Usuari:Trebor Krpntr/masies

El que avui és l'Eliana s'ha conformat al llarg del temps com a resultat de la confluència de diverses masies que envoltaven el que actualment és la població.

Aquestes construccions -masies, masets i heretats- ubicades a l'entorn de l'Eliana han anat evolucionant, de manera que algunes encara es conserven, però altres s'han degradat fins desaparéixer o convertir-se en un vestigi.

Masia del Pusero o de Sant Josep

La Masia del Pusero, també anomenada de Sant Josep, és una masia de l'Eliana, situada al Pla de la Paella, a l’est del barranc de Mandor i travessada pel ferrocarril de Llíria. El Diccionario Geográfico Estadístico de Pascual Madoz conté una entrada pròpia, a més de fer-ne referència a l’entrada de la Pobla de Vallbona. La finca feia una extensió d’unes 400 fanecades, en part erm i en part plantat de cereal, vinya, garroferes i pins. Comprenia un edifici de dos habitatges amb quadres, corrals comunals, etcètera.

El diari «La Correspondencia de Valencia» dels dies 3,5,8 i 10 de novembre del 1903 n'anunciava la subhasta. Fou adquirida pel senyor Honorio Orts Giménez, casat amb la senyora Carolina Faus Espí. La finca l’heretà la filla d’estos, la senyora Josefa Orts Faus, casada amb el senyor Francisco Cerdà Reig, que ocupà diversos càrrecs públics (cap del Cos Jurídic Militar i President de la Diputació de València i Procurador a Cortes des del 1949 fins la seua mort el 1958). L’onze de novembre del 1948, aquests propietaris van vendre la finca als fills dels antics masovers, els senyors Vicente, Enrique, Julián i José María Coll Molina. És des d’aquest moment que s’inicia la urbanització dels terrenys, donant lloc al que es coneix com Mont-i-sol (o Montesol).

El mas del Pusero és una de les poques masies que es conserven al segle XXI, habitades encara pels descendents de la família Coll Molina, coneguts amb els malnoms de puseros o maseros.  A la façana de l’edifici s’aprecia un retaule de manisetes amb la imatge de Sant Josep.

Masia de Casany

Situada en la partida del Pla de la Paella, en Mont-i-sol (o Montesol), al final i a la dreta de l'avinguda Caixa d'Estalvis, comprenia una extensió de 150 a 200 fanecades de vinyes i garroferes.

Pertangué a D. Secundino Blat Tarazona. L'edifici de la masia com a tal, de parets emblanquinades i planta baixa a dos aigües fou adquirida per D. Gregorio Casañ Perpiñà, de la funerària del Tros Alt en el carrer Cavallers, 62, de València, un dels fundadors de la firma Ocaso. Hi feia de masover D. Vicent Roca (avantpassat dels actuals propietaris de Vivers Roca).

Més tard passà a ser propietat dels senyors D. Enrique Real, D. Manuel Rubio i D. José Vicens, els quals la parcel·laren i vengueren com a solars, conservant sols l'edifici, que ha arribat als nostres dies en molt mal estat de conservació.

Masia de la Guinea

La masia de la Guinea, coneguda anteriorment com a Masia del Sastre, fou una masia de l'Eliana, situada a la partida del Fondo del català, coneguda com urbanització el Paradís.

La finca feia unes 300 fanecades, amb plantacions de tarongerars i terra campa on es produïa blat, dacsa, cotó, hortalisses i oliveres, regades pel seu propi pou i una gran bassa estany. Contenia dos edificis ben delimitats: un habitatge de parets emblanquinades, amb planta baixa i pis, destinada als senyors, i la casa dels masovers, de planta baixa a dos aigües, magatzem, corral i vaqueria. Destacava el jardí mediterrani situat al davant de la casa dels senyors.

Els senyors Víctor Martínez Solana i Isabel Pérez Rogero, la senyoreta, van adquirir la masia l'any 1940 i la van batejar com la Guinea en record de les seues plantacions de cafè a l'antiga Guinea espanyola (Guinea Equatorial). El senyor Martínez Solana, amb els seu pare i els seus germans van ser els fundadors de l'empresa Martínez Hermanos, que al segle XXI continua sent una important empresa del sector de l'alimentació a la república de Guinea Equatorial.

Masia del Retiro

La Masia del Retiro és una xicoteta heretat, d'unes 12 fanecades de secà, amb una cova menuda que servia per a desar el carbó de coc per a la cuina econòmica. Va pertànyer a l'anomenat tio Melero, de Llíria.

D. Victor Martínez Solana i la senyora Isabel Pérez Rogero van adquirir la propietat, per 25.000 pessetes, en vendre la Masia de la Guinea, confrontant a esta, i van construir una casa xalet de planta baixa amb teulada-terrassa, terrasses adossades amb teula corba i parets emblanquinades amb finestres de magnífiques reixes de ferro forjat. Envoltada de pins i demarcada en els seus quatre cantons per eucaliptus, d'un dels quals, monumental, encara es conserva el tronc (va ser mort en tallar-li les arrels durant les obres de clavegueram de Sant Antoni de Benaixeve).

Amb el temps es va anar parcel·lant l'heretat fins a convertir-se en un xalet més de l'entorn.

Maset del Roig

El maset del Roig és un maset que es troba en la partida del Cap d'Horta, baix del Secà de Blanes.

Podríem estar parlant d'una de les primeres compres del Reial Convent de Nostra Senyora del Carme de València a la Pobla de Benaguasil, en l'heretat de l'Eliana.

Item. Un corral ab un tros de terra contiguo a ell, nomenat la Taberneta e o lo corral Roig, continent en si 52 fanecades de terra poch més o menys, franch, situat en la horta y en dita partida del Campés. Confrontat per una part ab lo camí de Paterna, la dita sèquia a dos parts enmig, y per altra part ab la montaña.

L'heretat constava d'unes cinquanta fanecades de terra de regadiu i unes deu d'oliveres.

Va pertànyer a en Salvador Comes Zaragozá, casat amb la senyora Petra Palacio Ingles, després al seu fill, en Salvador Comes Palacio, casat amb la senyora Sagrario Ribas Martínez, i als fills d'aquests, els senyors Salvador, Francisca, Carmen, María i Sagrario Comes Ribas, alguns dels quals conserven part de la propietat i l'edifici. Hi van ser masovers els matrimonis següents: D. José María Espinosa Coll i la senyora Natividad Vergara Campos; D. Francisco Pedrós Florencio i la senyora Lorenza Lafuente Pérez i, a finals de la dècada de 1950, D. José Ten Gadea i la senyora Antonia Montesinos Muñoz, amb els seus fills: Maruja, José i Antonia Ten Montesinos.

La construcció de l'habitatge és la típica casa rural de planta baixa, cambra i corral amb quadres per als animals, pou ample i obert en l'interior de la casa, amb façana emblanquinada coberta a dos aigües i de teula corba.

Bibliografia

• Rubio, Vicent «El nostre poble, les nostres masies. Un xicotet patrimoni rural». Llibret de la falla Josep Antoni, Puríssima i Major, 2003, pàg. 52-67.
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. (Madrid, 1845-1850). 16 volums.
• Sanchis y Sivera, José. «Nomenclator geográfico-eclesiástico de los pueblos de la Diócesis de Valencia con los nombres antiguos y modernos de los que existen o han existido, notas históricas y estadísticas, relación de castillos, pobladores, objetos de arte notables, restos arqueológicos, festividades, cofradías, etc., etc.». Tipografía moderna a cargo de Miguel Gimeno. Valencia, 1922
• Llavata Pitarch, Vicente. «Historia de la villa y baronía de la Pobla de Vallbona». Editat per Vicente Llavata Pitarch. La Pobla de Vallbona, 1981.