Usuari:Vigaaas02/proves

Romeu i Julieta

Introducció

Romeu i Julieta (en rus: Ромео и Джульетта), és un ballet compost per Sergei Prokófiev, inspirat en la famosa obra literària de l’escriptor, poeta i dramaturg William Shakespeare. Romeu i Julieta és una tragèdia que conta la història d’amor de Romeu i Julieta, personatges que provenen de dues famílies enfrontades, els Montagú i els Capulet.

El ballet va ser compost i estrenat durant els anys 1935 i 1938 per encàrrec del teatre Kirov, també conegut formalment com el Teatre d'Òpera i Ballet Kírov i com Acadèmia Nacional d'Òpera i Ballet de Sant Petersburg. La concepció de l’estrena d’aquest ballet, veurem a continuació que va tenir diverses dificultats, tot i això, és una de les obres més conegudes del compositor.

Context

La cultura de la Unió Soviètica passà per diverses etapes durant els seus 70 anys d'existència. Durant els primers anys de Revolució va haver-hi una relativa llibertat en la qual els artistes van poder experimentar amb diversos estils en un esforç per tal de trobar un estil artístic soviètic distintiu. Lenin volia que l'art fos accessible al poble rus. Malgrat això, centenars d'intel·lectuals, escriptors i artistes van ser exiliats i els seus treballs van ser prohibits. Més tard, durant el període estalinista, la cultura soviètica es caracteritzà pel seu suport vers el realisme socialista, alhora que es reprimien la resta de tendències, tot i rares excepcions. Molts artistes van ser detinguts i executats.

“Tant més que silenciar veus incòmodes, l'objectiu de la liquidació sistemàtica dels intel·lectuals durant les primeres dècades de la Unió Soviètica era reduir el terreny de la reflexió, els dubtes, la pluralitat, l'ambigüitat, el subjectivisme, el retir a esferes de pensament i espiritualitat privats, l'eclecticisme, les contradiccions, en resum, també la vida interior i "l'ànima": complicacions innecessàries dins d'una economia socialista on no hi havia d'haver malversació, complicacions que convenia suprimir quant més de pressa millor per forjar una societat més coherent, monolítica, eficient i fàcilment mal·leable i dirigible.”

Per això, durant la dècada del 1930, el repertori va quedar molt reduït. Artistes russos destacats com Shostakóvich, un cop elogiats per les seves brillants obres, ara eren denunciats com a subversius o pitjor. Malgrat això, Prokófiev va aconseguir mantenir el seu favor favorable entre les autoritats soviètiques i va continuar produint noves obres. Algunes composicions, com "Cantata per al vintè aniversari de la revolució d'octubre" (1936), són rebutjades pels estudiosos com a obres de pura sicofanacia política.

Prokófiev, a diferència de Stravinsky i Shostakóvich, no es va interessar ni va participar en política. A l'igual que Shostakóvich, es va veure obligat a seguir la línia estètica comunista, no només per seguir treballant sinó per seguir vivint.

El fracàs del ballet fins el 1940 va ser a causa del augment de la por i la cautela entre la comunitat musical i teatral després de la publicació dels dos famosos editorials de Pravda que criticaven a Shostakovich i a altres "modernistes degenerats” com Piotrovsky. El director d’orquesta Yuri Fayer es va reunir nombroses vegades amb Prokófiev durant l’escriptura de la música i va insistir al compositor a que tornés al final tradicional.

El ballet va ser composat per Prokófiev al setembre del 1935 però va trigar sis anys en ser representat a la URSS. En veure que en un principi cap companyia s’atrevia a fer-lo per la seva  gran complexitat tonal i rítmica, va aprofitar la música per compondre suites amb música del ballet. L’any 1936 va reelaborar la seva partitura per produir dues suites per a orquestra simfònica en set moviments, així com una transcripció per a pianos, i al 1946 en va escriure una tercera.

Finalment però, el coreògraf Leonid Lavrovsky va acceptar el repte de portar el ballet de Prokófiev a escena. Els assajos van ser molt durs, perquè els ballarins van arribar a declarar-se incapaços d’entendre la seva música. Fins i tot, la funció va estar a punt de cancel·lar-se, però finalment l’obra es va estrenar el 1938 a Brno, Txecoslovàquia. El 10 de gener de 1940, al Teatre Kírov de Leningrad amb un èxit rotund, i més tard, arribaria al repertori del Teatre Bolshoi l’any 1946.

Romeu i Julieta va quedar establert com un símbol clau de l’art soviètic capaç d’estar a l’alçada dels ballets de Txaikovski.

Concepció de l’obra, context del compositor

La vida de l’autor la podem dividir en tres parts: Els seus anys d’estudiant, l’exili a Europa i als Estats Units i el retorn a la Unió Soviètica.

Durant els anys que l’autor va compondre aquest ballet (1935-37), Prokófiev va tornar a Rússia l'any 1935, tot i amb el rebuig de la Unió Soviètica cap a les seves obres, després d’estar vivint un temps a París col·laborant amb els Ballets russos de Diàguilev. Un any després, el teatre Kirov de Leningrad  va proposar a Prokófiev fer un ballet, amb el que ell va proposar fer-lo sobre l’obra Shakesperiana, però el teatre va denegar la petició. el compositor va signar amb el teatre Bolxoi de Moscou. Prokófiev esmenta en la seva Autobiografía “S. Prokofiev: Autobiography, Articles, Reminiscences (Prokofiev. S. and  S. Shlifstein, 2000)”, durant el període del contracte amb el teatre Bolxoi va estar treballant amb el productor Sergey Radlov i amb el coreògraf Leonid Lavrosky per fer consultes sobre qüestions tècniques de ballet. Després de diversos intents d’adaptar l’obra literària al ballet, l’obra musical de Prokófiev va ser descartada perquè el teatre la va declarar com impossible de ballar, en conseqüència es va trencar el contracte. L’Autobiografia també esmenta l’enrenou que es va crear amb el canvi d’argument al final del ballet, on el coprotagonista Romeu arriba un minut abans que Julieta moris trobant-la encara en vida, fent d’aquesta història un final feliç. L’argument que l’autor va donar a aquest canvi va ser, segons ell, purament coreogràfic:

“la gent viva pot ballar, els morts no”

“S. Prokofiev: Autobiography, Articles, Reminiscences (Prokofiev”. (S. and  S. Shlifstein, 2000, p.86)

Més tard l’autor va canviar d’idea quan un conegut va comentar que la música de l’acte final del ballet era aplicable tant a un final tràgic com feliç. Després d’unes quantes reunions amb els coreògrafs es va decidir mantenir el final que Shakespeare havia escrit. Durant aquest període l’autor va escriure dues suites simfòniques inspirades en el ballet, fins i tot alguns moviments són extraccions d’aquest. Les suites van ser estrenades abans que ballet fos produït.

Finalment, l’obra fou estrenada a Brno, Txecoslovàquia, el 1938, on va tenir una bona rebuda.

Se sap que durant el seu període soviètic, Prokófiev va conèixer una escriptora, Maria-Cecilia Abramovna, també coneguda com a Mira Mendelson. Els seus coneixements literaris el van inspirar i aviat van començar a discutir possibles fonts d’òperes, ballets i cançons. Uns anys després (1941), Prokófiev va deixar la seva dona per Maria-Cecilia.

Posterior a l’obra

Tot i que el ballet va tenir prou èxit, el compositor no estava del tot satisfet amb el resultat final.

El ballet, com la major part de les obres de Prokófiev, va ser transcrit a piano un cop estrenat, ja que era un costum de l’autor de transcriure per a piano la major part del seu treball. Aquest costum esmenta Di Zhu, en el seu estudi “Prokofiev’s Piano Transcriptions: A Comparative Study of His Transcribing Techniques”, és la forma d’aprenentatge que el compositor tenia durant els seus anys d’estudi al conservatori (1904–1914) i que va adoptar com a mètode compositiu. Zhu també esmenta que el compositor feia transcripcions per promoure les seves obres teatrals i orquestres, especialment quan la producció de moltes obres es retarda o fins i tot es cancel·la per diversos motius. Els anys previs a l'estrena original, moltes gravacions es van publicar o fins i tot es van mostrar públicament. Quan finalment es representen aquestes obres, el públic ja coneixia molt bé la música.

Producció de l’obra

Estrena

El 30 de Desembre, Romeu i Julieta s’estrenà en la seva totalitat al Teatre Mahen a Brno, situat a l’antiga Txecoslovàquia, tot i que Prokófiev no pogué assistir-hi degut a les restriccions imposades pel govern soviètic. Finalment, després d’haver sigut rebutjada dues vegades els anys anteriors, l’estrena de l’obra en territori soviètic es dugué a terme l’any 1940, a càrrec del director artístic Leonid Lavrovsky, amb la ballarina Galina Ulanova (Julieta) i Konstantin Sergeyev (Romeu) en els papers de la parella protagonista del ballet.

Versió de John Cranko

El coreògraf sud-africà John Cranko veié el ballet a Londres l’any 1956 i decidí fer-ne una versió degut a la bona rebuda que tingué el ballet de Lavrovsky a la ciutat, i el 1958 l’estrenà a l’Escala de Milà ballada per Carla Fracci en el paper de Julieta. Posteriorment, l’any 1962, Cranko portà aquesta versió a la companyia de ballet de Stuttgart, amb la ballarina brasilera Marcia Haydée en el paper de Julieta i Richard Cragun en el paper de Romeu.

Versió de Kenneth MacMillan

Posteriorment, Kenneth MacMillan, amic de John Cranko, dugué a terme també la seva pròpia versió del ballet de Prokófiev per el Royal Ballet de Londres, ja que inicialment no s’havien pogut aconseguir els drets de la producció soviètica original i la resta de produccions eren concebudes com a modestes per una institució tan rellevant com el Royal Ballet. Romeu i Julieta va ser el primer ballet complet que va dirigir MacMillan, però la seva versió és considerada una de les més definitives. Després de diverses polèmiques per a l’assignació dels rols principals, Margot Fonteyn es quedà amb el paper de Julieta i Rudolf Nureyev amb el de Romeu, i aconseguiren un llarg i efusiu aplaudiment de més de 40 minuts el dia de l’estrena de l’obra, 9 de febrer de 1965 a la Royal Opera House.

Característiques musicals

Romeu i Julieta és una de les obres de Prokófiev més apreciades per l’alta inspiració melòdica, la gran varietat rítmica i el caràcter memorable dels temes principals.

La dificultat de la partitura va impedir al compositor gaudir de l'èxit que anys després tindria la seva peça. Va ser criticat per la falta de lirisme i la naturalesa simfònica.

Pel que fa a la instrumentació, el més destacable és l'ús del saxofon tenor. Aquesta veu afegeix un so únic a l'orquestra, ja que s'utilitza tant en solitari com en el conjunt. Prokófiev també va utilitzar la corneta, la viola d'amore i les mandolines en el ballet.

Estructura

Escena	No.	Títol en català	Títol en rus (títol original)	Tempo	Anotacions
Acte 1
	1	Introducció	Вступление	Andante assai
Escena 1	2	Romeu	Ромео	Andante
	3	El carrer desperta	Улица просыпается	Allegretto
	4	Dansa matinal	Утренний танец	Allegro
	5	La baralla	Ссора	Allegro brusco
	6	La lluita	Бой	Presto
	7	El príncep dona la seva ordre	Приказ герцога	Andante	Àlies. El Comandant del Duc. Introducció de Montagues i Capulets a la Suite Núm.2
	8	Interludi	Интерлюдия	Andante pomposo (L'istesso tempo)
Escena 2	9	Preparant  the Ball (Julieta i la infermera)	Приготовление к балу (Джульетта и Кормилица)	Andante assai. Scherzando	Àlies. Als Capulets (Preparacions per a Ball)
	10	Julieta de jove	Джульетта-Девочка	Vivace	Àlies. la Julieta jove
	11	Arribada dels convidats (Minuet)	Съезд гостей (Менуэт)	Assai moderato
	12	Màscares (Romeu, Mercutio i Benvolio a Màscares)	Маски (Ромео, Меркуцио и Бенволио в масках)	Andante marciale
	13	Ball dels Cavallers	Танец рыцарей	Allegro pesante	La part principal de Montagues and Capulets a la Suite No. 2
	14	La variació de Julieta	Вариация Джульетты	Moderato (quasi Allegretto)
	15	Mercutio	Меркуцио	Allegro giocoso
	16	Madrigal	Мадригал	Andante tenero
	17	Teobaldo reconeix Romeu	Тибальд узнает Ромео	Allegro
	18	Gavotte (comiat dels convidats)	Гавот (Разъезд гостей)	Allegro	Gavotte (moviment III) de la "Classical" Symphony, Op. 25
	19	Escena del balcó	Сцена у балкона	Larghetto
	20	La variació de Romeu	Вариация Ромео	Allegretto amoroso
	21	Dansa de l’amor	Любовный танец	Andante
Acte 2
Escena 3	22	Dansa Folk	Народный танец	Allegro giocoso
	23	Romeu i Mercutio	Ромео и Меркуцио	Andante tenero
	24	Dansa de les cinc parelles	Танец пяти пар	Vivo	Ball a la Suite No. 2
	25	Dansa amb Mandolines	Танец с мандолинами	Vivace
	26	La infermera	Кормилица	Adagio scherzoso
	27	La infermera dóna a Romeu la nota de Julieta	Кормилица передает Ромео записку от Джульетты	Vivace	Àlies. La infermera i Romeu
Escena 4	28	Romeo al Frare Laurence	Ромео у патера Лоренцо	Andante espressivo
	29	Julieta al Frare Laurence	Джульетта у патера Лоренцо	Lento
Escena 5	30	La gent continua divertint-se	Народное веселье продолжается	Vivo	Àlies. Divertiment públic
	31	Dansa Folk	Снова народный танец	Allegro giocoso	Àlies. Festes públiques(Снова народный праздник)
	32	Teobaldo es troba amb Mercucio	Встреча Тибальда с Меркуцио	Moderato	Àlies. Trobada de Teobaldo i Mercucio
	33	Teobaldo i Mercucio lluiten	Тибальд бьётся с Меркуцио	Precipitato	Àlies. El duel
	34	Mort de Mercucio	Меркуцио умирает	Moderato
	35	Romeo decideix venjar la mort de Mercucio	Ромео решает мстить за смерть Меркуцио	Andante. Animato	Àlies. Mort de Teobaldo
	36	Final del acte 2	Финал второго действия	Adagio dramatico
Acte 3
	37	Introducció	Вступление	Andante	rèplica del No. 7
Escena 6	38	Romeu i Julieta (habitació de la Julieta)	Ромео и Джульетта (Спальня Джульетты)	Lento
	39	Comiat abans de partir	Прощание перед разлукой	Andante	Àlies. Romeu s’adjudica Julieta o l’Últim comiat
	40	La infermera	Кормилица	Andante assai
	41	Julieta refusa casar-se amb Paris	Джульетта отказывается выйти за Париса	Vivace
	42	Julieta sola	Джульетта одна	Adagio
	43	Interludi	Интерлюдия	Adagio
Escena 7	44	Al Frare Laurence	У Лоренцо	Andante	Àlies. A la cèl·lula del Frare Lurence
	45	Interludi	Интерлюдия	L'istesso tempo
Escena 8	46	Habitació de la Julieta	Снова у Джульетты	Moderato tranquillo
	47	Julieta sola	Джульетта одна	Andante
	48	Serenata matinal	Утренняя серенада	Andante giocoso	Àlies. Aubade
	49	Ball de les noies amb lliris	Танец девушек с лилиями	Andante con eleganza
	50	Al capçal de la Julieta	У постели Джульетты	Andante assai
Acte 4: Epíleg
Escena 9	51	Funeral de Julieta	Похороны Джульетты	Adagio funebre	Romeu a la tomba de Julieta  Suite No. 2
	52	Mort de Julieta	Смерть Джульетты	Adagio (meno mosso del tempo precendente)