Usuari:Vsuarezp/CAT-AST
Aparença
El diccionari de la Academia de la Llingua Asturiana reconeix [ ] paraules d'origen català. A continuació s'ofereix una llista dels mots catalans que han penetrat en el vocabulari asturià.
A (7)
[modifica]- acotar
- adrede
- aguaitar
- albergue
- amainar
- andarivel
- arguyu del orgull
- avería
B (7)
[modifica]- bacín (del català antic bacín, i aquest del llatí medieval bacīnum, "tassa"[1])
- balda
- barraca
- betún
- borde (adjectiu)
- borracha
- bou
C (19)
[modifica]- cairel
- cantel
- cantimplora
- capicúa (de «capicua», «cap i cua»)
- carretón
- cascabel[2]
- chácena
- chafarderu
- chamelu
- chuleta
- clavel
- clavelina del clavellina
- cohete
- confite confit
- congoxa congoixa
- convite convit
- cordel cordell
- corréu correu
- cortapisa
D (1)
[modifica]- dátil dàtil
E (6)
[modifica]
F (6)
[modifica]- falla
- flexe de fleix
- forasteru
- forcexar
- fornir
- fréxole[4]
G
[modifica]- galdido
- gandaya
- garba
- genol
- gobén
- gobernalle
- granel
- grao
- grapa
- gresca
- greuge
- gros
- grupada
- guaita
- guante
L (1)
[modifica]- llinaxe (de «llinatge»)
M
[modifica]- macarra
- maitines
- malbaratar
- malcoraje
- mancha
- manigueta
- manjar[5]
- manuella
- margallón
- mariol
- masada
- masía
- masovero
- melís
- melsa
- menge
- mercader
- mercadería
- mercería
- mero
- metalla
- micer
- miñón
- mirrauste
- mojada
- mojel
- molde
- molsa
- moncheta
- morel de sal
- moscatel
- mosén
- mosqueta
- mostela[6]
- mostellar[7]
- mote[8]
- muelle
- mújol
- musola
N
[modifica]- nácar
- naipe
- nao
- naucher
- neto
- nevereta
- ninot
- nolit
- noque
- novecentismo (de «noucentisme»)
- novel
P
[modifica]- pagel
- pajarel
- palafrén
- palangre
- palenque
- palmejal (de «paramitjal»)
- panoli (de «pa amb oli»)
- pansido
- pantalla
- papel
- paella
- pavorde
- payés
- peaje
- pebete (de «pevet»)
- pelaire
- pelitre
- percanzar
- percha
- perchel
- perno
- perol
- perpunte
- peseta (< «peceta» diminutiu de «peça»)
- pésol
- petar
- picaporte
- pilatero
- pincel
- pinjar
- piñonate
- piular
- placer
- plantaje
- poncella
- porcel
- porche
- pota
- pote
- preboste
- prensa
- proejar
- proel[9]
- proís
R
[modifica]- rabasaire
- rabassa morta
- rapa
- rape (pejesapo)
- regala
- remiche
- rengle
- reloj
- reo
- retal
- retel
- retrete
- riel
- ringlera
- rol (rolde, rollo)
- roquete
- rosca[10]
- rozagante
S
[modifica]- salicor
- salvaje
- sastre
- sardinel
- semblante
- seo
- serpol
- serviola
- siroco
- sirria[11]
- sobrasada
- soler
- somatén
- sor
- sosa
T (3)
[modifica]- tafetán
- trébole trébol
- turrón
V (2)
[modifica]- ventrisca del català ventresca
- viaxe del català viatge
OTROS
[modifica]Nun apaecen nel diccionariu pero sí tienen usu na fala: Alioli, dosel,
Notes
[modifica]- ↑ segons el diccionari de la Gran enciclopedia del mundo
- ↑ GEM: cascabel. (occità i català «cascabel» i aquest del llatí cascabellus, diminutiu de cascabus per caccabus «esquilla»)
- ↑ GEM: embornal (com en català «amburnal», i l'asturià empruno, "pendent", del llatí in prono "en pendent")
- ↑ GEM: (del català «fèsol» i aquest del llatí phasŭlus per phaselus)
DRAE: (Del llatí faseŏlus, i aquest del grec φάσηλος, influenciat pel mossàrab brísol, gríjol, "pèsol") - ↑ GEM: (del català «menjar», i aquest del llatí manducare)
DRAE (del català antic o de l'occità «manjar»). - ↑ GEM: (del català «mosta», i aquest del celtiber ambibosta)
DRAE: Del lat. mustēla, "mostela", per la forma i color d'aquest animal) - ↑ GEM: (del català «mostell», i aquest del llatí mŭstum)
DRAE: (Forma lleonès derivat del llatí vulgar *mustalĭa, nominatiu plural de *mustālis, "de most", pel sabor de la fruita d'aquest arbre, i sufix -ar - ↑ GEM: (del català o francès «mot», i aquest del llatí mŭttus, "grunyit")
DRAE: (de l'occità o francès «mot», "paraula", "dita") - ↑ GEM: (de l'occità proel, "proer" i aquest del llatí prora)
DRAE: (del català «proer», i aquest del llatí prora) - ↑ GEM: (portuguès i català «rosca»).
- ↑ GEM: (cat. «aixerri»)
DRAE: (de origen preromà)
Referències
[modifica]- Rinconcete
- Gran enciclopedia del mundo, 1964, S. A. de ediciones Durvan, Bilbao
Pallabres qu'habría emprestar l'asturianu dende'l catalán
[modifica]Ensaimada, coca, escudella (escudiella n'asturianu), fuet,
Adautación de pallabres asturianes al catalán
[modifica]FALS AMICS
[modifica]Cantel 1. m. Mar. Pedazo de cabo que sirve para arrumar la pipería. U. m. en pl. y cantel, el: sust. Maderu [de los que suxeten echada una barrica, una pipa].
llonja y llonxa
truque en castellano
galdir
oraxe, oraje
PALLABRES IGUALES o ASEMEYAES
[modifica]Fartó-fartón