Usuari:Tracis 80/proves
Aquesta és una pàgina de proves de Tracis 80. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
BIOGRAFIA DE RAMONA FOSSAS
Biografia
[modifica]Ramona Fossas nasqué a Barcelona el dia 20 de març de 1926. Els seus pares varen ser es Josep i na Mª Dolors. Va tenir dos germans més petits, la Mª Dolors i en Josep, per tant ella va ser germana gran i va tenir molta cura dels petits, fet que va provocar que desenvolupés des de molt jove un gran sentit de responsabilitat. Va estudiar a les Dominiques de l’Anunciata, al Guinardó i a l’Escola Mare de Deu de Montserrat, actualment Escola Guinardó. Els seus estudis van quedar interromputs per la Guerra Civil. Ella només tenia 10 anys quan va començar. Després de la guerra, continua estudiant a l’Institut Maragall, on va fer el Batxillerat i després va anar a la Universitat de Barcelona on va fer la Llicenciatura de Filologia Romànica. Finalitzada la carrera va impartir classes de llatí a l’escola de “Las Madres Escolapias” de Sabadell.
El 31 de maig de 1951 es va casar amb el seu estimat Josep Codina. Va tenir tres fills: en Josep Mª, en Ramón i la Mª del Mar. Passen els anys, amb plena dedicació a la seva familia i els seus fills, peró a la fi vol tornar a treballar. Cap al final dels anys seixanta torna a la docència en el “Liceo Ave María” del Passeig Maragall, on va estar poc temps, perquè no hi estava d’acord amb la direcció del Centre. Les seves inquietuds la porten l’any 1968 a formar part d’un grup de Pregaria de la Parròquia de Santa Isabel. Al 1971 coneix el “Centre de Cultura popular Montserrat” on aleshores era Directora la Rosa Galobardes, poc després i amb l’assessorament de mossèn Mateu comença a col·laborar impartint classes de Cultura General per a les Dones del Centre. Aquesta tasca reunia l’ensenyament i l’ajuda social, dos factors que la motivaren profundament, ja que així satisfeia la seva vocació, les seves conviccions socials i religioses. Poc després va fer un curset de “preparació per al professorat d’escoles d’adults” i ja al 1977 les classes del CCP Montserrat varen ser per a la preparació de proves lliures de Graduat Escolar. A l’any següent pot entrar al Departament d’Ensenyament amb un nomenament d’interina a l’escola “Francisco de Goya” per a donar classes d’adults. Al 1982 va aprovar les oposicions al cos de mestres i al setembre d’aquest any el grup de mestres d’adults de “Francisco de Goya” es va traslladar a l’escola “Torrent d’en Melis” de nova construcció. Alhora, col·labora amb diferents entitats del barri, Nou horitzó, Gresol (a partir del 1987) i Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Va continuar amb les diferents tasques fins l’any 1991 en què es jubila com a professora de la Generalitat i aleshores organitza l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola d’Adults. Al desembre de l996 es jubila l’Andrea Creixells, professora de l’Escola d’Adults i aleshores, l’any següent comença a col·laborar amb l’Associació. La seva aportació propicia la fundació i direcció de la Coral Airina. Col·labora també amb el Grup Torxa. Aquest mateix any mor el seu marit Josep. Posteriorment, el seu cos no va poder combatre la malaltia que li van detectar i amb molta acceptació i serenor va morir el 22 de Juliol de l’any 2003.
Activisme
[modifica]Va ser una dona de fortes conviccions i d’un optimisme i voluntat que les mostrava de manera tan natural que a tothom animava. Vital com era, va estar on ella volia i podia estar per a ser útil. Sempre amb aquell to positiu propi. Mostrà interès i participà en el primer espai renovador del barri que va ser el Centre de Cultura Popular Montserrat, als baixos de la Parròquia d’aquest nom. Un dels espais que junt amb la Rosa Galobardes hi portaren un treball extraordinari de conscienciació de la dona. Ella amb vocació de mestre hi aportà bona part del seu temps i dedicació. La seva aportació s’estengué a totes les entintats que aleshores s’anaven obrint i desplegant amb sensibilitat social i cultural: Nou Horitzó, Gresol, la Cooperativa Rocaguinarda… Era profundament creient, valedora d’un cristianisme obert, dels del Concili Vaticà II, i generosa. On ella va desplegar, però la seva activitat i donació plena va ser en l’escola d’Adults. Allà fou ànima motivadora i engrescadora, tan pels alumnes, òbviament, com pels mateixos companys del professorat.
Reconeixement
[modifica]El 2 de març del 2001, rep l’Homenatge de l’EA “Torrent d’en Melis” per la seva tasca al llarg dels anys. El juny del 2002 rep el “Premi d’Horta-Guinardó” donat a persones o Entitats destacades dins del Districte.[1]
Referències
[modifica]- ↑ rudy. «XIV Premis Horta-Guinardó». [Consulta: 25 gener 2017].