Vés al contingut

Usuari:Urteca/Froylán Turcios

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaUrteca/Froylán Turcios
Biografia

José Froylán de Jesús Turcios Canyelles (7 de juliol de 1874 a la ciutat de Juticalpa, departament de Olancho, en la república d'Hondures - San José, Costa Rica, 19 de novembre de 1943). va ser un poeta, narrador, editor, antólogo i periodista hondureny que al costat de Juan Ramón Molina va ser l'intel·lectual d'Hondures més important de principis del segle XX.[1][2][3]

Vida

[modifica]

Fill que va anar de Froylan Turcios, el seu pare fué exiliat de Juticalpa durant la rebel·lió de Antúnez i Závala en la Guerra de Olancho[4] la seva mare va ser la senyora Trinidad Canyelles, filla d'un matrimoni pudiente de Olancho. Els seus germans van ser: Alfonso, Delia, Gustavo, Luis i Mercès Turcios Canyelles.[5]

Froylan Turcios va ser un connotat de les lletres, a més en el camp polític va ser nomenat Ministre de Governació, electe diputat per al Congrés Nacional i després delegat d'Hondures davant la Societat de Nacions de Ginebra, Suïssa. Com a periodista va dirigir el diari El Temps de la ciutat cabdal Tegucigalpa i va fundar les revistes El Temps de Tegucigalpa, El Pensament (1894), Revista nova (1902), Art i Lletres (1903) i Esfinx (1905), entre unes altres.

Una vegada radicat en la república de Guatemala va editar els periòdics El Temps (1904) i El Diumenge (1908) al seu retorn a la seva pàtria Hondures, va dirigir els periòdics L'Herald (1909), El Nou Temps (1911) i Butlletí de la Defensa Nacional (1924); en 1925 fundo la "Revista Ariel".

Imbuït de les lluites americanistas, va ser secretari privat del guerriller patriota Augusto César Sandino en la república de Nicaragua, i en el plànol literari amic de Rubén Darío, Juan Ramón Molina i nombroses figures del pensament universal. Va realitzar una fèrria labor de defensa nacional, de vegades no va estar d'acord amb la política implementada pels Estats Units d'Amèrica i altres països a la regió centroamericana i les Antilles.[6]

Obres

[modifica]

Turcios va ser un contista de fins trets preciosistes, inclinant-se als temes violents. Va iniciar a Hondures al segle XX el gènere del conte. A més de conrear la poesia preciosista, va elaborar els seus relats com a filigranes estilístiques. Els seus textos en prosa, influïts per l'italià Gabriele D'Annunzio, es caracteritzen per la perícia en la trama, el valor exacte i alhora ornamental de les paraules i els finals inesperats o impactants que van marcar després bona part del gènere a Amèrica Llatina.[7]

En 1910 va publicar la novel·la El vampir, el tema del qual gira al voltant de la mort i té un estil modernista, raó per la qual la realitat no es veu reflectida directament en l'obra.[8] A l'any següent va publicar una altra novel·la més breu cridada El fantasma blanc. Entre els seus volums de poesia i conte es troben, entre uns altres:

  • Papallones (1895),
  • Línies (1899),
  • Fulles de tardor (1905),
  • Proses noves (1914),
  • Floresita sonora (1915),
  • Contes de l'amor i de la mort (1930),
  • Pàgines de l'ahir (1932), i
  • Contes complets (1995).

Oració de l'hondureny

[modifica]

Froylan Turcios, va escriure "L'Oració de l'hondureny" sentint-se inspirat en les persones i en el paisatge del seu país natal Hondures.

« ¡Bendiga Dios la pródiga tierra en que nací!

Fecunden el sol y las lluvias sus campos labrantíos; florezcan sus industrias y todas sus riquezas esplendan magnificas bajo su cielo de zafiro.

Mi corazón y mi pensamiento, en una sola voluntad, exaltarán su nombre, en un constante esfuerzo por su cultura.

Número en acción en la conquista de sus altos valores morales, factor permanente de la paz y del trabajo, me sumaré a sus energías; y en el hogar, en la sociedad o en los negocios públicos, en cualquier aspecto de mi destino, siempre tendré presente mi obligación ineludible de contribuir a la gloria de Honduras.

Huiré del alcohol y del juego, y de todo cuanto pueda disminuir mi personalidad, para merecer el honor de figurar entre sus hijos mejores.

Respetaré sus símbolos eternos y la memoria de sus próceres, admirando a sus hombres ilustres y a todos los que sobresalgan por enaltecerla.

Y no olvidaré jamás que mi primer deber será, en todo tiempo, defender con valor su soberanía, su integridad territorial, su dignidad de nación independiente; prefiriendo morir mil veces antes que ver profanado su suelo, roto su escudo, vencido su brillante pabellón.

¡Bendiga Dios la pródiga tierra en que nací! Libre y civilizada, agrande su poder en los tiempos y brille su nombre en las amplias conquistas de la justicia y del derecho.[9]

»

Estudis sobre la seva vida

[modifica]

En el 2004, l'escriptor José Antonio Funes Rodríguez va obtenir el Premi d'Estudis Històrics Rei Juan Carlos I, atorgat per la Cooperació cultural espanyola a Hondures, per la seva tesi El Modernisme a Hondures: Vida i obra narrativa de Froylán Turcios.[10]

Influències al cinema hondureny

[modifica]

L'any 2010, es va presentar un curtmetratge basat en el conte curt de Froylán Turcios: "El riure de la mort".[11]

Referències

[modifica]
  1. Martínez, José Francisco.
  2. Acercamiento a la cultura de Honduras por Luis Mariñas Otero.
  3. Acercamiento a la cultura de Honduras por Luis Mariñas Otero.
  4. Carta de Domingo Armijo al Gobierno.
  5. Ayes Rojas, Edgardo.
  6. Biografía de Froylán Turcios [1]
  7. "Un poeta cinéfago", de Karim Taylhardat.
  8. El retrato en el espejo, de Clementina Suárez, lectura en línea
  9. Mejía, M. "Froylan Turcios en los campos de la estética y el civismo". Editorial Universitaria. Tegucigalpa, M.D.C. Honduras. 1980
  10. Tesis USAL, 26/09/2003.
  11. Ver cortometraje en línea:

Bibliografia

[modifica]
  • Martínez, José Francisco. ”Literatura hondurenya i el seu procés generacional.” Edicions Nova Universitat, número 28 de Col·lecció Lletres hondurenyes. Universitat Nacional Autònoma d'Hondures, Editorial Universitària. 1987.
  • Mejía, M. "Froylan Turcios en els camps de l'estètica i el civisme". Editorial Universitària. Tegucigalpa, M.D. de C. Hondures, 1980.