Usuari:TurbiFer/proves

Geoparc de la Catalunya Central

La Muntanya de Montserrat, un antic ventall deltaic actiu durant l'Eocè, és un dels principals espais d'interès geològic del Geoparc, i representa tot un símbol de la identitat del territori.

El Geoparc de la Catalunya Central és un projecte de desenvolupament sostenible social i econòmic adreçat als habitants del territori, que es fonamenta en els valors i la conservació del patrimoni geològic i miner.

Posa en valor els atractius geològics, miners i paisatgístics del territori, alguns reconeguts internacionalment, així com els actius turístics, amb una oferta turística interessant i de qualitat, que integra cultura, natura, geologia, mineria, història, art i gastronomia. La gestió es realitza sota un concepte holístic de conservació, educació, recerca i divulgació.

En un Geoparc s’implementen estratègies de promoció i desenvolupament sostenible que són innovadores, inclusives, integrades i respectuoses amb la identitat del territori. És una àrea viva on la comunitat que hi habita i la ciència col·laboren en una sinergia de benefici mutu, especialment a través del geoturisme. Un Geoparc busca, també, establir l’enllaç entre el patrimoni geològic i la resta del patrimoni natural i cultural del territori establint clarament la idea de la geodiversitat com a base de tots els ecosistemes i de la interacció humana amb el paisatge al llarg de la història.

Inicialment, el 2011 es constitueix com a Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, i el 2012 pren el nom de Geoparc quan entra a formar part de la Xarxa Europea de Geoparcs (European Geoparks Network, i el seu acrònim en anglès EGN) i la Xarxa Global de Geoparcs (Global Geoparks Network, i el seu acrònim en anglès GGN) sota els auspicis de la UNESCO.

Localització i accessos

El Geoparc de la Catalunya Central el formen, de facto, els 34 municipis de la comarca del Bages més el municipi de Collbató (comarca del Baix Llobregat).

Les principals comunicacions viàries que porten al Geoparc conflueixen a Manresa i permeten creuar el territori en totes direccions. En sentit nord-sud hi ha l’autopista C-16, i les carreteres C-55, C-58 i C-1411, que connecten la regió amb l’àrea metropolitana de Barcelona o bé amb les comarques interiors del Berguedà i la Cerdanya. La carretera C-25, l’Eix Transversal, travessa el Geoparc aproximadament en sentit est-oest comunica la plana de Lleida amb les comarques centrals i fins Girona. Finalment, la carretera C-37, l’Eix Diagonal, que comunica Manresa amb l’Anoia i les comarques de Tarragona.

Existeixen connexions en transport públic, tant en tren com en autobús. Manresa és connecta amb Barcelona en menys d'una hora i mitja per tren (Ferrocarrils de la Generalitat (R-5) i RENFE (R4), a més de connectar-se amb Lleida. També hi ha una bona flota d'autobusos locals i regionals.

Hi han diferents aeroports i ports a menys de dues hores. El principal aeroport és el de Barcelona (El Prat), que connecta amb les principals ciutats d'Espanya i d'Europa i amb un bon nombre de destinacions intercontinentals.

Situació geogràfica

La superfície del Geoparc és d’aproximadament 1.300Km² i és habitada per poc menys de 190.000 habitants.

Sobretot al centre del Geoparc es poden distingir les superfícies planes més o menys extenses corresponents amb les conques excavades pels rius que drenen el territori (Llobregat i Cardener, la riera de la Gavarresa i la de Calders i els seus principals afluents), essent la més important el Pla de Bages. Les altres àrees del territori les caracteritzen l’important conjunt de terres elevades, que arriben fàcilment a elevacions de 500m i més, i que poden presentar-se tant com plans suaument inclinats o com importants serralades, com per exemple la de Castelltallat a l’oest, Castelladrall al nord o bé Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montserrat, on hi ha el punt més alt (St. Jeroni, 1.236m), al sud-est i sud respectivament. Al sector nord-est hi ha l’altiplà del Moianès amb elevacions entre 600 i 700m.

L’establiment de les poblacions, així com de les indústries, s’ha concentrat, ja històricament, principalment en les planes i en les valls fluvials. Malgrat el creixement de l’ocupació urbana del sòl en els últims decennis els paisatges conserven bastant el seu caràcter tradicional i la urbanització (5% del territori) presenta encara una forma essencialment compacta dins un espai agrícola extensiu (17,5%). El paisatge del territori és eminentment forestal, sumant entre bosc, bosquines i altra vegetació representa quasi un 75% de la superfície. Són paisatges forestals que varien des dels de caire netament mediterrani (alzinar i carrascar) fins als dominats per formacions de muntanya mitjana (rouredes, pinedes de pi roig), propis de sectors més septentrionals i continentals. Entre mig, en transició, es presenten formacions de boscos de pinassa, boscos mixts de coníferes o de caducifolis i coníferes, o bé altres que són resultat de la degradació de les comunitats originals per l’acció humana històrica (especialment pi blanc que ocupa espais de conreus, ara abandonats). Les zones sense vegetació un 2.9%.

El clima de bona part del territori és considera que és un clima mediterrani continental de baixa altitud caracteritzat per una notable oscil·lació tèrmica entre l’estiu i l’hivern, amb una baixa pluviometria, excepte en les zones més elevades.

El Geoparc compta amb un 15% de superfície protegida pertanyent a Parcs Naturals, Xarxa Natura 2000, PEINs, etc. A més, els principals elements d’interès geològic formen part de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya fet per la Generalitat de Catalunya al 2.000.

Òrgan de gestió

La gestió del Geoparc és a càrrec del Patronat del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc), que està composat pels municipis de Súria, Moià, Collbató, Sallent, el Museu de Geologia Valentí Masachs (Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa, UPC), el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i on també hi assisteix el municipi de Cardona. Compta amb un President, càrrec polític designat pel Consell Comarcal del Bages, un director gerent (que és el gerent del Consell Comarcal del Bages) i un director científic. A més hi ha un òrgan consultiu per temes científics, el Consell Científic, integrat per les institucions científiques més rellevants de Catalunya (Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), el Col·legi de Geòlegs de Catalunya, la Sociedad Geológica de España, la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico  y Minero, etc. També es realitza un contacte periòdic amb representants dels principals sectors econòmics, socials i administracions interessats en el Geoparc.

Geoturisme i educació

Pel que fa al geoturisme, el Geoparc de la Catalunya Central té diferents centres de visitants on hom es pot informar a més de gaudir de les visites als diferents espais. Molts d’ells ofereixen també programes d’activitats didàctiques. Aquestes centres són les Coves del Toll i el Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià, les Coves del Salnitre de Collbató, el Museu de Geologia Valentí Masachs a Manresa, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, els municipis de Súria, Sallent i Cardona, i el Camp d’Aprenentatge del Bages “La Culla”.

Patrimoni geològic i miner del Geoparc

Geològicament parlant el Geoparc de la Catalunya Central està situat al sector est de l’anomenada Conca geològica de l’Ebre. Les roques majoritàriament són d’origen sedimentari i amb edats compreses entre l’Eocè i l’Oligocè inferior, i les formades durant el Plistocè i Holocè. Les més antigues van ser formades per sediments dipositats o formats en ambients marins (calcàries fossilíferes i esculloses, margues, gresos deltaics, etc.). Després, i a mesura que el mar s’anava assecant es formaren sediments evaporítics de sulfats (guix) i clorurs (sals com halita, silvita, carnal·lita). Finalment, a partir de fa uns 36 milions d’anys, per sediments dipositats principalment ambients fluvials i lacustres. L’evolució final d’aquesta conca marina (anomenada Conca potàssica catalana) és un dels millors exemples a nivell mundial i conté, a més, una de les zones mineres de potassa més grans d’Europa. A més a més, el territori compta amb elements singulars reconeguts internacionalment com ara les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt (com a exemples d’antics ventalls deltaics) o elements càrstics espectaculars com les Coves del Salnitre (Collbató), Coves de Mura i Coves del Toll (Moià), aquestes últimes amb importants restes prehistòriques i de fauna del Quaternari. Altres elements de gran importància científica són les manifestacions meridionals de la tectònica pirinenca, una geomorfologia molt representativa i característica i importants restes fòssils de vertebrats en terrasses fluvials i en coves (elefants, rinoceronts, hipopòtams, hienes, entre molts altres), així com multitud d’afloraments singulars de gran importància didàctica i científica.

La mineria de la sal es porta desenvolupant al territori des d’antic. Les primeres evidències de l’explotació de l’halita són del Neolític a la Muntanya de Sal de Cardona, que també apareix descrita en els escrits de Plini el Vell (s. I n.e.) i citada per Aulus Geli (s. II n.e.) on transcriu una frase de Cato que diu “una gran muntanya de sal pura que creix a mesura que se’n va extraient”. Conjuntament a aquesta mineria hi ha hagut també l’explotació tradicional d’argila, calcària, guix i carbó. Aquestes recursos naturals han propiciat una activitat minera al llarg de molts segles que ha deixat un important patrimoni.

La presència humana continuada, datada ja durant l’Epipaleolític, ha dotat aquesta zona amb un magnífic patrimoni històric, cultural i tradicional que completa la rica i forta personalitat del territori. Aquest caràcter únic de la Catalunya Central va lligat també a una geologia i un paisatge que han evolucionat conjuntament al llarg de milions d’anys.

El Geoparc compta amb un total de 47 espais d'interès geològic i miner catalogats que mostren la gran geodiversitat del territori amb punts de primer ordre mundial i exemples en multitud de camps de la geologia.

Xarxa de Geoparcs Europeus i Xarxa Global de Geoparcs

El concepte de Geoparc va sorgir a mitjan dels anys noranta com una resposta a la necessitat de conservar i donar valor a les àrees d’especial rellevància geològica com a registre de la història de la Terra, com s’estava fent amb la part biòtica, amb el convenciment que són testimonis clau de l’evolució del nostre planeta i que esdevindran determinants pel nostre desenvolupament sostenible present i sobretot futur.

A partir de l’any 2000 es va constituir la Xarxa de Geoparcs Europeus, que a data de setembre de 2014 compta ja amb 65 membres en 22 països europeus i un d’ells a Turquia.

L’any 2004, amb el suport de la UNESCO, 17 geoparcs europeus i 8 xinesos, es van unir per crear la Xarxa Global de Geoparcs. A data d'abril de 2015 consta de 112 Geoparcs en 32 països.

El treball en xarxa és especialment important i és encoratjat per la UNESCO, especialment en els camps de l’educació, gestió, turisme, desenvolupament sostenible, planificació regional, etc.

Les EGN i GGN estableixen uns estàndards ètics bàsics de funcionament que els territoris accepten quan presenten la candidatura. Cada 4 anys els Geoparcs són re-avaluats i fins i tot poden arribar a perdre la seva condició de membres.

A nivell d'Espanya, els Geoparcs, s'han organitzat a través del Comitè Espanyol de Geoparcs.

Altres Geoparcs europeus propers

En quant a altres membres de la xarxa europea de Geoparcs, a setembre de 2014 els més propers són els següents: Geoparque de Sobrarbe (Osca), Parque Cultural del Maestrazgo (Terol), Parque Natural Cabo de Gata-Níjar (Andalusia), Parque Natural de las Sierras Subbéticas (Andalusia), Parque Natural de la Sierra Norte de Sevilla (Andalusia), Geoparkea Euskal Kostaldea (País Basc), Geoparque Molina Alto Tajo (Castella La Manxa), El Hierro i Lanzarote (ambdós a Canàries), a Espanya. La Reserve Geologique de Haute-Provence, el  Parc Naturel Regional Luberon, el Massif des Bauges Geopark i el Monts d’Ardèche Geoparc, en són els representants de França.

Enllaços externs

Geoparc de la Catalunya Central

Comité Español de Geoparques (castellà)

European Geoparks Network (anglès)

Global Geoparks Network (anglès)