Usuari:Valencianisme/proves
Aquesta és una pàgina de proves de Valencianisme. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Segle d´or: Ausiàs March
[modifica]Vida
[modifica]Va nàixer a Gandia al 1397 i va morir a València al 1459.
Ausiàs March fou un poeta medieval en la llengua catalana. Ausiàs seguí la tradició familiar, rebé educació per formar-lo com a cavaller, en conseqüència va passar gran part del seu temps en l’excercici de les armes. Quan encara no havia sigut nombrat cavaller representà a l’estatus militar en les Corts Valencianes en 1415.
Residí a Gandia en 1429, en agraiment als seus serveis Alfons V li donà l’autoritat per a jutjar i aplicar les lleis de Beniarjó, Pardinas i Verniza. Posteriorment ,va tenir diverses disputes amb vassalls i altres oficials del duc de Gandia.
Ausiàs March es va casar primerament amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell), més tard amb Joana Escorna, en les dues ocasions es va quedar viudo.
En 1446 i 1447 va coperar junt a altres autors valencians van contribuir al finançament de les noves obres empreses en el monestir de la Trinitat de València. Durant 1457 i 1458 March va intervenir en les disputes entre els seus fills bastards i Francesc de Vilanova a qui va reptar a uns lletra de batalla, cosa que va fer que l’empresonaren, van subtituir la pena de pressó per la d’arrest domiciliaris, gràcies a la reina Maria . Ausiàs March a l’Octubre de 1458 va fer el seu testament a València , als pocs dies el 4 de novembre d’aquell mateix any va fer un altre el qual va ser ampliat el dia de la seua mort , el 3 de Març.
Estil
[modifica]L’estil d’Ausiàs March s’adapta al tema que tracta, és culte i concís en les obres filosòfiques, sense renunciar als girs populars i el to amb soltesa quan ho requereix la situació. Predomina el vers decasíl·lab en cobles encadenades. Per primera vegada utilitza un català molt clar i sense provençalísmes, es a dir, no utilitza cap recurs lingüistic del provençalisme. El provençal és un dialecte o varietat regional de l'idioma occità, que en l'actualitat parla una minoria de la població en el sud-est de França
Obra
[modifica]L’autor abandona la tradició de la poesía trovadoresca i aixó li permet l’expressió personal sense ficció i parlant-nos de les seues obsessions: l’amor , les relacions del home amb Déu, el dolor, la mort, el pecat i la virtut. Les seues obres són realistes i personals ,com les dones que hi apareixen, passen de ser distants i platòniques a reals. L’obra del autor està constituïda per cent vint-i-huit poemes.
L'obra d'Ausiàs March està considerada la més extensa de la literatura medieval en la seua àrea cultural; com a introductor de les tendències italianes, el seu paper en la literatura catalana és comparable al de Garcilaso de la Vega (en l'obra del qual va influir) en la literatura castellana.
Cants d´Amor
[modifica]Plena de Seny
[modifica]Aquest està compost per dènou poemes. És un diàleg entre l’autor i una dama, el poeta proposa a la dama una relació més madura com física i Intel·lectual. La dama segueix un carácter passiu i no li repon. Ell es sent fracassat , però escriu per solucionar la disputa.
Llir entre camps
[modifica]Consta de trenta-cinc poemes. Dirigits a una altra dona, s’allunya dels trets físics, considera a la dona com l’oportunitat d’aconseguir l’amor pur. Davant la resposta negativa de la dona , March adopta una actitud violenta. La dama es decanta per amar a l’home impur.
Amor, amor
[modifica]Format per dotze poemes. Decebut i vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per a assolir el amor pur.
Mon darrere bé
[modifica]Comprèn dues poesies. L’autor s’enamorà ja vell, aquest amor el fa oblidar els del passat.
Oh, foll amor
[modifica]Està format per deu poemes. El poeta se sent pecador, per això utilitza la senyal “foll” que s’oposa a l’amor pur, cantant o desitjat de les poesies anteriors. Demana perdó a Deu.