Vés al contingut

Usuari:Xevi.noe/Couto Mixto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Couto Mixto
Couto Misto
←
1147 – 1868 →
→

Informació
CapitalSantiago
ReligióCatolicisme
Geografia
Superfície1864: 26,7 km²
Població1864 (est.): 1.000 (Densitat: 37,5 h/km²)
Període històric
Establiment1147
L'exèrcit de Soult destrueix els documents1809
Tractat de Lindes29 de setembre de 1864
Dissolució23 de juny de 1868
Política
Forma de governRepública
Xuíz do Couto Mixto
 • 1863 – c. 1865:Delfín Modesto Brandón¹
LegislaturaConcello aberto
¹Va renunciar al càrrec quan la dissolució del Couto Mixto era imminent, essent succeït per un darrer Xuíz.

El Couto Mixto (en gallec; en portuguès: Couto Misto) fou un microestat independent [1] situat a la vall del riu Salas, al vessant nord de la serralada de Larouco entre Galícia i Portugal. Format pels pobles de Santiago (on s'hi va establir la capital) Rubiàs i Meaus (avui anomenada As Maus). Ocupava una superfície de 26,9 km² i segons estimacions del seu penúltim jutge, en Delfín Modesto Brandón, va tindre una població de no més de 1000 habitants entre els anys 1862 i 1864.[2] [4]

No se'n sap gaire de l'origen de la seva institució. Vinculada des de la Baixa Edat Mitjana al Castell de Picoña, i més tard a la Casa de Bragança, es va establir en un petit territori fronterer amb organització pròpia, equiparable a la d'un Estat sobirà, que no tenia pas cap vincle ni amb la corona de Portugal ni l'Espanyola. Entre els drets i privilegis del Couto Mixto hi havia els d'asil per a fugitius de la justícia portuguesa o espanyola, no donar soldats a un regne ni a un altre, l'exempció d'impostos, la llibertat de comerç (com el de la sal, objecte d'estanc),[a] llibertat de cultius (com el tabac, objecte del tabac), llibertat d'escollir la nacionalitat espanyola o portuguesa per als seus habitants, i altres.[5]

Aquesta antiga situació fou qualificada d'anòmala [6] i, tant Portugal com Espanya, van decidir per unanimitat que no es podia mantindre, doncs era especialment favorable al contraban i perquè aquelles zones també acollien bandes de delinqüents.[7] Amb la signatura i entrada en vigor del Tractat de Lisboa l'any 1868, els seus dominis van quedar sota la sobirania d' Espanya.[8] A canvi, els pobles anomenats promiscus (Souteliño da Raia, Cambedo i Lamadarcos)[9] van passar a la sobirania de Portugal. El territori del Couto Mixto incloïa encara una petita franja deshabitada, dedicada a les pastures, que es va afegir al municipi portuguès de Montalegre.[10]

Etimologia

[modifica]

Couto deriva del llatí cautum '(lloc) tancat', per poder-lo defensar millor.[11] Couto és molt abundant a la documentació llatina medieval gallega com a cautum per significar terra assegurada o limitada. Tant a la nomenclatura de Galícia com a la de Portugal hi ha molts llocs anomenats couto.[12]

Mixto deriva del llatí mixtus [13] 'barrejat', format per elements de diferents classes . Per raons estratègiques inherents a les respectives formes de vida, alguns dels habitants del Couto Mixto van acceptar ser presentats com a portuguesos i altres com a espanyols, però no es consideraven súbdits de cap de les dues corones.[14]

Història

[modifica]
Castelo da Picoña, Al Livro das Fortalezas, prancha n.º 101. Duarte de Armas (c. 1509).
El Couto Mixto al mapa d'en José de Castro López sobre A Raia (1863). S'hi veu la «estrada neutral» (carretera neutral) o camí privilegiat. ++++ Límits del Couto Mixto++++ Frontera pretesa per els espanyols ++++ Frontera pretesa per els portuguesos++++ Frontera no qüestionada

El Couto Mixto es constitueix com a tal i comença a formar-se cap al segle XII, l'any 1147, però la seva creació és anterior: El seu origen es remunta a la independència de la corona de Portugal del Regne de Lleó, deixant les fronteres de jurisdicció poc clares o gens precises i posant les ciutats frontereres en una situació política ambigua.[10] El Couto Mixto va néixer a la Baixa Edat Mitjana vinculat al castell de Picoña, i més tard vinculat a la casa de Bragança.

Inicialment tenia compost quatre cantons: Santiago, Rubiàs, Meaus i Pena. Aquest darrer, que era entre els de Santiago i el Vilar (a la parròquia de Randín), va ser destruït per les flames entre 1517 i 1518, quan un grup armat portuguès dels castells propers va cremar les cases a la foscor de la nit. En aquella època, a la zona hi havia conflictes de tota mena i constants accions violentes. Per la banda portuguesa s'enfrontaven els batlles dels castells de Picoña, Antonio de Araújo i, de Montalegre, Lançarote Gonçalves; i, per la gallega, el "meiriño" (saió) de Salas, Pedro Sival, al servei del comte de Monterrei . Els gallecs van arribar a denunciar almenys 28 atacs en territori portuguès. La destrucció del lloc de Pena va provocar la fugida dels supervivents i el seu deixat. Tot i això, les estructures originals -quatre habitatges amb equipaments auxiliars, 9 en total- encara es reconeixen a terra. L'esdeveniment va passar a la tradició oral i es va estendre fins als nostres dies. Es diu que la negativa dels pagesos a pagar els boscos de sègol i els beneficis de la sal van fer que els senyors del castell de Picoña enviessin homes a cavall que cremaven les cases i mataven tots els homes. Les dones que van romandre vives i els captius es van refugiar a Santiago i Rubiàs. Hi ha una versió alternativa, tal que els responsables van ser els habitants de Rubiàs en venjança per l'apropiació de les seves zones de pastura, de manera que els supervivents van anar a pobles com Xermeade (Muíños).[15]

L'any 1518, a causa dels enfrontaments entre la gent de Barroso i Randín, els habitants del Couto van buscar el suport del comte de Monterrei,[10] suport que es mantindria fins al final del Couto. Un document de 1530 defineix els llocs de Santiago i Ruvyaes com a mistigos de Portugal i Gallyza.[16] En aquell mateix any, segons l'"enumeració" ordenada pel rei Xoán III de Portugal, Rubiás tenia 17 habitants, Santiago 7 i Meaus 8, sumant així 32 habitants que equivaldrien a uns 128 habitants en total.[17] També és documentat que l'any 1540 es van haver de ratificar els acords de 1518, per la persistència de conflictes entre els mixtes i els veïns de la franja [cal citació] .

El Ministeri d'Hisenda espanyol va proposar a Portugal l'any 1785 que procedissin ambdós països a la destrucció total del tabac i els seus molins. Posteriorment, va insistir en aquesta iniciativa el comte de Floridablanca, ministre espanyol, que va escriure a l'ambaixador espanyol a Lisboa (el comte en Fernán Núñez), perquè a través dels seus bons oficis pogués obtindre de la corona portuguesa un consens sobre la prohibició del cultiu i confiscació de les collites de tabac del Couto Mixto.[18] El comte de Floridablanca, amoïnat pel conreu i venda de tabac lliures d'impostos, va qualificar els habitants del Couto Mixto com a "independents de les dues corones; i són ferotges assassins, contrabandistes i receptors i ajudants de tots els malfactors que es refugien amb ells." A Portugal, el desembarcador, corrector i proveïdor de la comarca en Francisco de Almada e Mendonça, també va coincidir amb l'anterior i va destacar la "independència que s'ha arrogat, cultiven i venen tabac".[14] Per això, els habitants de Couto Mixto de naturalesa portuguesa pagaven a Portugal 2.400 cruzados d'impost per poder conrear tabac, cosa que no deixava d'ésser un abús en relació als seus privilegis.[18]

Durant les guerres napoleòniques, l'any 1809, les tropes franceses de Soult, en la seva fugida de l'exèrcit anglo-portuguès comandat per en Wellington, destruïren tots els documents continguts a l'Arca de les Tres Claus.[10] Amb la pèrdua de tota la documentació, no és possible aclarir històricament l'origen de l'establiment del Couto Mixto. L'any 1819, al pati de l'Església de Santiago, es va signar un document on es reconeixien els privilegis dels Couto i es vinculaven a la casa de Bragança i la diòcesi d'Ourense, de la qual depenien espiritualment i constituïen una sola parròquia,[18] pertanyent també a Tourém dita diòcesi.[19][20]

A mitjans del segle XIX partides carlines van entrar al Couto Mixto diversos cops. El 1847 un contingent militar portuguès de 700 soldats seguit d'unes 300 dones, comandat pel general Saldanha i perseguit per altres forces portugueses va passar una nit al Couto, dividint els homes entre els tres pobles i marxant l'endemà.[18] Cap a l'any 1850 es va fer efectiva la prohibició del comerç de tabac, només es permetia un màxim de tres-cents peus de tabac a l'any per a l'autoconsum, pagant multes pel cultiu de tabac que no era d'ús exclusiu dels residents.[7] Pel que sembla, en els darrers anys d'existència del Couto va ser freqüent la destrucció de les plantacions de tabac per part de les autoritats de Montalegre, realitzada el mes d'agost, de vegades amb l'ajuda de les autoritats espanyoles.[18]

Detall de la Carta topográfica do Julgado de Montealegre (1836), signada per en Fidencio Bourman, o s'hi poden veure el Couto misto (Miaus, Rubias, S. thiago), Castello da Piconha, Tourem, río Salas, Serra de Larouco, Reino de Galliza i Montealegre, entre altres.

Dissolució

[modifica]
Nom oficial
Nom complet
Durada?

Informació
CapitalNo especificada
Política
Forma de governNo especificat

El 1851 es constitueix la Comissió Mixta que hauria de resoldre els límits entre els dos estats. Aquesta Comissió va visitar les terres del Couto Mixto i els pobles promiscus el juliol de 1856 però no es va arribar a cap acord perquè els portuguesos van proposar dividir el Couto seguint el llit del riu Salas, de manera que Santiago i Rubiás esdevinguessin portuguesos i Meaus espanyols. El representant de la delegació espanyola, Fidencio Bourman, va rebutjar aquesta pretensió argumentant que la negociació territorial era competència dels governs respectius i que s'havia de resoldre per via diplomàtica. El 1863 hi va haver una segona proposta, també rebutjada, segons la qual Santiago també aniria a Espanya. Així mateix, els habitants de Couto Mixto van escollir Delfín Modesto Brandón el gener de 1863 com a Jutge per intentar posar fi als continus abusos i la vulneració de la sobirania comesos per les autoritats portugueses i espanyoles.[21]

Detall del mapa de n'Alejo Andrade Yáñez que ensenya la situació dels pobles de Couto Mixto, on es poden veure Meaus, Rubiás (Sª Mª) i Rubiás (Santº), al costat de Torey, Calvos de Randin, Sierra de Pena i Reyno de Portugal entre d'altres. Segle XIX.

Finalment, el 29 de setembre de 1864, es va presentar i signar el Tractat de Lindes, que posava definitivament fi a la institució del Couto Mixto. Espanya va lliurar, a canvi dels llocs que formaven el Couto Mixto, els tres pobles promiscus a Portugal: Soutelinho da Raia, Lamadarcos i Cambedo. Aquests tres indrets es troben a pocs quilòmetres a l'est del Couto, a la mateixa franja fronterera i vivien en una situació semblant, però sense els privilegis que caracteritzaven el Couto Mixto. A banda d'establir la territorialitat espanyola del Couto Mixto i la territorialitat portuguesa dels pobles promiscus, el Tractat donava un termini d'un any perquè els habitants d'aquests llocs optessin definitivament per la nacionalitat de la seva preferència.

Delfín Modesto Brandón va dimitir del càrrec quan la dissolució del territori era inevitable, i el va succeir un darrer Jutge, que va acabar el seu mandat amb la partició i annexió formal del territori.[22] La ratificació del tractat i el lliurament dels territoris a Espanya es va celebrar el 23 de juny de 1868 a l'església de Santiago. El 27 de juny a Soutelinho i el 28 del mateix mes a Cambedo i Lamadarcos, en una cerimònia semblant, va tindre lloc el lliurament oficial dels pobles promiscus al govern portuguès. La vigència del Tractat de Lindes va entrar definitivament en vigor el 5 de novembre de 1868.[23]

Actualment, Cambedo pertany a Montalegre, i Soutelinho i Lamadarcos a Chaves. Els tres pobles de Couto Mixto van ser inicialment assimilats al municipi de Baltar però els habitants de Santiago i Rubiás, més relacionats amb Calvos de Randín, van demanar la seva inclusió en aquest segon municipi, que els va concedir la Diputació d'Ourense el 29 de maig de 1870, que creava a aquest efecte la parròquia de Rubiás dos Mixtos.[24] L'any 1906, els governs espanyol i portuguès van reconèixer terres per a pastures comunals, per a l'ús dels pagesos a banda i banda de la frontera, sense que això modifiqués el traçat de la frontera esmentada.

Cultura

[modifica]

Tradició oral

[modifica]
L'Arca de les Tres Claus.

Explica una llegenda molt famosa, que una princesa exiliada va quedar atrapada per la neu en la seva fugida mentre viatjava per la Serra da Pena; era a punt de donar a llum i es va desmaiar de dolor terrible, quan els veïns de Couto la van ajudar. Agraïda, els va concedir la independència i els privilegis esmentats quan fou reina.[10][25]

Altres llegendes tracten de batalles, tresors, moros, la reina Lupa, l' home llop, etc.[26]

Símbols

[modifica]

L'arca de les tres claus, arca de fusta on es desaven l'arxiu i els segells del Couto Mixto a la sagristia de l'església de Santiago, que era considerada la capital política del territori. Es tancava amb tres claus; els representants de cadascun dels pobles custodiava cada clau, de les quals el jutge en desava una, que corresponia al seu lloc. Per obrir-la es va celebrar una cerimònia solemne: s'havien d'aplegar dotze homes més els tres guardians de les claus (un total de cinc per població). Durant la Guerra de la Independència, l'exèrcit de Soult va destruir tots els documents.[18] L'arca del segle XV [27][28] és el símbol representatiu del Couto Mixto; [29] fou restaurada i es conserva a l'església de Santiago.[5][30]

L'himne de Couto Mixto va ser creat l'any 2010 amb lletra d' Armando González i música de María do Ceo com a agraïment pel nomenament del cantant com a Jutge d'Honor. L'any següent es va lliurar en disc compacte a l'Associació d'Amics del Couto Mixto, fent-lo oficial.[31][32]

Política i govern

[modifica]

Règim administratiu

[modifica]

D'origen medieval, el Couto Mixto reunia moltes característiques intrínseques d'un Estat independent: un territori ben definit amb la seva població i els seus drets genuïns i exclusius, un Govern propi i privilegis que no tenien pas els habitants d'altres parròquies de la zona; cosa que representà una situació excepcional en aquell període històric. Quan el Couto Mixto va desaparèixer de jure l'any 1864, els Estats espanyol i portuguès van intentar avançar, de manera molt lenta i irregular, en aquest sentit (sobirania nacional, divisió de poders, drets dels ciutadans, etc.).

Dels molts drets exclusius que posseïen els habitants de Couto, un dels més destacats era el relacionat amb la participació política, ja que conservava característiques pròpies de la democràcia directa (elecció democràtica de càrrecs, consell obert, revocació de càrrecs electes, etc.), que també existien en moltes parròquies de l'àmbit territorial de l'antiga Gallaecia, i que es van perdre posteriorment amb l'establiment d'una organització local uniformada a Espanya i, en menor mesura, a Portugal, on es van mantindre les parròquies. En aquell context històric, el poder de triar els representants de les tres poblacions (tant Jutge com el Batlle del Couto), corresponia als governants de cada casa, als caps de família; essent el sufragi exclusivament masculí. Els electors també podrien canviar els representants electes abans de la finalització del seu mandat si detectessin un mal rendiment en l'exercici de les funcions per a les quals havien estat escollits.[33]

El model sociopolític del Couto Misto emprava l'anomenat consell obert, parròquia oberta (o el repic de la campana) o simplement consell, reunit a la plaça pública o al pati de l'església, en el qual es prenen les decisions de govern de les comunitats. El consell obert també era una institució tradicional gallega, especialment documentada a la Límia. El cap del Couto, amb el títol de "jutge rector i polític", escollit en assemblea pels caps de família cada tres anys i confirmat pel correccional de Montalegre, va ser assistit durant el seu mandat per homes de conveni (dos per cada poble), i un vicari de més. Les funcions de govern del Jutge es van ampliar en primera instància en matèria judicial; tanmateix, en processos importants, els litigants podien acudir als jutjats gallecs i portuguesos (a Xinzo i Montalegre), respectivament. En matèria penal, el jutge sempre es regia per la seva pròpia jurisdicció; però en el cas d'homicidi, l'acusat es posava a disposició del tribunal gallec o portuguès, segons la seva naturalesa.[23] Les funcions dels homes del conveni eren imposar sancions en cas de faltes lleus i la subhasta o venda de masses comunes per cobrir les despeses col·lectives. El vicari del mes, acompanyat de dos homes, podia embargar els béns o béns de qui es negués a pagar una pena sense necessitat d'iniciar cap diligència.[18]

Pel que fa als religiosos, els tres pobles formaven una sola parròquia, amb el rector presentat per la casa de Monterrei i nomenat pel bisbe d'Ourense. En l'àmbit civil, polític, econòmic i administratiu, el Jutge era la màxima autoritat del Couto; la seva proclamació com a Jutge va ser ratificada pel correccional de Montalegre, en representació de la casa de Bragança, que va atorgar al Jutge una insígnia que duia a la cintura. Aquesta situació va durar fins al 1834 o 1836, quan les autoritats portugueses van deixar de confirmar el Jutge a l'extingir la figura dels coutos a Portugal, moment en què els habitants del Couto Mixto van començar a procedir per se.[18]

El Couto Mixto pagava anualment, fins al 1834, mil dos-cents reals a la corona portuguesa i la mateixa quantitat a la corona espanyola; els pobles mixtes reconeixien sobre ells el senyoriu d'Espanya, pagant una suma anual anomenada alcabala. El Couto també va pagar dotze mil reals a la sereníssima casa de Bragança, per considerar-la propietari de la terra on s'havien establert els mixtes. Tal com feien els veïns de Tourém, cada parella pagava drets d'autor al batlle del castell de Picoña, com a representant del duc de Bragança.[14][18]

Privilegis del Couto Mixto

[modifica]

Els habitants de Couto Mixto eren uns gallecs i altres portuguesos i la seva classificació es feia quan construïen les seves cases; declaraven davant la seva autoritat local, escriba i testimoni quin dels dos regnes triaven, sent lliures d'escollir. Cap dels veïns de Couto va pagar cap contribució de sang ni diners. Els veïns podien vendre els seus conreus i bestiar a les fires dels dos regnes i comprar el que havien de menester; qualsevol gènere lícit o il·lícit que s'introduís al Couto podia ser venut públicament sense que les autoritats espanyoles i portugueses poguessin detindre'ls o confiscar-los. També era un privilegi del Couto que qualsevol estranger d'un regne o un altre, un cop refugiat al Couto, no pogués ser detingut per un delicte per la Gràcia d'Asil. Aquests són alguns dels privilegis dels quals gaudia el Couto Mixto i que els veïns guardaven amb tant zel que pocs es casarien fora del Couto.[18][23][34]

Autogovern

Els habitants del Couto tenien el privilegi de l'autogovern, mitjançant l'elecció d'un Jutge o Batlle per part dels caps de família dels tres pobles, eleccions celebrades a l'hivern cada tres anys. Aquest Jutge exercia les funcions governamentals, administratives i judicials contra els delictes comesos dins els límits del Couto. A més, hi havia la possibilitat de fer acords en un ajuntament obert a tots el veïnat i aquests podien fer ús del dret de revocació per canviar els electes abans d'acabar el seu mandat si es detectava un mal exercici de les funcions per a les quals eren escollits.

Impostos

Els habitants del Couto Mixto no havien de pagar impostos a Portugal o Galícia, ni els deguts per la terra, per a l'exercici d'activitats comercials o industrials, per al consum, successió o altres. Aquest fet va dur a moltes persones a casar-se i establir-se a Couto. Paral·lelament, es va estimular una activitat comercial dinàmica, sovint qualificada per les autoritats d'ambdós països com a contraban, beneficiant-se del fet que no es podien aturar fins a una llegua dels límits del Couto i ni als camins ni a les rutes privilegiades, ni per a activitats lícites ni per a aquelles considerades il·legals.

Nacionalitat

Els habitants de Couto Mixto no tenien pas obligació d'escollir una nacionalitat, podent inclinar-se per una o altra, segons motius geogràfics, familiars o tradicionals. Alguns eren gallecs i altres portuguesos, escollint lliurement la nacionalitat de la seva preferència: en el moment del casament, declaraven davant la seva autoritat local, escrivà i testimoni, posaven una P o G al costat de la porta de la casa i bevien a la salut d'un dels reis. Amb aquelles marques es van sotmetre a la legislació espanyola o portuguesa, però a partir dels anys 40 del segle XIX, tement que les autoritats respectives les molestessin, van fer desaparèixer les lletres i les van substituir per altres símbols (noms, dates, creus, etc.). Els veïns de Couto tampoc eren obligats a utilitzar les targes personals, beneficiant-se en la realització de determinats documents públics, no estant subjectes als efectes legals d'una determinada nacionalitat.

Exempció de sang

Els habitants de Couto no van contribuir ni a l'exèrcit portuguès ni a l'espanyol, ni tan sols en temps de guerra. Aquest dret d'exempció de sang va ser motiu d'un greu conflicte l'any 1809, quan la junta d'armament de Boullosa va convocar tots els joves del Couto al servei del Rei, ordre que va haver de ser derogada pel marquès de la Romana.

Dret d'asil

Ni les autoritats portugueses ni les espanyoles podien entrar al Couto perseguint un individu, excepte en el cas de determinats delictes, com homicidi i altres delictes de sang. Aquest dret, que segurament recordava els primitius coutos dels homiciats, no agradava a les autoritats d'ambdós països, fet que, històricament, es va traduir en una actuació esporàdica, tant de la justícia portuguesa com espanyola, al territori del Couto. De la mateixa manera, el Couto podia denegar l'allotjament a les forces militars d'ambdós països, una pràctica que en diverses ocasions no es va dur a terme davant la superioritat numèrica de les tropes visitants.

Comerç
Vaca cachena en Coles
vaca cachena

El veïnat del Couto es dedicava al conreu de lli, blat de moro, patates, etc., a la cria de bestiar (sobretot vaques de la raça Cachena), a la fabricació d'instruments agrícoles i al comerç de tots aquests productes a la fires a un i l'altre costat de la frontera. Aquesta activitat agrícola i ramadera era marcada per la seva situació geogràfica, però mai va passar de ser una activitat de subsistència, per la qual cosa es dedicaven principalment al comerç, aprofitant els privilegis que els atorgaven els dos països. Podien conrear tota mena de cultius, fins i tot els subjectes a un segell, estrictament controlat en ambdós països. Així, va destacar el comerç de sal i tabac. Podien freqüentar les fires de les comarques veïnes, comprant i venent tota mena de bestiar i mercaderies sense l'obligació de pagar impostos ni de presentar guies, documents duaners o cap mena. També eren autoritzats a vendre productes farmacèutics, per als quals no es requeria cap titulació.

Impresos oficials

No tenien pas oblicació a emprar paper segellat, podent emprar paper comú en tot tipus de convenis i contractes. De la mateixa manera, tampoc havíen a pagar drets per la inscripció de la propietat, com en el cas de les hipoteques.

Via privilegiada
Camí privilegiat de Rubiás dos Mixtos

Els habitants del Couto tenien una verea o camí privilegiat que, partint del Couto, travessava les terres de Calvos de Randín fins al seu destí a Tourém. Era delimitat per pilars o marcs de pedra, senyalitzats amb diverses senyals, com ara creus. Usats per al trànsit de persones i mercaderies, les autoritats d'ambdós països no podien fer cap detenció dins de les seves fronteres (ni contraban), ni podien molestar als seus usuaris. Els habitants del Couto no necessitaven llicència per dur armes de cap mena (cacera o defensa), ni dins del Couto, ni pel camí privilegiat.[35]

El Couto Mixto al segle XXI

[modifica]
Tres homes vestits amb la capa que els distingeix com a Jutges d'Honor en una cerimònia celebrada a l'església de Santiago l'any 2013.
Logotip de l'Associació d'Amics del Couto Mixt.

L'any 1998 es va crear l' Associació d'Amics del Couto Mixto amb l'objectiu de recuperar la seva memòria històrica. En aquesta Associació formen part personalitats de la cultura gallega com Luís García Mañá, Bieito Ledo Cabido, Jésús Ferro Ruibal, Xosé González Martínez o Antón Pulido . Des de l'any 2000, aquesta Associació nomena anualment tres Jutges d'honor entre personalitats o entitats que destaquen en la seva tasca cultural i etnogràfica. Els nominats reben simbòlicament una clau que recorda la que porten els homes d'acord. Altres finalitats de l'Associació d'Amics del Couto Mixto són el desenvolupament d'activitats culturals (com els cursos d'estiu realitzats en col·laboració amb les universitats de Vigo i Trás-os-Montes), [36] el projecte d'un Museu Obert de la Couto Mixto [37] (en col·laboració amb l'ajuntament de Calvos) i la publicació de diferents estudis de recerca (com l' Inventari Microtoponímic de Couto Mixto ).[38]

L'any 2002, el Couto Mixto va rebre el Premi de la Fundació Premios da Crítica Galiza, en la seva secció d'Iniciatives Culturals, "per la recuperació de l'autoestima i la memòria històrica com a part d'un espai geogràfic i cultural, per afavorir el retrobament de la convivència entre Galícia i Portugal des de les arrels comunes i per recuperar una manifestació de riquesa antropològica i cultural que, en aquest cas, és un exemple de mestissatge cultural”.[39] Aquell mateix any, la mateixa Fundació va escollir el Couto Mixto per presentar el manifest "Parlem una llengua mil·lenària" [40] en què nombrosos personatges destacats de la cultura gallega proclamaven la seva lleialtat al gallec com a llengua pròpia i independent.[41][42] En aquell mateix acte es va erigir un miler de pedres i paraules a Santiago de Rubiás.[43]

Diferents propostes polítiques relacionades amb el Couto Mixto donaren lloc a debats i resolucions als parlaments gallec i espanyol: el maig de 2007 es va discutir i aprovar una "Proposició no de llei" al Congrés dels Diputats que reconeixia la singularitat del Couto Mixto com a element històric i cultural, i apel·lant a prendre les mesures que permetin el desenvolupament social i econòmic del territori.[44][45] Paral·lelament, el Parlament de Galícia va aprovar una moció similar.[46]

El maig de 2008 es va inaugurar una estàtua de bronze al pati de l'església de Santiago en representació del darrer jutge que va tindre el Couto i que va assistir a l'extinció del seu estatus especial, Don Delfín Modesto Brandón. A falta d'una imatge d'aquest home, l'estàtua representa, assegut al banc al costat del mur de pedra del jutjat, un home amb la roba de l'època i equipat amb la batuta que distingia els Jutges, en un disseny d'en García Maña. L'escultor va ser el vigatà José Molares.[47] L'any 2012 es va iniciar la restauració de les pintures murals descobertes a la sagristia de l'església de Santiago de Rubiás; amb l'eliminació de les quals van sortir a la llum dotze pintures renaixentistes a mida natural datades entre els segles XV i XVI que representen diferents escenaris de la iconografia religiosa.[27]

El juliol de 2022 es creà l'Acadèmia de Ciències Socials del Couto Mixto [48] presidida per en Xosé Manuel Cid, [49] que aplega personalitats que formulen projectes innovadors per a tots els àmbits i serveix per enfortir encara més els vincles entre aquests dos països que s'uneixen per la veta seca i el Couto Mixto. La idea és que l'acadèmia sigui formada per unes 15/20 persones que s'aniran incorporant progressivament i que destaquin per dedicar part de la seva recerca al Couto Mixto, principalment de l'àmbit social, ampliant el coneixement que ja existeix al respecte des d'un punt de vista històric i literari a altres camps com el dret, l'economia, el turisme o la comunicació.

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Església de Santiago de Rubiás.
    Església de Santiago de Rubiás.
  • Placa conmemorativa a l'església.
    Placa conmemorativa a l'església.
  • Estatua d'en Delfín Modesto Brandón.
    Estatua d'en Delfín Modesto Brandón.
  • Premi Xuíz Honorario del Couto Mixto.
    Premi Xuíz Honorario del Couto Mixto.

Camí privilegiat

[modifica]
  • Camiño Privilexiado, senyal
    Camiño Privilexiado, senyal
  • Forn al peu del Camiño Privilexiado
    Forn al peu del Camiño Privilexiado
  • Antiga escola a peus del Camiño Privilexiado
    Antiga escola a peus del Camiño Privilexiado
  • Camiño Privilexiado
    Camiño Privilexiado
  • Camiño Privilexiado
    Camiño Privilexiado
  • Forn comunal per on hi passa el Camiño Privilexiado
    Forn comunal per on hi passa el Camiño Privilexiado
  • Camiño Privilexiado
    Camiño Privilexiado
  • Camiño Privilexiado
    Camiño Privilexiado
  • Antiga escola de Rubiás dos Mixtos. A la seva esquerra hi passa el Camiño Privilexiado
    Antiga escola de Rubiás dos Mixtos. A la seva esquerra hi passa el Camiño Privilexiado

Notes

[modifica]
  1. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 04-07-2014.
  2. ↑ Brandón, 1907, p. 4.
  3. ↑ «Provincia de Orense». A: Nomenclátor de las ciudades, villas, lugares, aldeas y demás entidades de población de España en 1.º de enero de 1888. 
  4. ↑ En 1887 ―19 anos despois da anexión do Couto Mixto― Santiago, Rubiás e Meaus tiñan 328, 343 e 293 habitantes de feito respectivamente, 964 en total, e 336, 360 e 305 habitantes de dereito, 1001 en total.[3]
  5. ↑ 5,0 5,1 Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 07-07-2007.
  6. ↑ O Tratado de Lisboa (1864) no seu preámbulo:

    [...] e finalmente, recoñecendo a necesidade de facer desaparecer a anómala situación na que, á sombra de antigas tradicións feudais, permaneceron até aquí algúns pobos inmediatos á liña divisoria de ambos os Estados, con notable e común prexuízo destes [...]

  7. ↑ 7,0 7,1 Dias, Maria Helena. «O Couto Misto e a sua demarcação». A: Finis Portugalliæ. Nos Confins de Portugal. Cartografia miitar e identidade territorial (en portugués). Instituto Geográfico do Exército, 2009, p. 29. 
  8. ↑ O Tratado de Lisboa (1864) no seu Artigo VII:

    [...] Portugal renuncia en favor de España a tódolos dereitos que poida ter sobre o terreo do Couto mixto e sobre os pobos situados no mesmo, que en virtude da división determinada pola liña descrita quedan en territorio español.

  9. ↑ (en castelán) Revista de Historioagrafía (RevHisto). García Álvarez, Jacobo, 23, XII, 2.2015, pàg. 28. ISSN: 1885-2718.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 04-07-2014.
  11. ↑ Moralejo Laso, A.. Toponimia gallega y leonesa. Santiago de Compostela: Editorial Pico Sacro, 1977, p. 41. ISBN 84-85170-20-2. 
  12. ↑ . « »
  13. ↑ Etimoloxía de mixto no DLE
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Cairo, Heriberto; Godinho, Paula (pdf) (en castelán) Historia y Política, 30, xullo 2013, pàg. 38-39 [Consulta: 24 maig 2016].
  15. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 01-02-2022.
  16. ↑ Braamcamp Freire, 1909:

    Royvaes he aldea mistiga de Galyza e Purtugall, que vyvêm misturados Galegos e Purtugeses, hûs mitidos por outros e nam acerta divisam ãntre hûs nê outros, somente hûa casa de Purtugall jaz mitida antre as de Galyza, e as de Galysa ãntre as de Purtugall

    —transc. doc. do século XVI, p.272
  17. ↑ Borralheiro. Tourém. Vila e concelho. História de uma Honra de Barroso (en portuguès). Junta de Freguesia de Tourém, 2008, p. 50. ISBN 978-989-20-1266-7. 
  18. ↑ 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
  19. ↑ García Mañá, Luis Manuel Falta indicar la publicació, 24-11-2014 [Consulta: 21 maig 2016].
  20. ↑ Hernández Figueiredo, José Ramón (pdf) (en castelán) Cuadernos de Estudios Gallegos, LXI, 127, 2014, pàg. 234. DOI: 10.3989/ceg.2014.127.07. ISSN: 0210-847X [Consulta: 24 juny 2016].
  21. ↑ Brandón, Delfín Modesto. Tierra Gallega. Interesante Historieta del Coto Mixto (en castelán), 1907, p. 21. 
  22. ↑ Brandón (1907), p. 21.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», xullo/decembro 2001.
  24. ↑ EGU 2002.
  25. ↑ Pérez Díaz, Santiago (en castelán) Falta indicar la publicació, 30-07-2006 [Consulta: 4 juny 2016].
  26. ↑ [[#CITEREFRodríguez Cruz2018|Rodríguez Cruz, 2018]].
  27. ↑ 27,0 27,1 Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 14-07-2013.
  28. ↑ Alzola, A. (en castelán) Falta indicar la publicació, 05-07-2015 [Consulta: 28 maig 2016].
  29. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
  30. ↑ (pdf) A Cunca. Boletín Cultural da Asosiación Herminio Barreiro, 24, 5-2015 [Consulta: 21 maig 2016].
  31. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 7 xullo 2011.
  32. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 9 xullo 2011.
  33. ↑ López Mira, Álvaro Xosé. «A crise do Estado en zonas transfronterizas: Estudo de caso do Couto Mixto como modelo sociopolítico alternativo ao Estado». A: Multiconstitucionalismo e multigoberno: estados e rexións na Unión Europea. Universidade de Santiago de Compostela, 2005. ISBN 84-9750-492-5. 
  34. ↑ Río Barja 1999, p. 173
  35. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
  36. ↑ Rodríguez Cruz, José Falta indicar la publicació, 03-07-2015 [Consulta: 11 juny 2016].
  37. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 03-11-2004.
  38. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
  39. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 20-11-2008.
  40. ↑ Falta indicar la publicació, 18-11-2002 [Consulta: 5 febrer 2020].
  41. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
  42. ↑ Rodrígues, Xosé Manoel Falta indicar la publicació, 30-11-2002.
  43. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
  44. ↑ (en castelán) Falta indicar la publicació, 15-05-2008 [Consulta: 9 juny 2016].
  45. ↑ X.M.C. (en castelán) Falta indicar la publicació, 15-05-2008 [Consulta: 9 juny 2016].
  46. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 30-11-2002.
  47. ↑ García, Jesús Manuel (en castelán) Falta indicar la publicació, 29-05-2008 [Consulta: 4 juny 2016].
  48. ↑ «Unha academia avivará o estudo do Couto Mixto». , 28-06-2022.
  49. ↑ «Xosé Manuel Cid será o primeiro director da Academia do Couto Mixto». , 01-07-2022.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Entrevista a en Luís García Mañá sobre el Couto Mixto . Eirado (TVG). 2013 


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Xevi.noe/Couto_Mixto&oldid=33396410»