Usuari:VerusPhoebusApollo/Lidi
El lidi és una llengua indoeuropea morta de la branca de les llengües anatòliques que es parlava a Lídia, a la part oest de la península anatòlica (actualment Turquia), segons les dates de les inscripcions, entre els segles VIII i III a.C.. La majoria de les inscripcions que se'n conserven daten del període de dominació persa, entre els segles V i IV, i són contemporànies amb les inscripcions que s'han trobat en lici.
Estrabó menciona que a la seva època (segle I a.C.) el lidi es conservava encara com a llengua parlada fora del territori nuclear, el qual havia estat fortament hel·lenitzat, sinó a Kibyra (l'actual Gölhisar) al sudoest d'Anatòlia, pels descendents de colonitzadors lidis que havien fundat la ciutat.[1]
Corpus textual i desxiframent
[modifica]El 1916, la inscripció bilingüe de Sardis (en arameu i lidi) va permetre que Enno Littmann desxifrés la llengua.[2] A partir d'una anàlisi dels dos textos paral·lels, va identificar correctament la majoria de grafies i així va poder establir un vocabulari bàsic i nocions gramaticals bàsiques de la llengua, a la vegada que va poder traduir-ne dotze textos monolingües i va identificar característiques poètiques emprades en els textos. Vuit anys més tard, William Hepburn Buckler va presentar una col·lecció de cinquanta-una inscripcions.[3] Les 109 inscripcions conegudes fins al 1986 han estat tractades de manera intensiva per Roberto Gusmani i encara de tant en tant se'n troben de noves.[4][5]
La majoria de textos han estat trobats a Sardis, la capital històrica de Lídia, però menys de trenta són inscripcions de més que una dotzena de paraules. La majoria són de marbre o pedra i de caràcter funerari, però unes quantes són de caràcter administratiu i mitja dotzena semblen ser escrites en vers, amb una tendència a la mètrica basada en l'accent tònic i en l'assonància vocàlica a final de vers. Les inscripcions funeràries inclouen epitafis que sovint comencen per 𐤤𐤮 𐤥𐤠𐤫𐤠𐤮 es wãnas ("aquesta tomba").[5] Els textos curts són majoritàriament grafitis, encunyacions, segells i marques de fabricació. La llengua que empra el poeta joni Hipponax (nascut a Efes el segle VI a.C.) inclou moltes paraules lídies de caràcter col·loquial.[6]
Classificació
[modifica]La relació del lidi amb les altres llengües de la branca anatòlica no és del tot clara, en gran part per la petita quantitat de textos en els quals ha estat atestat. Un altre motiu és un seguit de trets que no comparteix amb cap altra llengua anatòlica i que encara no se sap del cert si són diferències degudes a particularitats desenvolupades en la transició del protoanatòlic al lidi o a la retenció de trets arcaics que les altres llengües van acabar perdent. És per això que l'estatus del lidi és considerat com a "peculiar" dins de les llengües anatòliques.[7][8]
Escriptura
[modifica]L'alfabet lidi consisteix en 26 grafies:
| símbol | 𐤠 | 𐤡 | 𐤢 | 𐤣 | 𐤤 | 𐤥 | 𐤦 | 𐤧 | 𐤨 | 𐤩 | 𐤪 | 𐤫 | 𐤬 | 𐤭 | 𐤮 | 𐤯 | 𐤰 | 𐤱 | 𐤲 | 𐤳 | 𐤴 | 𐤵 | 𐤶 | 𐤷 | 𐤸 | 𐤹 |
| transliteració | a | p | g | d | e | w | i | y | k | l | m | n | o | r | s | t | u | f | q | š | τ | ã | ẽ | λ | ñ | c |
| (antiga transliteració) | b | v | ś | s | ν | |||||||||||||||||||||
| fonemes representats (AFI) | /a/ | /p~b/ | /g/ | /ð/ | /e:/ | /w/ o /v/ | /i/ | /i̯~j/? | /k~ɡ/ | /l/ | /m/ | /n/ | /o:/ | /r/ | /s/ | /t~d/ | /u/ | /f/ or /ɸ/ | /kʷ/ | /ʃ/ o /ç/ | /tʃ/ o /tç/ | /ãː/? | /ã/ o /æ̃ /? | /ʎ/ (o /ɾʲ/?) | /ɲ/ o /ŋ/? | /ts~dz/? |
| equivalències amb l'alfabet grec | Α | Β | Γ | Δ | Ε | F | Ι | (Ι) | Κ | Λ | Μ | Ν | Ο | Ρ | Σ | Τ | Υ | Φ | ϙ | - | (Ξ) | - | - | - | - | (Ζ) |
L'alfabet lidi és derivat o ha estat influenciat per l'alfabet grec, com la resta d'alfabets de les altres llengües anatòliques. En els textos més antics, la direcció de l'escriptura podia ser tant d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra, mentre que els textos posteriors són exclusivament de dreat a esquerra. La divisió de les paraules era facultativa. La majoria de textos van ser trobats a la capital, a Sardis, i inclouen decrets i epitafis, alguns dels quals en vers; la majoria van ser escrits durant els segles V i IV a.C., tot i que n'hi ha que poden datar del segle VII a.C..[9]
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]El lidi té set vocals: 𐤠 a, 𐤤 e, 𐤦 i, 𐤬 o, 𐤰 u, 𐤵 ã, i 𐤶 ẽ, les dues últimes nasals, típicament davant d'una consonant nasal (com ara n, ñ or m). Les vocals e, o, ã, i ẽ ocorren només en posició tònica.[10] Una vocal (o semivocal) 𐤧 y apareix únicament en les inscripcions més antigues[11] i és probable que representi un al·lòfon possiblement àton de i o e.
El lidi és notable per la gran quantitat de consonants que poden aparèixer seguides, efecte de la pèrdua de vocals àtones en posició final i d'un extensiu procés de síncope, tot i que la presència d'una [ə] (no escrita) per a trencar les llargues sequències de vocals és possible.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ N. P. Milner. An Epigraphical Survey in the Kibyra-Olbasa Region conducted by A S Hall (Monograph). British Institute of Archaeology at Ankara, 1998.
- ↑ Littmann, Enno «Sardis: Publications». Publications of the American Society for the Excavation of Sardis, vol. VI, 1, 1916.
- ↑ Buckler, William Hepburn «Sardis: Publications». Publications of the American Society for the Excavation of Sardis, vol. VI, 2, 1924.
- ↑ CHG. «Grave Stele from Haliller». Archaeological Exploration of Sardis. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Gusmani, Roberto. Lydisches Wörterbuch. Ergänzungsband, Lieferung 1-3. Heidelberg: Carl Winter Universitätsverlag, 1980–1986. ISBN 978-3-533-02929-8.
- ↑ Hoffmann, O.; Scherer, A. Geschichte der griechischen Sprache. Berlin: Walter de Gruyter & Co., 1969, p. I, 55.
- ↑ Craig Melchert. «Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages: Lydian p. 601-607». Cambridge University Press, 2004. Arxivat de l'original el 2003-04-11.
- ↑ Ivo Hajnal. «Lydian: Late-Hittite or Neo-Luwian?». University of Innsbruck, 2001. Arxivat de l'original el 2016-03-04.
- ↑ «Anatolian languages | Britannica».
- ↑ Eichner, H «Die Akzentuation des Lydischen L'accentuation du lydien». Die Akzentuation des Lydischen l'Accentuation du Lydien, vol. 32, 1, 1986, pàg. 7–21. Plantilla:INIST.
- ↑ Sasseville, David; Euler, Katrin «Die Identität des lydischen Qλdãns und seine kulturgeschichtlichen Folgen». Kadmos, vol. 58, 1/2, 2019, pàg. 125–156. DOI: 10.1515/kadmos-2019-0007.