Llivertat! (1912-1913)

Llivertat! es definia com a “periódic federal nacionalista. Portaveu de l’U.F.N.R. del districte”. En l’article de presentació declara: “Venim a conquerir la llibertat dels ciutadans esclaus, a enderrocar un caciquisme embrutit y malvat que supedita els homes al seu capritxo y els fa juguets del seu instint”.


CONTINGUTS: 1. Història 1.1. Origen i fundació 1.2. Evolució 2. Redacció 3. Bibliografia


Llivertat!
Tipus	Periòdic
Fitxa
Llengua	Català
Fundador	Fraternitat Republicana, U.F.N.R.
Estat	Espanya
Dades i xifres
Periodicitat	Setmanal
Àrea d'operació	Ciutat Terrassa
Tema	Partits republicans, Nacionalisme Català
Preu	10 cèntims de pesseta

Primer exemplar:18 de maig de l'any 1912

Història

Origen i fundació

La premsa republicana tenia ja una llarga tradició que venia de 1868, amb El Republicano del Vallés, El Pueblo, addicte a Nicolás Salmerón, i El Republicano. Quant a periòdics corresponents al període 1900-1923 que portaven en el seu títol o subtítol la paraula republicanisme, en qualsevol dels seus vessants, o que es manifestaven seguidors d’aquests paràmetres polítics, tenim La Lucha Electoral (1918), Llivertat! (1912), Futurisme (1908), Fraternidad Republicana (1903), El Deber (1912), El Ciclón (1914), Acción Republicana (1915), La acción (1918).

Cal emmarcar l’esclat de la premsa republicana dins de l’esclat del republicanisme a l’alça a principis del segle XX, en una “ciutat fortament jerarquitzada en la qual un sector social i ben estructurat, la burgesia salista, controlava pràcticament tots els centres de poder”, tal com va escriure Jordi Garreta al capítol número 4 de Terrassa Segle XX, col·lecció en fascicles editada per Diari de Terrassa.

El 1903 es produeix un esdeveniment que en el pas del temps acabaria convertint-se en històric. El republicanisme tradicionalment s’havia dividit en diversos grupuscles, incapaços de fer front a objectius ambiciosos. A aquest esdeveniment cal afegir la creació, el mateix 1903, la Casa del Poble del carrer Cremat, seu de Fraternitat Republicana, entitat que va aglutinar els diferents corrents republicans. Era una entitat amb funció política que no oblidava les activitats culturals, recreatives i instructives. Al novembre, la candidatura republicana escombrava a les eleccions municipals, però l’alcaldia va seguir en mans d’un salista, Antoni Ubach, per Reial Ordre. El republicanisme tenia seu, gaudia de suport ciutadà i de força dins l’Ajuntament, i el complement per difondre les idees era la premsa.

Llivertat! es definia com a “periódic federal nacionalista. Portaveu de l’U.F.N.R. del districte”. En l’article de presentació declara: “Venim a conquerir la llibertat dels ciutadans esclaus, a enderrocar un caciquisme embrutit y malvat que supedita els homes al seu capritxo y els fa juguets del seu instint”.

Evolució

Era setmanal i va sortir el 18 de maig de 1912, el mateix dia que El Deber. Feia poc que s’havia solucionat la vaga dels obrers de les bòbiles. Llivertat! va deixar d’aparèixer el 20 de juliol per deixar pas a Llibertat!, amb b, un “setmanari federal nacionalista. Portaveu de la Fraternitat Republicana”. Des del número 17 (29 de març de 1913), va passar a ser un “setmanari federal nacionalista republicà. Portaveu d’U.F.N.R. del districte”. La segona època va començar el 14 de febrer, el mateix dia que va començar a funcionar l’estació transformadora d’electricitat de Can Barba i poques hores després que s’enderroqués l’antic velòdrom Sports Egara per construir-hi el nou camp de futbol del Terrassa. La durada del periòdic és desconeguda. Només es conserven exemplars de 1912 i 1913.

Llibertat! expressava un ferm catalanisme d’esquerra, amb altes dosis d’anticlericalisme, d’obrerisme i de republicanisme. A més, atacava un cop i un altre les forces salistes, els regionalistes que escrivien La Sembra i els lerrouxistes. Els de Llibertat! van anar guanyant de mica en mica presència a la Casa del Poble.

Redacció

El diari tenia quatre pàgines a dues columnes i la seva impressió era càrrec de Josep Ventalló. Tenia la redacció al carrer Cremat, 15, 3r. El número solt costava 10 cèntims i la subscripció trimestral 1 pesseta. Els periodistes els quals se li dona autoria són els següents: dos redactors, Delfí Sanmartín i “Remolatxa”, i al corresponsal d’esports que té el pseudònim de “Gol”.

Bibliografia

- Història de la premsa catalana, Joan Torrent i Rafael Tasis. Vol II. Barcelona: Editorial Bruguera, 1966.

- Apunts per a una història de la premsa terrassenca, Joan Manel Oller i Foixench. Terrassa: Editorial Els Llibres de Terrassa, 2002.

- Visita a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental per presenciar els documents.