Jaciment arqueològic de La Pena (Tossals de Margalef, Torregrossa)

Al sud-oest del municipi de Torregrossa (Pla d’Urgell), entre la carretera N- 240 i la LV-7022, s’eleven vuit tossals, pertanyents als Tossals de Torregrossa, de pendent suau que no sobrepassen la cota de 270 metres d’altitud. En un d’ells s’aixeca, imponent, la façana de l’Església de Santa Maria de Margalef, restes d’un edifici religiós medieval datat entre els segles XIII i XIV pertanyent a l’antic vilatge de Margalef (figura 1).

La paret espadada centra la mirada per la seva severa i isolada forma. Esdevé una curiositat que no deixa ningú indiferent atès que la façana, perfectament visible des de la carretera, se sosté dempeus sola, sense cap punt de suport ni element arquitectònic contigu, com si estigués suspesa damunt del turó per una força misteriosa que en permet la verticalitat.

Als voltants de la façana s’hi amaga un tresor desconegut i poc estudiat. Un grup d’assentaments del Paleolític, del Mesolític, del món ibèric i de l’època medieval molt importants.

Amb les primeres prospeccions es van evidenciar jaciments arqueològics que van des del Bronze final fins la primera Edat del Ferro descoberts per diverses excavacions que van dur a terme, a finals dels anys 70 i començaments dels anys 80 del segle passat, el Grup de Recerques Arqueològiques La Femosa, col·lectiu que pren el seu nom del rierol que neix als voltants del Salt del Pere Anton, al Pla de les Borges Blanques (les Garrigues), i que desguassa al marge esquerre del riu Segre, prop del barri de la Bordeta de Lleida (Segrià). La Femosa transcorre d’est a oest i voreja els tossals de Margalef.

Recents prospeccions realitzades com a conseqüència de la construcció de la línia fèrria d’alta velocitat Madrid - Frontera francesa van aflorar restes lítiques del Paleolític tot i que es fa difícil contextualitzar i datar amb precisió les troballes. Són restes d’estructura unifacial, uniangular i bifacial amb simples senyals de rodament pròpies de l’acheulià, és a dir, indústria lítica associada als homínids del Paleolític (figura 2).

Les proves de termoluminescència, però, van establir una antiguitat aproximada de 105.000 anys. Les troballes indiquen que durant la Prehistòria ja era una zona densament poblada per les possibilitats que oferien els recursos naturals.

Les restes arqueològiques localitzades pel Grup La Femosa, algunes d’elles -sobretot ceràmiques-, disperses per una àmplia zona com a conseqüència dels treballs agrícoles moderns, han permès establir cinc jaciments: La Pena I, La Pena II, La Pena III, La Pena IV, que conformen, almenys, dos poblats ibèrics, i una necròpolis tumultuària d’incineració.

Els poblats ibèrics de La Pena es daten entre els segles IV i II aC i estan ubicats en una zona privilegiada en disposar d’aigua suficient i per trobar-se en punts no massa elevats però amb una visió extensa de la planúria que els envolta i que abasta tota la vall d’est a oest fins a Lleida.

Els indicis ens fan pensar que formaven part d’una important comunitat que s’alimentava del cultiu, possiblement per irrigació, de cereals, bàsicament ordi i blat, de lleguminoses, sobretot llenties i pèsols, i de la caça, entre altres, de llebres, perdius i porcs senglars, espècies molt abundants per la zona. La troballa de restes de farro (farineta cuita de cereal) també ens mostra com era la dieta alimentària dels poblats de La Pena i l’existència de forns de cocció.

Un element significatiu és la troballa de restes de tiges de guixera, una herba usada per a l’alimentació de bestiar, la qual cosa n’indica la criança estabularia i l’existència d’activitat ramadera.

D’entre de les peces localitzades, una de les més interessants és un molí manual amb la mola activa d’entre 5 i 10 centímetres de diàmetre més gran que la mola passiva. A més, la mola passiva no presenta cap canaleta per recollir la farina perquè segurament estava lleugerament inclinada per a fer aquesta funció. Aquestes característiques, és a dir, la grandària i la inclinació, fan pensar que la mola passiva era una peça de suport que estava fixa. Aquesta estructura era pròpia dels molins de gran format i indica la disponibilitat de grans sistemes d’emmagatzematge i, per tant, de centres de producció prou importants.

Pel que fa a les restes de ceràmica, algunes de les quals es troben dipositades al Museu d’Arqueologia d’Artesa de Lleida (Segrià) -altres estan desaparegudes, podem destacar els vasos de boca ampla i peu anular reixat amb calat tipus rectangular, que bàsicament eren usats com a urnes funeràries (figura 3).

Aquestes urnes, un total de 45, foren trobades a l’interior de diversos túmuls dalt d’un dels tossals on ubiquem la necròpolis d’incineració.

Els 48 túmuls descoberts són d’estructura circular amb dos anells concèntrics d’entre 1 i 2 metres de diàmetre formats per lloses de pedra. Dins de les urnes hi havia dipositades cendres i elements d’aixovars que es cremaven amb el cadàver, com ara cargolets marins, perles helicoidals, fíbules de diferent format, troques, anells i braçalets de bronze decorats i, i un fragment d’un braçalet de ferro.

També s’han localitzat fragments ceràmics de vasets, tasses i tenalles mitjanes i grans usades per a guardar aliments naturals o processats i líquids, algunes d’elles fetes a mà.

Una troballa singular és una tortera, avui desapareguda, amb una inscripció llarga d’esquerra a dreta composada per una seqüencia críptica que no està desxifrada. Les inscripcions llargues en torteres són un element força inusual atès que només se n’han localitzat onze a la Península Iberica: Margalef (Torregrossa), El Cabezo de las Minas (Botorrita), Gebut (Soses), Vilar (Valls), Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar), Can Rodon (Cabrera de Mar), Cala Castell (Palamós), Sant Julià de Ramis, Morranda del Ballestar (la Pobla de Benifassà) i dues a El Palomar (Oliete).

La localització de gran quantitat de valves de motlle de fosa en un espai reduït (La Pena IV) indica l’existència d’activitat artesanal de la metal·lúrgia, element propi d’assentaments de certa importància.

Malgrat que les restes trobades no són massa abundats i estan força malmeses, és remarcable i significativa la seva gran varietat, cosa que indica que es tracta de jaciments d’àmplia cronologia i de poblats amb una riquesa cultural destacable.

L’emplaçament elevat era habitual en els poblats ibèrics com a element de protecció. Les darreres investigacions arqueològiques demostren que sovint la defensa es completava amb un fossat paral·lel a la muralla. La funció dels fossats era crear una separació entre el poblat i la resta del tossal esdevenint així un esperó o una barrera de protecció que, en el cas de La Pena, se n’han pogut descriure fins a tres, quantitat inusual per a poblats de la mateixa època. Amb tot, podem considerar que els poblats de La Pena constituïen un oppidum amb una estructura de defensa complexa.

Pel que fa a l’estructura dels habitatges, eren de planta rectangular, quadrada o trapezoidal organitzats al voltant d’una zona comuna amb murs exteriors que tenien la funció de tancament. Actualment, les restes arqueològiques són Lodifícilment visibles per la manca de conservació, el deteriorament dels murs i del sòl -en trobar-se a la intempèrie i sense cap mena de protecció-, i per l’abundant vegetació.

Les característiques dels jaciments, que van des del Paleolític fins la primera Edat del Ferro, sense oblidar les referències d’una vil·la romana (del tot destruïda) i el posterior assentament d’un vilatge medieval, són elements que conviden a pensar que els Tossals de Margalef encara guarden molts secrets a sota terra per descobrir.

Localització

Enllaç Google Maps: https://www.google.es/maps/@41.5635558,0.7536407,15z/data=!4m3!11m2!2sXWzJRAcLdwpNqj2zkbj1b81tD6zWzQ!3e3?hl=ca

Bibliografia i fonts consultades

Alonso, N. (1992), Conreus i agricultura a la Plana Occidental Catalana en Època Ibèrica. Estudi Arqueobotànic de Margalef (Torregrossa, el Pla d’Urgell) i Tossal de les Tenalles (Sidamon, el Pla d’Urgell), Quaderns d’Arqueologia del Grup de Recerques de “La Femosa”, Artesa de Lleida.
Alonso, N. (1999), De la llavor a la farina: els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya Occidental, UMR 154 du CNRS. Lattes.
Costafreda, A., Gallart, J. i Llussà, A. (1988), Estudi dels materials del jaciment de la Serra, del Bronze Final (Puigverd de Lleida, Segrià), Recerques Terres de Ponent, IX, 49-61.
Cubero, C. (1998), La agricultura durante la Edad del Hierro en Cataluña. Monografies del SERP 2, Universitat de Barcelona.
Cura, M. (1971), Acerca de unas ceramicas grises con decoracion estampillada en la Catalunya preromana, Pyrenae, 7: 47-60.
Ferrer, J. (2008b), Ibèric kaśtaun: Un element característic del lèxic sobre torteres Cypsela, 17: 253-271.
Gallart, J. (1982), La necròpoli d’incineració de la Pena, Torregrossa (les Garrigues), Tesi de llicenciatura, Estudi General de Lleida, inèdita.
Gallart, J. (1988), Avenç de l’estudi de la necròpolis d’incineració de la Pena (Torregrossa, el Pla d’Urgell), Quaderns d’Arqueologia del grup de Recerques de La Femosa, 3, 5-32.
Junyent, E. (1972), Los materiales del poblado iberico de Margalef, en Torregrossa (Lerida), Pyrenae, 8: 89-132.
Junyent, E. (1973), El primer corte estratigrafico realizado en Roques de Sant Formatge (Seros, Lerida) y algunas cuestiones entorno a la formacion de la cultura ilergeta, Noticiario Arqueológico Hispánico, Prehistoria II, Madrid: 287-386.
Maluquer de Motes, J. (1982), Margalef, Torregrossa. A: Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona: 251-253.
Medina, J. i González, J. R. (2001), Intervención en el poblado ibérico de Carrassumada (Torres de Segre, Lérida), Bolskan, 19: 165-176.
Portillo, M. (2006), La mòlta i triturat d’aliments vegetals durant la Protohistòria a la Catalunya Oriental, Tesi doctoral. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona, Barcelona.
Rodríguez Ramos, J. (2005-2006), Observaciones sobre algunas inscripciones ibéricas, Kalathos. 24-25: 461-473.