Usuari:Volianeta/proves
Manifest de l'Organització per a l'Extermini dels Homes (SCUM Manifesto)
[modifica]El Manifest de l'Organització per a l'Extermini dels Homes (en anglès: Society for Cutting Up Men Manifesto o S.C.U.M. Manifesto) és un manifest feminista radical, provocador i satíric publicat el 1967 per l'artista i escriptora estatunidenca Valerie Solanas (1936-1988) en plena era de la cultura pop art. Argumenta que els homes han arruïnat el món i que depèn de les dones arreglar-ho. Per aconseguir aquest objectiu, proposa la formació de SCUM (Society for Cutting Up Men), una organització dedicada a enderrocar la societat i eliminar el sexe masculí. El Manifest SCUM ha estat descrit com una sàtira o paròdia especialment pel seu paral·lelisme amb la teoria de la feminitat de Freud, encara que això ha estat discutit, fins i tot per la mateixa Solanas.
El terme SCUM va aparèixer a la portada de la primera edició d'Olympia Press, com "S.C.U.M." i es deia que significava "Societat per tallar homes". Solanas s'hi va oposar, insistint que no era un acrònim, encara que el terme ampliat va aparèixer en un anunci de Village Voice que ella havia escrit el 1967.
El Manifest SCUM era poc conegut fins que Solanas va intentar assassinar Andy Warhol el 1968. Aquest esdeveniment va atraure una atenció pública significativa al Manifest SCUM i a la mateixa Solanas.
Història de la publicació
[modifica]Solanas va escriure "SCUM Manifesto" entre 1966 i 1967.[9] El 1967, va autoeditar la primera edició fent dues mil còpies mimeografiades i venent-les als carrers de Greenwich Village a la ciutat de Nova York.[10][11][12] Solanas va cobrar a les dones un dòlar i als homes dos dòlars cadascuna.[13][14][15] A la primavera següent, s'havien venut unes 400 còpies.[13][14] Solanas va signar un contracte d'edició amb Maurice Girodias l'agost de 1967 per a una novel·la i li va demanar que acceptés el Manifest SCUM en el seu lloc més tard aquell any.[16]
La primera edició comercial del Manifest SCUM va ser publicada per Olympia Press a la ciutat de Nova York el 1968. Inclou un prefaci de Maurice Girodias i un assaig titulat "Wonder Waif Meets Super Neuter" de Paul Krassner.[17] Segons Jansen, hi ha diferències subtils entre l'edició de l'Olympia Press de 1968 i la versió original mimeografiada de Solanas.[18] En una entrevista a The Village Voice, Solanas va comentar l'edició d'Olympia Press, queixant-se que "cap de les correccions... [ella] volia que es fessin s'havien inclòs i que es van fer molts altres canvis en la redacció —tot per a pitjor— i que hi va haver molts "errors tipogràfics": paraules i fins i tot parts extenses de frases deixades de banda, fent que els passatges que haurien d'haver estat incoherents"[19] El 1977, Solanas va publicar una edició "correcta" més propera a la versió original i va incloure una introducció escrita per ella.[20] L'edició francesa de 1998, reeditada per 1001 Nuits el 2005, inclou un prefaci escrit pel novel·lista francès Michel Houellebecq.[21]
El Manifest SCUM s'ha reimprès almenys 10 vegades en anglès i s'ha traduït al croat, txec, finès,[22] francès, alemany, hebreu, italià, espanyol, suec, turc[23] portuguès, holandès[16] i danès. .[24] També s'ha extret de diverses antologies feministes,[25] incloent Sisterhood Is Powerful: An Anthology of Writings from the Women's Liberation Movement (1970), una col·lecció d'escrits feministes radicals editat per Robin Morgan.[26][27] Verso Books va publicar una edició el 2004 amb una introducció de la filòsofa feminista Avital Ronell.[28] Jon Purkis i James Bowen descriuen el Manifest SCUM com un "pamflet que s'ha convertit en una de les perennes supervivents més llargues de l'edició anarquista".[29]
La germana de Solanas, Judith A. Solanas Martinez, és la titular dels drets d'autor del Manifest SCUM per a la renovació de 1997.[30]
Història
[modifica][modifica] La mateixa autora distribuïa còpies autoeditades del manifest pels carrers de Nova York, abans que l'editor Maurice Girodias rescatés el text a l'editorial Olympia Press. En ell, l'artista experimenta amb el llenguatge literari per a crear un document de contingut feminista radical, misàndric i freudià, que busca fomentar el debat i la crítica davant sentències similars contra les dones divulgades al llarg de la història.
Aquest manifest ha tingut una forta influència en altres artistes contemporanis i subversius, com el moviment punk, transfeminista i queer entre d'altres. L'any 2020 el llibre va aparèixer traduït al català de la mà de Virus Editorial.
| « | ... el que alliberarà les dones del control masculí, per tant, és l'eliminació total del sistema laboral i monetari, no la conquesta de la paritat econòmica amb els homes dins del sistema. | » |
| — Valerie Solanas | ||