Vés al contingut

Usuari:TietaMame/proves/CREAR UN ARTICLE

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

[1]= T'HO DIRÉ CANTANT = NOVEL·LA


T'ho diré cantant és una novel·la escrita com a comèdia musical per Jordi Folck el 2017 i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. El llibre tracta de com un infant, Ilai Lane, havent perdut la veu per la separació dels seus pares descobreix la seva capacitat per improvisar versos i cantar-los. Aquest fet despertarà l'antipatia de la nova parella del seu pare i, molt especialment, del professor de música qui creu que el noi vol ridiculitzar-lo. El llibre inclou dinou partitures amb lletres del propi autor musicades per diversos autors contemporanis. L'autor, també dramaturg en prepara per l'any 2021 una adaptació al gènere musical.

Contingut
[modifica]
  1. Sinopsi i argument
  2. Personatges principals
  3. Parla l'autor
  4. Cançons
  5. Curiositats
  6. Referències
  7. Vegeu també
  8. Enllaços externs


1.Sinopsi i argument

[modifica]

L’Ilai rep una notícia que el deixa sense veu: els seus pares han acordat separar-se. Des d’aquell moment sent un nus a la gola que li atura totes les paraules, a casa i a l’escola. Només quan recordi el cant dels ocells als llargs estius a Finlàndia,  el ball de les mans del seu avi sobre la terrissa,  el xim-xim de la pluja sobre la teulada de la casa de fusta i el xiuxiueig dels arbres per fer-se passar la por de la nit l’Ilai s’atrevirà a obrir la boca: però tot allò que digui serà cantant. I no a tothom li agrada que algú canti a tothora. Ni a la seva madrastra ni al professor Casanoves que acaba creient que el noi se'n riu d'ell. Però aviat l'Ilai no estarà sol: els seus companys d'escola iniciaran una protesta musical per canviar l'ordre establert

2.Personatges principals

[modifica]

Ilai Laine, de pare finlandès i mare catalana, devorador de llibres

Roberto Laine, pare de l'Ilai, executiu bancari capficat per la feina

Agnès, la mare de l'Ilai, botiguera i dependenta a uns grans magatzems

Olivia, l'àvia de l'ilai, mestra d'escola

Clara, amiga d'escola, molt intel·ligent sempre treu notables i excel·lents

Jean Baptista, el millor amic, amb la Clara, de l'Ilai, molt alt per la seva edat, d'ascendència francesa

Helen Hay, executiva bancària londinenca

Professor Herminio Garcia: professor de llengua i literatura

Alfonso Casanoves, mestre de música, de mètodes tradicionals i director de la Banda i orquestra municipal

3.Parla l'autor

[modifica]

Vaig començar a escriure el llibre en el temps en que triomfava LA LA LAND. Sempre he estat un amant del cinema musical nordamericà, dels musicals de Broadway. Jo mateix he escrit l’adaptació de dues novel·les meves, LA GUERRA DELS XICLETS i NINGÚ ÉS UN ZOMBI  a l’escena musical: Ningú és un zombi va estrenar-se a Reus el passat any amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana i es troba de gira per Catalunya, actualment.

Vinc d’un temps en que les cançons eren prohibides en els darreres moviments del franquisme: cantar-la et suposava anar a la presó. Era la cançó protesta amb la qual es bastien missatges polítics de resistència d’un poble oprimit. I resulta trist que 40 anys després el nostre país es trobi amb una situació semblant quan alguns rapers han anat a presó pel contingut de les seves lletres.

La meva formació és musical (vaig estudiar solfeig i piano i vaig ser cantaire a la massa coral de l’Orfeó Reusenc els anys 1977-1980) El meu interès per la música ha continuat prenent clases de cant amb Margarida Sabartés, Xavier Sabta, Enid Negrete i Josep Viader.

Per tant, tard o d’hora havia d’arribar un llibre musical que oferia al lector  aquella alegria de viure tan característica dels musicals on tothom resolt els problemes cantant i ballant, des de “Chitty Chitty Bang Bang”, Siete novias para 7 hermanos”, “Cantando bajo la lluvia” o “Un dia a Nova York”, “Oliver” (la meva pel·lícula musical preferida per les seves arrels literàries)  però també “Chicago”, “Annie”, “Oklahoma”, “Sonrisas y Lágrimas”, “El Rey y yo” que tinc entre les meves preferides.

L’aportació principal del llibre és haver convertit algunes lliçons de primària en peces musicals, en lletres musicals fàcils de memoritzar : el gust de les esdruíxoles, la formació de sufixos o com diferenciar el pronom personal de la primera persona del singular del verb haver, errada entre “em” i “hem” massa sovintejada.

En el fons un homenatge al món de la música i de com pot salvar les nostres vides i una queixa i denúncia als plans d’estudis que abandonen les humanitats  i com diria el professor i escriptor Nuccio Ordine “la utilitat de l’inútil” per cercar el profit directe i quantificable en matèries més útils als ulls de la societat

4. Cançons principals

[modifica]

Títol cançó i els seus compositors. Aquestes peces varen ser enregistrades el mes de febrer de l'any 2018. "Canta", una rumba catalana de Marc Antuvi es va convertir en un videoclip.

CANÇO DELS SUFIXOS..................................ISRAEL DURAN

MARE........................................................... LAU NOAH

DESCOBREIXO I NO ME'N PENEDEIXO...... XAVIER TURNEZ

CANTA!......................................................... MARC D’ANTUVI

LA CANÇÓ DEL VESTIT................................ JAUME SANZ

L'ÀNIMA TRENCADA.......................................LAU NOAH

SIMFONIA XIMPLE o SAC DE GEMECS o  DEU QUARTETS SENSE CORDA, NI SOLTA NI VOLTA.......ORIOL GUINOVART

654.000 PARAULES........................................ ALEIX LOSA

5.Curiositats del llibre

[modifica]

Malgrat l'autor no ho especifica, alguns referents topogràfics permeten situar l'acció a Reus (Baix Camp). El llibre conté diversos homenatges que l'autor fa als seus

professors: Hermínio Garcia i Ramón Oteo, professors de llengua i literatura I Salvador Comes, professor de francès, tots ja traspassats i al professor de música Casanovas· que "només sabia donar apunts i mai no vàrem escoltar una sola peça musical a l'aula. Aquests personatges apareixen amb els seus noms propis.

El llibre vol fer també un homenatge a les corrandes així com als grups que les interpreten, Corrandes i a la versificació lliure quan es celebren diversos festivals arreu de Catalunya.

6. Referències

[modifica]
  1. Revista Faristol. Crítica del Llibre [2]
  2. Blog de Josep Maria Aloy, crític literari [3]
  3. Blog de Jesús Gallegos de la Biblioteca de la Salle [4]
  4. Catalunya Música. Programa: Tots els matins del món (1) [5]
  5. Catalunya Música. Programa: Tots els matins del món (2) [6]
  6. Catalunya Música. Programa: Tots els matins del món (3) [7]
  7. Catalunya Música. Programa: Tots els matins del món (4) [8]
  8. Catalunya Música. Programa: Tots els matins del món (5) [9]
  9. Video clip CANTA [10]




  1. ↑ FOLCK, JORDI. T'ho diré cantant. BARCELONA: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, p. 210. ISBN 978-84-9883-967-8 [Consulta: 29 agost 2019]. 
  2. ↑ «Faristol. Crítica del llibre: T'ho diré cantant». [Consulta: 29 agost 2019].
  3. ↑ Aloy, Josep Maria. «Mascaró de proa: "T'ho diré cantant", novel·la juvenil de Jordi Folck», dilluns, 2 juliol 2018. [Consulta: 29 agost 2019].
  4. ↑ bibliotecasallereus. «T’ho diré cantant», 23-04-2018. [Consulta: 29 agost 2019].
  5. ↑ Ràdio, Catalunya. «1r fragment del llibre "T'ho diré cantant", de Jordi Folck, amb dibuixos de Leo Flores (PAM)». [Consulta: 29 agost 2019].
  6. ↑ Ràdio, Catalunya. «2n fragment del llibre "T'ho diré cantant", de Jordi Folck, amb dibuixos de Leo Flores (PAM)». [Consulta: 29 agost 2019].
  7. ↑ Ràdio, Catalunya. «3r fragment del llibre "T'ho diré cantant", de Jordi Folck, amb dibuixos de Leo Flores (PAM)». [Consulta: 29 agost 2019].
  8. ↑ Ràdio, Catalunya. «4t fragment del llibre "T'ho diré cantant", de Jordi Folck, amb dibuixos de Leo Flores (PAM)». [Consulta: 29 agost 2019].
  9. ↑ Ràdio, Catalunya. «5è fragment del llibre "T'ho diré cantant", de Jordi Folck, amb dibuixos de Leo Flores (PAM)». [Consulta: 29 agost 2019].
  10. ↑ «T'ho diré cantant, de Jordi Folck». [Consulta: 29 agost 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:TietaMame/proves/CREAR_UN_ARTICLE&oldid=23634923»