Usuari:Tecnoalcover/Gardiol (2)
| Gardiol gardiòlPage Plantilla:Infobox/Pictogramme/bd.css has no content. | |
| Région | Calabre |
|---|---|
| Nombre de locuteurs | 340 |
| Typologie | SVO syllabique |
| Classification par famille | |
| |
| Codes de langue | |
| ISO 639-1 | oc[1] |
| ISO 639-2 | oci |
| ISO 639-3 | oci |
| IETF | oc |
| Échantillon | |
| Totes los èssers umans nàisson libres e egals en dinhitat e en dreites. Son dòtets de raison e de consciéncia e se devon comportar los unes amb los autres dins un spìrit de fratèrnitat. (version française) | |
| modifier enllaç=Modèle:Infobox_Langue|12x12px|Consulteu la documentació del model | |
Catégorie:Article utilisant une Infobox Catégorie:Inventaire de langues El gardiol (occità: gardiòl: gardiòl) és la varietat de l'occità encara parlada actualment a Guardia Piemontese, en Calabria[2].
La UNESCO el classifica com sent "en perill seriós" de desaparició al seu Atles de les llengües en perill al món[3]. Tanmateix, Agostino Formica va mostrar l'any 1999 que l'occità gardiol es mantenia malgrat el baix nombre de parlants (370)[4] Així mateix, Pietro Monteleone ha subratllat que el gardiol es mantenia com la llengua d'ús corrent en l'entorn familiar i entre amics.[5]
El gardiol és d'origen nord-occità. La població de Guardia Piemontese va arribar a les Valls Occitanes del Piémont al , com a conseqüència de les persecucions contra els Vaudois. Es lliga doncs al vivaro-alpí .[6]
L'any 2007, segons el lingüista Fiorenzo Toso, hi havia 340 parlants de gardiol sobre 1 860 habitants, els altres utilitzant sigui l'italià estàndard, sigui el calabrais[7].
Ò país de la Gàrdia l’es ò sol país de la Calàbria aont la se parlla la lenga occitana. L’occitan al es parllat dins quarque vall alpina dal Piemont, dins la part meridionala de la França e en Val d’Aran en Spanha. Lhi gardiol ilh son deshindent de Valdés arrivat dins al sègle XIV de les Alp. En 1561 la vai èsser la persecucion dei Valdés e assai persone ilh van èsser massae. (Traducció : "El país de Guardia Piemontese és l'únic lloc de Calàbria on es parla la llengua occitana. L'occità és parlat a algunes valls alpines del Piémont, a la part meridional de França i a la Vall d'Aran a Espanya. Els gardiols són els descendents dels Vaudois arribats dels Alps al s. XIV. L'any 1561 va tenir lloc la persecució dels Vaudois i moltes persones van ser mortes.")
Reforma lingüística
[modifica]Tot i que els gardiols han sabut sempre que la seva llengua venia de les Valls vaudoises del Piémont, als occitans del Piémont els ha costat temps prendre consciència que la seva llengua formava part del conjunt de llengües d'oc. Des dels anys 1970, el nom d'occità s'ha difós a les Valls occitanes. Aquest nom va ser probablement introduït a Guardia Piemontese per Arturo Gènere, que va introduir també la grafia de la Escolo dòu Po (de la qual el principi és d'anotar tots els parlars amb les seves particularitats locals). Hans-Peter Kunert, un romanista alemany, ha posat a punt l'adaptació al gardiol de la grafia clàssica de l'occità, que ret el gardiol llegible fora de Guardia malgrat les particularitats que fan el gardiol parlat absolutament incomprensible a un occità de França[8] Això ha permès el desenvolupament de material escolar així com d'un diccionari gardiol-italià[9][10]
- ↑ code générique
- ↑ Hans Peter Kunert (Università della Calabria), Occitani di Calabria, I Fonì Dikìma - La Nostra Voce - Rivista bilingue dell'area ellenofona, settembre 2006
- ↑ Atlas interactif UNESCO des langues en danger dans le monde
- ↑ "Spettro di frequenze e varianti nel linguaggio di Guardia Piemontese d'oggi: sfaldamento, contaminazione o evoluzione?" (contenuto nel volume: AA.VV., Guardia Piemontese le ragioni di una civiltà. Indagine sul mondo occitanico calabrese, Gnisci, Paola, 1999, pagg. 53-87)
- ↑ "Per una identità di Guardia Piemontese tra dati demografici, riscontri, memoria e territorio", in op. cit.
- ↑ UNESCO, Atlas des langues en danger
- ↑ Fiorenzo Toso, Le Minoranze Linguistiche in Italia, ed. Il Mulino, 2008 pag. 141
- ↑ Hans-Peter Kunerth, "L'application de la graphie classique à l'occitan de Guardia Piemontese", Congrès de l'AIEO, 2008, résumé en ligne
- ↑ G. Creazzo, A. Formica, H.P.Kunert, 'O libre meu, manuale didattico per l'insegnamento della lingua occitana nella scuola, idea e progetto di A. Formica, Gnisci, Paola, 2001, 240pp.
- ↑ Vocabolario dell'occitano di Guardia Piemontese, en ligne sur archive.org
[[Categoria:Dialectes de l'occità]] [[Categoria:Llengües d'Itàlia]]