Usuari:Thaisuvic/proves3

Un investigador privat (també anomenat detectiu privat), és un professional que treballa en el sector privat realitzant investigacions de fets i conductes privades, amb la finalitat d'obtenir proves, redactar un informe final per al seu client i, si cal, ratificar-les davant de qualsevol tribunal. En la majoria dels països és una professió regulada per llei, però aquesta legislació i/o regulació no és homogènia d'un país a un altre. Els requisits per realitzar funcions d'investigació privada també varien d'un país a un altre.

La investigació privada a Espanya és una activitat reconeguda i regularitzada reservada exclusivament als detectius privats legalment habilitats. Queden en un àmbit il·legal, doncs: els pèrits judicials, els investigadors , els auxiliars de detectius i qualsevol persona física. Es troben regulats a la Llei 23/1992 de Seguretat Privada i el Reial decret 2364/1994.

Funcions

Els detectius privats, a sol·licitud de persones físiques o jurídiques, s'encarreguen:

D'obtenir i aportar informació i proves sobre conductes o fets privats.
De la investigació de delictes perseguibles només a instància de part per encàrrec dels legitimats en el procés penal.
De la vigilància en fires, hotels, exposicions o àmbits anàlegs.

Així, es consideren conductes o fets privats els que afecten l'àmbit econòmic, laboral, mercantil, financer i, en general, a la vida personal, familiar o social, llevat de la que es desenvolupi en els domicilis o llocs reservats. En l'àmbit de la vigilància s'hi comprenen les grans superfícies comercials i els locals públics de gran concurrència.

Requisits

Espanya

Els requisits necessaris per obtenir la Llicència de Detectiu (que atorga la Dirección General de Policía i permet exercir la professió) són:

Ser major d'edat .
Tenir la nacionalitat d'algun dels Estats membres de la Unió Europea o d'un Estat part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu.
Posseir l' aptitud física i la capacitat psíquica necessàries per a l'exercici de les respectives funcions sense patir cap malaltia que n'impedeixi l'exercici.
No tenir antecedents penals.
No haver estat condemnat per intromissió il·legítima en l'àmbit de protecció del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, del secret a les comunicacions i d'altres drets fonamentals en els cinc anys anteriors a la sol·licitud.
No haver estat sancionat en els dos o quatre anys anteriors, respectivament, per infracció greu o molt greu en matèria de seguretat.
No haver estat separat del servei en les Forces Armades o en les Forces i Cossos de Seguretat.
No haver exercit funcions de control de les entitats, serveis o actuacions de seguretat, vigilància o investigació privada, ni del seu personal o mitjans, com a membre de les Forces i Cossos de Seguretat en els dos anys anteriors a la sol·licitud.
Superar les proves que acreditin els coneixements i la capacitació necessaris per a l'exercici de les respectives funcions.
Tenir el títol de batxiller, de tècnic superior, de tècnic en les professions que es determinin, o altres equivalents a efectes professionals, o superiors.
Tenir el diploma de detectiu privat, reconegut així en la forma que es determini per ordre del Ministeri de l'Interior i obtingut després de cursar els ensenyaments programades i de superar les corresponents proves.

Obtenció de proves

Els Detectius Privats poden investigar tant per a particulars com per a empreses. Els seus informes, enregistraments i fotografies poden utilitzar-se com a prova en un judici. Quan l'advocat o el jutge ho consideren necessari, el detectiu ratifica aquestes proves, i en aquest cas el seu testimoni es considera peritatge.

Serveis

Serveis habituals que presten els detectius privats a l'àmbit empresarial :

Competència deslleial
Duplicitat de treball
Contra-espionatge industrial
Intrusisme professional
Defensa de la propietat industrial i intel·lectual
Seguretat informàtica

Serveis habituals que presten els detectius privats a l'àmbit laboral :

Baixes laborals fingides.
Control sobre delegats sindicals.
Informes prelaborals.
Prevenció de furts.
Sistemes de vigilància interior
Seguretat informàtica
Selecció de personal

Serveis habituals que presten els detectius privats a l'àmbit particular :

Infidelitat conjugal
Separació o divorci
Comptes duplicats
Pensions alimentàries
Custòdia de fills
Maltractaments (vigilàncies i/o seguiments)
Seguiment d'ordres d'allunyament
Comportament dubtós de fills
Sospites sobre el servei domèstic
Segrestos
Sectes

Altres tipus de serveis:

Peritatges grafològics
Peritatges sobre falsificació de documents
Dispositius GPS
Anàlisi de veu
Anàlisi d'empremtes
Anàlisi d'ADN
Detecció d'escoltes il·legals
Escombrats telefònics i ambientals

Ficció

Els relats i novel·les de detectius són un gènere popular de literatura des d'inicis del segle xix. El personatge de Arthur Conan Doyle, Sherlock Holmes, és potser el detectiu de ficció més famós. A la dècada dels 40 del segle XX es va iniciar un corrent en el cinema i en la literatura on el personatge principal era un detectiu privat. A aquests gèneres se'ls va anomenar cinema negre i novel·la negra, respectivament. Posteriorment, en els anys 70 del segle XX, van començar a emetre's diverses sèries de drama policial i detectivesc, que van arribar a la seva plenitud cap als anys 80. Els detectius privats apareixen com a persones perspicaces que, a través del mètode deductiu i la lògica, resolen els casos i crims que se'ls presenten, i així els policies tradicionals en surten força malparats.

Possiblement a Espanya el detectiu privat de ficció més conegut és Pepe Carvalho, de l'autor Manuel Vázquez Montalbán.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thaisuvic/proves3

L'evolució del detectiu en el gènere policíac