Usuari:Viles-Hermes/proves
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | 27 de desembre de 1965 Barcelona | |
| Activitat | ||
| Camp de treball | Composició, Musicologia i Piano | |
| Ocupació | Compositora i pedagoga | |
| Gènere | Música clàssica i música contemporània | |
| Professors | Josep Soler i Sardà | |
| Instrument | Piano i Violí | |
| Obra | ||
Obres destacables Tres fragments, 1990 [2 violins, viola i cello]
Salms, 1994 [soprano, 3 flautes, 2 oboès, 2 fagots, 4 trompes, 4 trombons, piano i corda] El Grito, 1998 [(García-Lorca), soprano, flauta, guitarra i cello] | ||
| Premis | ||
Premi Fundació Caixa Sabadell 1997
Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària XVI Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona. Premi Frederic Mompou. 1r premi. XVIII Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona. Premi Frederic Mompou. 2n premi. XVI Certamen Internacional Pedro Bote. 3r Premi. | ||
| Lloc web | http://www.annacazurra.com/index.cat.html | |
Anna Eulàlia Cazurra i Basté (Barcelona, 27 de desembre de 1965) és una de les compositores més actives del panorama musical espanyol. Compagina la seva activitat compositiva amb la docència i la musicologia. Actualment, és professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya i professora doctora i investigadora al Conservatorio Superior de Castellón.
Biografia
[modifica]Anna Cazurra nasqué a Barcelona el 27 de desembre de 1965. S'inicià als set anys al món de les arts a través del ballet clàssic[1], ho compaginà amb la seva formació musical fins als disset. Entre el 1972 i el 1988 Anna Cazurra es va formar al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on estudià piano, posteriorment, estudià violí a més de composició i instrumentació amb Josep Soler.[2]
Obtingué els títols de professora Superior de Composició i Instrumentació l'any 1998, i també el títol superior de Pedagogia Musical el 2000.[3]
Anteriorment i paral·lelament als seus estudis musicals, Cazurra es llicencià en Història de l'Art l'any 1988 i el 1992 es doctorà en la mateixa disciplina per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Joan Rossell, dirigida per Francesc Bonastre en l’especialitat de Música, per la qual rebé una beca per estudiar a Cardiff (País de Gal·les) entre el 1993 i 1994.[2][3]
Trajectòria com a docent i musicòloga
[modifica]De retorn a Barcelona el 1995, fou professora de la Universitat Pompeu Fabra, activitat a la qual s’afegí la seva col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya, i el 2001 va rebre una distinció de recerca de la Generalitat de Catalunya.[4] El mateix any fou contractada com a professora per la Universitat de Barcelona.[3]
Com a docent i musicòloga, s’ha interessat especialment en la reconstrucció històrica de la música ibèrica i en la recuperació de repertori musical de compositors espanyols, temes sobre els quals ha realitzat nombroses publicacions.[3]
Ha participat en diversos projectes d’investigació, tot residint a Itàlia i Regne Unit, on, a més a més, compongué i estrenà obres com Tres fragments, per a quartet de corda, i Salm, per a soprano solo i orquestra. En el camp de la investigació els seus treballs comprenen diversos aspectes relacionats amb la musicologia històrica (especialment el repertori de compositors catalans del segle XVIII) i estètica musical. A més a més, ha col·laborat en la redacció de diferents diccionaris i obres generals de música.[4]
El 2003 fou nomenada Composer-Scholar ini Residence per la City Univeristy of New York, institució que organitzà un concert monogràfic amb obres orquestrals seves durant l’abril del mateix any.[3]
A més de les esmentades institucions, Anna Cazurra ha col·laborat i treballat amb: Escola Universitària Mediterrani, Centre Internacional de Música Antiga, Universitat de Barcelona, Escola Universitària Euroaula, Conservatorio Professional de Música de Requena, Conservatorio Professional de Música de Castellón, Universidad Catòlica de Valencia, Conservatorio Superior de Música de Castellón, Universitat Rovira i Virgili, Conservatorio Superior de Valencia, Georgetown University.
Premis i reconeixements com a compositora
[modifica]Ha rebut diversos encàrrecs per part d’entitats internacionals i ha estat guardonada amb premis com el “Frederic Mompou” de Joventuts Musicals del 1995 amb l’obra Petit poema per a quintet de metall; amb motiu de la seva estrena en el marc del XVI Festival de Torroella de Montgrí, el compositor Francesc Taverna-Bech escrigué: “La seva música arrenca del món dels expressionistes vienesos i, en aquest terreny, Anna Cazurra evidencia una seguretat envejable. Els pentagrames del seu Petit poema per a quintet de metall tenen la virtut d’atraure per la seva lògica constructiva i una remarcable varietat de plantejaments” (Revista Musical Catalana, VII/VIII-1996).[4]
El 1997 la seva obra Quatre invocacions per a piano fou guardonada amb el segon premi del XVIII Concurs de Joves Compositors de les Joventuts Musicals de Barcelona i estrenada en el cicle de música contemporània del Festival de Peralada (1998). D’estètica impressionista, aquesta obra està inspirada en una sèrie de quadres dels quals l’autora en realitza una descripció sonora. El 1998 estrenà El grito, obra basada en un poema de Federico García Lorca, on incorpora recursos estilístics innovadors. En paraules de la compositora, les seves obres parteixen de la tradició de la Segona Escola de Viena, especialment del llegat musical de Schönberg i Alan Berg; fa un ús lliure de la tècnica dodecafònica, que alterna amb altres propostes estètiques com l’impressionisme, el neoclassicisme o la música aleatòria i l’escriptura, en constant evolució, posseeix una marcada tendència a l’especulació sonora.[4]
Paral·lelament, Anna Cazurra ha guanyat altres distincions com el Premi Fundació Caixa Sabadell i ha participat en festivals de música nacionals i internacionals. La seva producció inclou peces per a piano, música de cambra, vocal, simfònica i escènica, una part de la qual ha estat gravada en CD i editada.[3]
- El compositor i mestre de capella Joan Rossell i la seva aportació al Preclassisime Musical Hispànic. [Tesi doctoral] Universitat Autònoma de Barcelona, 1994.
- “Josep Duran i Escofet, mestre de capella de la cappela del Palau de la Comtessa a Barcelona”, XXIII Festival de Cadaqués, Barcelona, Ed. Musicals Tritó, 1994.
- Josep Duran (?-1802). Obertura en Re major, Obertura en Fa major. Editorial de Música Tritó. Barcelona, 1997
- “Aportacions inèdites de Felip Pedrell per al Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música”, REM, XI-XII, 1996, 429-66.
- Història de la Música, Barcelona, Quaderns Crema, 1998.
- “L’estètica musical”, Actes del Simposi. La Musicologia a Catalunya, propostes de futur, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1998.
- (Amb altres autors). Diccionari de la Història Eclesiástica a Catalunya. Director: Albert manent. Edicions de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1998.
- Curso de Historia de la Música. Guía de aprendizaje, Barcelona, RBA Ed., 1999.
- (Amb altres autors). Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Directors: Emilio Casares, Ismael Fernández de la Cuesta, José López Calo. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 1999.
- (Amb altres autors). Gran Enciclopèdia de la Música. Directors: Francesc Rovira, Víctor, Solé. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1999.
- Curso de Historia de la Música. Guía de Aprendizaje. RBA Editores. Barcelona, 2000.
- Introducció a la música. De l’antiguitat als nostres dies. Quaderns Crema. Barcelona, 2001.
- “Barroc i classicisme”, per a Història de la Música Catalana, Valencia i Balear. Dir. Xosé Aviñoa. Edicions 62. Barcelona, 2002.
- Iberian Music and Film. Music in Art. International Journal for Music Iconography. Vol XXVII. Spring-Fall 2002. Research Center for Music Iconography. City University of New York. 2003.
- Dotze cançons per a soprano i piano de Josep Balcells. Edicions de la Biblioteca de Catalunya. Barcelona, 2009.
- VEU ACOMPANYADA:
- El grito (García-Lorca); soprano, flauta, guitarra i cello (1998)
- Salm; soprano, 3 flautes, 2 oboès, 2 fagots, 4 trompes, 4 trombons, piano i corda (1994)
- MÚSICA CORAL:
- Vila serena (A. Cazurra), cor mixt i piano (1998)
- ORQUESTRA:
- Suite Èvora (2000)
- Invencions (2001)
- Enigma; 3 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes i corda (2001)
- MÚSICA LÍRICA:
- El mentider (Cocteau), Teatre Malic (Festival del Grec) (2000)
- MÚSICA DE CAMBRA:
- Petit poema per a quintet de metall; 2 trompetes, trompa, trombó i tuba (1995)
- Scherzando, violí i piano (1997)
- Tres fragments, 2 violins, viola i cello (1990)
- Vals, 2 violins, viola i cello (1999)
- Imatges, violí, cello i piano (2000)
- PIANO:
- Quatre evocacions (1997)
- Tres Postals (1998)
- Escenes (2001)
Per a poder accedir al catàleg d'obres publicades de l'autora i altres publicacions, podeu accedir a la seva pàgina web: http://annacazurra.com/comp.php?lang=cat
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Viles-Hermes. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
- ↑ 1,0 1,1 «Página oficial de Anna Cazurra». [Consulta: 2 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Aviñoa, X. (2003). Anna Cazzura i Basté. Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, IX. Diccionari A-H. Edicions 62 (edició, pàgina)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Álvarez, A.; González, Mª. J.; Gutiérrez, P.; Marcos, C. (2008): Compositoras españolas. La creación musical femenida desde la Edad Media hasta la actualidad. Centro de Documentación de Música y Danza. INAEM.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Fundación Autor - Sociedad General de Autores y Editores. (2002). Cazurra Basté, Anna. En Diccionario de la Música. Española e Hispanoamericana (nº ed., vol. 3, p. 454.)