Usuari:TheArgentina/Larroque (Argentina)

Larroque és un municipi distribuït entre els districtes Pehuajó al Sud, Talitas, i Fulla Rodona del departament Gualeguaychú a la província d'Entre Ríos, República Argentina. El municipi comprèn la ciutat del mateix nom i una àrea rural.

Està situada en el sud de la província, a 50 km de Gualeguaychú i a 30 km de Gualeguay, estant comunicada amb ambdues ciutats per la ruta provincial N°. 16. Comptava amb amb una població de 6451 hab. quan es va realitzar el cens de 2010.

Toponímia

A. Larroque.

Porta el nom de l'Estació Larroque del Ferrocarril General Urquiza, en homenatge al Dr. Alberto Larroque (1819-1881), nomenat pel general Justo José de Urquiza com a rector del Col·legi Nacional de Concepció de l'Uruguai.

Història

Síntesi històrica

• Segle XIX: el paratge s'identificava com a "quilòmetre 23". En camí al cementiri, es trobaven les primeres cases.
• 1850, finca dels Suárez, pertanyia a la "Estada La Maragda”. Casa revocada endins i fora amb pis de rajoles i teules franceses, manada a construir per alguna família acomodada.
• 1907, casa "El Castell", fins a 1910 Pedro Barel tenia el seu magatzem, traslladat enfront de l'Estació de Ferrocarril. No queden rastres.
• 1 de desembre de 1909, s'inaugura el branc del ferrocarril, i el poble passa a oficialitzar-se com "Larroque".
• Gener de 1910, funciona un tren de càrregues.
• Febrer de 1910, se li agrega cotxe de passatgers. La gent del camp va construir habitatges al voltant de l'estació per estar en Larroque més temps.
• 1910, prop del ferrocarril, en part de la poma de carrers Baudillo Iglesias, Pres. Perón i 1º de Desembre, va viure Baudillo Iglesias. Els seus hereus lotearon en rematada pública la parteix oest de les vies del ferrocarril.
• En 1911 es crea la primera Escola Primària de la ciutat: Nº 54 Còrdova, per Faustino Suárez.
• El 12 de març de 1927 va ser creat el municipi.
• En 1954 comença a funcionar el Col·legi Nacional de Vila Larroque.
• En 1957 arriben les Germanes Franciscanes de Gant per fer-se càrrec del la Escola José Manuel Estrada.
• El municipi és elevat a la 1° categoria mitjançant decret N° 4468/1986 del 25 de setembre de 1986.

Conformació del poble

A Larroque la creua en adreça Nord-est-Sud la ruta provincial Nº 16, que deixa a la seva vora la localitat. En aquest lloc es va ser conformant una comunitat que va progressar, no només en població sinó econòmicament i en ambicions. Per això la notícia que podrien estendre's rieles entre les seves lomadas, la va omplir d'expectatives i projectes.

Majoritàriament els primers habitants dels camps i chacras on s'assentaria la localitat, van ser criolloas: Sanchez, Iglesias, Bravo; Zorreietta, també va haver-hi judios: Kramarosky o Livedinsky, Zusman, Saied; arabes: Caram, Caseb; es van dedicar molts d'ells al comerç de rams generals i a les fondes, a la venda de carrer o a algun ofici, ferrers, forners per exemple. A finalitats del segle XIX van arribar els immigrants a la zona, encara que la majoria es va situar en Talitas, en Carbó, Fulla Rodona, Les Mercès i Alarcón ja que com a bons colons, van buscar terres fèrtils i les de Larroque no ho eren tant.

El projecte del ferrocarril

Els anglesos, grans inversors d'aquella Argentina de la generació de ’80, eren els concessionaris del Ferrocarril Central Entre-Riano i del Nord-est argentí. L'objectiu de l'empresa era comunicar Buenos Aires, el litoral i Paraguai, a través de l'estesa d'un branc que, travessés Entre Ríos per la costa de l'Uruguai. Així va arribar a la vila en 1907, un enginyer engonals Luís Felp, encarregat de verificar les bondats del terreny, les possibilitats econòmiques de la zona i planejar les etapes de construcció. El coneixement topogràfic dels terrenys, la proximitat del camí que unia Gualeguaychú amb Gualeguay i el desenvolupament de l'agricultura n la campanya, van portar a elaborar tres traçats: un per la part on les aigües corren cap al riu Gualeguay, un altre on corren cap al riu Gualeguaychú i un tercer buscant la linea divisòria d'aigües; va aconsellar a les empresaris la construcció d'un branc que travessaria la incipient població, que corresponia al tercer projecte. Est demandaria major quantitat de desmunti. Es construirian tres estacions, en el Km 11, en el Km. 23 i en el Km. 48 (corresponents a Fulla Rodona, Larroque i Irazusta).

Els treballs es van iniciar en 1907, donant mobilitat a les chacras del lloc l'arribada d'obrers, el treball de les maquines i la pròpia expectativa d'anar veient com els rieles arribada per després allunyar-se teixint el futur per a molts progressistes i generant dubtes en els conservadors. Para novembre de 1909 les obres van finalitzar i es fan els preparatius per a la inauguració del nou branc i de l'edifici de l'estació; el governador de la Província, Faustino Parera, li assigno el nom d'Alberto Larroque. El 1º de desembre de 1909 va ser oficialment inaugurada l'Estació Ferrocarril Central Entre Riano i del Nord-est argentí Dr. Alberto Larroque. El Poble circumdant, adopto aquest nom. Aquesta data aquesta presa després com la fundacional.

El nom de l'estació

El nom va ser posat en homenatge a qui anés rector del Col·legi Nacional de Concepció de l'Uruguai, Dr. Alberto Larroque, d'acord a la versió sinó més investigada, mes volguda. Alguna documentació apunta al jurista Alberto Maria Larroque, que va ser camarista a la província de Buenos Aires a finalitats del segle XIX. El Dr. Alberto Larroque era oriünd de Baiona, França. Havia nascut l'any 1819. Curs els seus primers estudis en Larresone i Baiona, on va aprendre a parlar amb fluïdesa l'idioma castellà. Es va graduar en Jurisprudència. Van arribar llavors les revolucions socials i polítiques a la França de mitjan segle XIX, perseguit per les seves idees liberals, es va embarcar cap a Amèrica. Recalo a Montevideo. Entre 1841 i 1844 arribo a Buenos Aires per ser docent. El general Justo Jose de Urquiza li va proposar ser rector del seu nou Col·legi d'Uruguai en reemplaçament del prebisterio Manuel Erausquin, càrrec que va acceptar. En 1864 retorn a Buenos Aires on, retirat de l'educació i de retorn a la seva primera prefesion, va morir en 8 de juliol de 1881..

Els primers habitants de la zona

Larroque no va a néixer jurídicament fins a 1927, quan es va crear la Junta de Foment, que la seva 1º presidència ocupo el Sr. Pedro David Taffarel. La història dels seus primers passos és homonima a les primeres famílies. On avui es troba la ciutat es habian situat alguns comerços, tallers i fondes en mans de criolls, arabes i jueus. Els Bravo i els Iglesias: amos dels camps adquirits alguns d'ells després pel ferrocarril; i loteados els restants; els Coll, Pedroza, Franco, Lopez, Virue, Collazo, Paulette, Gonzales, Olloquiegui, Canyís, Etchazarreta, Ansaldi, Iriarte, Muape, Fleitas, Gauna, Busts, Laureano, Arce, Morel i uns altres.

En 1909 va arribar Sebastián Livedinsky que va instal·lar un magatzem de rams generals en una casona situada en els voltants del cementiri a l'oest de les recents vies. El senyor Fabani va ser amo de la primera fleca situada prop de “els ombues” (avui enfront de la cinquena “La Tera”; el segon comerç del ram va pertànyer al senyor Torrilla. Les carnisseria eren propietat d'Eliseo Martínez i una altra de don Tomás Pauletti. Una de les primeres construccions de maons va ser la de don Martín Muape, a l'edifici remozado funciona avui la Biblioteca Popular Juan Bautista Alberdi. La fonda enfront de la recentment inaugurada estació va ser instal·lada per Pedro Barel. Altres magatzems van pertànyer a Martín Muape i Lorenzo de Maestri.

Els primers ferrers: Petro Tulay, Scasani, Saini i Pedro Ubiría. El cafè de Olivieri. Vestien al poble don Miguel Rubio i don José Caram. Un gran forn de maons rebia a la sortida del poblo rumb a Gualeguaychú. Lloc que després es va denominar popularment “el castell” i es van teixir llegendes al voltant d'aquest lloc. El ferrocarril, al gener de 1910 va funcionar el servei de càrrega i un mes després el de passatgers. No és difícil imaginar l'impuls que per als productors del camp va significar el va enviar i recepció de càrregues. Per això és que gairebé juntament amb el tren van arribar els acopiadores de cereals, Alberto Deu i Armelin. La gent del camp va construir promptament habitatges també a la zona poblada per passar aquí les temporades de menys treball, molts van canviar el seu lloc de residència definitivament. Els italians van preferir Talitas a uns 20 Km. O la zona de les Flors cap al nord de Larroque on les terres eren més productives. Uns altres van aixecar les seves estades en Carbó i Fulla rodona, Pehuajo Sud o Alarcón com: els Fiorotto, De Zan, Taffarel, Tommassi, Gervasoni, Benedetti, Esborro, Romani, Ronconi, etc. Els taffarel van construir el Molino Harinero San Antonio (avui Globoaves) que va tenir gran importància a la Província. Molts alemanys es van instal·lar a la zona de la futura Urdinarrain i Irazusta. En 1911 el mestre Faustino Suárez es fa càrrec de l'inici d'una escola d'acord a la Llei Lainez batejada com a Nº 54 “Còrdova” (avui Nº 93 Faustino Suárez”). En 1921 es posa la pedra Fonamental del Temple Parroquial. S'explica des de les primeres dècades del segle XX amb sucursal del Correu Argentí i amb la 1º sucursal del Banc d'Entre Ríos. En 1944 es col·loca la pedra Fonamental de l'Hospital Sant isidro Llaurador. Des de 1938 el Col·legi de les Germanes atès per les Germanes de la Companyia de María i que en 1957 queda a càrrec de les Germanes Franciscanes de Gant. En 1954 es crea l'Institut adscripto General Sant Martín, esdevingut en Col·legi Nacional de Vila Larroque en 1959.

Economia

La principal activitat econòmica és l'agropecuària amb cultius de blat de moro, soia, sorgo i blat. Les principals empreses agros de la ciutat són: "Terra Greda S.A.", "Larroque Cereals", "Fiorotto Agroservicios". També té una àrea industrial:

• Fàbriques d'obertures d'alumini.
• Planta processadora d'aus.
• Fàbriques d'estructures metàl·liques, embulls.
• Fàbrica de confeccions d'indumentària.
• Fàbrica d'envasos plàstics Plasvec
• Fabrica de Bateries FADEMI (Clorex-EV).
• Planta d'Incubació Globoaves
• Fàbrica de paper higiènic Paper 2000
• Fàbrica de mobles de algarrobo.
• Fàbrica de borses de polietilè (Leofilm).
• Fàbrica d'acoblats.
• Galvanizadora.

Mitjans de comunicació

• FM Larroque 96.5 mhz
• FM Bategats 92.3 mhz
• FM Zeta 99.5 mhz
• TV Cable Visió Larroque S.R.L.
• Periòdic "Acció de Larroque".
• Diari on-line
• Periòdic "Portal Larroque"

Persones conegudes que van néixer o que hagin estat residents de Larroque

• Héctor "Pirincho" Lonardi, automobilista
• Roberto Alonso Romani, escriptor.Secretari de Cultura de la Província d'Entre Ríos.
• María Esther de Miguel (1925-2003), escriptora.
• Juan Ronconi, automobilista.
• Agustín Velotti (1992-), tennista.
• Alfredo Yabrán (1944-1998), empresari.
• Jorgelina Riolfo (1994-), futbolista de l'equip femení del Club Atlètic Boca Juniors.
• Atilio Benedetti (1955-), polític; Diputat Nacional per la Unió Cívica Radical.
• Emiliano Ronconi (1986-), futbolista; jugador del Club Almagro.
• Fabian González (1964-), professor nacional d'Educació Física i animador professional; locutor oficial de la Secretària d'Esport de la Nació i conductor dels Jocs Nacionals Evita.
• Jorge Ernesto Mettler,(1943-1991), Intendent de Larroque per la Unió Cívica Radical període 1983-1987.
• Pbro. Alberto Paoli Lovera, escriptor, dramaturg, professor, creador de la EPAE, Escola Parroquial d'Art Escènic (avui EMAE) i del Grup d'Afeccionats de Teatre Experimental, CATI.
• Norma Metler: científica.
• Juan Pablo Olivera: periodista, periòdic EL ERGO.
• Rafael Almeyra, periodista i historiador.
• José Benedicto Virué: rector del Col·legi Ncional, Diputat Provincial.
• Brian Busts: arquero.

Llocs

• Finca "La Tera", donada al poble de Larroque per l'escriptora María Esther de Miguel.
• Parc de l'Estació, recuperat per a ús públic de recreació, cultura i esplai.
• Santa Anita, bellíssim lloc que acull un gran nombre d'espècies autòctones.
• Pas "El Corralito" en zona rural Talitas (a 20 km de Larroque).