuentes. 1999[17], 2002[18], 2019[19][20]
  • Luoghi pubblici nel territorio : una proposta per le Cave del Casertano. 2001[21]
  • Emili Donato : dibujos de arquitectura = dessins d'architecture. 2001[22]
  • La Cimbra y el arco. 2005[23][24]
  • Foro Crítica : construir con palabras. 2007[25]
  • Luigi Cosenza : il territorio abitabile. 2007[26]
  • La Arquitectura del cine : estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu. 2008[27][8]
  • Llocs públics en la natura. 2008[28]
  • Tres paseos por las afueras. Three outings through the suburbs. 2008[29][30]
  • César Portela. 2008[31]
  • Incursiones arquitectónicas : ensayo a cuatro bandas. 2009[32]
  • Cabos sueltos. 2012[33]
  • Las Variaciones de la identidad : ensayo sobre el tipo en arquitectura. 2014[34][35]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Guia de la Biblioteca de l'ETSAB: Carlos Martí Arís (1948-2020)», 05-05-2020. [Consulta: 6 juny 2020].
  2. ↑ Martí Arís, Carlos; Grassi, Giorgio. Las Variaciones de la identidad: ensayo sobre el tipo en arquitectura (tesi), 1987. 
  3. ↑ «2C: construcción de la ciudad» (en castellà). [Consulta: 5 juny 2020].
  4. ↑ Valero Ramos, Elisa «CARLOS MARTÍ ARÍS. La luz es el tema». Revista Diagonal, 2014.
  5. ↑ «Fundación Arquia». [Consulta: 7 juny 2020].
  6. ↑ «Fundación Arquia». [Consulta: 7 juny 2020].
  7. ↑ «DPA: documents de projectes d'arquitectura» (en castellà). [Consulta: 6 juny 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 García Roig, José Manuel; Martí Arís, Carlos. La Arquitectura del cine: estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2008. ISBN 978-84-935929-8-1. 
  9. ↑ Zabalbeascoa, Anatxu. «Muere Carlos Martí Arís, un maestro discreto de la arquitectura» (en castellà), 02-05-2020. [Consulta: 5 juny 2020].
  10. ↑ Martí Arís, Carlos. Carlos Martí Arís : Magister Honoris Causa. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), 2016. ISBN 978-84-9880-614-4. 
  11. ↑ «Carlos Martí Arís, arquitecto esencial | Fernando Moral Andrés» (en castellà), 01-05-2020. [Consulta: 5 juny 2020].
  12. ↑ La Manzana como idea de ciudad: elementos teóricos y propuestas para Barcelona. Barcelona: 2C, 1982. ISBN 978-84-300-7115-9. 
  13. ↑ Martí Arís, Carlos. Le Variazioni dell'identità: il tipo in architettura. Milano: Clup, 1990. ISBN 978-88-7005-905-2. 
  14. ↑ «Le variazioni dell'identità » Architettura | CittàStudiEdizioni». [Consulta: 6 juny 2020].
  15. ↑ Armesto, Antonio; Martí Arís, Carlos; Pastor, José Ramón; Catalán, Xavier. L'Estació de França: escenari monumental per al tren. Barcelona: Lunwerg, 1992. ISBN 978-84-7782-223-3. 
  16. ↑ Martí Arís, Carlos. Cerdá: un puente entre dos civilizaciones. Madrid: Ministerio de Fomento, 1999. 
  17. ↑ Martí Arís, Carlos, 1948-. Silencios elocuentes. 1a. ed. Barcelona: UPC, 1999. ISBN 84-8301-297-9. 
  18. ↑ Martí Arís, Carlos.. Silencios elocuentes. 2. ed. Barcelona: UPC, 2002. ISBN 84-8301-640-0. 
  19. ↑ «Silencios elocuentes - Carlos Martí Arís P#2» (en castellà). [Consulta: 7 juny 2020].
  20. ↑ Martí Arís, Carlos.. Silencios elocuentes. Madrid, Barcelona: Ediciones Asimétricas, Universitat Politècnica de Catalunya, 2019. ISBN 978-84-17905-19-4, 978-84-9880-810-0. 
  21. ↑ Cajati, Claudio; Pastore, Raffaele; Martí Arís, Carlos. Luoghi pubblici nel territorio: una proposta per le Cave del Casertano. Napoli: Giannini, 2001. 
  22. ↑ Donato, Emili; Gruet, Charles; Martí Arís, Carlos; Oyarzun, Armando. Emili Donato: dibujos de arquitectura = dessins d'architecture. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001. ISBN 978-84-7628-380-6. 
  23. ↑ «Fundación Arquia». [Consulta: 6 juny 2020].
  24. ↑ Martí Arís, Carlos. La Cimbra y el arco. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2005. ISBN 978-84-933701-8-3. 
  25. ↑ Foro Crítica: construir con palabras. Alicante: Colegio de Arquitectos de Alicante, 2007. ISBN 978-84-611-9816-0. 
  26. ↑ Cosenza, Luigi; Fontana, Maria Pia; Mayorga, Miguel Y.; Terranova, Ferdinando; Velayos Solé, Joaquim. Luigi Cosenza: il territorio abitabile. Firenze: Alinea, 2007. ISBN 978-88-6055-234-1. 
  27. ↑ «Fundación Arquia». [Consulta: 6 juny 2020].
  28. ↑ Martí Arís, Carlos. Llocs públics en la natura. Girona: Escola Politècnica Superior, UdG, 2008. ISBN 978-84-8458-284-7. 
  29. ↑ Jaume. «Tres paseos por las afueras». [Consulta: 6 juny 2020].
  30. ↑ Martí Arís, Carlos. Tres paseos por las afueras =: Three outings through the suburbs. Tarragona: Publicacions URV, A+C, 2008. ISBN 978-84-8424-120-1. 
  31. ↑ Portela, César; Martí Arís, Carlos; Sesto, Farruco; Álvarez, Damián. César Portela. Almería: Colegio Oficial de Arquitectos de Almería, 2008. ISBN 978-84-934827-4-9. 
  32. ↑ Incursiones arquitectónicas: ensayo a cuatro bandas. Granada: Universidad de Granada, 2009. ISBN 978-84-338-4991-5. 
  33. ↑ Martí Arís, Carlos. Cabos sueltos. Madrid: Lampreave, 2012. ISBN 978-84-615-8449-9. 
  34. ↑ «Fundación Arquia». [Consulta: 6 juny 2020].
  35. ↑ Martí Arís, Carlos; Devesa, Ricardo; Fundación Caja de Arquitectos; Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Las Variaciones de la identidad: ensayo sobre el tipo en arquitectura. Barcelona: Fundación Arquia : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 2014. ISBN 978-84-940343-5-0. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:TTPrats/proves/Carles_Martí&oldid=23748776»