Vés al contingut

Usuari:Vngxf/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Wanjira Mathai

[modifica]

Wanjira Mathai (Kenya, desembre de 1971) és una reconeguda ambientòloga[1] i activista[2] keniata. També és vicepresidenta i directora regional d'Àfrica[3], a l'Institut de Recursos Mundials (WRI, per les seves sigles en anglès), amb seu a Nairobi[4], Kenya[5]. En aquest càrrec assumeix assumptes globals incloent la desforestació[6] o l'accés a l'energia. Fou seleccionada com a una de les 100 Persones Africanes Més Influents pel New African Magazine[7] l'any 2018 pel seu paper com a assessora sènior de l'Institut de Recursos Mundials (WRI[8], per les seves sigles en anglès), així com per a la seva campanya recent per plantar més de 30 milions d'arbres a través del seu treball al Moviment del Cinturó Verd[9].

Plantilla:Infotaula personaWanjira Mathai
Wanjira Mathai at Global Scholars Symposium 2013
Biografia
NaixementDesembre, 1971 (50 anys)
Formació professionalEscola de Secundària de State House (Nairobi)
FormacióUniversitat de Hobart i William Smith Universitat d'Emory
Activitat
OcupacióActivista i ambientalista
Família
ParesFilla de Wangari Maathai


Infancia i educació

[modifica]

Mathai va néixer i créixer a Kenya. La seva mare, Wangari Maathai[10], fou una activista social, mediambiental i política i la primera dona africana en guanyar un Premi Nobel de la Pau[11] el 2004.

Mathai era estudiant de l'Escola de Secundària de nenes de State House a Nairobi. Després de completar el batxillerat, es va traslladar a la ciutat de Nova York[12] per assistir als col·legis Hobart i William Smith[13], on es va llicenciar en biologia i es va graduar el 1994. Va rebre un màster en salut pública i administració d'empreses per la Universitat Emory. Després de graduar-se, Mathai es va unir al Centre Carter, on va treballar en el control de malalties. Aquí va aprendre sobre malalties que van afectar comunitats africanes com la dracunculosi[14], l'oncocercosi[15] i la filariosi limfàtica[16].

Recerca i carrera

[modifica]

El moviment del cinturó verd

[modifica]

Mathai forma part del World Future Council[17] i del consell del Moviment del Cinturó Verd (GBM, en les seves xifres en anglès). El Moviment del Cinturó Verd va ser fundat per la mare de Wanjira, Wangari, el 1977. Originalment, Mathai va exercir de Directora d'Afers Internacionals del Moviment del Cinturó Verd des del 2002 i més tard va ser nomenada Directora Executiva de l'organització, En aquesta organització, va dirigir programes de recaptació de fons i va supervisar la mobilització de recursos, a més de facilitar la difusió internacional. Es va adonar que les dones eren més sensibles quan el Moviment del Cinturó Verd va demanar que la gent ajudés a plantar arbres. Ella ha dit que el seu treball en la plantació d'arbres, també anomenat agroforesteria[18], es va inspirar en el treball mediambiental de la seva mare. Després que la seva mare guanyés el Premi Nobel de la Pau, Matahai la va acompanyar en una gira mundial. Quan la seva mare va morir el 2011, va ajudar a dirigir el club en un moment de transició.

Wanjira Mathai parlant com a directora de l'Institut Wangari Maathai.

Altres organitzacions i fundacions

[modifica]

Mathai va ser assessora sènior de les associacions per a dones emprenedores en energies renovables (wPOWER). wPOWER[19] promou les dones en el lideratge de les energies renovables[20] en un esforç per portar les energies renovables a gairebé quatre milions de dones a l'Àfrica oriental[21]. Per a Mathai, el compromís de les dones amb les energies renovables és l'apoderament econòmic, que compleix diversos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (OBS)[22]. Tot i la modernització que es produeix a Kenya, les dones segueixen passant diverses hores al dia a recollir llenya i la meitat de les morts en nens menors de 5 anys es produeixen a causa de la contaminació atmosfèrica de les llars. Mathai forma part del consell assessor de la Clean Cooking Alliance i també és membre del Consell Internacional del Capítol de la Terra. També forma part del Patronat del Centre for International Forestry Research (CIFOR)[23]. També és una dels pocs sis professionals de l'equalització secundària. Aquests professionals busquen promoure la intel·ligència emocional i donar suport a altres per crear una cultura de positivitat.

Des del 2016, Mathai ha estat presidenta de la Fundació Wangari Maathai. La fundació vol avançar en el llegat de Wangari Maathai[24] promovent una cultura de propòsit amb els joves que serveixen de líders. Quan se li va preguntar pel seu treball a la fundació, Mathai va respondre: "No visc a l'ombra de la meva mare, estic prenent la llum...". La fundació té tres prioritats: mantenir la Casa Wangari Muta Maathai, inculcar habilitats de lideratge als joves per promoure la creativitat i el coratge a una edat primerenca (Wanakesho[25]) i una beca per als joves. Com a il·lustració de la seva fe en la importància d'educar els joves, va ser la directora del projecte de l'Institut Wangari Maathai d'Estudis sobre la Pau i el Medi Ambient de la Universitat de Nairobi[26] (WMI). Aquest institut se centra a promoure l'ètica positiva i el desenvolupament sostenible[27]. Educar als joves sempre ha estat un dels objectius de Mathai i afirma:"Els éssers humans no naixem corruptes. En algun moment, aquests comportaments són fonamentats per una cultura que afavoreix el guany individual sobre el progrés col·lectiu". Ella creu que educar els joves permetrà consolidar la pau i disminuir la corrupció a Kenya, ja que els joves creixeran fins a convertir-se en futurs líders. Sovint parla d'aquests temes, ja que és una oradora motivacional sobre els temes de lideratge juvenil, medi ambient[28] i canvi climàtic[29].

A més, Mathai forma part del consell d'administració del World Agroforesty Center (ICRAF) a Kenya. El 2018 Mathai va ser seleccionada com a una de les 100 africanes més influents per la revista New African, així com les dones africanes més influents per la African Leadership University.

A desembre de 2019, Mathai ha estat vicepresidenta i directora regional per a Àfrica a l'Institut de Recursos MundIals (WRI, per les seves sigles en anglès). En aquesta funció, Mathai va convèncer a la ministra de Medi Ambient kenyana, Judy Wakhungu, que es comprometés a restaurar 12,6 milions d'acres de terra desforestada a Kenya el 2030, basant-se en el llegat de l'activisme ambiental de la seva mare. Això forma part de la iniciativa de restauració del paisatge forestal africà (AFR100[30]), que supervisa Mathai, una iniciativa per restaurar més de 100 milions d'hectàrees de terres desforestades a l'Àfrica per al 2030.

Llista de referències

[modifica]
  1. ↑ «Ambientòleg» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 30 novembre 2020, 23:16 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  2. ↑ «Activisme» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 8 abril 2021, 07:09 UTC. [Consulta: Activisme].
  3. ↑ «Àfrica» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 6 abril 2021, 09:46 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  4. ↑ «Nairobi» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 2 abril 2021, 11:30 UTC. [Consulta: 21 abril 2010].
  5. ↑ «Kenya» (en català). col·laboradors del projecte Viquipèdia, 16 març 2021, 14:34 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  6. ↑ «Desforestació» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 29 març 2021, 11:43 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  7. ↑ «New African Magazine» (en anglès). New African Magazine, Sense data. [Consulta: 10 abril 2021].
  8. ↑ «World Resources Institute (WRI)» (en anglès). World Resources Institute (WRI), Sense data. [Consulta: 10 abril 2021].
  9. ↑ «Movimiento Cinturón Verde» (en castellà). Wikipedia, La enciclopedia libre., 22 novembre 2020, 02:38 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  10. ↑ «Wangari Maathai» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 16 març 2021, 17:57 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  11. ↑ «Premi Nobel de la Pau» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 24 gener 2021, 19:04 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  12. ↑ «Nova York» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 25 març 2021, 01:49 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  13. ↑ «Hobart and William Smith Colleges» (en anglès). Wikipedia, The Free Encyclopedia., 2 abril 2021 01:43 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  14. ↑ «Dracunculosi» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 8 març 2021, 18:37 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  15. ↑ «Oncocercosi» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 24 gener 2021, 10:58 UTC. [Consulta: 21 abril 2010].
  16. ↑ «Filariosi limfàtica» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 22 febrer 2021, 19:52 UTC. [Consulta: 21 abril 2010].
  17. ↑ «World Future Council» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 24 novembre 2020, 16:38 UTC. [Consulta: 21 abril 2010].
  18. ↑ «Agroforesteria» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 31 gener 2021, 07:09 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  19. ↑ «Global Women's Network for the Energy Transition (GWNET)» (en anglès). GWNET, 12-02-2004. [Consulta: 21 abril 2010].
  20. ↑ «Energia renovable» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 25 març 2021, 11:56 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  21. ↑ «Àfrica Oriental» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 1 abril 2021, 13:18 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  22. ↑ «Objectius de Desenvolupament Sostenible» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 9 febrer 2021, 10:18 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  23. ↑ «Center for International Forestry Research (CIFOR)» (en anglès). Center for International Forestry Research (CIFOR), 2021. [Consulta: 10 abril 2021].
  24. ↑ «Wangari Maathai» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 16 març 2021, 17:57 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  25. ↑ «Wangari Maathai Foundation - Wanakesho» (en anglès). Anna Farenczy, 2020. [Consulta: 10 abril 2021].
  26. ↑ «Universidad de Nairobi» (en castellà). Wikipedia, La enciclopedia libre., 8 gener 2021, 16:46 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  27. ↑ «Desenvolupament sostenible» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 25 gener 2021, 16:30 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  28. ↑ «Medi ambient» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 22 març 2021, 01:55 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  29. ↑ «Canvi climàtic» (en català). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 28 març 2021, 08:16 UTC. [Consulta: 10 abril 2021].
  30. ↑ «AFR100» (en anglès). AFR100, 2021. [Consulta: 10 abril 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Vngxf/proves&oldid=33868844»