Usuari:Vacacega/proves

Dones per l’Autoconeixement i l’Anticoncepció (DAIA)

Dones per l’Autoconeixement i l’Anticoncepció (DAIA) va ser un grup de dones de Barcelona que durant la transició democràtica, i quan estava prohibit, van lluitar per aconseguir el dret a la Planificació Familiar per a totes les dones. La seva tasca va consistir en donar informació sobre els diferents mètodes anticonceptius, ajudar a avortar i fer divulgació d’una nova sexualitat.

Origen

El grup DAIA entre 1976 i 1984 va tenir un paper fonamental en el desenvolupament del moviment per la Planificació Familiar a Catalunya. Aquesta agrupació volia transformar radicalment la vida de les dones, canviar el rol social que se’ls hi havia atorgat i demostrar que les capacitats femenines anaven més enllà d’ésser “mares i esposes”. Una de les seves reivindicacions en aquesta lluita va ser la creació de Centres de Planificació Familiar (CPF). Aquests havien de ser llocs on les dones poguessin enfortir la solidaritat i els mecanismes d’autoajuda entre elles. I també llocs on rebre assistència mèdica i educació sexual i sanitària.

Les creadores de DAIA van manifestar: “Les dones espanyoles, aïllades d’Europa, partíem d’una situació de catolicisme militant i de Dictadura militar summament misògina i inculta, on la sexualitat de la dona, els anticonceptius, el divorci i l’avortament estaven prohibits i penalitzats”. A més s’hi sumava la diferència entre les dones de classe alta i les de classe popular. Les primeres podien accedir als mètodes anticonceptius i fer-se avortaments pagant, mentre que les altres estaven obligades als avortaments clandestins amb el consegüent perill per la seva salut i vida.

La procedència de les membres de DAIA era de diferents àmbits professionals, algunes estaven al món sanitari, com infermeres i estudiants de medicina. Les unia un interès comú en la salut femenina que partia de la detecció de problemes de caràcter social i individual que afectaven les dones. Eren bàsicament d’ideologia feminista i com a tals es van integrar a la Coordinadora Feminista, creada el 1977. Algunes havien participat en la lluita clandestina contra el Franquisme en grups polítics d’esquerra, moviments obrers o altres moviments socials. Aviat es van adonar que en temes de salut femenina el moviment feminista no passava a l’acció, sinó que es quedava en les discussions internes i les protestes al carrer. Les membres de DAIA van començar a donar informació, a totes les dones que ho demanaven, sobre contracepció i com avortar.

DAIA es va consolidar com a grup en les seves intervencions a les Jornades Catalanes de la Dona de Barcelona (1976), amb el nom de Grup de Planning de l’Associació de Dones Universitàries de Barcelona, van fer dues ponències dedicades a “Dona i sexualitat” amb els títols: “Per una legalització de l’avortament a Espanya” i “La Planificació Familiar com un dret”.

Aprenentatge

L’aprenentatge sobre Planificació Familiar de DAIA va ser quasi autodidacte, ja que era un tema que no es donava en els temaris de professions sanitàries. Per això, van decidir buscar ajuda i fou la ginecòloga Assumpció Villatoro qui les va instruir en la matèria. La resta de coneixements els van adquirir de manera autodidacte amb llibres sobre anticoncepció publicats a l’estranger. Entre les obres que van consultar va tenir un paper fonamental l’obra Our Bodies, Ourselves del Col·lectiu de la Salut de les Dones de Boston. El llibre ensenyava a veure el cos amb confiança i sense pors, a més desafiava els mites i ajudava a descobrir zones prohibides i desconegudes. Un dels punts destacats va ser la crítica al vincle entre dona-salut-medicina. En front del poder de la figura del metge es preconitzava l’autoconeixement.

DAIA va començar a desenvolupar una tasca de divulgació sanitària a través de: xerrades educatives, serveis d’assessorament sobre sexualitat i mètodes de contracepció, de la reproducció separada de la maternitat, de la salut sexual i de l’avortament. També van publicar els seus propis fulletons de divulgació dedicats a cada mètode anticonceptiu: Anticoncepción hormonal, Diafragma, Dispositivo intrauterino, Métodos irreversible i Preservativos. Es tractava d’uns treballs curts, però exhaustius, de divulgació contraceptiva i cada número explicava detalladament el mitjà, el seu ús i els seus efectes. I també articles per la revista de la Coordinadora feminista, Dones en lluita. Entre 1977 i 1983 van publicar articles sobre anticoncepció, avortament, relació dona-metge i ressenyes de llibres sobre el tema.

“Diafragma”. Fulletó fet pel grup DAIA per fer formació sobre els mètodes anticonceptius.

Divulgació sanitària

La divulgació sobre Planificació Familiar es va fer sobretot a les xerrades d’educació sexual que es van organitzar amb les Vocalies de dones (VD) als barris de la ciutat i també a les reunions als locals oberts per DAIA. L’interès per part de DAIA d’arribar a les dones de classe obrera i humil les va portar a fer aquestes xerrades a escoles i locals de les associacions de veïns dels barris perifèrics i de la zona metropolitana de Barcelona.

Per seguir amb la tasca educativa van obrir locals a Barcelona on feien unes hores d’atenció a la setmana, que van anomenar “permanències”. Les feien de manera voluntària sense cap tipus de remuneració econòmica, ans el contrari havien de pagar el lloguer dels locals. Els locals es van convertir en llocs on anaven les dones de diferents classes socials i procedents d’arreu d’Espanya. Aquestes dones anaven a DAIA per demanar ajuda i algunes per integrar-se al grup.

La divulgació sobre Planificació Familiar es va fer sobretot a les xerrades d’educació sexual que es van organitzar amb les Vocalies de dones (VD) als barris de la ciutat i també a les reunions als locals oberts per DAIA. L’interès per part de DAIA d’arribar a les dones de classe obrera i humil les va portar a fer aquestes xerrades a escoles i locals de les associacions de veïns dels barris perifèrics i de la zona metropolitana de Barcelona.

Per seguir amb la tasca educativa van obrir locals a Barcelona on feien unes hores d’atenció a la setmana, que van anomenar “permanències”. Les feien de manera voluntària sense cap tipus de remuneració econòmica, ans el contrari havien de pagar el lloguer dels locals. Els locals es van convertir en llocs on anaven les dones de diferents classes socials i procedents d’arreu d’Espanya. Aquestes dones anaven a DAIA per demanar ajuda i algunes per integrar-se al grup.

Els mètodes anticonceptius disponibles en aquell moment eren: crema espermicida, diafragma, DIU, les píndoles, i preservatius. Abans de 1978, quan encara eren il·legals i eren difícils de trobar, les dones de DAIA portaven exemplars de diafragmes, preservatius i crema espermicida de contraban, des d’Anglaterra o França, i els repartien entre les dones que no podien aconseguir-ne aquí.

A DAIA eren partidàries de mètodes anticonceptius poc agressius, com el diafragma. La col·locació d’aquest mètode no necessitava cap metge i durant les xerrades d’autoconeixement ensenyaven com s’havien de posar. Així, també s’incentivava que les dones es miressin amb l’espèculum i es toquessin el coll de l’úter. Pel que fa als preservatius, en aquells moments era un mètode anticonceptiu que tenia molt mala premsa, però elles en tenien i els regalaven, com també tenien píndoles.

La separació entre reproducció i sexualitat i aconseguir el plaer sexual van ser altres qüestions que es van transmetre a les dones. El plaer sexual implicava potenciar els debats sobre el sexe, per superar el concepte de sexualitat imperant durant el Franquisme i incentivar noves formes de sexualitat, no necessàriament heterosexuals.

L’autoconeixement ajudava a perdre la dependència dels ginecòlegs i permetia l’empoderament de les dones vers la medicina oficial. Per tant, no s’havia de dependre del professional de la medicina per dues raons. En primer lloc, el fet de prendre anticonceptius no volia dir que fossin malaltes. I en segon lloc, perquè la decisió sobre el propi cos no l’havia de prendre el metge, sinó les dones.

Avortament

L’altra tasca de DAIA, el seu major esforç segons elles mateixes, va ser l’ajuda a les dones que havien d’avortar. Segons els càlculs de DAIA, aproximadament 200 dones avortaven cada setmana només a Barcelona. El grup va denunciar el 1978 que les dones de classe benestant podien avortar a l’estranger amb les condicions adequades o pagar perquè un “honorable” ginecòleg els fes una “discreta” intervenció. La resta de dones amb menys recursos es veien obligades a utilitzar altres mitjans com mètodes casolans –agulles, sondes...-  o bé sotmetre’s a les mans d’individus en una situació física degradant i perillosa per la manca d’higiene i desconeixement mèdic. Van afirmar que cada dia ingressaven dones en hospitals o morien per causa d’aquests avortaments. Des del seu local van crear xarxes de suport a aquestes dones sense recursos. Van facilitar les adreces i la informació detallada de les clíniques on anar a avortar a Anglaterra i Holanda, com també sobre llocs clandestins al sud de França.

Per DAIA, la interrupció voluntària de l’embaràs era una agressió física i psíquica contra les dones. I malgrat la seva prohibició, no havia deixat d’existir i per això reivindicaven el dret a poder avortar. Des de la seva creació el 1976 fins al 1984, DAIA va donar informació sobre avortament a dones procedents no només de la ciutat de Barcelona, sinó també d’arreu de Catalunya i de la resta d’Espanya. L’any 1979, la majoria d’aquelles dones eren casades, entre 21 i 38 anys, amb professions tècniques, obreres o bé mestresses de casa. El percentatge més alt d’aquestes dones no utilitzava cap mètode anticonceptiu i dos d’elles havien intentat avortar amb mètodes naturals.[1]

Durant els anys de prohibició van fer la seva tasca de transmissió de coneixement sobre anticoncepció i avortament sense cap problema amb les autoritats franquistes, ni quan donaven informació sobre com avortar.

Centres de Planificació Familiar

Una altra important activitat de DAIA va ser la participació directa en la creació i funcionament dels primers centres de Planning. Les membres de DAIA sempre van ser partidàries de la creació de llocs on les dones poguessin anar a demanar informació sobre anticoncepció i poder abordar tota la problemàtica femenina. Quan les VD dels barris van decidir crear els seus propis centres, DAIA va començar a rebre peticions d’ajuda. En alguns casos van assessorar, en altres van enviar metgesses especialitzades i també van fer de professores en els cursos de les noves treballadores dels centres, les consultores.

A partir de 1980 els centres de Planificació Familiar s’havien convertit en una realitat on podien acudir les dones. Per tant, la tasca de DAIA va quedar reduïda a la lluita pel dret a l’avortament. Portaven anys donant informació sobre avortaments i el tema els va començar a esgotar.

Dissolució

El 1984, després de vuit anys d’activitat ininterrompuda, les membres de DAIA van decidir dissoldre el grup. La decisió va ser conseqüència d’un descontentament general amb la situació política d’Espanya, la desmobilització del moviment feminista i sobretot pel tema de l’avortament. DAIA des de sempre havien reclamat el dret de les dones a decidir. Aquesta reivindicació sempre havia estat un dels principals objectius del moviment feminista i es va convertir en la seva principal demanda. Aquesta vinculació va acabar per associar feministes amb avortament, malgrat que a DAIA veien l’avortament com a l’últim recurs.

Des dels seus inicis, el 1976, un dels somnis de DAIA va ser la creació d’un debat públic sobre l’avortament amb la seva despenalització i que, a més, aquest s’oferís a totes les dones en condicions adequades i gratuïtament. Mentre no es va assolir aquesta fita, DAIA van oferir a les dones solidaritat, suport i reflexió sobre la interrupció voluntària de l’embaràs. Per a elles arribar a la interrupció voluntària de l’embaràs suposava un fracàs. Per elles, que havien treballat per aconseguir una correcta Planificació Familiar, l’avortament suposava una derrota i passats els deu anys van començar a sentir-se desbordades sobre el tema i van decidir dissoldre el grup.

Bibliografia

• DAIA, Dossier Planning. Anticoncepción y aborto en la lucha feminista. Dones en lluita, 1978; 8: 8-16.

• DAIA. Carta abierta a Carmen Romero de DAIA. Dones en lluita, 1979; 10: 9.

• DAIA. Derecho a la Contracepción. Dones en lluita, 1979; 9: 14..

• DAIA. Mujer y ginecólogo. Dones en lluita, 1980; 15: 4.

• DAIA. !Abortos millonarios!. Dones en lluita, 1980; 15: 4.

• DAIA. Grup de dones. Centros de Planificación familiar. Historia de una triste negociación. Dones en lluita, 1981; 0: 41.

• DAIA. Nuestros cuerpos nuestras vidas. Dones en lluita, 1982; 4: 39.

• DAIA. Aborto en II Jornades catalanes de la dona. Dones en lluita, 1982; 4: 19-32.

• DAIA. El aborto un cuestión aun pendiente. Dones en lluita, 1983; 6: 13-34.

• DAIA. En torno al aborto. ¿Dónde nos encontramos ahora? ¿Cuál debe ser el camino a seguir? Dones en lluita, 1983; 6: 13-34.

• Ex-grup DAIA. DAIA Història d’un grup de dones. A vint anys de les Primeres Jornades i dotze de DAIA. En: 20 anys de feminisme. Barcelona: Associació de dones per la celebració del 20 Anys de les I Jornades Catalanes de la Dona i l’Ajuntament de Barcelona, 1996, p. 117-123.
• Fajula Colom, Sara. Centres de Planificació Familiar a Barcelona (1977-1983). Tesi doctoral. Centre d’Estudis d’Història de la Ciència. Departament de Filosofia. Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
• Fernàndez Lamelas, Eva. Vocalías y grupos de mujeres: el feminismo en los barrios: el movimiento de mujeres de base territorial durante la Transición en el cinturón industrial de Barcelona: 1974-1990. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d'Antropologia Social i Cultural, 2016.
• Jornades catalanes de la dona. Barcelona: Alternatives, 1977.
• Les campanyes. El feminisme al PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX
• Llinàs, Conxa. Feminismes de la transició a Catalunya: textos i materials. Barcelona: Horsori, 2008.
• Nash, Mary. Dones en transició: de la resistència política a la legitimitat feminista: les dones en la Barcelona de la transició. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2007.