Vés al contingut

Usuari:Thomas Thousend/Roberto Baiocchi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaThomas Thousend/Roberto Baiocchi
Biografia

Thomas Thousend/Roberto Baiocchi ()

Biografia

[modifica]

Nascut a Sardenya, va viure la seva infantesa a Inga, a 140 milles al sud-oest de Kinshasa, Zaire, actualment República Democràtica del Congo .

A la tornada de la seva família a Itàlia, Roberto Baiocchi va assistir a l'escola "Daria Collin" de Florència, dirigida per Antonietta Daviso di Charvensod, la Bottega Teatrale di Firenze fundada i dirigida per Vittorio Gassman i la Maggio Formazione, departament de la Fondazione del Teatro Comunale di Florència .

El 1980 Roberto Baiocchi va conèixer Rudol'f Nureev, els consells del qual van ser determinants per a la continuació dels seus estudis a l'estranger.

Roberto Baiocchi amb Rudolph Nureev Opéra national de Paris, 1980

Posteriorment es va traslladar a Cannes al Centre de Danse International Rosella Hightower [1] i es va unir a la companyia Jeune Ballet International.[2] Després de completar el seu període de formació, va fer una gira per Europa amb el Ballet Classique de París, durant la qual la companyia va interpretar el ballet de Nadal El Trencanous amb música de Piotr Ilitx Txaikovski . En aquells anys va freqüentar el món artístic francès i va ballar al Ballet de l' Òpera de Niça .[3]

La seva carrera com a ballarí solista es va desenvolupar en els escenaris de nombrosos teatres europeus, on va interpretar les principals obres del ballet clàssic. A França va ballar en la versió coreogràfica de Rosella Hightower del ballet El Llac dels Cignes creat el 1985 dirigit per Franco Zeffirelli per al Teatro alla Scala de Milà.[4]

Rosella Hightower amb Roberto Baiocchi, Palais des Festivals, Cannes, 1985

El 1987 va ballar al castell Pasquini del Quixot en la versió històrica creada el 1978 per Mikhail Baryshnikov per ' American Ballet Theatre .

Mikhail Baryšnikov i Roberto Baiocchi

El 1990 balla al Teatre Verdi (Trieste), i Canzone, Fantasia per Fellini-Rota, coreografia de Gino Landi, espectacle en homenatge a Federico Fellini i Nino Rota .

Roberto Baiocchi, Teatro Verdi di Trieste, 8½ i Cançó, Fantasia per a Fellini-Rota, 1990

Als anys 2000 va començar a escriure diversos volums populars sobre dansa per a Giunti Editore . El 2006 es va publicar Il Grande Libro della Danza,[5] que va rebre el Premi Nacional Orchidea del Gargano - Secció de Dansa, que li va assignar l'escriptora i assagista Angela Rossini.[6] Segueixen Io ballerina speciali (2006), Dansa clàssica (2010) i Ballerina (2015). [7]

Va ser convidat durant un període per ensenyar a l'Ecole supérieure de danse de Cannes Rosella Hightower.[8] Posteriorment va rebre el càrrec de Supervisor Artístic de la XXVI Edició del Festival Todi Arte 2011, per a l'ocasió va crear i dirigir la Gala de Ballet La Nuit des Étoiles amb la companyia Young Russian Ballet i la participació extraordinària de Natal'ja Osipova i Ivan. Vasiliev .[9]

El 2013 va acceptar la proposta de candidatura a les eleccions al Senat de la República amb la llista Tutti Insieme per L'Italia, Arte, Musica, Cultura .[10][11]

El 2015 publica l'obra editorial Ballerina, Giunti Editore, amb el prefaci de Carla Fracci [12][13] amb qui col·labora artísticament juntament amb el director Beppe Menegatti .

Carla Fracci amb Roberto Baiocchi

També va ballar amb el Ballet Royal i la Fondazione Balletto di Napoli [13]

Des del 2017, a causa de les lesions traumàtiques patides en un accident i la consegüent ruptura total del tendó d'Aquil·les i de les estructures capsulo-lligamentàries, ha interromput la seva activitat artística professional.[14]

Televisió

[modifica]
  • 1987 - TF1 Télévision française, Acteur Studio, presentador: Frédéric Mitterrand.
  • 1987 - RTL Radio Télé Luxembourg, Buona Domenica, videoclip: Full Time de Roberto Onofri, coreografia: Roberto Baiocchi.
  • 1996 - Odeon TV, Una noia italiana per Miss Món, final nacional, Rímini, L'Altro Mondo Studios, coreografia: Roberto Baiocchi.
  • 2002 - Canale 5, RTISpA, Mediaset, C'è Posta per Te, Fascino PGT producció de Maurizio Costanzo i Maria De Filippi, director: Roberto Cenci i Valentino Tocco.
  • 2007 - Sky TV, Miss Univers, final nacional, Ivrea, Teatro Giocosa, coreografia: Roberto Baiocchi.
  • 2007 - Rai Radiotelevisione Italiana, RaiUno, Uno Mattina Estate, programa De puntetes, coreografia: Roberto Baiocchi.

Cinema

[modifica]
  • 1986 – Under The Cherry Moon, director: Prince .

Obres

[modifica]

Agraïments

[modifica]
  • 1989 Premi Ombra della Sera, Departament de Cultura, Municipi de Volterra, Província de Pisa.
  • 2011 Premi Nacional Orchidea del Gargano - Secció de Dansa.[15]

Referències

[modifica]
  1. Alfio Agostini «Ancora, sui giovani italiani all'estero». Balletto Oggi, 1-1986.
  2. Alfio Agostini «Tra i giovani italiani all'estero». Balletto Oggi, 4-1987.
  3. M.C. «Danza, grande attesa per lo stage di baiocchi». La Gazzetta del Mezzogiorno, 28 luglio 2011.
  4. Alberto Testa. «Il Bel Lago della Felicità - la Repubblica.it».
  5. M.M. «Dalle punte alla penna». La Voce di Sassari.
  6. Francesco Mastropaolo «Parata di vip per l'Orchidea del Gargano». Il Secolo XIX.
  7. Giovanna Scalzo «Lezioni di balletto su carta». Corriere della Sera.
  8. M.C. «Danza, Grande attesa per lo stage di Baiocchi». Il Secolo XIX, 22-04-2011.
  9. Sara Zuccari «Lo spettacolo della settimana, Vasiliev, il nuovo Nureyev». RCS MediaGroup, 1º settembre 2011.
  10. «Dati di Proclamazione, riassunto per regione», 24-25 febbraio 2013.
  11. «Elezione del senato della repubblica del 24 febbraio 2013, elenco definitivo dei candidati, regione lazio», 15-02-2013.
  12. Vito Prigigallo «Carla Fracci presenta libro di Baiocchi». La Gazzetta del Mezzogiorno.
  13. 13,0 13,1 Michele Olivieri «Ballerina di Roberto Baiocchi con prefazione di Carla Fracci». La Nouvelle Vague.
  14. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
  15. Francesco Mastropaolo «Parata di vip per l'Orchidea del Gargano». Il Secolo XIX.

Enllaços externs

[modifica]