Aquesta és una pàgina de proves de Tibars. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
L’any 1953 Josep Siré Pérez director de Radio Lérida, obtingué permís per a fer una publicació amb la que ampliar i divulgar l’actualitat local que s’exposava a l’emissora. Labor –que fou el seu nom-, nasqué en el context d’una Lleida que tenia molt presents encara els efectes de la colpidora Guerra de 1936-1939, i hom podria pensar que aquella fou una revista més del ranci leridanismo de l’època. Però aquest no és el cas. Labor feu dribblings continus al llapis vermell de la censura. Les cròniques artístiques, literàries, esportives, musicals, cinematogràfiques, socials, s’alternaren amb articles d’opinió, entrevistes, estudis d’economia, reflexions sobre urbanisme i vida política de la ciutat, relats de viatges, cròniques de comarques, humor, etc., realitzades per uns col•laboradors –tots ells de renom i prou coneguts no tan sols a Lleida- com ara: Josep Siré, Josep Vallverdú, Ton Sirera i el seu germà Jordi, Guillem Viladot, Lluís Trepat, Dolors Sistac, Enric Farreny, Antoni Cambrobí, Josep Lladonosa, Lluis Domenech, Alfons i Lluís Porta, Josep Maria Portugués, Lluis Corbella, Joan Altura i tants d’altres col•laboradors de les comarques de Ponent, d’Andorra i de fora de Catalunya i fins i tot. La xarxa d’amics i intel•lectuals que es generà a partir de la publicació, va servir d’aglutinador d’altres noms de Lleida com ara Jaume Magre, Coma Estadella, Manuel de Pedrolo, Joan Crous, Leandre Cristòfol, etc que sense cap mena de dubte constituïren l’Avantguarda de Ponent. Francesc Porta liderà la publicació a partir del número 22 i trobà en Labor el mitjà on exposar i plasmar moltes de les seues inquietuds, a banda d’un entramat d’amics que crearen xarxa i que pretenien crear opinió. Això no s’assemblava gens al que feien les seves coetànies Ciudad i Acento que sense més mires que allò que passava dins les ja enderrocades muralles de Lleida, patien d’un localisme tronat i dun ranci leridanismo. Cal dir però, i sense que això li tragui ni un mill d’importància, que aquesta revista tirava endavant sota l’estricta i atenta supervisió del règim i hagué d’admetre col•laboradors com Juan F. Piñeiro que com a salconduit per tal de sobreviure. Labor suposà també un marc des del que endegar reflexions crítiques sobre el urbanisme, sobre el model de ciutat, sobre el despertar econòmic producte de l’auge de la fructicultura i sobre la consciència d’ésser ciutadà i lleidatà. Francesc Porta, subscriptor de Destino renovada als anys 1940, volgué fer quelcom similar a Ponent.
