Usuari:Xavier Arbequí/proves
Aquesta és una pàgina de proves de Xavier Arbequí. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Doglock és un pany d'arma d'avantcàrrega que va precedir els panys clàssics o autèntics de pedrenyal. Es va començar a usar als anys 30 del segle XVII, al principi en carrabines i pistoles de cavalleria. Va ser molt popular entre els militars de Gran Bretanya i els Països Baixos. A partir del darrer terç del segle XVII, el seu ús es va estendre als mosquets d'infanteria, que canviaren el pany de metxa pel pany doglock de pedrenyal.
Igual que els dispositius de pedrenyal posteriors, contenia pany, pedra foguera i rasclet o bateria, però es completava amb una posició de fiador de captura externa, amb una peça anomenada gos. Els panys doglock no tenien la posició de fiador (mitja càrrega) incorporada al mecanisme del pany, que més tard fou característica dels panys de pedrenyal.
Per carregar l'arma en seguretat, el pany doglock s'assegurava en mitja càrrega amb una fixació externa. Calia armar el peu de gat en posició de foc, acoblar-hi el gos i prèmer el disparador. Llavors el pany quedava bloquejat pel fiador. Així la pedra no anava endavant i s'evitava que un impacte accidental contra el rasclet encengués la pólvora de la cassoleta i, de retruc, detonés la cambra del canó quan el foc de la cassoleta entrés a la cambra per l'oïda.
Als anys 20 del segle XVIII, les armes de pedrenyal incorporaren la posició de mitja càrrega al mecanisme del pany i els mosquets doglock caigueren en desús.[1]
La primera imatge mostra un pany doglock de l'època de la Guerra Civil Anglesa. El peu de gat està en la posició de foc. El gos ha estat empès automàticament fora de l'osca després d'armar el peu de gat.[2]